Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
El suïcidi és una causa de mort freqüent. Cada any moren al voltant d'un milió de persones al món. Al nostre país el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa (INE, 2017). S'ha estimat que els intents de suïcidi (IS) són 10 -20 vegades més freqüents que el suïcidi. Dins de l'ampli espectre de la conducta suïcida, estan els IS d'alta letalitat (els més pròxims al suïcidi).
Els intents de suïcidi mèdicament greus (ISMG) o intents de suïcidi (IS) d'alta letalitat, es defineixen per presentar un compromís orgànic greu, independentment de la seva gravetat psiquiàtrica.
Els ISMG, en l'ampli espectre de la conducta suïcida, són els més pròxims al suïcidi consumat, sent dues poblacions superposades amb característiques comunes. A més, els ISMG tenen més risc de morir per suïcidi respecte als intents de suïcidi de baixa letalitat.
Un aspecte important a tenir en compte, és que valorar supervivents d'una conducta suïcida greu, permet obtenir informació directament del supervivent, a diferència dels suïcidis consumats, en els que la valoració es realitza indirectament a través de terceres persones (autòpsia psicològica). El fet de poder valorar persones tan properes al suïcidi, és de gran valor per poder conèixer els mecanismes psicològics d'una conducta suïcida greu i els signes d'alarma, per evitar un suïcidi.
En un percentatge considerable, s'ha objectivat la prevalença de patologia psiquiàtrica, principalment trastorns afectius (Depressió), seguit de Trastorns de personalitat i altres Trastorns relacionats amb el consum de substàncies. També hi ha altres factors de risc de tipus socioambientals i no psiquiàtrics que s'han de valorar: presència d'una patologia mèdica greu/ crònica, limitacions funcionals i la seva adaptació (persones amb alguna discapacitat física o d'edat avançada) i el suport social.
Una majoria de pacients presenta clínica depressiva que no sempre coincideix amb la presència d'un esdeveniment estressant. Han tingut antecedents d'intents de suïcidi en el passat. I previ al ISMG, han presentat idees de voler morir-se o una ideació suïcida més estructurada.
Les persones amb un Trastorn psiquiàtric no estabilitzat /no tractat: Trastorns afectius unipolars (Depressió) poden tenir major predisposició de realitzar una conducta suïcida.
Davant d'un ISMG s'ha de valorar i tractar la presència d'un trastorn psiquiàtric subjacent.
Un cop el pacient s'ha recuperat d'una situació vital de risc, s'ha de fer un abordatge integral centrat en aspectes clínics i socioambientals. En l'àmbit clínic s'ha de valorar la presència d'una patologia psiquiàtrica i tractar. També és important, després de l'alta mèdica, derivar al pacient a la xarxa de salut mental i activar el Codi de Risc Suïcida que permet un seguiment posterior a l'alta hospitalària.
Anamnesi mèdic-psiquiàtrica i avaluació psicològica.
Evitar els mites que mantenen l'estigma social del suïcidi i valorar la presència d'ideació suïcida en persones amb factors de risc clínics i sociodemogràfics.
La legionel·losi és una infecció pulmonar causada pel bacteri Legionella pneumophila, que es troba en aigües contaminades. S’adquireix per inhalació d’aigua o vapor contaminat i provoca febre, pneumònia, dolors musculars i malestar general. Afecta sobretot persones grans o immunodeprimides. El diagnòstic es fa amb cultius, detecció d’anticossos o radiografia de tòrax. El tractament és antibiòtic precoç i la prevenció passa per controlar i desinfectar els sistemes d’aigua.
La legionel·losi és una malaltia produïda pel bacteri Legionella pneumophila, que viu usualment en circuits d’aigua contaminada, com són conduccions d’aigua, estanys, torres de refrigeració, piscines o jacuzzis.
S’adquireix per inhalació en haver estat el pacient en contacte amb l’aigua contaminada, sigui per banyar-s'hi o per ser en zones pròximes, ja que el bacteri es pot disseminar des de l’aigua a l’ambient circumdant. Produeix generalment una infecció pulmonar en forma de pneumònia que, si no és diagnosticada i tractada de manera precoç, pot revestir gravetat i risc vital.
La legionel·losi produeix els símptomes propis d’una pneumònia (febre, dolor toràcic, dificultat en respirar), juntament amb dolors musculars molt marcats i gran afectació de l’estat general amb malestar pronunciat.
La legionel·losi pot afectar tota persona que entri en contacte amb el bacteri causant, però és més freqüent en persones grans o immunodeprimides que han estat en contacte amb aigua contaminada per legionel·la o han respirat vapor de la mateixa aigua contaminada.
Es fa mitjançant la detecció del bacteri o d’anticossos a la sang contra aquest, una vegada s’ha sospitat per les característiques clíniques que presenta el pacient (edat d’aparició, febre, gran afectació de l’estat general, dolors musculars) o radiogràfiques (pneumònia que afecta difusament els pulmons). L’aïllament del bacteri és relativament recent, perquè requereix medis de cultiu especials.
De fet, no es va identificar la legionel·la com a causant de malaltia pulmonar fins al 1976, durant una epidèmia de pneumònia en un congrés de la Legió Americana a Filadèlfia, d’aquí li ve el nom.
La legionel·losi respon bé al tractament antibiòtic específic.
És molt important l’inici precoç del tractament.
Radiografia de tòrax, determinació en sang d’anticossos contra legionel·la, cultius específics per a la identificació de legionel·la.
És molt important la vigilància epidemiològica dels casos detectats (conduccions d’aigua, torres d’aire condicionat, piscines o jacuzzis implicats) per desinfectar-los.
Quan es detecta un cas de legionel·losi, les autoritats de salut pública inicien una investigació per trobar-ne la font i erradicar-la.
La legionel·la resisteix malament la temperatura elevada i usualment s’elimina augmentant de manera puntual la temperatura de les conduccions. Per assegurar l’eliminació del bacteri, aquestes mesures les han de fer professionals especialitzats.
La malaltia coronària inclou la patologia de les artèries coronàries. Aquestes artèries són les que irriguen el cor. La malaltia coronària afecta aproximadament un 6% de la població adulta, tot i que aquesta prevalença presenta una tendència a l’augment els darrers anys.
La malaltia coronària pot presentar diferents símptomes, però el més característic és l’angina o dolor al pit. A més a més, es pot presentar acompanyat de sudoració, falta d’aire, dolor al braç o palpitacions.
La malaltia afecta més freqüentment homes majors de 50 anys.
Per diagnosticar aquesta malaltia es requereix una correcta anamnesi i exploració física; no obstant això, la clau en el diagnòstic és fer un cateterisme cardíac.
Existeixen fonamentalment tres pilars dins el tractament de la patologia coronària. D’una banda, el tractament mèdic, que queda per a casos lleus, i, d’altra banda, l’intervencionisme coronari i la cirurgia coronària. Tenim diferents escales de gravetat per decidir quan un pacient necessita un tractament percutani o quan és candidat per a una cirurgia de revascularització coronària.
La primera prova que es fa als pacients que consulten per dolor toràcic és un electrocardiograma; a partir d’aquí, depenent de la gravetat del quadre, es pot fer una prova d’esforç en els casos estables o directament un cateterisme en cas que es tracti d’un cas clar. El cateterisme és la prova que ens dona el diagnòstic definitiu.
En aquesta malaltia té un paper molt important la prevenció, ja que, tot i que existeixen casos aïllats amb pocs factors de risc, la gran majoria dels pacients presenten factors de risc cardiovascular.
Les mesures més importants que s’han d’adoptar tant en cas de prevenció primària com secundària són les següents:
Les persones que pateixen un Trastorn Obsessiu Compulsiu es caracteritzen perquè tenen pensaments recurrents i perseverants que generalment resulten desagradables, la qual cosa es denomina obsessions.
A més, aquests pensaments provoquen accions o rituals repetits que serveixen per “poder fer front” a les esmentades obsessions, anomenats compulsions. Alguns exemples de compulsions serien: rentar-se les mans, els comportaments religiosos (com ara resar una pregària escrita exactament 15 vegades per evitar que passi res de dolent), comptar i supervisar les coses (p. ex., assegurar-te d’haver tancat la porta, el gas...).
Amb molta freqüència senten que “alguna cosa dolenta” passarà si no aconsegueixen realitzar les compulsions, per la qual cosa se senten “obligats” a dur-les a terme. Aquest fet els en genera molta ansietat i angoixa, ja que se senten responsables que pugui passar una desgràcia.
Poden arribar a desvincular-se de les activitats de la vida diària o evitar-les per complet a causa del temor a les obsessions o als comportaments compulsius.
També podrien arribar a tenir dificultats amb les activitats quotidianes (cuinar, netejar, banyar-se, etc.) i patir nivells d’ansietat més elevats.
Dur a terme algunes recomanacions et pot ajudar a “conviure” o a superar un Trastorn Obsessiu Compulsiu.
No obstant això, si no n’hi hagués prou amb les recomanacions i el trastorn es complica, hauràs d’anar a un psicòleg/a o psiquiatre/a per complementar els nostres consells amb un altre tipus de tractament (teràpia cognitiu conductual, tractament farmacològic.)
L'asma és un trastorn del pas de l'aire per les vies respiratòries, i sobretot pels bronquis de petit calibre. Comporta dificultat per respirar de manera que el pacient té sensació d'ofec i ha d'augmentar l'esforç per intentar respirar millor.
L'asma és un trastorn inflamatori crònic de les vies aèries que provoca una obstrucció variable al flux aeri. Habitualment canvia al llarg del dia (pot empitjorar durant la nit) i millora amb el tractament instaurat per reaparèixer més endavant.
És una malaltia produïda bàsicament per un mecanisme inflamatori.
En les vies respiratòries dels pacients amb asma tenen lloc tres fenòmens:
1. Disminució del diàmetre bronquial que dificulta el flux aeri.
2. Inflamació, amb augment del gruix de la paret bronquial, cosa que també contribueix a dificultar el pas de l'aire.
3. Augment de l'activitat de les glàndules productores de moc, de manera que l'augment de les secrecions contribueix encara més a la dificultat respiratòria.
Hi ha un conjunt de cèl·lules que circulen per la sang implicada en la inflamació local que s'observa en l'asma: limfòcits T, mastòcits i eosinòfils. Aquestes cèl·lules s'encarreguen de la defensa normal de l'organisme i tenen una activitat augmentada en l'asma, que s'intenta regular amb la medicació que s'administra.
Segons el grau d'obstrucció, la persona afectada experimentarà dificultat respiratòria i sensació de falta d'aire. També són característiques de l'asma les sibilacions, que són sorolls aguts com xiulets produïts per l'aire en passar per vies aèries de mida més petita i també per l'augment de la secreció bronquial.
L'asma pot afectar tots els grups d'edat i coincideix a vegades amb la bronquitis. Alguns cops pot tenir un origen al·lèrgic o d'exposició a algun agent ambiental o químic.
Espirometria, RX del tòrax, proves d'al·lèrgia.
Algunes preguntes són bàsiques per al diagnòstic:
El tractament es basa en l'ús de fàrmacs broncodilatadors, en forma d’inhalador o de comprimits. També tenen un paper important els fàrmacs antiinflamatoris.
En l'asma les proves diagnòstiques més habituals es basen en:
Per a la prevenció de l'asma és fonamental no fumar i evitar l'exposició a al·lergògens que la precipiten i que són detectats amb les proves d'al·lèrgia que formen part de l'estudi de l'asma.
Quan parlem de malaltia tromboembòlica venosa ens referim al procés caracteritzat per la formació d'un trombe (coàgul sanguini) a l'interior del sistema venós profund que pot créixer o fragmentar-se, de manera que interromp la circulació normal de la sang i causa diverses alteracions.
Les principals manifestacions de la malaltia tromboembòlica són la trombosi venosa profunda (TVP) i l'embòlia pulmonar, entre d'altres. La TVP es produeix quan es forma un trombe o coàgul a l'interior d'una vena profunda, generalment de les cames (encara que també es pot produir als braços, a la porta, a les ilíaques, a les mateixes venes caves...), que obstrueix la circulació normal de la sang a les venes esmentades.
El trombe que es forma en una vena profunda pot desfragmentar-se o trencar-se i desprendre's. L'èmbol després viatja per les venes en direcció al cor, per arribar fins als pulmons a través de les venes pulmonars. Als pulmons és on l'èmbol s’atura i obstrueix l'interior d'una o més artèries pulmonars, cosa que impedeix el pas de la sang. Aquest procés es denomina embòlia pulmonar o tromboembolisme pulmonar (TEP).
Trombosi venosa profunda:
- Inflor o inflamació de la cama afectada
- Dolor o sensibilitat a la cama que sovint comença al panxell
- Augment de la temperatura de la cama
- Canvis en el color de la pell (envermellida o blavosa i brillant)
Tromboembolisme pulmonar:
- Sensació de falta d'aire o ofec d'aparició brusca (dispnea)
- Augment de la freqüència respiratòria
- Augment de la freqüència cardíaca
- Dolor agut al tòrax
- Tos seca amb sang
- Síncope
La incidència (nombre de casos/any) de la malaltia tromboembòlica venosa en la població general, inclosa qualsevol de les seves manifestacions, s'estima entre 1 i 2 casos cada 1.000 habitants al nostre país. Això indica que a Espanya es produeixen més de 80.000 casos a l'any. Prop del 70% dels casos són trombosis venoses profundes i la resta, embòlies pulmonars.
TVP:
S'analitzen els símptomes del pacient, a més de fer-li una anàlisi de sang i alguna prova d'imatge. La prova d'elecció més utilitzada és l'ecografia Doppler (eco-Doppler), una tècnica d'imatge que permet veure les venes profundes i que confirma o descarta el diagnòstic.
TEP:
Si les sospites apunten una possible embòlia pulmonar, el diagnòstic es confirmarà mitjançant proves com el TAC (escàner) toràcic o una gammagrafia pulmonar.
Quan es produeix una trombosi, del tipus que sigui, l'objectiu principal del tractament és dissoldre el trombe i restablir el flux sanguini per evitar més complicacions.
L'anticoagulació és el tractament d'elecció per a la malaltia tromboembòlica venosa. Els anticoagulants són medicaments que modifiquen la coagulació de la sang perquè el trombe o coàgul no es formi dins dels vasos sanguinis i ajuden a desfer el que ja està format.
Les proves de laboratori com el dímer-D. Proves d'imatge com l'ecografia Doppler, el TAC i la gammagrafia pulmonar.
ESTUDI DE TROMBOFÍLIA es fa en alguns casos una analítica de sang per determinar si el pacient té cap alteració en les proteïnes de la coagulació que el predisposin a patir una trombosi.
Conèixer els factors de risc de la malaltia tromboembòlica venosa és determinant per poder actuar i controlar el risc esmentat. Una de les recomanacions més barates i efectives que ajuda a prevenir possibles episodis tromboembòlics és caminar, ja que la mobilització evita la formació de trombes.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades