Recomanacions bàsiques

A la cuina

• Paella: oli calent o flama produïda per l’oli
• Cassons i olles de pressió: líquids calents
• Gots, tasses i plats: per vessament de líquids
• Microones: per líquids o cera de depilar
• Porta del forn: per contacte, en especial els nens

Al bany

• Desembussadors: àcid sulfúric i la sosa càustica barrejats o combinats amb lleixiu són altament perillosos, tant per inhalació de la mescla com per contacte en explotar.
• Aigua calenta de l’aixeta: regular les calderes per impedir que l’aigua cremi.

Resta de la casa

• Corrent elèctric, endolls, allargador elèctric, planxa de la roba per contacte o vapor.

Altres lesions més comunes

• Tub d’escapament de moto
• Atenció especial amb l’ús de petards, especialment els nens
• L’alcohol de cremar o gasolina a les barbacoes.
• Colònies o esprais a prop de fonts de calor (espelmes)

Què fer quan ens cremem amb qualsevol d’aquests mecanismes?

• És molt important allunyar-se de la font d’agressió: flama, aigua calenta, electricitat, sòlid calent, vapor, etc.
• Refredar la zona afectada, d’aquesta manera frenarem la calor de la pell i dels teixits corporals i tallarem l’avanç en profunditat de la lesió. Això també és vàlid en cremades per àcids, ja que així diluirem el producte i la impregnació dels teixits. Per fer-ho utilitzarem aigua freda durant 10 o 15 minuts en funció de l’agent que causi la lesió.
• Una vegada refredada la zona, pot quedar un eritema (vermellor de la pell) amb més o menys dolor o molèstia (aigua calenta, flama superficial, cremades solars).
• Es pot calmar amb aigua o draps freds i també aplicant-hi cremes hidratants.
• Si apareixen butllofes, hi ha pèrdua de pell o plaques de color blanc o nacrat després de refredar, has de mantenir la zona afectada tapada amb gasa, tovallola, llençol, etc.
• Si hi ha dolor es pot aplicar aigua freda sobre aquesta cobertura.
• Si la cremada és a la cara, el coll, les mans, en articulacions majors, engonals o perineu, hauran de ser valorades per l’especialista.
• Cal tenir molta cura amb els nens i la gent gran, ja que poden requerir una atenció especial de les lesions.

Si les lesions són de poca extensió cal anar en primera instància al centre de salut. En cas de lesions més extenses s’ha d’anar a urgències d’un hospital o trucar a emergències 112.

Els ronyons es beneficien d'una dieta saludable, d'un consum relativament abundant d'aigua i de l'abstenció del tabac. També és important uns bons hàbits regulars en la defecació i en la micció, en el sentit que l'estrenyiment i aguantar la necessitat d'orinar, són hàbits que perjudiquen el normal funcionament dels ronyons. El consum d'aigua pura, sense cap substància en solució, a part de les que constitueixen aliment com la llet, el caldo i de les infusions com el cafè o el té, és necessari per al bon funcionament renal.

La quantitat d'orina que emet una persona sana és variable depenent de la quantitat d'aigua que begui, de la temperatura ambiental, del fet que estigui en repòs, en exercici, etc. Normalment en el cas d'una persona adulta sana, se situa entre 1 i 2 litres per dia. No necessàriament es millora el funcionament renal amb un excés d'aigua.

L'exercici i una dieta rica en fibra afavoreix uns hàbits en la micció i en les deposicions que afavoreixen la funció renal. En el cas de malalties associades, com és el cas molt freqüent de la diabetis, el bon control metabòlic de la diabetis és essencial per al manteniment de la funció renal. El control de la tensió arterial, que moltes vegades té un origen no conegut, és bàsic també per al manteniment de la funció renal.

Per què es produeix?

El restrenyiment es pot produir per diversos motius:

• Una dieta pobra en aigua i fibra, que fa que els intestins tinguin més dificultat per moure’s amb normalitat.
• Menjar habitualment aliments amb alt contingut de greixos i sucres
• Alguns medicaments poden causar restrenyiment, com ara els que s’usen per tractar la deficiència de ferro.
• De vegades, es produeix durant la transició de la llet materna a la llet preparada o quan els infants comencen a menjar aliments sòlids.
• Quan l’infant s’aguanta les ganes d’anar al lavabo perquè està entretingut, jugant o fora de casa.
• L’estrès i l’ansietat també poden afectar la regularitat en les defecacions, tot produint restrenyiment o diarrea

En casos poc comuns, el restrenyiment és un símptoma d’alguna malaltia, en aquest cas és important consultar el metge.

