Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Realització de frotis, mitjançant una petita punció en un dit, per poder valorar la morfologia cel·lular. Amb aquesta punció es du a terme un estudi morfològic de les cèl·lules de la sang, que permet fer una primera aproximació i cribratge dels possibles diagnòstics.
Per fer un frotis o extensió de sang perifèrica cal obtenir una mostra de sang a través d'una punció digital (una punció al tou d'un dit amb una llanceta molt fina) o de venipunció (extracció d'una vena), i estendre acuradament una gota de sang fins a formar una pel·lícula molt fina sobre un vidre anomenat porta. A continuació es tenyeix i es fa una anàlisi de la morfologia de les cèl·lules en un microscopi òptic.
L'estudi al microscopi d'un frotis de sang perifèrica permet veure de manera directa les cèl·lules presents a la mostra de sang i analitzar-ne les característiques morfològiques (forma, mida i orgànuls cel·lulars com el nucli o la granulació característica d'algunes cèl·lules, i també inclusions, dipòsit de substàncies, i fins i tot microorganismes com paràsits o bacteris).
Amb aquest estudi podem comprovar si les cèl·lules tenen un aspecte normal o alterat, i en cas de detectar-hi alteracions, descriure-les i fer una interpretació global de l'estudi, que permetrà descartar o confirmar la sospita de diverses malalties, tant hematològiques com no hematològiques, així com observar els efectes que altres situacions de l'organisme tenen a les cèl·lules de la sang, com per exemple infeccions, hemorràgies, traumatismes, etc.
En el cas que l'estudi del frotis suggereixi la presència d'una malaltia de la sang o de la medul·la òssia, pot ser necessari fer un aspirat i/o una biòpsia de medul·la òssia per confirmar el diagnòstic.
Es tracta d'una punció i aspiració de la medul·la òssia mitjançant una agulla fina i sota anestèsia local. A través de l'agulla s'aspira material de la medul·la òssia (en el cas de l'aspirat) o s'obté una petita mostra en forma de cilindre de l'os esponjós amb medul·la a l’interior (en el cas de la biòpsia).
Aquesta tècnica ens serveix per estudiar la medul·la òssia. És imprescindible per al diagnòstic i seguiment de moltes malalties hematològiques, així com el cribratge d'altres afeccions. L'estudi de la medul·la òssia ens permet diagnosticar malalties de la medul·la o les cèl·lules de la sang, com leucèmia, limfoma, mieloma, síndrome mielodisplàstica, així com malalties no hematològiques que poden afectar la medul·la, com tumors d'altres orígens, malalties de dipòsit, etc. Després d’haver tractat aquestes malalties, l'estudi de medul·la també ajuda a avaluar-ne l'eficàcia.
S'esterilitza la zona amb iode i després s'aplica un anestèsic local. Posteriorment, es fa una punció mitjançant una agulla fina i s'aspira la medul·la òssia (material de l'interior dels ossos). És una tècnica senzilla que s’acostuma a practicar sobre l'os del maluc (cresta ilíaca) o l'estèrnum. El material aspirat se sotmet a diferents procediments amb finalitat diagnòstica com són la realització de frotis per valorar-ne la morfologia cel·lular, cultius microbiològics, tècniques immunofenotípiques, estudis citogenètics i moleculars.
L'aspirat i la biòpsia són tècniques senzilles que es duen a terme de manera ambulatòria (és a dir, no requereixen hospitalització) i sota anestèsia local i/o sedació. La durada total del procediment és d’aproximadament 30 minuts, i en acabar el pacient se’n pot anar a casa i només necessitarà analgèsia menor oral en cas de molèsties locals. A la zona de punció pot produir-se un petit hematoma, encara que no és habitual.
És un procediment que, mitjançant la introducció per nas o boca d’un tub flexible (broncoscopi), permet la visualització de l’arbre bronquial, amb finalitats diagnòstiques i/o terapèutiques.
Són diverses les malalties o situacions que poden requerir la realització d'aquesta prova diagnòstica, com la neoplàsia de pulmó, el trasplantament pulmonar, l'hemoptisi, la malaltia pulmonar intersticial difusa i l'afectació pulmonar en el malalt immunodeprimit, entre d'altres.
Per examinar l'arbre bronquial i obtenir mostres de secrecions o teixits per la seva anàlisi amb l'objectiu d'aproximar-nos a un diagnòstic etiològic de la malaltia causant. Pot ser també una prova terapèutica, permetent l'aspiració de secrecions o coàguls, l'extracció de cossos estranys, la permeabilitat de la via aèria en neoplàsies de pulmó i el tractament de complicacions derivades del trasplantament de pulmó.
Amb el pacient habitualment estirat i sota una sedació conscient, s'introdueix el broncoscopi a la via aèria, administrant anestèsia local en les zones de pas (laringe, tràquea i bronquis). Després de visualitzar tots els bronquis i identificar les possibles lesions, es procedeix a la presa de mostres, que poden ser: aspirat bronquial, rentat broncoalveolar, raspallat bronquial, punció transbronquial, biòpsia bronquial o biòpsia transbronquial.
Poden presentar-se efectes indesitjables menors com ronquera, tos, febre, dolor local, nàusees o marejos i expectoració de petites quantitats de sang, que solen autolimitar-se i no representen un risc per la vida. Amb menor freqüència poden produir-se complicacions majors, com hemorràgia, hipotensió, hipertensió, pneumotòrax (entrada d'aire al tòrax fora del pulmó), o excepcionals, com arrítmies o parada cardíaca, depressió o parada respiratòria i accident cerebrovascular agut, que poden ser greus i requerir tractament mèdic o quirúrgic, incloent-hi un risc mínim de mortalitat.
Broncoscòpia rígida, punció guiada per TAC, mediastinoscòpia, biòpsia pulmonar quirúrgica.
En general, els pacients amb sarcomes i altres tumors musculoesquelètics són molt vulnerables i reben tractaments molt llargs. És per això que en aquests casos l’educació sanitària, tant als pacients com a la família o el cuidador/a principal i també en el moment de l’alta, és essencial. I tindrà en compte la higiene, les postures, la medicació, el dolor o el suport emocional.
És important seguir una sèrie de consells relacionats amb l’estil de vida i el tractament. Els més importants són:
La mucositis oral és l’envermelliment o la sensació de cremor produïts per la quimioteràpia i la radioteràpia. Consisteix en la inflamació de la mucosa digestiva, localitzada freqüentment a la mucosa de la cavitat oral, i pot arribar a generar una úlcera, a més de provocar dolor i/o dificultat per ingerir així com afectar la qualitat de vida i el compliment del tractament dels pacients.
Una bona prevenció i detecció precoç són fonamentals per evitar complicacions. Per minimitzar els símptomes de la mucositis és important seguir les recomanacions següents:
Si s’observa la presència d’úlceres a la boca o qualsevol altra alteració (envermelliment, sensació de cremor, taques blanques...) que provoqui dolor o impedeixi menjar adequadament, cal posar-se en contacte amb la consulta d’infermeria i/o l’hospital de dia.
Si, a més a més, es presenta febre, s’aconsella trucar a la consulta d’atenció immediata o adreçar-se a urgències.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades