Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les espondiloartritis són un grup de malalties que tenen com a nexe comú l’afectació inflamatòria de l’esquelet axial (esquena), tot i que també poden afectar les articulacions perifèriques (mans, peus, genolls…). Dins d’aquest grup, hi incloem les malalties següents: espondiloartritis axial (o espondilitis anquilosant en la seva fase més avançada), artritis psoriàsica, artritis relacionada amb la malaltia inflamatòria intestinal, artritis reactiva i un subgrup de l'artritis idiopàtica juvenil.
El símptoma més freqüent és el dolor a la part baixa de l’esquena o a les natges (dolor lumbar inflamatori). Aquest dolor es caracteritza perquè empitjora amb el repòs i millora amb l’exercici, s'associa a la rigidesa matutina perllongada, desperta a la nit i millora amb antiinflamatoris. També pot afectar les articulacions perifèriques i això és més comú amb l’artritis psoriàsica, on es manifesta com a dolor i inflamació als artells de les mans, canells, peus i altres articulacions.
Les espondiloartritis també afecten el que denominem èntesi, la inserció dels tendons als ossos. Les èntesis més afectades són el tendó d’Aquil·les i els epicòndils (colzes), tot i que es pot veure afectada la inserció de qualsevol tendó.
Finalment, aquestes malalties també presenten manifestacions extraarticulars que poden ser l'única forma de presentació visible. Aquestes inclouen la inflamació de l’ull (uveïtis), de l'intestí com a malaltia inflamatòria intestinal (colitis ulcerosa o malaltia de Crohn) o de la pell (psoriasi). De fet, un 30% dels pacients amb psoriasi presenten artritis psoriàsica i les lesions de la pell acostumen a precedir la malaltia articular.
Les espondiloartritis poden afectar qualsevol persona, si bé acostumen a presentar-se entre l’adolescència i els 50 anys. L'espondiloartritis axial se sol manifestar abans dels 40 anys, mentre que l’artritis psoriàsica es pot iniciar més tard (entre els 30-50 anys). Afecten de la mateixa manera els homes i les dones, tot i que l'espondiloartritis axial és lleugerament més prevalent en els homes.
És habitual que les persones que pateixen alguna d’aquestes malalties tinguin familiars amb la mateixa malaltia o alguna altra del grup de les espondiloartritis. És per això que es va decidir agrupar-les pensant que la seva etiologia és comuna. Així doncs, la genètica és la principal causa d’aquestes malalties amb uns quants gens identificats, en què el més prevalent és l'HLA-B27, que es pot identificar al laboratori, cosa que ajuda a fer el diagnòstic. També s’han investigat altres causes com la infecciosa, ja que en molts casos la malaltia és precedida per una infecció que actua com a desencadenant.
El diagnòstic de la malaltia es fa de manera global tenint en compte els símptomes que explica el pacient, l’exploració física, els resultats analítics i de les proves d’imatge (radiografia, ecografia i ressonància magnètica). És important considerar que no hi ha cap analítica ni cap altra prova que diagnostiqui aquestes malalties per si sola; sempre es requereix que l'especialista en reumatologia faci una valoració mèdica de tota la situació en conjunt.
Com que els símptomes que presenten es poden confondre amb malalties molt comunes (lumbàlgia) i no hi ha cap prova específica que de manera contundent les diagnostiqui, és habitual que el diagnòstic es pugui endarrerir fins a 10 anys. És usual que els pacients hagin visitat múltiples professionals i especialistes (traumatòlegs, fisioterapeutes, osteòpates, metges d’atenció primària...) fins que s’arriba al diagnòstic.
Un dels pilars del tractament de les espondiloartritis és l’exercici físic i la fisioteràpia dirigida a les articulacions. Les opcions farmacològiques principals són els antiinflamatoris i, en cas que aquests no aconsegueixin controlar la malaltia, s’utilitzaran els que anomenem fàrmacs modificadors de la malaltia (FAMM). Dins dels FAMM, emprem els FAMM convencionals, com el metotrexat o la salazopirina, i més recentment els FAMM biològics i sintètics, que representen un avenç important en el tractament d’aquestes malalties.
Malauradament, no hi ha una acció concreta que coneguem per prevenir l’aparició de les espondiloartritis. No obstant això, el tabaquisme és un dels factors més rellevants involucrats en aquestes malalties i en la seva progressió, per la qual cosa es recomana evitar-lo. En el cas de l’artritis psoriàsica, el fet que la malaltia de la pell precedeixi moltes vegades la malaltia articular ens proporciona una finestra d’oportunitat per identificar-la de manera precoç i evitar que progressi. S’estan investigant marcadors per poder-la identificar abans que aparegui.
Aparell Digestiu, Hospital General
Aquesta prova es realitza per comprovar si hi ha alteracions en la motilitat (moviments) de l’estómac i l’intestí prim en dejú i després de menjar.
La manometria gastrointestinal permet detectar alteracions en el moviment de l’esòfag, així com l’obertura i tancament correctes de l’esfínter esofàgic, necessaris perquè els aliments passin correctament de la boca fins a l’estómac. També és útil per valorar l’estat de l’esfínter esofàgic interior i que es tanqui correctament en persones que tenen acidesa, cremor, dolor retroesternal o pneumònies de repetició. A més, permet comprovar el resultat d’alguns tractaments, quirúrgics o no, que afecten la motilitat de l’estómac.
En primer lloc, s’introdueix per la boca una sonda prima que es connecta a un aparell que enregistra els moviments, el que s’anomena motilitat, de l’intestí prim. Posteriorment, es comprova que el dispositiu està ben col·locat, gràcies a una radiografia.
Durant la prova els pacients han d’estar estirats al llit i se’ls dona un menjar lleuger que poden ingerir sense dificultat.
Aquesta prova dura una mitjana de 6 hores.
Un cop realitzada la prova, el professional en fa una lectura i interpretació dels resultats, a fi de definir o descartar un diagnòstic.
El procés de col·locació de la sonda és molest i pot provocar nàusees, que desapareixen quan la sonda està en la posició adequada.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades