Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
La Unitat d’Epilèpsia ofereix una atenció especialitzada de qualitat als pacients amb epilèpsia, tant adults com nens. Som un centre de referència internacional, i disposem del major equip multidisciplinari de professionals de l’estat que presten una atenció propera a persones amb epilèpsia, en el diagnòstic i tractament així com en el seu posterior seguiment a la consulta externa.
A la Unitat d’Epilèpsia es realitza una atenció especialitzada de qualitat a les persones amb epilèpsia, tant en adults com en infants. En aquestes malalties tenim més de 20 anys d’experiència i som un centre de referència internacional. Disposem d'un equip multidisciplinari de professionals que presten una atenció experta, individualitzada a pacients amb aquesta malaltia.
Els tumors del fetge en nens i adolescents poden ser benignes i malignes. Es consideren tumors rars (per cada milió de nens, només un patirà un tumor hepàtic maligne), per la qual cosa han de tractar-se en centres amb gran experiència en cirurgia hepàtica, i idealment, amb programa de trasplantament hepàtic infantil. A més, han de comptar amb els últims avanços en radiologia intervencionista.
Existeixen diversos tipus tumorals, la qual cosa condiciona el pronòstic i tractament. Entre els tumors malignes, l'hepatoblastoma i l'hepatocarcinoma són els més freqüents, i suposen 2/3 de tots els tumors hepàtics. Entre els tumors benignes, destaquen els hemangiomes, els hamartomes i la hiperplàsia nodular focal. En el cas dels tumors benignes, sobretot els de naturalesa vascular (hemangiomes), la radiologia vascular i intervencionista juga un paper determinant, podent evitar intervencions quirúrgiques innecessàries, millorant el pronòstic i evitant el trasplantament hepàtic.
El tractament quirúrgic és una part fonamental per a la curació de la majoria dels casos malignes, i el trasplantament hepàtic pot ser l'única possibilitat de curació per a alguns pacients. Les tècniques de radiologia intervencionista també juguen un paper destacat. L'Hospital Vall d'Hebron acumula una gran experiència en el tractament d'aquests tumors i participa en el primer estudi mundial per al tractament dels tumors malignes hepàtics infantils (PHITT), sent un dels centres de referència per a aquesta patologia en l'estat espanyol dins de les xarxes europees ERN.
Els pacients solen presentar-se amb distensió abdominal, massa abdominal palpable, o tots dos. També són freqüents la pèrdua de pes, la febre sense focus i la pèrdua de l'apetit. A vegades també, poden descobrir-se de manera incidental en realitzar per exemple una ecografia per un altre motiu. Si hi ha alguna malaltia hepàtica acompanyant o es comprimeix la via biliar, pot aparèixer coloració groguenca de la pell i mucoses (icterícia). Alguns pacients poden referir dolor abdominal.
Pot afectar nens de qualsevol edat, fins i tot nounats. Els tipus tumorals són diferents entre les diferents etapes de la vida (nounats, nens petits i adolescents). Els hemangiomes (tumors benignes) són més freqüents en nens prematurs. Alguns tumors malignes s'associen amb malalties del fetge i del metabolisme, així com amb síndromes genètiques i hereditàries o amb anomalies vasculars.
Generalment, el tumor és detectat pel pediatre d'atenció primària, el qual derivarà al pacient per a estudi. A vegades, el diagnòstic pot establir-se en les ecografies prenatals o ben poc després del naixement. Finalment, pot detectar-se en controls clínics rutinaris a nens amb malalties relacionades amb el desenvolupament d'aquests tumors. Quan el pacient presenta un tumor maligne, serà important completar l'estudi de possibles síndromes i malalties relacionades.
Dependrà del tipus de tumor. En els casos benignes, pot consistir en controls d'imatge, passant per tractaments farmacològics o de radiologia intervencionista, i reservant la cirurgia per a casos molt concrets. En els malignes, la cirurgia del tumor és fonamental per a la curació i anirà acompanyada en general de tractament quimioteràpic, que s'administra abans o després de la intervenció. En casos molt avançats, serà necessari el trasplantament hepàtic.
Normalment, es realitza una analítica sanguínia amb marcadors tumorals, una ecografia abdominal i una ressonància magnètica. Per a planificar la cirurgia, sol ser necessari fer una tomografia automatitzada (TC). Quan existeix sospita de malignitat, es realitzarà també una TC del tòrax i es prendrà una petita mostra de teixit (biòpsia) per a conèixer el tipus tumoral exacte.
Desgraciadament, no existeixen mesures de prevenció. A diferència dels tumors hepàtics de l'adult, molt relacionats amb el consum d'alcohol i les infeccions víriques (hepatitis), en els nens generalment es tracta de casos aïllats. Només un petit percentatge es presenta en nens amb malalties i síndromes que predisposen a la seva aparició, com l'atrèsia de vies biliars o algunes malalties metabòliques, en els quals és fonamental realitzar controls que permetin la seva detecció precoç.
El carcinoma hepatocel·lular o hepatocarcinoma és el tipus més freqüent de càncer primari del fetge i la causa de mort més comuna en els pacients afectats per cirrosi hepàtica. És una malaltia entre dos i tres vegades més prevalent en homes que en dones i es desenvolupa en més del 80% dels casos en persones que pateixen malalties hepàtiques cròniques, com la cirrosi causada per hepatitis B o C, consum d'alcohol i malaltia hepàtica per dipòsits de greix.
L’hepatocarcinoma és una de les neoplàsies amb una taxa de mortalitat més elevada: és la tercera causa de mort per càncer.
En estadis primerencs la malaltia és asimptomàtica, és a dir, no hi ha manifestacions clíniques. En estadis avançats poden aparèixer alguns dels següents símptomes:
En més del 80% dels casos, l’hepatocarcinoma apareixen en pacients amb malaltia hepàtica subjacent, sobretot en cirrosi hepàtica.
El cribratge és important per diagnosticar la malaltia en estadis primerencs, moment idoni per aplicar tractament amb intenció curativa.
Les proves i els procediments diagnòstics que s’utilitzen per diagnosticar aquesta malaltia són diferents en funció del perfil de pacient:
El tractament per l'hepatocarcinoma és diferent per a cada pacient, ja que dependrà de la càrrega tumoral, funció hepàtica i l’estat de salut general del pacient.
Els tractaments més utilitzats són:
La supervivència en estadis avançats ha millorat ostensiblement gràcies als bons resultats de les combinacions de tractaments que inclouen immunoteràpia. Molts pacients han pogut i poden beneficar-se d’aquests tractaments abans de la seva aprovació i comercialització gràcies a la seva participació en assaigs clínics.
Les proves diagnòstiques més habituals en aquesta patologia són l'ecografia, el TAC i la ressonància magnètica amb contrast, i la biòpsia. Les anàlisis de sang també són proves diagnòstiques i de seguiment utilitzades en la pràctica clínica diària.
La millor opció per prevenir aquesta malaltia és evitar els factors de risc de la malaltia, com el consum d’alcohol, tabaquisme, controlar la diabetis part fonamental de la síndrome metabòlica associada a la malaltia hepàtica per dipòsit de greix així com les infeccions per virus de l'hepatitis B i C.
Selecciona el butlletí que vols rebre:
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.