Quan cal anar a urgències?

El seguiment dels nens amb restrenyiment el fa el pediatre de capçalera. Tot i així, hi ha situacions en què cal anar a urgències.

• Dolor abdominal important
• Sang a la femta
• L’infant vomita moltes vegades i no tolera líquids ni sòlids
• L’infant està decaigut i queixós

El mal de panxa apareix quan virus, paràsits o bacteris danyen les cèl·lules de la membrana mucosa de l’intestí. Normalment, aquesta membrana absorbeix líquids; però quan està danyada no pot fer-ho amb la mateixa efectivitat. Aleshores el cos perd líquid mitjançant els vòmits i la diarrea.

La diarrea causa pèrdua de líquid i sals. Els nens estan més exposats a pèrdues de líquid que els adults; com més petits, més aviat es deshidraten. Els vòmits poden causar dificultats per mantenir el líquid que es consumeix. Els nens petits poden empitjorar si perden més líquids dels que ingereixen. Per aquest motiu és molt important que beguin des de l’inici de la infecció estomacal.

Els vòmits i la diarrea són els símptomes més comuns en nens amb mal de panxa causats per virus. Gairebé sempre, la malaltia és innòcua i desapareix en un parell de dies. És molt important que el nen begui líquids, sobretot si té diarrees, fet que és especialment rellevant en els menors d’un any.

Símptomes

Quan els nens pateixen mal de panxa poden presentar diferents símptomes, com ara: vòmits, diarrea, malestar, mal d’estómac, febre, cansament i inapetència.

Habitualment els símptomes apareixen de cop i volta, un parell de dies després del contagi, i desapareixen al cap d’uns dies. La diarrea es pot allargar fins i tot una setmana. Són més comuns a l’hivern, quan es passen més hores en espais tancats. Tot i que també els poden causar bacteris, paràsits o virus, menjar en mal estat o arran d’estades a l’estranger.

Quan he de demanar assistència?

Cal anar al metge o trucar al 061 CatSalut Respon en els casos següents:

• El nen és menor de sis mesos i presenta vòmits i diarrea
• No presenta millora en 24 h
• Es mantenen les deposicions aquoses passades dues setmanes des del mal de panxa
• Té una malaltia crònica
• Si té vòmits i no reté líquids i, a més, té diarrea forta, ja que hi ha risc d’una deshidratació greu. Com més petit, més exposat hi està.

Cal demanar assistència urgent si presenta diarrea, vòmits i algun d’aquests símptomes:

• no pot beure i orina més del normal
• està cansat, no vol jugar i no mostra interès per l’entorn
• té mal de panxa i no para o empitjora
• presenta sang en els vòmits o la femta

Què puc fer-hi?

Els nens necessiten líquids. Cal que beguin amb freqüència. Ho poden fer de mica en mica, en petites quantitats administrades amb una cullereta o un biberó. De tant en tant, cal oferir-los aigua. És important que ho facin a poc a poc, ja que si en prenen molta de cop, podrien tornar a vomitar.

Evita les begudes massa dolces com ara gasoses o sucs forts. Tampoc són convenients les begudes de dieta, perquè encara que no contenen sucre, poden contenir altres productes que provoquin diarrea. L’infant pot beure el que vulgui, el més important és que begui líquids.

Si el nen no vol beure, pots provar-ho amb polos de gel. Tot i això, cal anar oferint-li líquids, ja que encara que prengui polos, necessita ingerir líquids per rehidratar-se.

Si està prenent el pit o el biberó, ha de continuar prenent-los, però amb més freqüència, malgrat que vomiti. També es pot extreure llet i mirar de donar-li amb una cullereta, si no vol prendre el pit.

Una xeringa especial per a medicaments és una bona solució per a la rehidratació oral. Cal evitar que el raig de líquid vagi directe al paladar, ja que pot provocar-li nàusees.

Si els vòmits són continuats, necessita prendre dues culleradetes de líquid cada cinc minuts, el que equival a, aproximadament 10 ml. Un infant necessita aproximadament 1 L de líquid en 24 h.

De vegades cal administrar una solució oral

Les solucions orals contenen quantitats adients de sals i sucres que ajuden a recuperar l’equilibri hídric del cos. Quan els nens vomiten molt i tenen diarrea greu, és bo que prenguin aquest tipus de preparats. És possible que l’infant no es vulgui beure el preparat. En aquests casos, es pot provar d’afegir-hi suc.

Trobareu aquests preparats a les farmàcies.

Quan els vòmits s’aturen, però la diarrea continua

En la majoria dels casos, pot ser que el nen deixi de vomitar i la diarrea segueixi durant un temps. Els nadons que prenen el pit, ho poden continuar fent i els que ho fan amb biberó poden prendre diferents tipus de farinetes: arròs, blat de moro, llet preparada... segons l’edat. Trobareu aquests preparats a les farmàcies. Cal començar amb petites quantitats.

Si el nen té més de sis mesos, pot prendre sopa de pastanaga.

Quan vulgui començar a dinar és millor que mengi aliments normals. És millor començar per quantitats petites de menjar i evitar fruites i aliments que tinguin alt contingut en fibra.

Si tornen els vòmits

I van acompanyats de més cansament de l’habitual, manca de forces per jugar o pèrdua d’interès per l’entorn, cal que el visiti el pediatre.

Es pot prevenir el mal de panxa?

Sovint, la causa del mal de panxa és una infecció viral que es contagia fàcilment. És usual que les persones d’una mateixa família es posin malaltes alhora.

Per prevenir el contagi:

• Renta’t les mans amb sabó abans dels àpats i després d’usar l’inodor
• Usa una tovallola pròpia
• Mantingues el bany sec i net
• Posa els bolquers bruts en bosses de plàstic abans de llançar-los a la brossa
• Neteja el canviador i renta’t les mans després de canviar els bolquers al nadó

És convenient no tornar a la llar d’infants ni a l’escola fins que no hagin transcorregut dos dies de la desaparició dels símptomes.

Beure és essencial per evitar la deshidratació

Cada vegada que els nens fan diarrees o vomiten perden líquids i els han de recuperar bevent, el que s’anomena per via oral. Per aconseguir-ho, es poden usar sèrums hiposòdics.

Si vomita amb facilitat, cal que es prengui el sèrum hiposòdic a poc a poc (una cullerada cada 5 minuts). I si no vomita, cal anar augmentant la quantitat progressivament.

Quan no vomiti, cal oferir-li petites quantitats de menjar. Mai no s’ha de forçar que mengi i l’aportació de líquids ha de continuar entre els àpats.

Com preparar solucions líquides per tractar les diarrees

Solució hiposòdica

• Dissoldre la pols del sobre en 1 L d’aigua (no cal que sigui embotellada)
• S’ha de beure a temperatura ambient i no es pot prendre passades 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sals de rehidratació oral

• Dissoldre el contingut d’un sobre en 250 cc d’aigua tèbia i remenar-ho fins que es dissolgui.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Aigua d’arròs

• En un litre d’aigua bullent s’hi afegeix una tassa de cafè d’arròs. Es deixa bullint mitja hora, aproximadament.
• Quan apaguem el foc, colem l’arròs i deixem l’aigua que ha quedat a la nevera, un cop s’hagi refredat.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sèrum fet a casa amb sucre i sal 

• Afegeix una culleradeta de les de cafè de sal i dues de sucre a 250 cc d’aigua i remena-ho fins que es dissolgui.
• Hi pots afegir unes gotes de llimona
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

El menjar

El nen no ha d’estar en dejú. Cal anar-li oferint menjar sense forçar-lo. Normalment, els infants amb gastroenteritis no tenen gaire gana. En el cas d’alletament matern, cal augmentar el nombre de preses. Els biberons de llet s’han de seguir fent amb les dosis habituals, no s’han de diluir.

D'altra banda, la dieta astringent no és imprescindible, n’hi ha prou amb una alimentació suau, que li vingui de gust. Els aliments que toleren millor són els cereals, arròs i blat; la patata; el pa; la carn magra; la verdura; el peix; el iogurt i la fruita. Cal evitar els aliments flatulents, amb molt de greix i sucre.

Anar a Urgències

• Si vomita molt i no tolera sòlids ni líquids o vomita malgrat que no hagi pres res
• Si els vòmits són de color verdós, tenen sang o semblen pòsits de cafè
• Si està endormiscat, excessivament decaigut, té molta set, plora sense llàgrimes, orina poc, té els ulls enfonsats o costa molt despertar-lo
• Si les deposicions són molt líquides, abundants i freqüents, de manera que el nen no pot recuperar el líquid perdut
• Té febre alta que no baixa amb els antitèrmics habituals
• Si és menor de 3 mesos i ha vomitat dues o més preses
• Si els vòmits van acompanyats de molt dolor abdominal i mal de cap

Més recomanacions

Per reposar el líquid perdut, no feu servir solucions casolanes, ni refrescos comercials. Són recomanables les solucions preparades per a la rehidratació.

No administreu medicaments per als vòmits o la diarrea sense consultar-ho amb un pediatre.

La febre no és una malaltia sinó una resposta defensiva del cos. Els tractaments per a la febre serveixen per alleujar el malestar.

El termòmetre

Per saber si hi ha febre, cal fer servir un termòmetre sempre. El termòmetre digital és el més indicat. Per utilitzar-lo cal que el col·loquem a l’axil·la de la persona malalta durant aproximadament dos minuts, fins que soni l’alarma. En els lactants es pot posar al recte; però cal tenir en compte que en aquesta via es considera febre quan passa dels 38 °C.

Què hem de fer quan apareix la febre en nens?

• Donar-los sucs o aigua
• Si no volen menjar, no els hem de forçar
• Cal mantenir una temperatura agradable del domicili i evitar un excés de roba
• Tapar quan tremola i destapar quan està suant

Quan cal recórrer als antitèrmics?

Si malgrat que hem aplicat les mesures anteriors la febre es manté per sobre dels 38 °C i el nen té malestar general, es poden administrar antitèrmics.

Els medicaments que s’usen tot sovint són el paracetamol i l’ibuprofèn. Tots dos es poden administrar en gotes o xarop.

Què has de tenir en compte a l’hora d’administrar els antitèrmics?

• No és necessari abaixar la febre en totes les circumstàncies amb antitèrmics, només quan el nen es trobi malament, que normalment és entre els 38° i els 38,5°.
• L’objectiu no és que el nen es trobi com quan no té febre, sinó alleujar el seu malestar
• Usar les dosis d’antitèrmics recomanades pel pediatre i respecta els horaris a l’hora de les preses, encara que la febre aparegui abans.
• És millor administrar els antitèrmics per la boca, via oral, que per l’anus, via rectal. Ja que per la primera via el cos els absorbeixi millor.
• No està comprovat que alternar els medicaments sigui més eficaç per tractar la febre i el malestar. I fer-ho pot provocar confusions a l’hora d’administrar-los, per tant, no és recomanable fer-ho de forma habitual.
• L’ibuprofèn es pot utilitzar a partir dels 6 mesos de vida.
• No utilitzar Nolotil com a tractament d'elecció (excepte en cas de prescripció mèdica)
• En menors de 3 mesos, cal que el pediatre revisi el nen abans d’administrar-li paracetamol.
• No és recomanable administrar antitèrmics per prevenir reaccions a les vacunes.
• Mantingues els medicaments lluny de les criatures.

Quan cal anar a Urgències

• Si el nadó té menys de 3 mesos.
• Si està molt irritable, decaigut o té molta somnolència.
• Si apareixen convulsions.
• Si es queixa de mal de cap intens i vomita diverses vegades.
• Si presenta dificultat respiratòria.
• Si apareixen taques a la pell que no desapareixen amb la pressió.
• La temperatura és igual o superior a 39 °C o persisteix durant més de dos dies.

En resum, quan tenim una infecció i el cos puja de temperatura es produeix el que anomenem febre. Els antitèrmics no curen la infecció, només alleugen els símptomes.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens meningitis?

El risc de contagi de la meningitis augmenta si es té contacte estret amb la persona malalta (si es dorm a la mateixa habitació, si es viu a la mateixa casa, si es fan petons a la boca...), però no cal desinfectar els objectes ni els espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l’organisme.

Prevenció

Les mesures per prevenir aquesta malaltia són:

• La quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics)
• La vacunació

L’actuació adequada davant d’un cas de meningitis és administrar els antibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada.

Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l’única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país, és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. D’aquesta manera, s’evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació.

En el cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més d’administrar la quimioprofilaxi, es vacunaran les persones properes que no hagin rebut la vacuna.

Si es té constància que algú ha tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a l’aparició de la malaltia i al qual no s’ha administrat quimioprofilaxi, cal comunicar-ho al personal sanitari.

Què has de tenir en compte si prens medicació antituberculosa o si vols fer una detecció precoç dels seus efectes secundaris?

