Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Medicina Interna, Hospital General
La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmunitària crònica i sistèmica, de causa desconeguda, que produeix com a símptomes principals sequedat de boca (xerostomia) i ocular (xeroftàlmia). En aquesta malaltia, les cèl·lules que formen el sistema defensiu (sistema immunitari) ataquen estructures pròpies, com les glàndules que mantenen humits els ulls i la boca, així com les glàndules d'altres parts de l'organisme, la qual cosa n’altera la funció. A més, es poden produir símptomes en altres òrgans, com el pulmó, les articulacions o el sistema nerviós.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten sovint altres malalties relacionades amb un funcionament anòmal del sistema immunitari, com el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia o l'artritis reumatoide.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten principalment símptomes relacionats amb una manca de producció de llàgrima i saliva, la qual cosa provoca sequedat de boca i ocular. Els símptomes principals que pateixen els pacients són una sensació d'ardor i sorra als ulls, ulls envermellits, visió borrosa, necessitat de beure aigua amb freqüència, dificultat per empassar-se aliments secs i una propensió més gran a presentar càries i tenir infeccions a la boca. Aquesta sequedat també pot afectar la pell i l'àrea vaginal, que provoca dolor en les relacions sexuals. Altres símptomes que poden presentar de forma freqüent els pacients amb síndrome de Sjögren són dolor articular o muscular i cansament. Amb menys freqüència, poden veure's afectats altres òrgans, com el pulmó, el ronyó o les terminacions nervioses.
La malaltia afecta sobretot dones d'entre 40 i 60 anys. Es calcula que la freqüència està entre un 0,5 % i un 3 % de la població.
No hi ha una prova única que permeti diagnosticar la síndrome de Sjögren. El diagnòstic de síndrome de Sjögren en un pacient que refereix sequedat d'ulls i de boca es basa en proves que confirmin l'existència d'un dèficit de la producció de llàgrima i saliva i que evidenciïn que aquesta sequedat s'associa a una alteració del sistema immunitari.
El tractament de la síndrome de Sjögren es basa fonamentalment en mesures que alleugin la sensació de sequedat que presenta el pacient. Aquest tractament inclou l'ús de llàgrimes artificials, gels oculars, col·liris, nebulitzadors i pastilles per estimular la producció de saliva. A alguns pacients, se’ls pot prescriure tractament oral per estimular la secreció glandular. En casos greus, quan hi ha símptomes en altres òrgans diferents de les glàndules (pulmó, nervis perifèrics, etc.) pot ser necessari administrar medicaments que actuïn disminuint l'activitat del sistema immunitari (fàrmacs immunosupressors).
Els pacients amb síndrome de Sjögren s’han de sotmetre a una sèrie d'exàmens oculars, anàlisi de sang i orina i, de vegades, cal fer una petita biòpsia de la mucosa del llavi per confirmar l'existència d'inflamació a les glàndules productores de saliva.
Sindrome-Sjogren
Sociedad Española de Medicina Interna
American College of Rheumatology: Síndrome de Sjögren
La fractura de maluc implica un canvi en l’autonomia del pacient ancià, amb una davallada de la seva qualitat de vida i un trasbals en el seu entorn familiar i social, ja que provoca una alteració de les capacitats funcionals prèvies, amb un risc alt de complicacions.
El fèmur és l'os més llarg del cos humà. Hem de dir que en la gent gran, la fractura de fèmur afecta fonamentalment l’extrem situat més a prop de l’articulació del maluc. Per això el nom més conegut per a aquesta classe de fractura és el de fractura de maluc. No hem d’entendre aquest problema de salut com una fractura d’un os llarg que afecta una persona anciana, sinó com una porta d’entrada perquè la seva situació fisiològica i funcional, i les seves malalties de base, es descompensin.
El dolor a la zona del maluc referit pel mateix pacient, en el cas que ho pugui comunicar, junt amb la impotència funcional associada, són els símptomes clàssics. A més, l’extremitat afectada sol estar més escurçada i en rotació externa (amb la vora lateral del peu tocant el llit). En cas de pacients amb deteriorament cognitiu que no poden comunicar el grau de dolor que tenen, una disminució de la seva situació funcional pot ser un símptoma que ens ha de fer sospitar una fractura “oculta”.
La incidència poblacional de fractura de maluc a Catalunya per a pacients de > 65 anys és d'uns 600 casos/100.000 habitants a l’any. La perspectiva és que aquesta xifra creixi en els anys vinents a causa de l’augment de l’esperança de vida i l'increment poblacional.
