Els intents de suïcidi mèdicament greus (ISMG) o intents de suïcidi (IS) d'alta letalitat, es defineixen per presentar un compromís orgànic greu, independentment de la seva gravetat psiquiàtrica.

Els ISMG, en l'ampli espectre de la conducta suïcida, són els més pròxims al suïcidi consumat, sent dues poblacions superposades amb característiques comunes. A més, els ISMG tenen més risc de morir per suïcidi respecte als intents de suïcidi de baixa letalitat.

Un aspecte important a tenir en compte, és que valorar supervivents d'una conducta suïcida greu, permet obtenir informació directament del supervivent, a diferència dels suïcidis consumats, en els que la valoració es realitza indirectament a través de terceres persones (autòpsia psicològica). El fet de poder valorar persones tan properes al suïcidi, és de gran valor per poder conèixer els mecanismes psicològics d'una conducta suïcida greu i els signes d'alarma, per evitar un suïcidi.

En un percentatge considerable, s'ha objectivat la prevalença de patologia psiquiàtrica, principalment trastorns afectius (Depressió), seguit de Trastorns de personalitat i altres Trastorns relacionats amb el consum de substàncies. També hi ha altres factors de risc de tipus socioambientals i no psiquiàtrics que s'han de valorar: presència d'una patologia mèdica greu/ crònica, limitacions funcionals i la seva adaptació (persones amb alguna discapacitat física o d'edat avançada) i el suport social.

Els símptomes

Una majoria de pacients presenta clínica depressiva que no sempre coincideix amb la presència d'un esdeveniment estressant. Han tingut antecedents d'intents de suïcidi en el passat. I previ al ISMG, han presentat idees de voler morir-se o una ideació suïcida més estructurada.

A qui afecta la malaltia?

Les persones amb un Trastorn psiquiàtric no estabilitzat /no tractat: Trastorns afectius unipolars (Depressió) poden tenir major predisposició de realitzar una conducta suïcida.

El diagnòstic

Davant d'un ISMG s'ha de valorar i tractar la presència d'un trastorn psiquiàtric subjacent.

El tractament habitual

Un cop el pacient s'ha recuperat d'una situació vital de risc, s'ha de fer un abordatge integral centrat en aspectes clínics i socioambientals. En l'àmbit clínic s'ha de valorar la presència d'una patologia psiquiàtrica i tractar. També és important, després de l'alta mèdica, derivar al pacient a la xarxa de salut mental i activar el Codi de Risc Suïcida que permet un seguiment posterior a l'alta hospitalària.

Les proves més habituals

Anamnesi mèdic-psiquiàtrica i avaluació psicològica.

Prevenció

Evitar els mites que mantenen l'estigma social del suïcidi i valorar la presència d'ideació suïcida en persones amb factors de risc clínics i sociodemogràfics.

A més, aquests pensaments provoquen accions o rituals repetits que serveixen per “poder fer front” a les esmentades obsessions, anomenats compulsions. Alguns exemples de compulsions serien: rentar-se les mans, els comportaments religiosos (com ara resar una pregària escrita exactament 15 vegades per evitar que passi res de dolent), comptar i supervisar les coses (p. ex., assegurar-te d’haver tancat la porta, el gas...).

Amb molta freqüència senten que “alguna cosa dolenta” passarà si no aconsegueixen realitzar les compulsions, per la qual cosa se senten “obligats” a dur-les a terme. Aquest fet els en genera molta ansietat i angoixa, ja que se senten responsables que pugui passar una desgràcia.

Poden arribar a desvincular-se de les activitats de la vida diària o evitar-les per complet a causa del temor a les obsessions o als comportaments compulsius.

També podrien arribar a tenir dificultats amb les activitats quotidianes (cuinar, netejar, banyar-se, etc.) i patir nivells d’ansietat més elevats.

Dur a terme algunes recomanacions et pot ajudar a “conviure” o a superar un Trastorn Obsessiu Compulsiu.

No obstant això, si no n’hi hagués prou amb les recomanacions i el trastorn es complica, hauràs d’anar a un psicòleg/a o psiquiatre/a per complementar els nostres consells amb un altre tipus de tractament (teràpia cognitiu conductual, tractament farmacològic.)

Recomanacions per intentar suportar o superar les teves obsessiones i compulsions:

• Has de creure que pots superar-lo i estar decidit a vèncer el teu problema
• Hauràs d’aprendre a perdre la por dels teus pensaments obsessius, a deixar que la teva ment pugui pensar “ximpleries”, sense espantar-t’hi, ja que no suposa cap perill real.
• Pel que fa als teus rituals, hauràs de canviar la teva manera de fer-los i tenir clar que l’objectiu final serà eliminar-los.
• Quan pensis que si no fas el ritual, et passarà quelcom de dolent a tu o a algun ésser estimat, intenta adonar-te que és una preocupació totalment irracional i falsa.
• Experimentaràs ansietat durant una estona, però després es reduirà com si haguessis dut a terme el ritual.
• Pren consciència que no ha passat res de dolent quan has sentit l’impuls de dur a terme el teu ritual i no ho has fet.
• Hi ha una part del teu cervell que se n’adona perfectament que tot això és “absurd” i no pot passar res de dolent perquè no duguis a terme els teus rituals.
• Els rituals et tranquil·litzen en el moment en què els duus a terme, però augmenten el problema a mitjà i llarg termini. Utilitza la distracció (trucar a algú, fer un tomb, tècniques de relaxació...) per disminuir la teva ansietat.
• Accepta els teus pensaments irracionals i deixa’ls allà, sense lluitar contra ells, veient-los com el que són -pensaments desagradables- però tenint clar que no suposen cap perill i que s’aniran debilitant fins a desaparèixer.
• Digues-te a tu mateix: no passa res si tinc obsessions,per més ximpleries que pensi, no pot passar res de dolent
• Escriu i grava en un àudio els teus pensaments “absurds” per poder escoltar-los una vegada i una altra i així adonar-te que són completament falsos i inofensius.
• Centra’t en la teva vida normal; quan ho facis, els pensaments desagradables aniran desapareixent de mica en mica.
• No et sentis culpable per tenir l’obsessió, accepta-la.

Per intentar disminuir i fins i tot eliminar les compulsions o rituals:

• Posposa o ajorna un temps el ritual; mentrestant, convé que et distreguis pensant en coses interessants i duent a terme activitats agradables (com xerrar amb algú, escoltar la teva música favorita, jugar amb la teva mascota, fer exercici...)
• Du-lo a terme de manera més lenta; pots ajudar-te duent a terme diverses respiracions diafragmàtiques lentes.
• Canvia algun aspecte del ritual, per exemple, si utilitzaves un sabó determinat, canvia de marca; si tocaves repetidament un objecte, toca’n un altre; si duies a terme el ritual a una habitació, du-lo a terme a una altra; si ho feies dempeus, fes-ho assegut.
• Afegeix una conseqüència al ritual: cada vegada que ritualitzis n’has de dur a terme alguna tasca addicional que no tingui relació amb les teves compulsions. Es tracta que sigui quelcom de costós pel que fa a temps i esforç que t’ajudi a no dur a terme el ritual. Per exemple: si duus a terme el ritual, després has de conduir durant una hora o netejar la casa o fer un tomb durant 30 minuts o fer 10 flexions, etc.
• Fes exercici de manera habitual, ja que redueix l’ansietat i això farà que tinguis menys obsessions i compulsions.