Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Els tumors del fetge en nens i adolescents poden ser benignes i malignes. Es consideren tumors rars (per cada milió de nens, només un patirà un tumor hepàtic maligne), per la qual cosa han de tractar-se en centres amb gran experiència en cirurgia hepàtica, i idealment, amb programa de trasplantament hepàtic infantil. A més, han de comptar amb els últims avanços en radiologia intervencionista.
Existeixen diversos tipus tumorals, la qual cosa condiciona el pronòstic i tractament. Entre els tumors malignes, l'hepatoblastoma i l'hepatocarcinoma són els més freqüents, i suposen 2/3 de tots els tumors hepàtics. Entre els tumors benignes, destaquen els hemangiomes, els hamartomes i la hiperplàsia nodular focal. En el cas dels tumors benignes, sobretot els de naturalesa vascular (hemangiomes), la radiologia vascular i intervencionista juga un paper determinant, podent evitar intervencions quirúrgiques innecessàries, millorant el pronòstic i evitant el trasplantament hepàtic.
El tractament quirúrgic és una part fonamental per a la curació de la majoria dels casos malignes, i el trasplantament hepàtic pot ser l'única possibilitat de curació per a alguns pacients. Les tècniques de radiologia intervencionista també juguen un paper destacat. L'Hospital Vall d'Hebron acumula una gran experiència en el tractament d'aquests tumors i participa en el primer estudi mundial per al tractament dels tumors malignes hepàtics infantils (PHITT), sent un dels centres de referència per a aquesta patologia en l'estat espanyol dins de les xarxes europees ERN.
Els pacients solen presentar-se amb distensió abdominal, massa abdominal palpable, o tots dos. També són freqüents la pèrdua de pes, la febre sense focus i la pèrdua de l'apetit. A vegades també, poden descobrir-se de manera incidental en realitzar per exemple una ecografia per un altre motiu. Si hi ha alguna malaltia hepàtica acompanyant o es comprimeix la via biliar, pot aparèixer coloració groguenca de la pell i mucoses (icterícia). Alguns pacients poden referir dolor abdominal.
Pot afectar nens de qualsevol edat, fins i tot nounats. Els tipus tumorals són diferents entre les diferents etapes de la vida (nounats, nens petits i adolescents). Els hemangiomes (tumors benignes) són més freqüents en nens prematurs. Alguns tumors malignes s'associen amb malalties del fetge i del metabolisme, així com amb síndromes genètiques i hereditàries o amb anomalies vasculars.
Generalment, el tumor és detectat pel pediatre d'atenció primària, el qual derivarà al pacient per a estudi. A vegades, el diagnòstic pot establir-se en les ecografies prenatals o ben poc després del naixement. Finalment, pot detectar-se en controls clínics rutinaris a nens amb malalties relacionades amb el desenvolupament d'aquests tumors. Quan el pacient presenta un tumor maligne, serà important completar l'estudi de possibles síndromes i malalties relacionades.
Dependrà del tipus de tumor. En els casos benignes, pot consistir en controls d'imatge, passant per tractaments farmacològics o de radiologia intervencionista, i reservant la cirurgia per a casos molt concrets. En els malignes, la cirurgia del tumor és fonamental per a la curació i anirà acompanyada en general de tractament quimioteràpic, que s'administra abans o després de la intervenció. En casos molt avançats, serà necessari el trasplantament hepàtic.
Normalment, es realitza una analítica sanguínia amb marcadors tumorals, una ecografia abdominal i una ressonància magnètica. Per a planificar la cirurgia, sol ser necessari fer una tomografia automatitzada (TC). Quan existeix sospita de malignitat, es realitzarà també una TC del tòrax i es prendrà una petita mostra de teixit (biòpsia) per a conèixer el tipus tumoral exacte.
Desgraciadament, no existeixen mesures de prevenció. A diferència dels tumors hepàtics de l'adult, molt relacionats amb el consum d'alcohol i les infeccions víriques (hepatitis), en els nens generalment es tracta de casos aïllats. Només un petit percentatge es presenta en nens amb malalties i síndromes que predisposen a la seva aparició, com l'atrèsia de vies biliars o algunes malalties metabòliques, en els quals és fonamental realitzar controls que permetin la seva detecció precoç.
El melanoma cutani és un tumor maligne situat a la pell que usualment és de color cafè o negre. Alguns dels factors de risc principals són l’exposició a la llum solar i les pigues. Es poden desenvolupar a qualsevol part de la pell, però són més freqüents al pit i a l’esquena dels homes i a les cames de les dones. És el responsable del 65% de les morts per càncer cutani. Descobrir i tractar la malaltia a temps és clau per evitar que es propagui a altres parts del cos.
El melanoma cutani és un càncer que s'origina a unes cèl·lules anomenades melanòcits. Aquestes produeixen melanina de manera que els tumors usualment són de color cafè o negre, però poden ser també rosats, pàl·lids o blancs. En l’àmbit global, el melanoma representa aproximadament l'1% de tots els tumors en ambdós sexes, i cada any se'n diagnostiquen 15 de cada 100. 000 persones, una xifra que va en augment a gairebé tots els països europeus.
Els melanomes es poden desenvolupar a qualsevol part de la pell, però són més freqüents al pit i a l’esquena dels homes i a les cames de les dones. El coll i la cara són altres llocs comuns. Tenir una pell amb pigmentació fosca disminueix el risc de melanoma en aquests llocs més comuns.
El melanoma és molt menys freqüent comparat amb altres tipus de càncer de pell, però és més perillós perquè creix més ràpidament i és molt més probable que es propagui a altres parts del cos si no es descobreix i es tracta a temps.
Els primers signes del melanoma solen ser els següents:
El melanoma no sempre comença com una piga; també poden aparèixer a la pell d'aspecte normal i poden formar-se a qualsevol part del cos. Més sovint apareixen en parts que han estat exposades al sol, com l'esquena, les cames, els braços i el rostre. També poden produir-se a les parts que no tenen gaire exposició solar, com les plantes dels peus, els palmells de les mans i els llits de les ungles. Aquests melanomes ocults són més freqüents en persones que tenen la pell més fosca.
A Espanya afecta especialment dones, amb una edat mitjana al moment del diagnòstic de 55 anys, i a homes de 57 anys. La incidència del melanoma cutani està augmentant de forma alarmant als individus de raça blanca a tots els Registres de Càncer. A Europa és el novè en freqüència, diagnosticant-se uns 200.000 casos cada any. Encara que només representa entre l'1,5 i l’1,7% dels càncers de pell, és responsable del 65% de les morts per càncer cutani. Aquesta xifra és estable malgrat l'augment de la incidència, probablement pel diagnòstic precoç, que és el més important, i per totes les millores en el tractament.
No és clar exactament per què es produeix el melanoma encara que s’han identificat alguns factors de risc que cal tenir en compte:
Sol diagnosticar-se després que s'hagi observat una piga sospitosa que presenta a alteracions conegudes com a (1,2,3,4):
Per això, si es troba una piga nova, inusual, o es nota un canvi en alguna, aquesta ha de ser sempre examinada per un dermatòleg, ja que el diagnòstic precoç és vital en aquesta malaltia. Les proves i els procediments que s'utilitzen per diagnosticar el melanoma cutani inclouen els següents:
Les recomanacions de tractament depenen de molts factors com el gruix del melanoma primari, la possibilitat que el càncer s'hagi disseminat o la presència de canvis genètics específics a les cèl·lules del melanoma, entre d’altres.
Tot i això, la cirurgia és el tractament principal contra el melanoma local i regional. També pot ser una opció per combatre el melanoma metastàtic. Si la cirurgia no és una opció, el melanoma es pot anomenar "no extirpable". Per recomanar un pla de tractament específic, els metges tindran en compte l'estadi de la malaltia i el risc de recurrència en cada persona. Posteriorment, en funció de l’estadi, es pot indicar un tractament sistèmic durant un any. En els darrers anys, el tractament dels melanomes que s'han propagat àmpliament pel cos ha canviat a mesura que les formes més noves d'immunoteràpia i de medicaments dirigits han demostrat que són més eficaces que la quimioteràpia.
Cal fer un examen físic complet, inclòs un examen general de la pell. El propòsit d'aquestes proves és identificar els factors de risc i els signes o símptomes que podrien indicar que el melanoma s'ha disseminat més enllà del lloc original. Per a la majoria dels melanomes de baix risc, de menys d'1 mm de gruix, generalment no cal que es faci una cerca addicional de metàstasi o disseminació.
En el cas de les persones amb melanoma d'alt risc, és possible que es considerin proves més exhaustives que poden ser les següents:
- Limitar l'exposició als raigs ultraviolats.
- Evitar les cabines bronzejadores.
- Protegir els nens del sol per evitar cremades.
- Parar atenció a pigues anormals examinant la pell. En cas de dubte, sempre és convenient sol·licitar visita amb un dermatòleg per a una revisió minuciosa.
Anatomia Patològica, Serveis transversals
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades