Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les proves cutànies són la tècnica més freqüentment utilitzada per a iniciar un diagnòstic d'al·lèrgia. Després d'una història clínica minuciosa, es decideix quines proves cutànies poden ser útils, segons el cas.
Les proves cutànies d'al·lèrgia serveixen per comprovar si un pacient està sensibilitzat a una determinada substància, és a dir, si el seu organisme reconeix i reacciona en entrar en contacte amb allò. Aquestes proves no diagnostiquen una al·lèrgia; només si són positives i s'acompanyen d'uns símptomes compatibles amb al·lèrgia, ens ajuda a fer el diagnòstic.
Existeixen dos tipus de proves principals:
El risc amb aquestes proves és molt baix. Només en pacients extremadament al·lèrgics, i normalment amb les proves de medicaments, hi ha cert risc de fer una reacció al·lèrgica greu; i generalitzada.
En alguns casos es poden fer analítiques que avaluen la sensibilització en sang.
Les proves analítiques donen molta informació per caracteritzar l'origen i el grau de gravetat de la malaltia renal. La biòpsia renal permet fer un estudi microscòpic que moltes vegades és imprescindible. Les proves genètiques donen també informació molt rellevant.
Aquestes proves serveixen per a establir l'origen de la malaltia renal. Hi ha orígens molt diversos que poden ser genètics, o adquirits a causa d'una infecció bacteriana o vírica o d'una malaltia metabòlica (diabetis) o també d'una malaltia autoimmune, com és per exemple el lupus.
A més de les analítiques de sang i orina, amb una biòpsia renal i/o una anàlisi genètica. Les proves d'imatge poden ser així mateix útils.
En el cas de la biòpsia renal es pot produir un mínim sagnat que es limita gairebé sempre espontàniament. Si no és així, es pot controlar amb un procediment de Radiologia Intervencionista que consisteix a cateteritzar el ronyó per tapar el focus sagnant. Les anàlisis genètiques estalvien cada vegada més la pràctica d'una biòpsia renal. De tota manera la pràctica de la biòpsia renal continua sent cabdal en el diagnòstic de les malalties renals.
L’objectiu de l’electrocardiograma és determinar qualsevol dany al cor i els efectes de medicacions i aparells sobre l’òrgan principal de l’aparell circulatori, a més de ser de gran utilitat per detectar i analitzar arrítmies cardíaques, episodis aguts de la malaltia coronària i l’infart de miocardi.
Per fer la prova, el professional sanitari connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’uns adhesius o ventoses anomenats “elèctrodes”, que es connecten a: turmells, canells i pit, a fi de recollir els impulsos elèctrics de diferents parts del cos.
Durant l’electrocardiograma, el pacient ha d’estar tombat, relaxat i sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i cames immòbils. De vegades, el metge per demanar als pacients que aguantin la respiració durant uns segons.
L’electrocardiògraf enregistra l’activitat elèctrica des de la superfície del cor, gràcies a uns elèctrodes que s’enganxen al cos. Aquest registre de l’activitat elèctrica queda dibuixat en un paper que ha d’interpretar un professional en funció dels símptomes i la història clínica dels pacients.
També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.
Es tracta d’una prova senzilla i ràpida que no produeix cap molèstia ni dolor. A més, no suposa cap risc per als pacients.
La colposcòpia permet examinar de forma ampliada el coll de l’úter, o cèrvix, i identificar de forma precoç possibles lesions que podrien ser precursores d’un càncer i, també, lesions canceroses. Es fa amb un microscopi especial que s’anomena colposcopi i que serveix per saber quina és la causa d’una citologia anormal.
Durant l’exploració, els ginecòlegs estudien el coll uterí i decideixen si cal fer una biòpsia i de quina zona. També poden extirpar certs teixits, si és necessari. Per fer la biòpsia es pren una petita mostra i s’envia al laboratori perquè s’examinin les cèl·lules. A partir d’aquest examen es pot fer un diagnòstic i decidir el tractament que cal seguir, si cal.
Aquesta tècnica s’utilitza per detectar de forma precoç lesions que podrien desencadenar un càncer del coll de l’úter i també per extreure mostres que permeten fer-ne un diagnòstic i, fins i tot, extirpar teixits.
L’exploració també serveix per diagnosticar, a més del VPH, altres infeccions de transmissió sexual.
Per fer la prova, la pacient s’ha de col·locar a la llitera d’exploració ginecològica i situar una cama a cada un dels estreps laterals.
Tot seguit, el metge insereix un aparell a l’interior de la vagina, l’espècul, que permet separar-ne les parets i acosta el colposcopi, mitjançant el qual pot veure l’àrea que ha d’examinar. Si durant l’exploració, detecta zones anòmales, pot decidir fer una biòpsia del teixit que posteriorment s’ha d’analitzar amb un microscopi al laboratori.
Les anomalies detectades en una biòpsia de cèrvix s’anomenen neoplàsies cervicals intraepitelials (CIN) i es classifiquen en:
Possibles molèsties mentre es pren la mostra i, de vegades, un sagnat lleuger que pot durar entre 3 i 4 dies.
La citologia cervicovaginal, també anomenada prova de Papanicolau, consisteix a agafar una mostra de cèl·lules de la paret del coll de l’úter, o cèrvix, per analitzar-la i detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules d’aquesta zona produïdes pel virus del papil·loma humà (VPH), abans que es desenvolupi un càncer i algunes infeccions. Si l’examen mostra la presència de VPH, el metge pot demanar altres proves, com ara la colposcòpia.
La citologia cervicovaginal està indicada per detectar, de manera precoç càncer de coll de l’úter o anomalies precanceroses del coll uterí la detecció de les quals permet iniciar un tractament de manera precoç, fet que fa que augmentin les possibilitats de curació de la malaltia.
Mentre la pacient està estirada sobre d’una llitera amb les cames a cada un dels estreps per a l’exploració ginecològica, el metge o metgessa que realitza la prova introdueix un espècul a la vagina. Aquest aparell permet separar les parets vaginals i veure el coll de l’úter.
Posteriorment, el professional pot extreure una mostra de les parets de la vagina o de l’exsudat vaginal en el fons posterior d’aquesta zona. Tot seguit s’agafa una segona mostra de la part externa del coll de l’úter, l’ectocèrvix, i una altra del canal del coll uterí que comunica l’interior de la cavitat uterina amb la vagina, també anomenada endocèrvix.
Finalment, aquestes mostres s’envien al laboratori, on s’analitzaran amb un microscopi.
Per fer aquesta prova no és necessària una preparació prèvia, tot i que és convenient que la pacient no tingui la menstruació, per evitar possibles errors.
No n’hi ha riscos, tot i que, de vegades, es poden produir sagnats per causa de l’extracció de la mostra; però no solen durar més d’un dia.
És convenient que la pacient estigui relaxada durant la prova, ja que si hi ha una contracció de la vagina, la prova pot produir alguna molèstia.
La tomografia computada, també coneguda per “TC” o “TAC”, és una prova que serveix per obtenir informació morfològica de diferents tipus de teixits: ossos, pulmons, cervell, fetge, vasos sanguinis o teixits tous, per exemple. Gràcies a aquesta prova podem diagnosticar malalties cardiovasculars, infeccions, trastorns musculoesquelètics, càncer i infeccions, fer-ne el seguiment i planificar els tractaments mèdics i quirúrgics, si calen.
Per fer la prova, cal que els pacients s’estirin sobre la taula mòbil de la TC. Posteriorment, aquesta es va desplaçant per l’interior de l’aparell. Segons la part del cos que s’examini, el pacient pot percebre aquest moviment o no.
Durant la realització de l’exploració radiològica, s’administra per via venosa un medi de contrast (iodat) que és gairebé imperceptible i innocu. Sempre estareu acompanyats de professionals sanitaris que us atendran i resoldran els vostres dubtes, necessitats.
Un cop realitzada la prova, el radiòleg o radiòloga especialitzada en TC i altres exàmens radiològics interpreta les imatges i emet un informe per a l’especialista que ha sol·licitat la prova.
Aquesta prova serveix per obtenir informació morfològica de diferents tipus de teixits: ossos, pulmons, cervell, fetge, vasos sanguinis o teixits tous, per exemple.
No hi ha riscos, llevat que el pacient tingui intolerància o especial sensibilitat a algun dels components de la substància de contrast.
Tot i això, poden haver-hi riscos si el pacient presenta algunes malalties, però són personalitzats. També existeixen els propis de tota exploració radiològica amb contrast:
L'ecografia ginecològica és una tècnica que, mitjançant ultrasons, ens permet visualitzar els genitals interns de la dona.
Es realitza, preferentment, per via vaginal o via abdominal, i és menys freqüent la via transperineal o la transrectal.
Per via vaginal: s'introdueix un petit transductor a la vagina, no requereix preparació i cal que la bufeta urinària estigui buida, és la via d'elecció.Per la via abdominal: és necessària la ingesta d'un litre d'aigua, una hora abans de l'exploració. Es fa quan: la pacient no ha tingut relacions sexuals, quan hi ha existència d'atròfia genital important o per valorar tumoracions ginecològiques superiors als 12 cm, en què la via vaginal perd definició.
L'ecografia juga un paper fonamental en la detecció de patologia benigna i maligna en ginecologia: com és patologia endometrial, miomes, estudi de masses annexals, valoració d'incontinència urinària i patologia oncològica i, a Vall d’Hebron depèn del Servei de Ginecologia. És bàsic el diagnòstic precoç, com en el càncer d'ovari.
L'ecografia no s'ha de realitzar anualment, la periodicitat la dictaminarà el ginecòleg/òloga i és d'utilitat en totes les unitats del Servei de Ginecologia: Oncologia, Ginecologia General, Sòl Pelvià, Laparoscòpia i Endoscòpia. El Doppler permet analitzar la vascularització dels teixits sospitosos de malignitat, en els casos de vascularització abundant i índexs de resistència baixos.
L’ecocardiografia fetal es fa quan el fetus encara és dins de l’úter, normalment durant el segon trimestre de l’embaràs, entre les 18 i les 24 setmanes de gestació.
En aquest estudi ecogràfic s’observa el cor del fetus i se n’analitza l’anatomia i la funció. És important per comprovar que el sistema cardiovascular del fetus funciona correctament i si no és el cas, fer el diagnòstic de la cardiopatia congènita al més aviat possible. D’aquesta manera, es pot planificar el tractament amb prou anel·lació i tenir-ho tot previst per al naixement de la criatura.
El procediment és similar a una ecografia de l’embaràs i es pot realitzar a través de l’abdomen o la vagina. En el primer cas, el professional encarregat de fer la prova, aplica un gel a l’abdomen i posteriorment passa per sobre de la panxa una sonda que emet ones sonores que reboten en el cor del nadó. Gràcies a aquestes ones es va creant la imatge de l’òrgan a la pantalla de l’aparell. En el segon cas, la sonda és més petita i s’introdueix per la vagina.
Amb aquesta prova, l’especialista pot veure el flux sanguini que passa a través del cor, el ritme cardíac i les estructures del principal òrgan del sistema cardíac. A Vall d’Hebron un equip de cardiòlegs i obstetres valora les imatges conjuntament, per tal de garantir-ne un bon diagnòstic.
A Vall d’Hebron el diagnòstic i tractament de les malalties cardíaques congènites comença abans de néixer, a la Unitat de Medicina Fetal i continua fins a l’edat adulta, a la Unitat de Cardiopaties Congènites.
L’angioedema hereditari és una malaltia de les considerades rares, és a dir, poc freqüent i, fins i tot, poc coneguda pels professionals sanitaris. Aquest fet comporta que els mateixos pacients necessitin més coneixements sobre com actuar davant de situacions d'urgència, sobretot quan es troben fora del seu entorn habitual i lluny del seu equip mèdic.
Es recomana evitar, en la mesura que es pugui, possibles desencadenants o agreujants d’atacs:
Sospita davant els símptomes següents:
El metge ha de fer un diagnòstic diferencial correcte per descartar altres causes, com l’apendicitis, per exemple.
En aquest cas, no s’ha de perdre la calma i s’han de seguir les instruccions que dona el metge. A continuació facilitem uns consells generals:
1. Avisar a alguna persona que t’ajudi a explicar el que t’està passant.
2. Preparar l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat.
3. Si disposes de medicació de rescat o d’emergència (Berinert®, Cinryze®, via intravenosa, o Firazyr® subcutani):
4. Anar al centre sanitari amb urgències que tinguis més a prop.
5. Demanar cita amb el metge especialista un cop resolta la crisi.
En cas de càrrega simptomàtica important en els angioedemes tipus I i II, es decideix administrar un tractament de profilaxi amb C1-INH
Puc donar sang?
No s'aconsella la donació de sang per part dels pacients amb angioedema hereditari de qualsevol mena o adquirit per dèficit de C1-inhibidor.
Viatges llargs o a l'estranger
Et recomanem portar sempre l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat, si pot ser, actualitzat. És una bona idea disposar d'una traducció de l'informe a l'idioma del país on penses viatjar o a l'anglès.
Localitza algun centre assistencial de l'entorn, per si calgués.
Porta sempre a sobre la medicació de rescat o d'urgència i verifica’n la caducitat. I també aporta l'informe mèdic per no tenir cap problema en els controls de seguretat dels aeroports o de les estacions.
Dieta
No has de seguir cap dieta especial perquè no es tracta d'un edema de causa al·lèrgica i no és produït o desencadenat per al·lèrgia a cap aliment.
La dieta no influeix en l'evolució de la malaltia. S’ha de seguir una dieta saludable, com qualsevol persona.
La COVID-19 és una infecció respiratòria que afecta principalment els adults. En infants amb malalties cròniques o immunodeprimits, la simptomatologia sol ser lleu i els casos greus són excepcionals. És fonamental seguir mesures d’higiene i prevenció, evitar el contacte amb persones infectades i mantenir el tractament habitual per protegir la salut.
La incidència de la infecció respiratòria provocada pel coronavirus és molt més elevada en les persones adultes. Els infants només representen entre l’1% i el 2% dels casos, i la gran majoria presenten una simptomatologia lleu.
Entre la població hi ha grups de més risc, com són les persones adultes majors de 65 anys i les persones amb malalties cròniques com les cardiovasculars, les pulmonars o la diabetis. Actualment, no s’ha demostrat que siguin un grup de risc els pacients pediàtrics amb malalties cròniques i/o immunodeprimits.
Hi ha quatre mesures essencials per evitar contagiar-se de la COVID-19, que són:
En cas que alguna de les persones amb les quals conviviu presenti simptomatologia respiratòria, la primera indicació seria la de canviar de domicili temporalment i evitar conviure-hi. En cas que això no pugui ser, el familiar amb simptomatologia haurà de romandre aïllat de la resta dels membres de la llar en una habitació ben ventilada i utilitzar, en cas que sigui possible, un lavabo propi.
Les persones que l’atenguin hauran d’utilitzar mascareta quirúrgica i guants per evitar el contacte amb els fluids corporals del malalt. Així mateix, hauran de mantenir unes pautes d’higiene estrictes com rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i una distància de seguretat mínima d’un metre. Els menors, cal que portin sempre una mascareta quirúrgica o la recomanada pel seu metge o metgessa.
Els símptomes més comuns que provoca el contagi per la COVID-19 són febre, tos, mal de coll o dificultat respiratòria. En cas que es presenti algun d'aquests símptomes o més d'un, el primer que cal fer és trucar al metge o metgessa habitual, i no anar al centre d’atenció primària (CAP) de manera presencial. Si no és possible contactar-hi, truqueu al 061 CatSalut Respon, el servei d'atenció telefònica del sistema sanitari català, perquè us indiquin què fer.
En cas de presentar dificultats per respirar, febre alta que no baixa amb antitèrmics o malestar general, s’ha d’anar a Urgències.
Si heu tingut contacte amb algú amb COVID-19, cal vigilar l’aparició de símptomes.
Els pacients amb patologies cròniques o immunodeprimits han de mantenir el seu tractament farmacològic habitual, sempre que el seu metge o metgessa no els indiqui el contrari.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades