Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Nefrologia Pediàtrica, Hospital Infantil i Hospital de la Dona
Les malalties autoimmunes sistèmiques d'inici en l'edat pediàtrica són entitats poc freqüents i complexes que requereixen un abordatge multidisciplinari. Entre les més freqüents es troben el lupus eritematós sistèmic d'inici juvenil, la malaltia mixta del teixit connectiu, la síndrome de Sjögren d'inici juvenil, la dermatomiositis juvenil, l'esclerodèrmia juvenil o les vasculitis d'inici en l'edat pediàtrica, com la malaltia de Kawasaki, la vasculitis per IgA (també coneguda com a púrpura de Schönlein-Henoch), la panarteritis nodosa o la malaltia de Takayasu.
Les manifestacions clíniques d'aquestes malalties són molt diverses. El lupus eritematós sistèmic juvenil pot afectar diversos òrgans del cos, especialment la pell, les articulacions, la sang, els ronyons i el sistema nerviós central. En els nens, és habitual que aparegui febre sense una causa infecciosa o un augment de la mida dels ganglis limfàtics.
La dermatomiositis juvenil es caracteritza per la presència de fatiga, dolors musculars, debilitat i aparició d'erupcions que poden afectar la cara, amb inflamació al voltant dels ulls (edema periorbitari) i un canvi de color porpra-rosaci de les parpelles (erupció en heliotropi). També pot produir-se enrogiment de les galtes (erupció malar) i en altres parts del cos (part superior dels artells, genolls i colzes), on la pell pot tornar-se més gruixuda (pàpules de Gottron). L'esclerodèrmia juvenil, el nom de la qual deriva del grec i significa «pell dura», es caracteritza per la presència de lesions cutànies i afectació de diferents òrgans i se’n distingeixen principalment dos tipus: l'esclerodèrmia localitzada i l'esclerosi sistèmica.
La malaltia de Kawasaki es caracteritza per la presència de febre alta d'origen desconegut, irritabilitat, enrogiment de les conjuntives i diferents lesions a la pell, com erupció al tronc, descamació dels dits i enrogiment de la llengua (normalment anomenada «llengua de maduixa»). L'afectació del cor és la manifestació més greu de la malaltia de Kawasaki, a causa de la possibilitat de complicacions a llarg termini.
La púrpura de Schönlein-Henoch es caracteritza per una erupció a les cames que es diu «púrpura palpable» perquè les lesions cutànies poden tocar-se, pot aparèixer dolor i inflor de les articulacions, dolor abdominal i afectació del ronyó.
Totes les malalties que formen part del grup són poc freqüents i presenten una incidència inferior a 5 casos per cada 10.000 habitants, per la qual cosa es consideren malalties rares. L'afectació és diferent en funció de la malaltia; per exemple, el lupus eritematós sistèmic juvenil és més freqüent en les nenes, com la dermatomiositis juvenil o l'esclerodèrmia, mentre que la púrpura de Schönlein-Henoch és més freqüent en els nens.
El diagnòstic de les malalties autoimmunes sistèmiques en l'edat pediàtrica és eminentment clínic i en moltes d’aquestes malalties ens guiem per criteris de classificació i de diagnòstic. Les anàlisis de sang són importants en el diagnòstic de les diverses malalties autoimmunes sistèmiques, ja que es poden determinar diferents autoanticossos que poden ajudar en el diagnòstic i seguiment d’aquestes malalties. Les proves complementàries, com la capil·laroscòpia, radiografia de tòrax, proves de funció respiratòria, ressonància magnètica nuclear, ecocardiografia, entre altres, ens poden ajudar a l'hora d'abordar un pacient pediàtric amb la sospita d'una malaltia sistèmica.
El tractament depèn fonamentalment del tipus de malaltia i de la resposta a la teràpia d'elecció. Avui dia, no hi ha un tractament curatiu específic per a cadascuna de les malalties, però els tractaments disponibles ajuden a controlar els signes i símptomes de la malaltia i a evitar-ne les complicacions, fins i tot el dany permanent als òrgans i teixits.
El trastorn de l’espectre autista és un trastorn del neurodesenvolupament amb una prevalença estimada al llarg de la vida de l’1%. Els símptomes nuclears inclouen dèficits en la comunicació social i la presència d’interessos o activitats restringides o repetitives i anomalies sensorials d’inici en la primera infància. L'autisme va ser descrit per primer cop l'any 1943 pel psiquiatre infantil Leo Kanner. Actualment, i d'acord amb la 5a edició del Manual per al diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM-V), el terme Trastorns de l'Espectre Autista engloba aquells trastorns que impliquen dèficits en la comunicació social i la presència d'interessos o activitats restringides o repetitives i anomalies sensorials. Tots ells s'inicien en la primera infància tot i que poden no manifestar-se plenament fins que la limitació de les capacitats impedeix la resposta a les exigències socials.
D'acord amb la gravetat dels símptomes i el nivell d'ajuda que precisen els afectats, s'han descrit 3 graus diferents d'afectació (Grau 1, requereix ajuda, Grau 2, precisa força ajuda, Grau 3 requereix molta ajuda). Cal també especificar si s'acompanyen o no de discapacitat intel·lectual, si presenten dificultats en el llenguatge, si estan associats a patologia mèdica o genètica o a un factor ambiental conegut, si estan associats a un altre trastorn del desenvolupament neurològic mental o del comportament i si estan o no associats a catatonia.
La genètica té un paper fonamental en l'etiologia dels trastorns de l'espectre autista, juntament amb factors de risc prepart i neonatals.
Els símptomes comuns a tots els trastorns de l’espectre autista són:
Dèficits en la reciprocitat socioemocional, en la comunicació no verbal i en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions socials. Per altra banda, mínim dos dels següents:
a) moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius.
b) rigidesa cognitiva
c) interessos restringits
d) hiper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn
Els trastorns de l’espectre autista es poden observar en persones d’arreu del món i en tots els grups racials, ètnics i socioeconòmics. Aquest trastorn ocorre 4 vegades més sovint en nens que en nenes.
El diagnòstic és observacional per part del psiquiatre infantil i del neuròleg pediàtric.
També es recomana una valoració per un equip multidisciplinari. Cal incloure avaluació de l'individu, entrevista de cuidadors o altres informants, informació de l'escola o lloc de treball i realitzar avaluació del nivell cognitiu i del llenguatge. Per altra banda, s'han de fer exploracions complementàries (analítiques, genètica, proves neuroimatge) en cas que se sospiti una etiologia concreta. Les anàlisis genètiques poden detectar una causa etiològica fins a un 10% dels casos aproximadament.
Avui en dia no es disposa de prou evidència científica per a recomanar de manera rutinària l'ús de cap fàrmac específic per a l'abordatge dels símptomes nuclears dels TEA. Però sí que es disposa de fàrmacs eficaços per tractar les comorbiditats mèdiques o psiquiàtriques, sovint freqüents, en aquests trastorns.
Cal iniciar un abordatge psicoterapèutic de manera precoç així com utilitzar estratègies educatives a les aules d'acord amb la gravetat del trastorn psiquiàtric.
La detecció precoç, l'abordatge psicoterapèutic i les diferents aproximacions educatives fan que l'aprenentatge i la conducta social dels afectats millori substancialment i tinguin una qualitat de vida que els permeti una certa autonomia i independència en la vida de cada dia.
La investigació tant de l'estructura com de la connectivitat cerebral, i en paral·lel els estudis genètics, fa que es pugui pensar cada vegada més en tractaments eficaços per a aquest trastorn. De fet, actualment hi ha diversos assajos clínics en marxa que tenen com a diana terapèutica els símptomes nuclears dels TEA.
Hi ha un conjunt de proves que poden ajudar a descartar altres afectacions associades o una etiologia concreta de la clínica d'autisme com són l'electroencefalograma, les proves de neuroimatge, i proves analítiques per descartar malalties metabòliques. L'estudi genètic és necessari en cas que hi hagi sospita d'una alteració genètica específica.
Les visites pediàtriques de control evolutiu del nen sa, són fonamentals per a la detecció precoç.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades