L'asma és un trastorn inflamatori crònic de les vies aèries que provoca una obstrucció variable al flux aeri. Habitualment canvia al llarg del dia (pot empitjorar durant la nit) i millora amb el tractament instaurat per reaparèixer més endavant.

És una malaltia produïda bàsicament per un mecanisme inflamatori.

En les vies respiratòries dels pacients amb asma tenen lloc tres fenòmens:

1. Disminució del diàmetre bronquial que dificulta el flux aeri.

2. Inflamació, amb augment del gruix de la paret bronquial, cosa que també contribueix a dificultar el pas de l'aire.

3. Augment de l'activitat de les glàndules productores de moc, de manera que l'augment de les secrecions contribueix encara més a la dificultat respiratòria.

Hi ha un conjunt de cèl·lules que circulen per la sang implicada en la inflamació local que s'observa en l'asma: limfòcits T, mastòcits i eosinòfils. Aquestes cèl·lules s'encarreguen de la defensa normal de l'organisme i tenen una activitat augmentada en l'asma, que s'intenta regular amb la medicació que s'administra.

Els símptomes

Segons el grau d'obstrucció, la persona afectada experimentarà dificultat respiratòria i sensació de falta d'aire. També són característiques de l'asma les sibilacions, que són sorolls aguts com xiulets produïts per l'aire en passar per vies aèries de mida més petita i també per l'augment de la secreció bronquial.

A qui afecta la malaltia?

L'asma pot afectar tots els grups d'edat i coincideix a vegades amb la bronquitis. Alguns cops pot tenir un origen al·lèrgic o d'exposició a algun agent ambiental o químic.

El diagnòstic

Espirometria, RX del tòrax, proves d'al·lèrgia.

Algunes preguntes són bàsiques per al diagnòstic:

1. Has tingut alguna vegada “xiulets” al pit?
2. Has tingut tos, sobretot a la nit?
3. Has tingut tos, xiulets, dificultat per respirar en algunes èpoques de l'any o en contacte amb animals, plantes, tabac o a la feina o bé després de fer exercici?
4. Has patit refredats que duren més de 10 dies o que et “baixen al pit”?
5. Has utilitzat medicaments inhalats?

El tractament habitual

El tractament es basa en l'ús de fàrmacs broncodilatadors, en forma d’inhalador o de comprimits. També tenen un paper important els fàrmacs antiinflamatoris.

Les proves més habituals

En l'asma les proves diagnòstiques més habituals es basen en:

1. Espirometria: Mesura els fluxos d'aire en inspirar i aspirar, i permet detectar si hi ha obstrucció de la via aèria, una de les característiques de l'asma.
2. Prova broncodilatadora: Permet saber si l'espirometria millora amb els fàrmacs que dilaten la via aèria.
3. Prova de provocació bronquial: la mateixa prova en sentit contrari amb fàrmacs que provoquen una lleu obstrucció de la via aèria que detecta l'espirometria.

Prevenció

Per a la prevenció de l'asma és fonamental no fumar i evitar l'exposició a al·lergògens que la precipiten i que són detectats amb les proves d'al·lèrgia que formen part de l'estudi de l'asma.