A l’Hospital Vall d'Hebron, el 2020, any de la pandèmia per COVID-19, es van operar un total de 693 fractures de maluc. L’any 2019 es van intervenir unes 720 fractures. És a dir, són fractures que es produeixen en circumstàncies normals de caiguda des de la mateixa alçada dels pacients.
L'edat mitjana en què es presenta és als 85 anys, i afecta les dones en un 75% dels casos. Alguns dels factors de risc per a les dones poden ser, la menopausia precoç i els tractaments hormonals. Una fractura prèvia (radi o columna vertebral són les més freqüents), l’obesitat, el tabaquisme i un estil de vida sedentari són factors de risc en general.
El diagnòstic de sospita es pot fer a partir de base a signes i símptomes clínics típics, com hem dit abans.
Respecte del tractament, s’ha demostrat que la cirurgia de la fractura de maluc en la població anciana incrementa la supervivència, si ho comparem amb un tractament no quirúrgic, ja que permet la mobilització precoç del pacient sense dolor i s'eviten complicacions afegides. Per aquest motiu, avui dia el tractament quirúrgic és el tractament d’elecció. Tot i això, hi ha algunes excepcions.
És important un abordatge multidisciplinari amb la col·laboració de geriatres, internistes i anestesiòlegs de cara a una optimització prequirúrgica del pacient, i una cirurgia precoç, per norma general, en les primeres 48 hores.
És bàsica la classificació de les fractures segons la seva localització per decidir la classe de tractament quirúrgic. Les fractures intracapsulars afecten en gran manera la vascularització del cap femoral, i és per això que l’opció més extensa de tractament és la de substituir-lo per un cap artificial en forma de pròtesi de maluc, sobretot en fractures desplaçades. Depenent de l’edat i la situació funcional del pacient, optarem per una pròtesi parcial o total, reservant la segona opció per a pacients més joves amb una millor qualitat de vida. Algunes fractures intracapsulars no desplaçades es poden tractar de forma percutània amb cargols. Quant a les fractures extracapsulars, en què les pertrocanterianes són les més freqüents, no comprometen la vascularització del cap femoral i és per això que no fa falta substituir-lo per una pròtesi. El tractament percutani amb claus endomedul·lars sol ser el tractament d’elecció.
El postoperatori també és molt important. S’estableix una col·laboració estreta amb els serveis de rehabilitació i fisioteràpia perquè la/el pacient no perdi la capacitat funcional prèvia. A més, els treballadors socials valoren la situació social de cada pacient per garantir una sortida hospitalària adequada.
La confirmació diagnòstica ses sol fer amb una radiografia simple de pelvis. En casos en què la radiografia no ens evidencia la fractura, com pot passar en el cas d’algunes fractures intracapsulars no desplaçades, la tomografia (TAC) acostuma a ser la tècnica d’elecció.
La prevenció de la fractura de maluc es basa en l'adequació d'hàbits saludables, com una alimentació equilibrada rica en calci i vitamina D, activitat física diària, dintre de les seves capacitats funcionals, i evitar el consum de tabac i alcohol.
També és important prevenir les caigudes mitjançant un calçat adequat, tancat i amb sola antilliscant; aixecar-se lentament sense pressa; programar els viatges al lavabo per evitar les urgències; portar les ulleres i els audiòfons posats; no caminar a les fosques ni sobre terra mullat, etc.
La disfunció del nostre sistema immunitari en el reconeixement de les estructures, cèl·lules o proteïnes de l’organisme és responsable de l’aparició de malalties autoimmunes sistèmiques. Les anomenem autoimmunes perquè, de manera equivocada, la resposta immunitària es dirigeix contra el mateix organisme, i sistèmiques perquè afecten diferents òrgans i sistemes com el pulmó, el ronyó o el sistema nerviós, al marge de la ja coneguda afectació musculoesquelètica.
En els últims anys, la millora en el coneixement d’aquestes malalties ha permès que es diagnostiquin correctament de manera precoç, cosa que fa possible la instauració d’un tractament apropiat a fi de reduir els danys que produeixen.
És precisament la modulació del sistema immunitari, la principal estratègia terapèutica per aproximar-nos a aquestes malalties. Els diferents immunodepressors o l’ús de molècules dirigides davant de components clau del sistema immunitari permeten restaurar, fins a cert punt, o almenys minimitzar la resposta immunitària anòmala pròpia d’aquests trastorns. Emprar assenyadament aquests tractaments farà possible en un futur immediat administrar una teràpia personalitzada i de precisió a les i als pacients que les pateixen.
Les vasculitis en les seves diferents formes segons afectin vasos de diferent calibre, el lupus i la síndrome antifosfolipídica, l’esclerodèrmia o les miopaties inflamatòries són, entre d’altres, algunes de les malalties autoimmunes sistèmiques clàssiques.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades