Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)
Informació destacada
Els símptomes
1) Inatenció: dificultats per mantenir atenció, errades per oblits, manca d'organització i planificació, pèrdua o oblit de les coses, distracció fàcil.
2) Hiperactivitat: moviment en excés, dificultats per relaxar-se o romandre assegut, sensació de motor intern, molta xarrera.
3) Impulsivitat: respostes precipitades, dificultat per esperar, interrupcions constants. També presenten inestabilitat emocional, baixa autoestima, fracàs acadèmic, inestabilitat laboral i familiar.
A qui afecta la malalia?
La prevalença del TDAH se situa en termes generals al voltant del 3-7%. El 50% dels nens continuaran tenint símptomes clínics durant l'adolescència i en l'etapa adulta.
El TDAH és més freqüent en el sexe masculí que en el femení entre la població general, amb una proporció 2:1 en nens i 1,6:1 en adults. El sexe femení té més tendència a presentar principalment inatenció.
El diagnòstic
El diagnòstic és CLÍNIC, és necessari realitzar una adequada anamnesi clínica amb el pacient i/o familiars per part d'un professional sanitari especialitzat. Es disposa de diferents escales per a valorar la gravetat dels símptomes o trastorns comòrbids associats, i de proves neuropsicològiques que avaluen les dificultats atencionals i la disfunció executiva.
El tractament habitual
És necessari l'abordatge multimodal: Psicoeducació, tractament psicològic i tractament farmacològic. En el cas de població infantil, l'abordatge inclou entrenament de pares i intervenció escolar. Es disposa de diferents fàrmacs psicoestimulants i no psicoestimulants que han demostrat ser eficaços i segurs per al control de símptomes.
Les proves més habituals
Anamnesis clínica. Entrevista psicològica. Exploració neuropsicològica. Analítica sanguínia, constants vitals, pes i talla.
