Quatre projectes de recerca del VHIR reben finançament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut

El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha aconseguit finançament en la convocatòria de proves de validació del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Amb un total de quatre sol·licituds a les quals el VHIR podia aplicar, ha aconseguit el finançament en totes elles.

Aquesta convocatòria del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya atorga subvencions per a la realització de proves de validació en projectes innovadors de l'àmbit de la salut que es trobin en les primeres etapes de desenvolupament precompetitiu i així facilitar la seva aplicació pràctica. La seva finalitat és donar suport als projectes que requereixen validació i desenvolupament, o estan acabant de perfeccionar el disseny de prototip mitjançant la validació de l’ús previst, que impulsin la transformació del sistema de salut i que permetin millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

S’han concedit un total de dos projectes a la Modalitat 1 i dos a la Modalitat 2. Cal ressaltar que el projecte liderat per la Dra. Eva Colàs, co-cap del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR, ‘ScreenEC: validació d'una eina de triatge no invasiu en càncer d'endometri’, ha obtingut la màxima puntuació entre tots els projectes presentats a Catalunya en la Modalitat 1.

Aquest projecte tracta sobre el càncer d'endometri, el qual és el quart càncer més comú en dones i la seva incidència continua augmentant. Actualment, no hi ha un mètode específic per detectar-lo, i la seva detecció es basa en la presència de símptomes, com el sagnat uterí anormal, que només una petita part de les dones diagnosticades presenten. ScreenEC és una nova eina ràpida i precisa que permet detectar el càncer d'endometri amb una alta sensibilitat i especificitat. El test es basa en la detecció de biomarcadors proteics en mostres de fluid cervical. Aquest test ofereix una solució més còmoda i efectiva per a les pacients, millorant la detecció precoç i oferint una pràctica clínica més eficient que comporta una reducció de costos sanitaris.

Dins la Modalitat 1 també se li ha concedit finançament al projecte de la Dra. Eva Baldrich, cap del grup Diagnostic nanotools (DINA) al VHIR, ‘Eritròcits sintètics pel control global de les infeccions per virus influenza: escalat de la producció i validació de camp’. Els assajos d'hemaglutinació (HA) i d'inhibició de l'hemaglutinació (IHA) s'utilitzen per estudiar la reacció del virus de la grip amb els eritròcits (cèl·lules sanguínies). Aquests assajos són importants per identificar i monitorar els virus de la grip, així com per controlar la producció de vacunes. Tot i que són tècniques econòmiques i senzilles, depenen de l'ús d'eritròcits animals, un reactiu difícil de produir en grans quantitats de forma centralitzada. A partir d’aquesta situació, el grup del projecte ha desenvolupat els “sintròcits”, un reactiu sintètic més estable, reproduïble i escalable, que ha demostrat ser eficaç en experiments col·laboratius amb els Centers for Disease Control d’Atlanta. Amb el finançament, podrà escalar la seva producció, i així també fer-la més accessible i econòmica, facilitant la transferència i comercialització de la tecnologia.

A la Modalitat 2, el Dr. Oriol Bestard, cap del servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i co-cap del grup de recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal al VHIR, ha rebut finançament per al projecte ‘Nova proteïna de fusió bi-específica de segona generació per prevenir el rebuig dels trasplantaments’. El trasplantament d’òrgans és essencial per als pacients amb malalties terminals, però la supervivència d'aquests no ha millorat en les últimes dècades a causa del rebuig crònic i els efectes secundaris dels medicaments immunosupressors. Per això, s'ha desenvolupat la molècula duacept, que actua de manera més específica, inhibint un senyal cel·lular i activant una altra, les dues sent claus en la regulació de l'activació limfocitària, i controlant millor la resposta immunitària. Els estudis han demostrat que duacept pot ser tan eficaç com els medicaments actuals, però amb menys efectes adversos, millorant la supervivència dels trasplantaments en models animals.

L’altre projecte de la Modalitat 2 que se li ha concedit finançament és el del Dr. Santiago Ramón y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR, pel projecte ‘Desenvolupament estratègic de l'inhibidor de MNK EB1-PD para entrar en les fases d'assajos clínics i garantir l'entrada al mercat’. La resistència als tractaments i l'evasió de les teràpies que utilitzen el sistema immunitari són dos grans reptes en el tractament del càncer. Aquests processos depenen d'algunes proteïnes que ajuden les cèl·lules a respondre a l'esrès. Les proteïnes MNK1/2 s'han convertit en un objectiu de tractament per millorar l'eficàcia dels tractaments contra el càncer. EB1 és un fàrmac que pot bloquejar aquestes proteïnes i ha mostrat resultats positius en combinació amb altres tractaments per al càncer de pròstata, mama i altres tipus. A més, s'ha creat una versió millorada d'aquest fàrmac, anomenada EB1-PD, que té millors propietats per al tractament. Actualment, aquesta tecnologia està protegida per patent i es busca millorar-la, identificar nous biomarcadors i crear una estratègia de negoci per comercialitzar-la en el futur.

Aquests projectes destaquen pel seu rigor científic i component innovador i, a més, tenen un alt potencial d’impacte al sistema de salut i als i les pacients. Gràcies a l’impuls del PERIS, podran seguir avançant en el seu desenvolupament i futura transferència de coneixement i tecnologia.