Què has de tenir en compte si pateixes angioedema hereditari?

Es recomana evitar, en la mesura que es pugui, possibles desencadenants o agreujants d’atacs:

• Embaràs i períodes hiperestrogènics: si tens intenció de quedar-te embarassada, prèviament hauries de contactar amb el teu metge per tal d'ajustar la medicació, tant si es tracta d’un embaràs natural com si és per fertilització in vitro. En general, l'embaràs no modifica l'evolució de la malaltia, però durant aquest període és convenient fer revisions de manera regular. També convé informar el teu ginecòleg sobre la malaltia i portar-li un informe clínic actualitzat. Durant l’embaràs, els atacs d'angioedema es poden tractar amb concentrat plasmàtic de C1-INH, concretament Berinert® o bé Cinryze®. Es pot fer profilaxi a llarg termini amb concentrat plasmàtic de C1-INH.
• Mètodes anticonceptius orals amb estrògens: en general, cal evitar els tractaments amb estrògens. Es poden usar progestàgens. Davant de situacions d'emergència (píndola de l'endemà) cal utilitzar únicament fàrmacs amb progestàgens: levonorgestrel (Norlevo®, Postinor®).
• Estrès o estats d’ansietat: en alguns casos poden ser els desencadenants d'un atac. Has de consultar amb el teu metge o especialista si necessites prendre mesures o medicaments per controlar l'ansietat.
• Traumatismes: Si bé es recomana fer vida normal, alguns malalts pateixen inflamació en algunes zones del cos en rebre cops o durant la pràctica d'esports de contacte. Per tant, cal consultar amb el metge la possibilitat de fer activitat física i, si escau, adaptar el tractament de fons.
• Dentista i intervencions quirúrgiques: es recomana avisar el teu dentista sobre la malaltia. Per fer manipulacions simples com neteges dentals no es requereix cap precaució suplementària, però per dur a terme extraccions o altres maniobres s’ha de fer un tractament previ amb concentrat plasmàtic de C1-INH entre una i sis hores abans del procediment o bé augmentar la ingesta d'andrògens atenuats durant uns quants dies abans i després de la visita. Convé portar a sobre una dosi completa del tractament d'urgència.
• Infeccions: es recomana el tractament precoç de les infeccions per evitar atacs d'angioedema, especialment les que afecten la boca i la faringe. El metge t’indicarà el tractament adequat en cada cas.
• Medicació antihipertensiva: estan formalment contraindicats els IECA (inhibidors de l'enzim convertidor d'angiotensina): enalapril, captopril, lisinopril o imidapril, entre d'altres. A causa de la introducció de nous fàrmacs amb nous noms comercials, has de consultar amb el metge per confirmar si els medicaments estan enquadrats en algun d'aquests grups.
• Medicació antidiabètica oral: no estan recomanats els inhibidors de DPP-4 (o DPP-IV) (inhibidors de l'enzim dipeptidil-peptidasa 4): vildagliptina, sitagliptina, saxagliptina, linagliptina i alogliptina. Aquests fàrmacs s'utilitzen en la diabetis mellitus tipus II.

Com reconèixer precoçment un atac abdominal?

Sospita davant els símptomes següents:

• Dolor abdominal de tipus còlic recurrent
• Distensió abdominal amb nàusees, vòmits, restrenyiment o diarrea, o sense
• Hipotensió arterial (pressió arterial baixa) amb deshidratació
• Augment del diàmetre de la cintura habitual

El metge ha de fer un diagnòstic diferencial correcte per descartar altres causes, com l’apendicitis, per exemple.

Com reconèixer precoçment un atac de gola o laringe?

Sospita davant els símptomes següents:

• Opressió o sensació de cos estrany a la gola o laringe
• Inflamació evident de la llengua
• Canvis en la veu, com ronquera o afonia parcial
• Dificultat per empassar adequadament
• Sorolls respiratoris estranys, com ara un soroll estrident o un so agut i aspre

En aquest cas, no s’ha de perdre la calma i s’han de seguir les instruccions que dona el metge. A continuació facilitem uns consells generals:

Què s'ha de fer en cas d’un atac important (afectació de la gola o laringe o dificultat per respirar)?

1. Avisar a alguna persona que t’ajudi a explicar el que t’està passant.

2. Preparar l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat.

3. Si disposes de medicació de rescat o d’emergència (Berinert®, Cinryze®, via intravenosa, o Firazyr® subcutani):

• Si t’han ensenyat com autoadministrar-te-la, posa’t la medicació seguint les instruccions.
• Si no t’han ensenyat a autoadministrar-te-la, porta-la al centre mèdic.

4. Anar al centre sanitari amb urgències que tinguis més a prop.

5. Demanar cita amb el metge especialista un cop resolta la crisi.

En cas de càrrega simptomàtica important en els angioedemes tipus I i II, es decideix administrar un tractament de profilaxi amb C1-INH

Altres recomanacions o possibles dubtes:

Puc donar sang?

No s'aconsella la donació de sang per part dels pacients amb angioedema hereditari de qualsevol mena o adquirit per dèficit de C1-inhibidor.

Viatges llargs o a l'estranger

Et recomanem portar sempre l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat, si pot ser, actualitzat. És una bona idea disposar d'una traducció de l'informe a l'idioma del país on penses viatjar o a l'anglès.

Localitza algun centre assistencial de l'entorn, per si calgués.

Porta sempre a sobre la medicació de rescat o d'urgència i verifica’n la caducitat. I també aporta l'informe mèdic per no tenir cap problema en els controls de seguretat dels aeroports o de les estacions.

Dieta

No has de seguir cap dieta especial perquè no es tracta d'un edema de causa al·lèrgica i no és produït o desencadenat per al·lèrgia a cap aliment.

La dieta no influeix en l'evolució de la malaltia. S’ha de seguir una dieta saludable, com qualsevol persona.

Com afecta la població la COVID-19

La incidència de la infecció respiratòria provocada pel coronavirus és molt més elevada en les persones adultes. Els infants només representen entre l’1% i el 2% dels casos, i la gran majoria presenten una simptomatologia lleu.

Entre la població hi ha grups de més risc, com són les persones adultes majors de 65 anys i les persones amb malalties cròniques com les cardiovasculars, les pulmonars o la diabetis. Actualment, no s’ha demostrat que siguin un grup de risc els pacients pediàtrics amb malalties cròniques i/o immunodeprimits.

Quines mesures de prevenció puc prendre

Hi ha quatre mesures essencials per evitar contagiar-se de la COVID-19, que són:

• Rentar-se les mans. És convenient mantenir la higiene de les mans i rentar-se-les sovint (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques al 70%), especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. Després de manipular objectes, cal procurar no tocar-se la boca, el nas i els ulls sense haver-se rentat les mans.
• Fer servir mocadors d’un sol ús. Convé tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i rentar-se les mans de seguida després de fer-ho.
• No compartir menjar, estris (coberts, gots, tovallons, mocadors, etc.) ni altres objectes sense netejar-los adequadament.

Convivència amb persones infectades

En cas que alguna de les persones amb les quals conviviu presenti simptomatologia respiratòria, la primera indicació seria la de canviar de domicili temporalment i evitar conviure-hi. En cas que això no pugui ser, el familiar amb simptomatologia haurà de romandre aïllat de la resta dels membres de la llar en una habitació ben ventilada i utilitzar, en cas que sigui possible, un lavabo propi.

Les persones que l’atenguin hauran d’utilitzar mascareta quirúrgica i guants per evitar el contacte amb els fluids corporals del malalt. Així mateix, hauran de mantenir unes pautes d’higiene estrictes com rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i una distància de seguretat mínima d’un metre. Els menors, cal que portin sempre una mascareta quirúrgica o la recomanada pel seu metge o metgessa.

Què hem de fer si ens trobem malament?

Els símptomes més comuns que provoca el contagi per la COVID-19 són febre, tos, mal de coll o dificultat respiratòria. En cas que es presenti algun d'aquests símptomes o més d'un, el primer que cal fer és trucar al metge o metgessa habitual, i no anar al centre d’atenció primària (CAP) de manera presencial. Si no és possible contactar-hi, truqueu al 061 CatSalut Respon, el servei d'atenció telefònica del sistema sanitari català, perquè us indiquin què fer.

En cas de presentar dificultats per respirar, febre alta que no baixa amb antitèrmics o malestar general, s’ha d’anar a Urgències.

Si heu tingut contacte amb algú amb COVID-19, cal vigilar l’aparició de símptomes.

No s’ha d’interrompre el tractament

Els pacients amb patologies cròniques o immunodeprimits han de mantenir el seu tractament farmacològic habitual, sempre que el seu metge o metgessa no els indiqui el contrari.

Recomanacions bàsiques

A la cuina

• Paella: oli calent o flama produïda per l’oli
• Cassons i olles de pressió: líquids calents
• Gots, tasses i plats: per vessament de líquids
• Microones: per líquids o cera de depilar
• Porta del forn: per contacte, en especial els nens

Al bany

• Desembussadors: àcid sulfúric i la sosa càustica barrejats o combinats amb lleixiu són altament perillosos, tant per inhalació de la mescla com per contacte en explotar.
• Aigua calenta de l’aixeta: regular les calderes per impedir que l’aigua cremi.

Resta de la casa

• Corrent elèctric, endolls, allargador elèctric, planxa de la roba per contacte o vapor.

Altres lesions més comunes

• Tub d’escapament de moto
• Atenció especial amb l’ús de petards, especialment els nens
• L’alcohol de cremar o gasolina a les barbacoes.
• Colònies o esprais a prop de fonts de calor (espelmes)

Què fer quan ens cremem amb qualsevol d’aquests mecanismes?

• És molt important allunyar-se de la font d’agressió: flama, aigua calenta, electricitat, sòlid calent, vapor, etc.
• Refredar la zona afectada, d’aquesta manera frenarem la calor de la pell i dels teixits corporals i tallarem l’avanç en profunditat de la lesió. Això també és vàlid en cremades per àcids, ja que així diluirem el producte i la impregnació dels teixits. Per fer-ho utilitzarem aigua freda durant 10 o 15 minuts en funció de l’agent que causi la lesió.
• Una vegada refredada la zona, pot quedar un eritema (vermellor de la pell) amb més o menys dolor o molèstia (aigua calenta, flama superficial, cremades solars).
• Es pot calmar amb aigua o draps freds i també aplicant-hi cremes hidratants.
• Si apareixen butllofes, hi ha pèrdua de pell o plaques de color blanc o nacrat després de refredar, has de mantenir la zona afectada tapada amb gasa, tovallola, llençol, etc.
• Si hi ha dolor es pot aplicar aigua freda sobre aquesta cobertura.
• Si la cremada és a la cara, el coll, les mans, en articulacions majors, engonals o perineu, hauran de ser valorades per l’especialista.
• Cal tenir molta cura amb els nens i la gent gran, ja que poden requerir una atenció especial de les lesions.

Si les lesions són de poca extensió cal anar en primera instància al centre de salut. En cas de lesions més extenses s’ha d’anar a urgències d’un hospital o trucar a emergències 112.

Els ronyons es beneficien d'una dieta saludable, d'un consum relativament abundant d'aigua i de l'abstenció del tabac. També és important uns bons hàbits regulars en la defecació i en la micció, en el sentit que l'estrenyiment i aguantar la necessitat d'orinar, són hàbits que perjudiquen el normal funcionament dels ronyons. El consum d'aigua pura, sense cap substància en solució, a part de les que constitueixen aliment com la llet, el caldo i de les infusions com el cafè o el té, és necessari per al bon funcionament renal.

La quantitat d'orina que emet una persona sana és variable depenent de la quantitat d'aigua que begui, de la temperatura ambiental, del fet que estigui en repòs, en exercici, etc. Normalment en el cas d'una persona adulta sana, se situa entre 1 i 2 litres per dia. No necessàriament es millora el funcionament renal amb un excés d'aigua.

L'exercici i una dieta rica en fibra afavoreix uns hàbits en la micció i en les deposicions que afavoreixen la funció renal. En el cas de malalties associades, com és el cas molt freqüent de la diabetis, el bon control metabòlic de la diabetis és essencial per al manteniment de la funció renal. El control de la tensió arterial, que moltes vegades té un origen no conegut, és bàsic també per al manteniment de la funció renal.

Per què es produeix?

El restrenyiment es pot produir per diversos motius:

• Una dieta pobra en aigua i fibra, que fa que els intestins tinguin més dificultat per moure’s amb normalitat.
• Menjar habitualment aliments amb alt contingut de greixos i sucres
• Alguns medicaments poden causar restrenyiment, com ara els que s’usen per tractar la deficiència de ferro.
• De vegades, es produeix durant la transició de la llet materna a la llet preparada o quan els infants comencen a menjar aliments sòlids.
• Quan l’infant s’aguanta les ganes d’anar al lavabo perquè està entretingut, jugant o fora de casa.
• L’estrès i l’ansietat també poden afectar la regularitat en les defecacions, tot produint restrenyiment o diarrea

En casos poc comuns, el restrenyiment és un símptoma d’alguna malaltia, en aquest cas és important consultar el metge.

Quan cal anar a urgències?

El seguiment dels nens amb restrenyiment el fa el pediatre de capçalera. Tot i així, hi ha situacions en què cal anar a urgències.

• Dolor abdominal important
• Sang a la femta
• L’infant vomita moltes vegades i no tolera líquids ni sòlids
• L’infant està decaigut i queixós

El mal de panxa apareix quan virus, paràsits o bacteris danyen les cèl·lules de la membrana mucosa de l’intestí. Normalment, aquesta membrana absorbeix líquids; però quan està danyada no pot fer-ho amb la mateixa efectivitat. Aleshores el cos perd líquid mitjançant els vòmits i la diarrea.

La diarrea causa pèrdua de líquid i sals. Els nens estan més exposats a pèrdues de líquid que els adults; com més petits, més aviat es deshidraten. Els vòmits poden causar dificultats per mantenir el líquid que es consumeix. Els nens petits poden empitjorar si perden més líquids dels que ingereixen. Per aquest motiu és molt important que beguin des de l’inici de la infecció estomacal.

Els vòmits i la diarrea són els símptomes més comuns en nens amb mal de panxa causats per virus. Gairebé sempre, la malaltia és innòcua i desapareix en un parell de dies. És molt important que el nen begui líquids, sobretot si té diarrees, fet que és especialment rellevant en els menors d’un any.

Símptomes

Quan els nens pateixen mal de panxa poden presentar diferents símptomes, com ara: vòmits, diarrea, malestar, mal d’estómac, febre, cansament i inapetència.

Habitualment els símptomes apareixen de cop i volta, un parell de dies després del contagi, i desapareixen al cap d’uns dies. La diarrea es pot allargar fins i tot una setmana. Són més comuns a l’hivern, quan es passen més hores en espais tancats. Tot i que també els poden causar bacteris, paràsits o virus, menjar en mal estat o arran d’estades a l’estranger.

Quan he de demanar assistència?

Cal anar al metge o trucar al 061 CatSalut Respon en els casos següents:

• El nen és menor de sis mesos i presenta vòmits i diarrea
• No presenta millora en 24 h
• Es mantenen les deposicions aquoses passades dues setmanes des del mal de panxa
• Té una malaltia crònica
• Si té vòmits i no reté líquids i, a més, té diarrea forta, ja que hi ha risc d’una deshidratació greu. Com més petit, més exposat hi està.

Cal demanar assistència urgent si presenta diarrea, vòmits i algun d’aquests símptomes:

• no pot beure i orina més del normal
• està cansat, no vol jugar i no mostra interès per l’entorn
• té mal de panxa i no para o empitjora
• presenta sang en els vòmits o la femta

Què puc fer-hi?

Els nens necessiten líquids. Cal que beguin amb freqüència. Ho poden fer de mica en mica, en petites quantitats administrades amb una cullereta o un biberó. De tant en tant, cal oferir-los aigua. És important que ho facin a poc a poc, ja que si en prenen molta de cop, podrien tornar a vomitar.

