Informa't de les malalties en què som especialistes

Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)

trastorn per dèficit d'atenció  amb hiperactivitat Vall d'Hebron

El Trastorn per  Dèficit d'Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament, d'origen neurobiològic, que s'inicia en la infància però pot continuar en l'adolescència i l'edat adulta.

Els pacients amb aquest trastorn poden tenir dificultats per mantenir l'atenció, poden ser hiperactius i inquiets, i / o poden actuar de forma impulsiva.

Els símptomes del TDAH es manifesten en diferents activitats i àrees, com el col•legi, la feina o en qualsevol altre ambient social.

Informació destacada

Els símptomes

1) Inatenció: dificultats per mantenir atenció, errades per oblits, manca d'organització i planificació, pèrdua o oblit de les coses, distracció fàcil.

2) Hiperactivitat: moviment en excés, dificultats per relaxar-se o romandre assegut, sensació de motor intern, molta xarrera.

3) Impulsivitat: respostes precipitades, dificultat per esperar, interrupcions constants. També presenten inestabilitat emocional, baixa autoestima, fracàs acadèmic, inestabilitat laboral i familiar.

 

A qui afecta la malalia?

La prevalença del TDAH se situa en termes generals al voltant del 3-7%. El 50% dels nens continuaran tenint símptomes clínics durant l'adolescència i en l'etapa adulta.

El TDAH és més freqüent en el sexe masculí que en el femení entre la població general, amb una proporció 2:1 en nens i 1,6:1 en adults. El sexe femení té més tendència a presentar principalment inatenció.

 

El diagnòstic 

El diagnòstic és CLÍNIC, és necessari realitzar una adequada anamnesi clínica amb el pacient i/o familiars per part d'un professional sanitari especialitzat. Es disposa de diferents escales per a valorar la gravetat dels símptomes o trastorns comòrbids associats, i de proves neuropsicològiques que avaluen les dificultats atencionals i la disfunció executiva. 

 

El tractament habitual

És necessari l'abordatge multimodal: Psicoeducació, tractament psicològic i tractament farmacològic. En el cas de població infantil, l'abordatge inclou entrenament de pares i intervenció escolar. Es disposa de diferents fàrmacs psicoestimulants i no psicoestimulants que han demostrat ser eficaços i segurs per al control de símptomes.  

 

Les proves més habituals

Anamnesis clínica. Entrevista psicològica. Exploració neuropsicològica. Analítica sanguínia, constants vitals, pes i talla.

  
Consells de salut relacionats
   
Descobreix més