Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
T'orientem des del primer contacte amb el centre perquè trobis tots els serveis i treguis el màxim partit possible de les nostres instal·lacions. Sigui quin sigui el motiu de la teva visita, t'expliquem com moure't dins de l'hospital.
El terme defectes del tub neural (DTN) o espina bífida inclou un grup divers de malformacions congènites del sistema nerviós central que afecten predominantment la medul·la espinal i la columna vertebral. En els casos més greus com la mielomeningocele i la meningocele, hi ha una manca de tancament de la columna vertebral que permet que la medul·la espinal surti a l’exterior (defectes oberts) i els més lleus com els lipomes o lipomielomeningocele es manifesten com una tumoració tova coberta de pell, com una zona lumbar pilosa o poden passar desapercebuts (defectes tancats). Els defectes més greus es poden associar a altres malformacions cerebrals (malformació de Chiari II).
La causa dels DTN és desconeguda, però en l’actualitat hi ha prou evidència per afirmar que sobre una base genètica s’hi sumen uns factors externs, en alguns casos reconeguts (àcid valproic, metotrexat) però quasi sempre amb relació a un dèficit o interferència en el metabolisme de l’àcid fòlic.
L’administració d’àcid fòlic a dones abans de la concepció ha disminuït la incidència de la malformació.
El diagnòstic prenatal és, en la majoria dels casos, ecogràfic. Des de l’any 2011, al nostre hospital s’aplica una tècnica de diagnòstic ecogràfic, desenvolupada per metges rehabilitadors i obstetres, que permet determinar prenatalment el tipus i el nivell motor del fetus amb EB. De manera que podem donar un pronòstic individualitzat i fidedigne de les capacitats motrius i funcionals del nen.
Pacients amb mielomeningocele:
Pacients amb lipomes o lipomielomeningocele:
El tractament d’elecció dels defectes oberts és el tancament quirúrgic prenatal entre les 24-26 setmanes de gestació amb l’objectiu de minimitzar les seqüeles derivades de la malformació.
Des del moment del naixement, el nen amb EB ha de ser controlat a una Unitat especialitzada que garanteixi les seves necessitats assistencials i terapèutiques de per vida. Per tant, l’equip multidisciplinari ha de comptar amb obstetres, pediatres, neurocirurgians, uròlegs, cirurgians ortopèdics, cirurgians pediàtrics, metges rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, infermera i tècnic ortopèdic.
El tractament d’aquests nens ha de ser individualitzat, ja que depenent del defecte del tub neural que pateixin, presentaran diferents tipus de seqüeles.
Els objectius bàsics del tractament dels DTN són:
La Unitat d’Espina Bífida del nostre hospital existeix des dels anys 70. És l’única unitat, al nostre entorn, que pot atendre aquests pacients des del seu naixement i durant tota la vida, sense interrupció i mantenint els mateixos professionals.
El metge de rehabilitació és el coordinador de la unitat i fa les funcions d’aglutinar les diferents propostes terapèutiques perquè aquestes siguin realistes i assolibles, la qual cosa evita propostes irrealitzables que l’únic que aconsegueixen és provocar decepció i frustració als familiars, a part del patiment del mateix pacient.
És un càncer que es desenvolupa en les cèl·lules musculars i de teixits tous. Així doncs, pot presentar-se en qualsevol part del cos, encara que els llocs més comuns són el cap i el coll, incloses les òrbites. Malgrat que és un càncer poc freqüent, com tots els tumors en infants, és el càncer dels teixits tous més habitual en l’edat pediàtrica. Aquesta patologia és més comuna en nens que en nenes.
Tot i que principalment es presenta al cap i el coll, també pot aparèixer en l’aparell genitourinari com la bufeta i la pròstata en nens o la vagina i l’úter en nenes. Altres llocs on es pot originar són les extremitats (cames i braços) i, en menys freqüència, a l’abdomen, l’àrea genital i l’anal. Els símptomes varien segons la ubicació del tumor.
Més de la meitat de tots els sarcomes de teixits tous detectats en infants són rabdomiosarcomes. La majoria de menors diagnosticats tenen menys de nou anys, però és un tipus de càncer que pot sorgir en qualsevol edat.
Depèn d’on estiguin localitzats es produeixen símptomes diferents.
Les neoplàsies malignes són malalties poc freqüents, però són una de les principals causes de morbimortalitat en aquest grup d’edat. A l’Estat espanyol es diagnostiquen anualment mil pacients de càncer menors de 14 anys. El rabdomiosarcoma representa el 6 % de càncers d'infants, és a dir, 60 nous casos cada any a l’Estat.
El metge de l’infant li farà un examen molt acurat i per fer-ne la diagnosi demanarà diverses proves que poden incloure:
Aquests exàmens ajudaran a determinar la mida i la localització del tumor, així com si s’ha propagat a alguna part del cos.
El rabdomiosarcoma és un tumor altament maligne i, per això, ha de ser tractat amb una teràpia combinada que inclou cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia.
Cada un d’aquests tractaments s’administra en funció de l’estat del tumor i l’edat de l’infant.
De moment, es desconeixen les mesures que poden ajudar a prevenir aquest tumor.
L’ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries i/o cardiològiques en les quals no n’hi ha prou amb el suport vital convencional. La màquina substitueix temporalment la funció del pulmó o cor i permet que els òrgans descansin, mentre la patologia de base es va curant.
La màquina extreu la sang a través d’una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l’oxigenador, on s'incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni.
Posteriorment, es reintrodueix a l’organisme dels pacients en una altra vena, en aquest cas l’estratègia s’anomena ECMO VV, de venovenosa, i el suport que s’ofereix és respiratori, o en una artèria, que s’anomena ECMO VA, de venoarterial, i el suport que s’ofereix és cardiorespiratori.
Independentment de l’estratègia de suport, es tracta d’una tècnica d’alta complexitat associada a un risc alt de complicacions greus. És per això que per assegurar una assistència d’excel·lència es necessita l’existència d’un programa ben organitzat, amb material optimitzat i amb personal en nombre suficient i format de manera adequada. Els casos s’han de concentrar en centres de referència que disposin dels recursos necessaris i en què hi hagi un equip multidisciplinari preparat.
El centre ha d’adequar-se a les recomanacions de la Extracorporeal Life Support Organization (ELSO) per oferir una assistència d’excel·lència. L’equip d’ECMO ha d’estar format per un grup reduït de professionals de diferents disciplines i especialitats, i és imprescindible per a una assistència segura amb ECMO la presència de personal extra infermer i personal mèdic.
Vall d’Hebron ofereix la tècnica al Servei de Cures Intensives Pediàtriques des del 2002 i al Servei de Cures Intensives de l’Hospital General des del 2016. El Centre disposa del material adequat per a una assistència segura. S’han organitzat cursos de formació per a la creació de l’equip d’ECMO, l’entrenament del qual es manté amb cursos de reciclatge amb freqüència variable en funció del ritme d’assistència. Aquests cursos segueixen les recomanacions de la Extracorporeal Life Support Organization (ELSO), amb contingut que cobreix els objectius definits per l’organització.
La cirurgia oncològica pediàtrica és la branca de la cirurgia pediàtrica que es dedica al tractament quirúrgic de les malalties oncohematològiques pediàtriques i les seves complicacions. És un dels pilars del tractament dels tumors sòlids pediàtrics.
Es tracta de malalties que, per la seva gravetat, complexitat i baixa freqüència, requereixen centralitzar-se en hospitals que reuneixin equips multidisciplinaris experimentats, amb la tecnologia i l’experiència necessàries. Moltes vegades, l’especialitat ha evolucionat gràcies als avenços quirúrgics assolits amb els trasplantaments d’òrgan sòlid, la qual cosa ha permès desenvolupar tècniques avançades que, en l’actualitat, fan operables casos d’enorme dificultat.
La cirurgia pediàtrica és l’única especialitat mèdica dedicada exclusivament al diagnòstic, tractament i cura postoperatòria dels problemes quirúrgics que es produeixen en l’etapa de la vida que va des del període fetal fins a l’adolescència. La patologia quirúrgica, la fisiologia, la relació metge-pacient i les necessitats del pacient pediàtric són molt diferents de les de l’adult. Atesa la complexitat de la patologia que tracta i els requeriments especials del pacient pediàtric, habitualment està restringida a centres terciaris.
El Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron és referent a Catalunya en el tractament de la major part de problemes quirúrgics en l’edat pediàtrica, i en alguns procediments, per a la resta de l’Estat. El Servei inclou totes les àrees de la cirurgia pediàtrica (des dels trasplantaments d’òrgans i la cirurgia fetal, passant per totes les subespecialitats).
La cirurgia neonatal és la disciplina de la cirurgia pediàtrica que es dedica al tractament de les malalties quirúrgiques, congènites i adquirides, del nounat i del lactant fins al mes de vida.
Es tracta d’una subespecialitat d’alta complexitat i restringida a centres pediàtrics terciaris. En les últimes dècades ha experimentat un important desenvolupament, gràcies als avenços en les tècniques de diagnòstic, cures intensives neonatals i anestèsiques, així com a les tècniques i materials quirúrgics, que han canviat radicalment el pronòstic tant de les malformacions congènites com de la patologia quirúrgica adquirida del nounat.
La cirurgia neonatal requereix el coneixement detallat d’una patologia complexa en pacients que, al seu torn, presenten unes condicions especials, diferents de la resta de pacients en l’edat pediàtrica. La Unitat de Cirurgia Neonatal i Fetal ofereix cobertura a la pràctica totalitat de la patologia quirúrgica neonatal, es consolida com a unitat de referència del territori nacional i europeu, i forma part de la Xarxa Europea de Referència (ERN) ERNICA (Malalties Rares Hereditàries i Congènites).
La Unitat De Cirurgia Pediàtrica es divideix en les subespecialitats quirúrgiques de cirurgia digestiva, cirurgia neonatal i fetal, cirurgia maxil·lofacial, cirurgia oncològica, cirurgia toràcica i cirurgia urològica. Som referent en cirurgia pediàtrica a Catalunya i tenim el volum més gran d’intervencions quirúrgiques urgents de l’Estat. Aquest lideratge no seria possible sense la feina d’altres professionals de l’hospital com ara els anestesiòlegs, pediatres, radiòlegs i especialistes, infermeria o altres professionals.
Itinerari formatiu de Cirurgia pediàtrica
Oferim al resident adquirir el domini de la patologia quirúrgica infantil, l’exploració física i en la interpretació de la simptomatologia clínica quan els pacients sovint, per edat, no poden expressar-se ni respondre a una anamnesi.
En la pràctica quirúrgica formem els residents en les tècniques habituals de l’especialitat en cirurgia general, cirurgia colorectal o cirurgia esofagogàstrica i cirurgia digestiva pediàtrica. A més, els nostres residents practiquen cirurgia neonatal, cirurgia oncològica i toràcica pediàtriques, urologia pediàtrica, cirurgia maxil·lofacial pediàtrica o cirurgia plàstica pediàtrica.
Els residents participen en les guàrdies de totes les subespecialitats de cirurgia pediàtrica i disposen del suport d’un cirurgià pediàtric de plantilla i un metge intern resident. És habitual la pràctica de la laparoscòpia que actualment es fa servir en diferents àrees o unitats del nostre servei digestiu, com per exemple a neonatal i urologia.
Els dos primers anys de residència la rotació es fa a cirurgia general, la planta d’hospitalització de cirurgia pediàtrica, cirurgia major ambulatòria i cirurgia digestiva. Els tres anys restants es fan a urologia, oncològica i toràcica, neonatal i recerca, maxil·lofacial i plàstica. D’altra banda, l’últim any de formació es fan les rotacions opcionals, els trasplantaments i una estada a un hospital estranger o es dona l’opció de repetir una de les rotacions anteriors.
Durant tot el seu període de formació el resident haurà de fer guàrdies. Excepte els mesos en què estigui fent la rotació a cirurgia general, les guàrdies es fan a cirurgia pediàtrica a l’Hospital Infantil i de la Dona.
En el camp de la recerca s’estimula a participar en les línies de recerca que té en actiu el servei, així com a proposar algun projecte de recerca que pugui estar relacionat o no amb aquestes línies de recerca, que pugui acabar amb la consecució d’una tesi doctoral.
Actualment, al Vall d’Hebron Institut de Recerca mantenim diverses línies d’investigació pediàtrica consolidada com la recerca en cirurgia experimental, i en concret, sobre cirurgia fetal. El 2015 vam crear el grup de Bioenginyeria, Teràpia Cel·lular i Cirurgia en Malformacions Congènites que en l'actualitat porta a terme la recerca d’espina bífida orientada a prenatal i perinatal. A més, portem a terme investigació sobre brida amniòtica, gastròsquisi, atrèsia d’esòfag, hèrnia diafragmàtica congènita, reconstrucció diafragmàtica i fissures labiopalatines i investigació en tractament en parts prematurs.
Pel que fa a la investigació clínica, el nostre servei ha estat pioner en coordinar el primer estudi multicèntric aleatori sobre el tractament d’empiema parapneumònic en què es fa una comparació de videotoracoscòpia en enfront de drenatge i fibrinolítics posteriorment publicat a l’estudi “Urokinase Versus VATS for Treatment of Empyema: A Randomized Multicenter Clinical Trial”. Pediatrics.
Selecciona el butlletí que vols rebre:
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.