L’hepatocarcinoma és una de les neoplàsies amb una taxa de mortalitat més elevada: és la tercera causa de mort per càncer.

Els símptomes

En estadis primerencs la malaltia és asimptomàtica, és a dir, no hi ha manifestacions clíniques. En estadis avançats poden aparèixer alguns dels següents símptomes:

• Dolor abdominal o sensibilitat.
• Engrandiment de l’abdomen (ascites).
• Coloració groguenca de la pell o ulls (icterícia).
• Tendència al sagnat o a la formació d’hematomes.
• Pèrdua de pes inexplicable.

A qui afecta la malaltia?

En més del 80% dels casos, l’hepatocarcinoma apareixen en pacients amb malaltia hepàtica subjacent, sobretot en cirrosi hepàtica.

El diagnòstic

El cribratge és important per diagnosticar la malaltia en estadis primerencs, moment idoni per aplicar tractament amb intenció curativa.

Les proves i els procediments diagnòstics que s’utilitzen per diagnosticar aquesta malaltia són diferents en funció del perfil de pacient:

• Pacients en risc on es coneix que tenen una malaltia hepàtica: el cribratge ha de ser semestral mitjançant una ecografia. En el cas que es detectés algun nòdul, s’haurien de fer proves d’imatge amb contrast com el TAC i la ressonància magnètica amb contrast per tal de confirmar el diagnòstic. En alguns casos, es requereix la realització de biòpsia hepàtica, que consisteix en l'extracció de teixit tumoral.
   
• Pacients en els quals es desconeix el factor predisposant i no està en el programa de cribratge: normalment es diagnostica a partir de l’aparició dels primers símptomes i mitjançant les següents proves diagnòstiques:
   
  • Proves d’imatge com la tomografia assistida per ordinador i ressonància magnètica.
  • Biòpsia del tumor per extraure una mostra de teixit hepàtica per l’estudi anatomopatològic.

El tractament habitual

El tractament per l'hepatocarcinoma és diferent per a cada pacient, ja que dependrà de la càrrega tumoral, funció hepàtica i l’estat de salut general del pacient.

Els tractaments més utilitzats són:

• Quirúrgics: cirurgia de resecció i trasplantament, aplicables en estadis inicials.
• Locoregionals: l’objectiu és la destrucció cel·lular a través de l'ablació directa (ablació per radiofreqüència, microones, crioablació...), o per via endovascular (quimioembolització o radioembolització transarterials).
• Sistèmics: són els tractaments més utilitzats en els estadis avançats. En l’actualitat els més utilitzats són fàrmacs d’immunoteràpia i els inhibidors de tirosina quinasa.

La supervivència en estadis avançats ha millorat ostensiblement gràcies als bons resultats de les combinacions de tractaments que inclouen immunoteràpia. Molts pacients han pogut i poden beneficar-se d’aquests tractaments abans de la seva aprovació i comercialització gràcies a la seva participació en assaigs clínics.

Les proves més habituals

Les proves diagnòstiques més habituals en aquesta patologia són l'ecografia, el TAC i la ressonància magnètica amb contrast, i la biòpsia. Les anàlisis de sang també són proves diagnòstiques i de seguiment utilitzades en la pràctica clínica diària.

Prevenció

La millor opció per prevenir aquesta malaltia és evitar els factors de risc de la malaltia, com el consum d’alcohol, tabaquisme, controlar la diabetis part fonamental de la síndrome metabòlica associada a la malaltia hepàtica per dipòsit de greix així com les infeccions per virus de l'hepatitis B i C.

El melanoma cutani és un càncer que s'origina a unes cèl·lules anomenades melanòcits. Aquestes produeixen melanina de manera que els tumors usualment són de color cafè o negre, però poden ser també rosats, pàl·lids o blancs. En l’àmbit global, el melanoma representa aproximadament l'1% de tots els tumors en ambdós sexes, i cada any se'n diagnostiquen 15 de cada 100. 000 persones, una xifra que va en augment a gairebé tots els països europeus.

Els melanomes es poden desenvolupar a qualsevol part de la pell, però són més freqüents al pit i a l’esquena dels homes i a les cames de les dones. El coll i la cara són altres llocs comuns. Tenir una pell amb pigmentació fosca disminueix el risc de melanoma en aquests llocs més comuns.

El melanoma és molt menys freqüent comparat amb altres tipus de càncer de pell, però és més perillós perquè creix més ràpidament i és molt més probable que es propagui a altres parts del cos si no es descobreix i es tracta a temps.

Els símptomes

Els primers signes del melanoma solen ser els següents:

• Un canvi en una piga existent.
• La formació d'un nou embalum pigmentat o d'aspecte inusual a la pell.

El melanoma no sempre comença com una piga; també poden aparèixer a la pell d'aspecte normal i poden formar-se a qualsevol part del cos. Més sovint apareixen en parts que han estat exposades al sol, com l'esquena, les cames, els braços i el rostre. També poden produir-se a les parts que no tenen gaire exposició solar, com les plantes dels peus, els palmells de les mans i els llits de les ungles. Aquests melanomes ocults són més freqüents en persones que tenen la pell més fosca.

A qui afecta la malaltia?

A Espanya afecta especialment a dones, amb una edat mitjana al moment del diagnòstic de 55 anys, i a homes de 57 anys. La incidència del melanoma cutani està augmentant de forma alarmant als individus de raça blanca a tots els Registres de Càncer. A Europa és el novè en freqüència, diagnosticant-se uns 200.000 casos cada any. Encara que només representa entre l'1,5 i l’1,7% dels càncers de pell, és responsable del 65% de les morts per càncer cutani. Aquesta xifra és estable malgrat l'augment de la incidència, probablement pel diagnòstic precoç, que és el més important, i per totes les millores en el tractament.

No és clar exactament per què es produeix el melanoma encara que s’han identificat alguns factors de risc que cal tenir en compte:

• Exposició a llum ultraviolada: La llum solar augmenta el risc de melanoma, especialment si apareixen cremades solars i encara més durant la infància. Alhora, les cabines bronzejadores han de ser evitades.
• Pigues: Una persona que té moltes pigues és més propensa a patir melanoma.
• Tipus de pell: Les persones amb pell clara presenten un risc més elevat.
• Antecedent familiar de melanoma: El risc de patir un melanoma és més gran si un o diversos dels familiars de primer grau l’han tingut. Aproximadament el 10% de totes les persones amb melanoma tenen antecedents familiars d’aquesta malaltia.
• Antecedent personal de melanoma o altres càncers de pell: Una persona que ha patit melanoma té un risc més alt de patir-lo de nou.
• Sistema immunitari debilitat: Les persones amb el sistema immunitari debilitat, a causa de certes malalties o tractaments mèdics, tenen més probabilitats de patir la malaltia.
• Una edat avançada: El melanoma és més probable que es presenti en persones de més edat per dany solar acumulat.

El diagnòstic

Sol diagnosticar-se després que s'hagi observat una piga sospitosa que presenta a alteracions conegudes com a (1,2,3,4):

1. Asimetria en la forma.
2. Vores irregulars o poc definides.
3. Color canviant que varia depenent de les zones.
4. Dinàmica de la seva evolució com a picor, sagnat, etc.

Per això, si es troba una piga nova, inusual, o es nota un canvi en alguna, aquesta ha de ser sempre examinada per un dermatòleg, ja que el diagnòstic precoç és vital en aquesta malaltia. Les proves i els procediments que s'utilitzen per diagnosticar el melanoma cutani  inclouen els següents:

• Examen físic: El metge us farà preguntes sobre el vostre historial mèdic i us examinarà la pell per buscar signes que puguin indicar la presència d'un melanoma.
• Extracció d'una mostra de teixit per analitzar-la (biòpsia): Per determinar si una lesió cutània sospitosa és un melanoma, el metge pot recomanar l'extracció d'una mostra de pell per analitzar-la. La mostra s'envia a un laboratori per examinar-la.

El tractament habitual

Les recomanacions de tractament depenen de molts factors com el gruix del melanoma primari, la possibilitat que el càncer s'hagi disseminat o la presència de canvis genètics específics a les cèl·lules del melanoma, entre d’altres.

Tot i això, la cirurgia és el tractament principal contra el melanoma local i regional. També pot ser una opció per combatre el melanoma metastàtic. Si la cirurgia no és una opció, el melanoma es pot anomenar "no extirpable". Per recomanar un pla de tractament específic, els metges tindran en compte l'estadi de la malaltia i el risc de recurrència en cada persona. Posteriorment, en funció de l’estadi, es pot indicar un tractament sistèmic durant un any. En els darrers anys, el tractament dels melanomes que s'han propagat àmpliament pel cos ha canviat a mesura que les formes més noves d'immunoteràpia i de medicaments dirigits han demostrat que són més eficaces que la quimioteràpia.

Les proves més habituals

Cal fer un examen físic complet, inclòs un examen general de la pell. El propòsit d'aquestes proves és identificar els factors de risc i els signes o símptomes que podrien indicar que el melanoma s'ha disseminat més enllà del lloc original. Per a la majoria dels melanomes de baix risc, de menys d'1 mm de gruix, generalment no cal que es faci una cerca addicional de metàstasi o disseminació.

En el cas de les persones amb melanoma d'alt risc, és possible que es considerin proves més exhaustives que poden ser les següents:

• Ecografia: Crea una imatge dels òrgans interns.
• Exploració per tomografia assistida per ordinador (TC): Crea imatges de l’interior del cos utilitzant raigs X que es prenen des de diferents angles. Si el melanoma es va disseminar, es pot fer servir per mesurar la mida del tumor.
• Ressonància magnètica (IRM): Fa ús de camps magnètics, en lloc de raigs X, per produir imatges detallades del cos i es pot fer servir per mesurar la mida del tumor.
• Exploració per tomografia per emissió de positrons (TEP) o TEP-TC: És una manera de crear imatges dels òrgans i els teixits interns. S'injecta al cos del pacient una petita quantitat d'una substància ensucrada radioactiva. Aquesta és absorbida per les cèl·lules que usen la quantitat més gran d’energia. Després un escàner detecta la substància en qüestió per generar imatges de l'interior del cos.

Prevenció per disminuir el risc d'aparició de melanoma

- Limitar l'exposició als raigs ultraviolats.

• Cercar ombres i evitar l'exposició solar directa entre les 11-18h.
• Utilitzar barrets, gorres, camises o samarretes amb filtre solar.
• Fer servir ulleres de sol.
• Posar-se protecció solar cada dia de l'any, fins i tot els dies ennuvolats i diverses vegades al dia.

- Evitar les cabines bronzejadores.

- Protegir els nens del sol per evitar cremades.

- Parar atenció a pigues anormals examinant la pell. En cas de dubte, sempre és convenient sol·licitar visita amb un dermatòleg per a una revisió minuciosa.

Escolta el podcast