Epilèpsia

Com actua l’epilèpsia?

L’epilèpsia causa episodis breus d’absències, moviments involuntaris, succions, pèrdua de consciència, etc. Tenen l’origen en una zona del cervell (crisis focals) o a tot (crisis generalitzades). De vegades, van acompanyades de pèrdua de la consciència i / o del control dels esfínters. Tenen una freqüència que pot variar des d’una al llarg de deu anys fins a diverses al dia.

• La crisi epilèptica focal: té l’origen en les xarxes neuronals d’un sol hemisferi del cervell. A vegades pot propagar-se afectant l’altre hemisferi i que es converteixin en generalitzades.
• La crisi epilèptica generalitzada: s’originen en algun punt de les xarxes neuronals i les descàrregues elèctriques es fan de forma ràpida i bilateral, és a dir, en tots dos hemisferis cerebrals.

Els símptomes 

Les crisis (absències, contracció muscular, etc.) són els símptomes fonamentals i varien segons el lloc del cervell on s’iniciï la crisi epilèptica.

En les crisis tonicoclòniques generalitzades (CTCG), per exemple, és freqüent observar l’aparició de tremolors, contracció muscular, sacsejades, etc. Són les anomenades “mioclònies”, simètriques o asimètriques, amb la desviació dels ulls. Posteriorment, solen anar acompanyades d’un espasme amb un tancament brusc de la boca, expiració forçada i crit epilèptic.

A qui afecta l’epilèpsia? 

L’epilèpsia és una malaltia que afecta tota la població, independentment de la seva edat, des d’abans de néixer fins a persones de més de 90 anys. S’estima que té una prevalença de 8 de cada 1.000 persones.

Factors associats:

• Processos infecciosos o vírics (meningitis)
• Traumatismes cranioencefàlics
• Tumors
• Ictus, etc.

En alguns casos, la causa de l’epilèpsia pot ser desconeguda, és a dir, que tot i que hi ha un focus d’activitat epilèptica en el cervell, les tecnologies actuals no permeten descobrir la causa que les genera. L’epilèpsia també pot ser genètica. 

És la segona malaltia neurològica –després de l’ictus– més atesa a urgències. S’estima que cada any uns 3.000 pacients es visiten al nostre centre. Un 3 % de la població acudirà alguna vegada a la vida a un centre sanitari per descartar que els símptomes que té siguin epilèpsia.

El diagnòstic 

Per fer-ne el diagnòstic hem de fer:

• Anamnesi, que inclou antecedents personals i familiars
• Exploració clínica: inspecció general, exploració cardiovascular (electrocardiograma)
• Examen de l’estat psíquic
• Analítica general a la sang, l’orina i del líquid cefalorraquidi (LCR)
• Tests genètics
• Estudis d’encefalografia i videoencefalografia
• Neuroimatge cranial (TAC o RM)
• Tests neuropsicològics

El tractament habitual

• Fàrmacs: hi ha un ampli ventall de fàrmacs antiepilèptics eficaços.
• Assaigs clínics: amb noves molècules, destinats al 30 % dels pacients que no respon al tractament farmacològic actual.
• Cirurgia de l’epilèpsia: per a aquells pacients amb una epilèpsia simptomàtica, en què la lesió és fàcilment identificable.

La prevenció 

Es recomana evitar tota classe de situacions que puguin generar:

• Traumatismes cranioencefàlics
• Anòxia connata
• Malalties infeccioses (com ara la tuberculosi o la meningitis)
• Prevenció secundària de l’ictus

Quan ens trobem davant d’una crisi, s’han de fer una sèrie de recomanacions per evitar danys potencials en la persona que la pateix.