Evita les begudes massa dolces com ara gasoses o sucs forts. Tampoc són convenients les begudes de dieta, perquè encara que no contenen sucre, poden contenir altres productes que provoquin diarrea. L’infant pot beure el que vulgui, el més important és que begui líquids.

Si el nen no vol beure, pots provar-ho amb polos de gel. Tot i això, cal anar oferint-li líquids, ja que encara que prengui polos, necessita ingerir líquids per rehidratar-se.

Si està prenent el pit o el biberó, ha de continuar prenent-los, però amb més freqüència, malgrat que vomiti. També es pot extreure llet i mirar de donar-li amb una cullereta, si no vol prendre el pit.

Una xeringa especial per a medicaments és una bona solució per a la rehidratació oral. Cal evitar que el raig de líquid vagi directe al paladar, ja que pot provocar-li nàusees.

Si els vòmits són continuats, necessita prendre dues culleradetes de líquid cada cinc minuts, el que equival a, aproximadament 10 ml. Un infant necessita aproximadament 1 L de líquid en 24 h.

De vegades cal administrar una solució oral

Les solucions orals contenen quantitats adients de sals i sucres que ajuden a recuperar l’equilibri hídric del cos. Quan els nens vomiten molt i tenen diarrea greu, és bo que prenguin aquest tipus de preparats. És possible que l’infant no es vulgui beure el preparat. En aquests casos, es pot provar d’afegir-hi suc.

Trobareu aquests preparats a les farmàcies.

Quan els vòmits s’aturen, però la diarrea continua

En la majoria dels casos, pot ser que el nen deixi de vomitar i la diarrea segueixi durant un temps. Els nadons que prenen el pit, ho poden continuar fent i els que ho fan amb biberó poden prendre diferents tipus de farinetes: arròs, blat de moro, llet preparada... segons l’edat. Trobareu aquests preparats a les farmàcies. Cal començar amb petites quantitats.

Si el nen té més de sis mesos, pot prendre sopa de pastanaga.

Quan vulgui començar a dinar és millor que mengi aliments normals. És millor començar per quantitats petites de menjar i evitar fruites i aliments que tinguin alt contingut en fibra.

Si tornen els vòmits

I van acompanyats de més cansament de l’habitual, manca de forces per jugar o pèrdua d’interès per l’entorn, cal que el visiti el pediatre.

Es pot prevenir el mal de panxa?

Sovint, la causa del mal de panxa és una infecció viral que es contagia fàcilment. És usual que les persones d’una mateixa família es posin malaltes alhora.

Per prevenir el contagi:

• Renta’t les mans amb sabó abans dels àpats i després d’usar l’inodor
• Usa una tovallola pròpia
• Mantingues el bany sec i net
• Posa els bolquers bruts en bosses de plàstic abans de llançar-los a la brossa
• Neteja el canviador i renta’t les mans després de canviar els bolquers al nadó

És convenient no tornar a la llar d’infants ni a l’escola fins que no hagin transcorregut dos dies de la desaparició dels símptomes.

Beure és essencial per evitar la deshidratació

Cada vegada que els nens fan diarrees o vomiten perden líquids i els han de recuperar bevent, el que s’anomena per via oral. Per aconseguir-ho, es poden usar sèrums hiposòdics.

Si vomita amb facilitat, cal que es prengui el sèrum hiposòdic a poc a poc (una cullerada cada 5 minuts). I si no vomita, cal anar augmentant la quantitat progressivament.

Quan no vomiti, cal oferir-li petites quantitats de menjar. Mai no s’ha de forçar que mengi i l’aportació de líquids ha de continuar entre els àpats.

Com preparar solucions líquides per tractar les diarrees

Solució hiposòdica

• Dissoldre la pols del sobre en 1 L d’aigua (no cal que sigui embotellada)
• S’ha de beure a temperatura ambient i no es pot prendre passades 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sals de rehidratació oral

• Dissoldre el contingut d’un sobre en 250 cc d’aigua tèbia i remenar-ho fins que es dissolgui.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Aigua d’arròs

• En un litre d’aigua bullent s’hi afegeix una tassa de cafè d’arròs. Es deixa bullint mitja hora, aproximadament.
• Quan apaguem el foc, colem l’arròs i deixem l’aigua que ha quedat a la nevera, un cop s’hagi refredat.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sèrum fet a casa amb sucre i sal 

• Afegeix una culleradeta de les de cafè de sal i dues de sucre a 250 cc d’aigua i remena-ho fins que es dissolgui.
• Hi pots afegir unes gotes de llimona
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

El menjar

El nen no ha d’estar en dejú. Cal anar-li oferint menjar sense forçar-lo. Normalment, els infants amb gastroenteritis no tenen gaire gana. En el cas d’alletament matern, cal augmentar el nombre de preses. Els biberons de llet s’han de seguir fent amb les dosis habituals, no s’han de diluir.

D'altra banda, la dieta astringent no és imprescindible, n’hi ha prou amb una alimentació suau, que li vingui de gust. Els aliments que toleren millor són els cereals, arròs i blat; la patata; el pa; la carn magra; la verdura; el peix; el iogurt i la fruita. Cal evitar els aliments flatulents, amb molt de greix i sucre.

Anar a Urgències

• Si vomita molt i no tolera sòlids ni líquids o vomita malgrat que no hagi pres res
• Si els vòmits són de color verdós, tenen sang o semblen pòsits de cafè
• Si està endormiscat, excessivament decaigut, té molta set, plora sense llàgrimes, orina poc, té els ulls enfonsats o costa molt despertar-lo
• Si les deposicions són molt líquides, abundants i freqüents, de manera que el nen no pot recuperar el líquid perdut
• Té febre alta que no baixa amb els antitèrmics habituals
• Si és menor de 3 mesos i ha vomitat dues o més preses
• Si els vòmits van acompanyats de molt dolor abdominal i mal de cap

Més recomanacions

Per reposar el líquid perdut, no feu servir solucions casolanes, ni refrescos comercials. Són recomanables les solucions preparades per a la rehidratació.

No administreu medicaments per als vòmits o la diarrea sense consultar-ho amb un pediatre.

La febre no és una malaltia sinó una resposta defensiva del cos. Els tractaments per a la febre serveixen per alleujar el malestar.

El termòmetre

Per saber si hi ha febre, cal fer servir un termòmetre sempre. El termòmetre digital és el més indicat. Per utilitzar-lo cal que el col·loquem a l’axil·la de la persona malalta durant aproximadament dos minuts, fins que soni l’alarma. En els lactants es pot posar al recte; però cal tenir en compte que en aquesta via es considera febre quan passa dels 38 °C.

Què hem de fer quan apareix la febre en nens?

• Donar-los sucs o aigua
• Si no volen menjar, no els hem de forçar
• Cal mantenir una temperatura agradable del domicili i evitar un excés de roba
• Tapar quan tremola i destapar quan està suant

Quan cal recórrer als antitèrmics?

Si malgrat que hem aplicat les mesures anteriors la febre es manté per sobre dels 38 °C i el nen té malestar general, es poden administrar antitèrmics.

Els medicaments que s’usen tot sovint són el paracetamol i l’ibuprofèn. Tots dos es poden administrar en gotes o xarop.

Què has de tenir en compte a l’hora d’administrar els antitèrmics?

• No és necessari abaixar la febre en totes les circumstàncies amb antitèrmics, només quan el nen es trobi malament, que normalment és entre els 38° i els 38,5°.
• L’objectiu no és que el nen es trobi com quan no té febre, sinó alleujar el seu malestar
• Usar les dosis d’antitèrmics recomanades pel pediatre i respecta els horaris a l’hora de les preses, encara que la febre aparegui abans.
• És millor administrar els antitèrmics per la boca, via oral, que per l’anus, via rectal. Ja que per la primera via el cos els absorbeixi millor.
• No està comprovat que alternar els medicaments sigui més eficaç per tractar la febre i el malestar. I fer-ho pot provocar confusions a l’hora d’administrar-los, per tant, no és recomanable fer-ho de forma habitual.
• L’ibuprofèn es pot utilitzar a partir dels 6 mesos de vida.
• No utilitzar Nolotil com a tractament d'elecció (excepte en cas de prescripció mèdica)
• En menors de 3 mesos, cal que el pediatre revisi el nen abans d’administrar-li paracetamol.
• No és recomanable administrar antitèrmics per prevenir reaccions a les vacunes.
• Mantingues els medicaments lluny de les criatures.

Quan cal anar a Urgències

• Si el nadó té menys de 3 mesos.
• Si està molt irritable, decaigut o té molta somnolència.
• Si apareixen convulsions.
• Si es queixa de mal de cap intens i vomita diverses vegades.
• Si presenta dificultat respiratòria.
• Si apareixen taques a la pell que no desapareixen amb la pressió.
• La temperatura és igual o superior a 39 °C o persisteix durant més de dos dies.

En resum, quan tenim una infecció i el cos puja de temperatura es produeix el que anomenem febre. Els antitèrmics no curen la infecció, només alleugen els símptomes.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens meningitis?

El risc de contagi de la meningitis augmenta si es té contacte estret amb la persona malalta (si es dorm a la mateixa habitació, si es viu a la mateixa casa, si es fan petons a la boca...), però no cal desinfectar els objectes ni els espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l’organisme.

Prevenció

Les mesures per prevenir aquesta malaltia són:

• La quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics)
• La vacunació

L’actuació adequada davant d’un cas de meningitis és administrar els antibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada.

Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l’única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país, és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. D’aquesta manera, s’evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació.

En el cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més d’administrar la quimioprofilaxi, es vacunaran les persones properes que no hagin rebut la vacuna.

Si es té constància que algú ha tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a l’aparició de la malaltia i al qual no s’ha administrat quimioprofilaxi, cal comunicar-ho al personal sanitari.

Què has de tenir en compte si prens medicació antituberculosa o si vols fer una detecció precoç dels seus efectes secundaris?

Actualment, els fàrmacs per a la tuberculosi són segurs i efectius, i la majoria de persones els prenen sense problemes. En alguns casos poden aparèixer efectes secundaris, per la qual cosa és important seguir el tractament sota supervisió i consultar el metge en cas de dubte.

Un cop es comença el tractament, i per tal que aquest faci l’efecte desitjat, és recomanable seguir les indicacions següents:

• Cal prendre la medicació amb l’estómac buit (30 minuts abans de l’esmorzar).
• No s’ha de prendre junt amb antiàcids o protectors gàstrics.
• Si ets diabètic/a o pateixes gota, cal comunicar-ho al personal mèdic.
• La medicació pot anul·lar l’acció dels anticonceptius hormonals; en cas necessari, s’han de fer servir altres mètodes per evitar l’embaràs.
• Cal informar el personal mèdic de qualsevol altre medicament que s’estigui prenent.
• Encara que et trobis millor, no has de deixar de prendre el tractament durant el temps indicat. Si per algun motiu no pots prendre la medicació, consulta-ho abans amb el personal mèdic.
• L’ús d’altres medicaments (calmants de la tos, antitèrmics, herbes naturals...) pot afavorir l’aparició d’intoleràncies (digestives, hepàtiques...), per això és important consultar-ho abans de prendre’ls.
• No s’han de prendre begudes alcohòliques mentre duri el tractament.
• S’ha de fer servir crema solar d’alta protecció sempre que es prengui el sol.

Advertiments

L’orina, la femta, la suor i les llàgrimes poden ser de color vermellós-ataronjat. Aquest canvi és normal i desapareixerà quan finalitzi el tractament.

Avisa el personal mèdic si presentes algun d’aquests símptomes

• Pèrdua de la gana
• Nàusees
• Diarrea
• Dolor abdominal
• Molèsties gàstriques
• Esgrogueïment dels ulls o la pell
• Dolor o inflamació en les articulacions (genolls, turmells...) o erupcions cutànies importants
• Visió borrosa o canvis en la percepció dels colors