Ens sumem al Dia Mundial de la Salut per donar visibilitat a l’impacte de les emergències en el benestar psicoemocional

Les catàstrofes, accidents o altres situacions d’emergències, siguin naturals o causades per l’ésser humà, deixen un rastre de destrucció material. Sense anar gaire lluny, la Dana al País Valencià, es va cobrar 227 víctimes mortals i 4.000 edificis afectats. Coindicint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, en record a les víctimes d’aquesta catàstrofe i dels incendis que van arrassar la Península aquest estiu, enguany, la Confederació de Salut Mental d’Espanya, de la qual forma part l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, vol mirar de cara aquestes ferides silencioses. Sota el lema “Compartim vulnerabilitat, defensem la nostra salut mental”, donarà visibilitat als efectes psicològics que les emergències causen en la salut mental individual i col·lectiva en un acte en el qual participaran la reina Letizia Ortiz i la ministra de Sanitat, Mònica Garcia. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la psicòloga del Servei de Psiquiatria, la Dra. Sara Guila Fidel, celebra que, per primer cop, la jornada posi el focus en les persones que viuen situacions imprevistes que trenquen la rutina vital. “Parlem de víctimes de desastres naturals, d’inundacions o incendis, d’accidents a la via pública o d’esdeveniments traumàtics que generen respostes excepcionals en l’ésser humà”, explica.

Aquest darrer any, a més de la DANA i el pitjor estiu d’incendis en tres dècades, la població és testimoni de conflictes bèl·lics a Gaza, Ucraïna, Síria o Sudan. Segons explica la Dra Sara Guila Fidel davant una situació d’emergència, en el moment, el cos humà activa mecanismes primaris. “Parlem de les tres ‘F’, fight, flight, freeze, és a dir, lluitar, fugir o quedar-se paralitzat. Són respostes protectores immediates que, si es reben amb una bona atenció psicosocial, primers auxilis psicològics i la persona té la percepció de tenir un bon suport social, poden resoldre’s bé. Però si no hi ha suport o si la situació s’allarga, poden cronificar-se i derivar en trastorns d’estrès posttraumàtic o ansietat greu”, alerta.

La Dra. Sara Guila Fidel destaca la importància d’actuar de manera integral. “Quan parlem de salut mental en emergències no ens podem quedar només en el tractament clínic o farmacològic. També cal prevenció, suport social i comunitari. Treballar bé en emergències és clau per construir societats més resilients”, diu.  

Una de cada cinc persones que viu una emergència acaba patint un trastorn

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que gairebé totes les persones que viuen una guerra o una catàstrofe experimenten algun grau de patiment emocional. Els símptomes més comuns són l’ansietat, la por, la hiperactivació o la dificultat per descansar, però també hi ha efectes més subtils, com la sensació d’embotament o de pèrdua d’eines per reaccionar. Aquest patiment sol millorar amb el temps, però es calcula que el 22% pot acabar patint un trastorn mental, depressió, ansietat, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorn bipolar o esquizofrènia. A més en les zones en conflicte, la depressió augmenta amb l’edat i és més comuna en les dones.  

La Dra. Sara Guila Fidel també apunta que hi ha persones que només viuen aquests esdeveniments a través dels mitjans o les xarxes socials, però poden igualment experimentar un patiment psicològic intens, gairebé comparable al de les víctimes directes. En el cas de la DANA que va colpejar València, el Ministeri de Sanitat va anunciar la creació de 14 unitats de salut mental d’emergències i una inversió de més de tres milions d’euros per reforçar l’atenció psicosocial. Per a Guila, és una bona notícia, però recorda que “l’objectiu final és que les persones no quedin aïllades en el seu sofriment, que sàpiguen demanar ajuda i trobar en la comunitat un suport real i sostingut”.

Congrés Internacional de Comunicació en Salut

En aquesta línia, aquest octubre, Vall d’Hebron acollirà també el Congrés Internacional de Comunicació en Salut, on un dels debats principals se centrarà en la comunicació sanitària en emergències i guerres. Figures com la periodista palestina Youmna El Sayed, guardonada per la seva cobertura a Gaza, o la ucraïnesa Angelina Kariakina compartiran experiències sobre com informar sense agreujar el patiment col·lectiu.

“Comunicar bé en situacions d’emergència és una forma de cuidar, de posar límits al trauma i donar esperança”, comparteix la Dra. Sara Guila Fidel.