Actualment, els fàrmacs per a la tuberculosi són segurs i efectius, i la majoria de persones els prenen sense problemes. En alguns casos poden aparèixer efectes secundaris, per la qual cosa és important seguir el tractament sota supervisió i consultar el metge en cas de dubte.

Un cop es comença el tractament, i per tal que aquest faci l’efecte desitjat, és recomanable seguir les indicacions següents:

• Cal prendre la medicació amb l’estómac buit (30 minuts abans de l’esmorzar).
• No s’ha de prendre junt amb antiàcids o protectors gàstrics.
• Si ets diabètic/a o pateixes gota, cal comunicar-ho al personal mèdic.
• La medicació pot anul·lar l’acció dels anticonceptius hormonals; en cas necessari, s’han de fer servir altres mètodes per evitar l’embaràs.
• Cal informar el personal mèdic de qualsevol altre medicament que s’estigui prenent.
• Encara que et trobis millor, no has de deixar de prendre el tractament durant el temps indicat. Si per algun motiu no pots prendre la medicació, consulta-ho abans amb el personal mèdic.
• L’ús d’altres medicaments (calmants de la tos, antitèrmics, herbes naturals...) pot afavorir l’aparició d’intoleràncies (digestives, hepàtiques...), per això és important consultar-ho abans de prendre’ls.
• No s’han de prendre begudes alcohòliques mentre duri el tractament.
• S’ha de fer servir crema solar d’alta protecció sempre que es prengui el sol.

Advertiments

L’orina, la femta, la suor i les llàgrimes poden ser de color vermellós-ataronjat. Aquest canvi és normal i desapareixerà quan finalitzi el tractament.

Avisa el personal mèdic si presentes algun d’aquests símptomes

• Pèrdua de la gana
• Nàusees
• Diarrea
• Dolor abdominal
• Molèsties gàstriques
• Esgrogueïment dels ulls o la pell
• Dolor o inflamació en les articulacions (genolls, turmells...) o erupcions cutànies importants
• Visió borrosa o canvis en la percepció dels colors

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cos a través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci.

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, la necessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris.

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor, això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

• L’hemodiàlisi
• La diàlisi peritoneal
• El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

• Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
• Evitant els hàbits tòxics
• Fent exercici físic moderat
• Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

Mesures dietètiques que cal prendre

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

La sal

Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:

• Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
• Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, es val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
• Aromatitzar els olis.

El potassi

Es pot treure part del potassi dels aliments amb:

• Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
• L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
• Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
• Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.

Les proteïnes

Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:

• Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.

Els líquids

Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:

• Disminuint la sensació de set.
• Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
• No tenint l’hàbit de beure.
• Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
• Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
• Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
• Mastegant xiclet sense sucre.
• Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
• Congelant trossets de fruita.
• Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
• Evitant la ingesta d’alcohol.

Mesures farmacològiques que cal prendre

• És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
  • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
  • Corticoesteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
  • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.
• Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes, com ara la picor, els dolors, etc.
• Es poden adoptar altres mesures, com ara:
  • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
  • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
• Cura del catèter central tunelitzat
• Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
• Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
• Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
• Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor

Què has de tenir en compte si tens infeccions osteoarticulars resistents?

D’una banda, en el moment que els pacients reben l’alta, el personal d’infermeria els proporcionarà tot el suport i l’educació necessaris perquè puguin tenir cura de la ferida de manera autònoma. La majoria de pacients porta fixadors externs que necessiten cures diàries, per la qual cosa, el personal sanitari destacarà la importància de la higiene en la zona infectada, que ha de ser netejada diàriament i curada amb l’apòsit pautat.

En el cas dels pacients que no són autònoms i no tenen cap familiar o cuidador referent per a les cures, es contactarà amb el CAP de la zona (a través de la unitat de PREALT) per tal de poder fer les cures amb la infermera referent. Si els pacients porten medicació endovenosa es contactarà amb la Unitat d’Hospitalització a Domicili per fer el seguiment i el tractament pertinents.

D’altra banda, cal explicar als pacients la importància de prendre la medicació pautada. En rebre l’alta, a la majoria de pacients se’ls recepten antibiòtics orals de llarga durada (pautats per la Unitat de Malalties Infeccioses) i se’ls recorda la importància de mantenir un horari fix i que no s’han d’oblidar de prendre la medicació.

Així mateix, se’ls recorda la importància de dur uns hàbits saludables, com ara:

• Una bona hidratació
• Una bona alimentació (basada en una dieta proteica)
• L’abandonament dels hàbits tòxics (si se’n tenen), com ara l’alcohol i el tabac