Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Realització de frotis, mitjançant una petita punció en un dit, per poder valorar la morfologia cel·lular. Amb aquesta punció es du a terme un estudi morfològic de les cèl·lules de la sang, que permet fer una primera aproximació i cribratge dels possibles diagnòstics.
Per fer un frotis o extensió de sang perifèrica cal obtenir una mostra de sang a través d'una punció digital (una punció al tou d'un dit amb una llanceta molt fina) o de venipunció (extracció d'una vena), i estendre acuradament una gota de sang fins a formar una pel·lícula molt fina sobre un vidre anomenat porta. A continuació es tenyeix i es fa una anàlisi de la morfologia de les cèl·lules en un microscopi òptic.
L'estudi al microscopi d'un frotis de sang perifèrica permet veure de manera directa les cèl·lules presents a la mostra de sang i analitzar-ne les característiques morfològiques (forma, mida i orgànuls cel·lulars com el nucli o la granulació característica d'algunes cèl·lules, i també inclusions, dipòsit de substàncies, i fins i tot microorganismes com paràsits o bacteris).
Amb aquest estudi podem comprovar si les cèl·lules tenen un aspecte normal o alterat, i en cas de detectar-hi alteracions, descriure-les i fer una interpretació global de l'estudi, que permetrà descartar o confirmar la sospita de diverses malalties, tant hematològiques com no hematològiques, així com observar els efectes que altres situacions de l'organisme tenen a les cèl·lules de la sang, com per exemple infeccions, hemorràgies, traumatismes, etc.
En el cas que l'estudi del frotis suggereixi la presència d'una malaltia de la sang o de la medul·la òssia, pot ser necessari fer un aspirat o una biòpsia de medul·la òssia per confirmar el diagnòstic.
Es tracta d'una punció i aspiració de la medul·la òssia mitjançant una agulla fina i sota anestèsia local. A través de l'agulla s'aspira material de la medul·la òssia (en el cas de l'aspirat) o s'obté una petita mostra en forma de cilindre de l'os esponjós amb medul·la a l’interior (en el cas de la biòpsia).
S'esterilitza la zona amb iode i després s'aplica un anestèsic local. Posteriorment, es fa una punció mitjançant una agulla fina i s'aspira la medul·la òssia (material de l'interior dels ossos). És una tècnica senzilla que s’acostuma a practicar sobre l'os del maluc (cresta ilíaca) o l'estèrnum. El material aspirat se sotmet a diferents procediments amb finalitat diagnòstica com són la realització de frotis per valorar-ne la morfologia cel·lular, cultius microbiològics, tècniques immunofenotípiques, estudis citogenètics i moleculars.
Aquesta tècnica ens serveix per estudiar la medul·la òssia. És imprescindible per al diagnòstic i seguiment de moltes malalties hematològiques, així com el cribratge d'altres afeccions. L'estudi de la medul·la òssia ens permet diagnosticar malalties de la medul·la o les cèl·lules de la sang, com leucèmia, limfoma, mieloma, síndrome mielodisplàstica, així com malalties no hematològiques que poden afectar la medul·la, com tumors d'altres orígens, malalties de dipòsit, etc. Després d’haver tractat aquestes malalties, l'estudi de medul·la també ajuda a avaluar-ne l'eficàcia.
L'aspirat i la biòpsia són tècniques senzilles que es duen a terme de manera ambulatòria (és a dir, no requereixen hospitalització) i sota anestèsia local o sedació. La durada total del procediment és d’aproximadament 30 minuts, i en acabar el pacient se’n pot anar a casa i només necessitarà analgèsia menor oral en cas de molèsties locals. A la zona de punció pot produir-se un petit hematoma, encara que no és habitual.
És un procediment que, mitjançant la introducció per nas o boca d’un tub flexible (broncoscopi), permet la visualització de l’arbre bronquial, amb finalitats diagnòstiques i/o terapèutiques.
Són diverses les malalties o situacions que poden requerir la realització d'aquesta prova diagnòstica, com la neoplàsia de pulmó, el trasplantament pulmonar, l'hemoptisi, la malaltia pulmonar intersticial difusa i l'afecció pulmonar en el malalt immunodeprimit, entre d'altres.
Per examinar l'arbre bronquial i obtenir mostres de secrecions o teixits per la seva anàlisi amb l'objectiu d'aproximar-nos a un diagnòstic etiològic de la malaltia causant. Pot ser també una prova terapèutica, cosa que permet l'aspiració de secrecions o coàguls, l'extracció de cossos estranys, la permeabilitat de la via aèria en neoplàsies de pulmó i el tractament de complicacions derivades del trasplantament de pulmó.
Amb el pacient habitualment estirat i sota una sedació conscient, s'introdueix el broncoscopi a la via aèria, administrant anestèsia local en les zones de pas (laringe, tràquea i bronquis). Després de visualitzar tots els bronquis i identificar les possibles lesions, es procedeix a la presa de mostres, que poden ser: aspirat bronquial, rentat broncoalveolar, raspallat bronquial, punció transbronquial, biòpsia bronquial o biòpsia transbronquial.
Poden presentar-se efectes indesitjables menors com ronquera, tos, febre, dolor local, nàusees o marejos i expectoració de petites quantitats de sang, que solen autolimitar-se i no representen un risc per la vida. Amb menor freqüència poden produir-se complicacions majors, com hemorràgia, hipotensió, hipertensió, pneumotòrax (entrada d'aire al tòrax fora del pulmó), o excepcionals, com arrítmies o parada cardíaca, depressió o parada respiratòria i accident cerebrovascular agut, que poden ser greus i requerir tractament mèdic o quirúrgic, incloent-hi un risc mínim de mortalitat.
Broncoscòpia rígida, punció guiada per TAC, mediastinoscòpia, biòpsia pulmonar quirúrgica.
El dolor és un fenomen que engloba diverses esferes: Biomèdica, psicològica i social. Es produeix quan el sistema d’alarma del mateix cos avisa el cervell que hi ha un perill de patir una lesió, real o potencial.
Sentim dolor quan el cervell “ha arribat a la conclusió” que està en perill i que ha de fer-hi alguna cosa, que en algunes ocasions consisteix a activar l’anomenat “programa de dolor”. En aquest context és clau descobrir per què el cervell arriba a la conclusió que hi ha una amenaça.
Sentir dolor no sempre significa que hi ha un dany o lesió. Podem sentir-ne sense que hi hagi un dany. Per exemple, quan veiem que el nostre fill/a cau i es fa mal. Però també pots tenir dany sense dolor, alguna vegada t’ha sortit un blau i no recordes quan te l’has fet?
La intensitat del dolor no està relacionada amb la quantitat de dany que hagin pogut patir els teixits. Un mateix cop, fa sempre igual de mal? Els punts d’una cesària, fan sempre el mateix mal?
El dolor el genera el cervell, no es troba als teixits. En el cos tenim “sensors de perill” que envien senyals al cervell, que usarà la informació i altres factors per decidir si activa el programa de dolor a o la fatiga.
Sempre és el cervell qui decideix què genera i què no genera dolor. En el 100% dels casos, si creu que està amenaçat ho decidirà en funció de diverses variables: context, experiències prèvies, creences, emocions, etc.
Els pacients amb fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica poden arribar a experimentar més dolor de l’habitual o dolor davant d’estímuls que no acostumen a generar dolor, com ara una carícia.
Aquests processos es produeixen perquè el cervell activa el programa de dolor o fatiga per protegir l’individu del perill que creu que hi ha, fins i tot quan en realitat no existeixi, ja que el cervell interpreta de forma errònia la realitat.
El dolor sempre és real, no es provoca conscientment, ni s’inventa, ni és producte de la imaginació. No és un problema psicològic. Qui pateix fibromiàlgia o fatiga crònica no n’és responsable; però sí que ho és d’implicar-se en el tractament amb estratègies actives.
El primer pas cap a la millora és entendre què li passa al teu cervell i què està causant el teu dolor. No deixis que el dolor sigui la guia de la teva vida i condicioni tot el que podries fer.
Després de l’alta hospitalària, els pacients amb lupus han de cuidar la pell, mantenir activitat física moderada, controlar la dieta, seguir la medicació i vigilar símptomes d’alerta. Aquestes mesures permeten prevenir complicacions i mantenir la qualitat de vida.
Els pacients que han tingut lupus i han rebut l’alta hospitalària han de tenir en compte una sèrie d’indicacions a l’hora de restablir el ritme de vida habitual:
És important prendre la medicació sempre segons la prescripció del personal mèdic i visitar-lo si es presenten els símptomes següents:
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades