Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Oncologia Radioteràpica, Hospital General
El melanoma cutani és un tumor maligne situat a la pell que usualment és de color cafè o negre. Alguns dels factors de risc principals són l’exposició a la llum solar i les pigues. Es poden desenvolupar a qualsevol part de la pell, però són més freqüents al pit i a l’esquena dels homes i a les cames de les dones. És el responsable del 65% de les morts per càncer cutani. Descobrir i tractar la malaltia a temps és clau per evitar que es propagui a altres parts del cos.
El melanoma cutani és un càncer que s'origina a unes cèl·lules anomenades melanòcits. Aquestes produeixen melanina de manera que els tumors usualment són de color cafè o negre, però poden ser també rosats, pàl·lids o blancs. En l’àmbit global, el melanoma representa aproximadament l'1% de tots els tumors en ambdós sexes, i cada any se'n diagnostiquen 15 de cada 100. 000 persones, una xifra que va en augment a gairebé tots els països europeus.
Els melanomes es poden desenvolupar a qualsevol part de la pell, però són més freqüents al pit i a l’esquena dels homes i a les cames de les dones. El coll i la cara són altres llocs comuns. Tenir una pell amb pigmentació fosca disminueix el risc de melanoma en aquests llocs més comuns.
El melanoma és molt menys freqüent comparat amb altres tipus de càncer de pell, però és més perillós perquè creix més ràpidament i és molt més probable que es propagui a altres parts del cos si no es descobreix i es tracta a temps.
Els primers signes del melanoma solen ser els següents:
El melanoma no sempre comença com una piga; també poden aparèixer a la pell d'aspecte normal i poden formar-se a qualsevol part del cos. Més sovint apareixen en parts que han estat exposades al sol, com l'esquena, les cames, els braços i el rostre. També poden produir-se a les parts que no tenen gaire exposició solar, com les plantes dels peus, els palmells de les mans i els llits de les ungles. Aquests melanomes ocults són més freqüents en persones que tenen la pell més fosca.
A Espanya afecta especialment a dones, amb una edat mitjana al moment del diagnòstic de 55 anys, i a homes de 57 anys. La incidència del melanoma cutani està augmentant de forma alarmant als individus de raça blanca a tots els Registres de Càncer. A Europa és el novè en freqüència, diagnosticant-se uns 200.000 casos cada any. Encara que només representa entre l'1,5 i l’1,7% dels càncers de pell, és responsable del 65% de les morts per càncer cutani. Aquesta xifra és estable malgrat l'augment de la incidència, probablement pel diagnòstic precoç, que és el més important, i per totes les millores en el tractament.
No és clar exactament per què es produeix el melanoma encara que s’han identificat alguns factors de risc que cal tenir en compte:
Sol diagnosticar-se després que s'hagi observat una piga sospitosa que presenta a alteracions conegudes com a (1,2,3,4):
Per això, si es troba una piga nova, inusual, o es nota un canvi en alguna, aquesta ha de ser sempre examinada per un dermatòleg, ja que el diagnòstic precoç és vital en aquesta malaltia. Les proves i els procediments que s'utilitzen per diagnosticar el melanoma cutani inclouen els següents:
Les recomanacions de tractament depenen de molts factors com el gruix del melanoma primari, la possibilitat que el càncer s'hagi disseminat o la presència de canvis genètics específics a les cèl·lules del melanoma, entre d’altres.
Tot i això, la cirurgia és el tractament principal contra el melanoma local i regional. També pot ser una opció per combatre el melanoma metastàtic. Si la cirurgia no és una opció, el melanoma es pot anomenar "no extirpable". Per recomanar un pla de tractament específic, els metges tindran en compte l'estadi de la malaltia i el risc de recurrència en cada persona. Posteriorment, en funció de l’estadi, es pot indicar un tractament sistèmic durant un any. En els darrers anys, el tractament dels melanomes que s'han propagat àmpliament pel cos ha canviat a mesura que les formes més noves d'immunoteràpia i de medicaments dirigits han demostrat que són més eficaces que la quimioteràpia.
Cal fer un examen físic complet, inclòs un examen general de la pell. El propòsit d'aquestes proves és identificar els factors de risc i els signes o símptomes que podrien indicar que el melanoma s'ha disseminat més enllà del lloc original. Per a la majoria dels melanomes de baix risc, de menys d'1 mm de gruix, generalment no cal que es faci una cerca addicional de metàstasi o disseminació.
En el cas de les persones amb melanoma d'alt risc, és possible que es considerin proves més exhaustives que poden ser les següents:
- Limitar l'exposició als raigs ultraviolats.
- Evitar les cabines bronzejadores.
- Protegir els nens del sol per evitar cremades.
- Parar atenció a pigues anormals examinant la pell. En cas de dubte, sempre és convenient sol·licitar visita amb un dermatòleg per a una revisió minuciosa.
La mucositis oral és l’envermelliment o la sensació de cremor produïts per la quimioteràpia i la radioteràpia. Consisteix en la inflamació de la mucosa digestiva, localitzada freqüentment a la mucosa de la cavitat oral, i pot arribar a generar una úlcera, a més de provocar dolor i/o dificultat per ingerir així com afectar la qualitat de vida i el compliment del tractament dels pacients.
Una bona prevenció i detecció precoç són fonamentals per evitar complicacions. Per minimitzar els símptomes de la mucositis és important seguir les recomanacions següents:
Si s’observa la presència d’úlceres a la boca o qualsevol altra alteració (envermelliment, sensació de cremor, taques blanques...) que provoqui dolor o impedeixi menjar adequadament, cal posar-se en contacte amb la consulta d’infermeria i/o l’hospital de dia.
Si, a més a més, es presenta febre, s’aconsella trucar a la consulta d’atenció immediata o adreçar-se a urgències.
Els sarcomes són una classe poc freqüent de càncer que suposa únicament l’1-2% de tots els tumors en l’adult. És també una entitat complexa, ja que n’hi ha més de 70 tipus diferents, amb diferències pel que fa al diagnòstic, pronòstic i tractament. Per això, és necessari que els pacients amb sarcomes siguin valorats en comitès multidisciplinaris amb experiència àmplia en aquesta patologia.
Els sarcomes són un conjunt de tumors rars que provenen de les parts toves del cos, o també de l’os.
Les parts toves inclouen teixits com els músculs, els nervis, els vasos o el greix. Aquests teixits també poden estar formant part dels òrgans.
La baixa freqüència dels sarcomes comporta una individualització necessària del maneig clínic i del tractament d’aquests pacients, cosa que generalment involucra decisions compartides entre diversos professionals experts en aquesta patologia i els mateixos pacients.
El diagnòstic correcte d’un sarcoma i del tipus concret de sarcoma és el primer pas crític per fer, ja que d’això dependrà el maneig clínic del pacient i una informació precisa sobre la naturalesa de la seva malaltia.
A diferència de molts càncers, els sarcomes no acostumen a donar símptomes en les etapes primerenques del creixement. Això és degut al fet que es desenvolupen en àrees del cos en les quals poden créixer empenyent estructures i òrgans de manera progressiva.
El primer símptoma pot ser un bony indolor. La major part dels bonys són benignes, però si creix ràpidament, fa mal, és profund o mesura més de 5 centímetres, és més possible que es pugui tractar d’un sarcoma. Altres vegades els símptomes poden derivar d’una compressió excessiva de diferents teixits i òrgans del cos.
No hi ha un desencadenant clar d’un sarcoma. Determinades síndromes genètiques hereditàries poden predisposar una persona a tenir més possibilitats de desenvolupar alguna mena de sarcoma, com la síndrome de Li-Fraumeni, la neurofibromatosi o la poliposi de còlon familiar.
Un dels passos més importants és confirmar la sospita clínica de sarcoma i determinar de quin tipus específic de sarcoma es tracta. Per fer-ho cal obtenir un fragment de tumor a través d’una biòpsia i estudiar-lo a Anatomia Patològica.
De vegades es diagnostica mitjançant l’ús de tècniques moleculars i es complementa amb proves radiològiques com radiografies, tomografia axial computada (TC), ressonància magnètica nuclear (RMN) o TC-PET.
El tractament de tots els pacients amb sarcoma és sempre consensuat en comitès multidisciplinaris, on es reuneixen experts en sarcomes de diversos serveis del nostre centre: Oncologia Mèdica, Oncologia Radioteràpica, Traumatologia, Cirurgia General, Radiologia i Anatomia Patològica.
Atès que els sarcomes poden emergir de qualsevol part del cos, també hi participen altres especialistes ocasionalment.
El tractament dels pacients amb sarcoma pot incloure:
El procediment més adequat depèn de diverses classes de factors, a més del tipus concret de sarcoma. Les teràpies dirigides i la immunoteràpia tenen un paper molt rellevant en certs tipus de sarcoma. Finalment, també hi ha assajos clínics que experimenten amb noves teràpies.
El més habitual són proves radiològiques com les descrites anteriorment (radiografies, TC, RMN o PET-TC).
Com que no hi ha una causa concreta que origini els sarcomes, en la major part dels casos no s’han establert mesures concretes per prendre, només les usuals sobre hàbits de vida saludables recomanades per l’Organització Mundial de la Salut.
Els pacients amb síndromes genètiques hereditàries sí que reben la recomanació de fer un seguiment en unitats especialitzades.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades