Què diuen els voluntaris i les voluntàries

“Quan sobrevius a un accident amb cremades creus que ets l’única, que ara seràs diferent. I ho vius sola, fins al dia en què les infermeres t’enllacen amb algú altre que ha viscut el mateix que tu… i et tranquil·litzes. Després, com a veterana, vaig anar descobrint el benefici d’una experiència terrible que, com a tal, implica un aprenentatge que calia compartir amb un igual. Per als cremats, la meva porta està oberta 24 hores per escoltar, per aconsellar i per resoldre dubtes. Perquè un cremat és un germà de pell amb el qual parlo un mateix idioma”. 

“El 22 de gener del 2009 vaig néixer per segona vegada, gràcies a la generositat d’una família que va donar el consentiment per a la donació dels òrgans (fetge) d’un ésser estimat. Des de feia anys m’agradava fer voluntariat i va ser en aquell moment que vaig trobar el meu. Per a mi la millor manera d’agrair la nova vida és donar suport a les persones que es troben en una situació similar a la que jo vaig viure. Amb el voluntariat, per molt que doni, sempre rebré molt més”.

“El voluntariat que faig amb AFANOC a Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d'Hebron consisteix a donar suport als nens i nenes ingressats i les seves famílies, jugant amb ells i elles a la sala de jocs de què disposem o anant a les habitacions de la planta o de la Unitat de Transplantaments per estar amb ells i elles i permetre als pares i mares sortir una estona per al que necessitin”.

"Soc pacient de dos càncers de mama i durant els meus processos m’he adonat que moltes dones estaven soles i jo havia tingut la sort d’estar acompanyada i amb eines per passar millor el procés de la malaltia. Aquesta va ser la clau perquè em fes voluntària, ajudar a fer que cap dona se sentís sola”.