Una nova combinació farmacològica millora la supervivència global en un subgrup de pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració

La revista The Lancet ha publicat recentment els resultats de l'assaig clínic de fase 3 TALAPRO-2 que demostren que la combinació farmacològica de talazoparib, un inhibidor oral de la poli ADP-ribosa polimerasa (PARP), i enzalutamida, un inhibidor del receptor d'andrògens (ARPI), suposen una millora estadísticament significativa i clínicament rellevant en la supervivència global de pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la teràpia hormonal o castració amb alteracions en els gens de reparació per recombinació homòloga del DNA (HRR).

El Dr. Joan Carles, oncòleg mèdic de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i colíder del Grup d'Investigació de Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), és coautor d'aquest assaig internacional que s'ha realitzat en 142 centres de 26 països de tot el món.

La incidència anual de càncer de pròstata el 2020 va ser de 1,4 milions de casos a nivell mundial, i les projeccions indiquen que aquesta xifra es duplicarà aproximadament, arribant als 2,9 milions de casos el 2040. Aproximadament entre el 10 i el 20 % dels pacients amb càncer de pròstata desenvolupen malaltia resistent a la castració en un període de cinc anys de seguiment.

L'assaig TALAPRO-2 consta de dues parts; d'una banda, s'avalua l'eficàcia de la combinació en pacients seleccionats per presentar alteracions genètiques en les vies de reparació de danys del DNA, i per altra banda, els resultats sense seleccionar els pacients segons aquest perfil genòmic.

En el congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica sobre càncer genitourinari (ASCO GU), celebrat del 13 al 15 de febrer a San Francisco,  l'equip d'investigació va presentar els resultats de l'assaig TALAPRO-2 en pacients no seleccionats pel seu perfil genòmic, que demostraven que la combinació experimental augmentava en 8,8 mesos la supervivència global mitjana i reduïa el risc de mort en un 20,4%.

Pacients amb alteracions genètiques en les vies de reparació del DNA

L'estudi que s'ha acabat de publicar a The Lancet inclou els resultats en pacients amb alteracions genètiques en HRR. L'assaig va incloure 399 pacients amb alteracions en els gens HRR, a 200 dels quals se'ls va administrar talazoparib més enzalutamida i a 199 el tractament estàndard de enzalutamida més placebo. Els pacients tractats amb la combinació experimental van presentar una mediana de supervivència global de 45,1 mesos, en comparació amb els 31,1 mesos del grup tractat amb enzalutamida i placebo. Això suposa una reducció del 38% en el risc de mort en els pacients tractats amb talazoparib més enzalutamida.

“Fins a la data, talazoparib més enzalutamida és l’única combinació d'inhibidor de PARP més ARPI que ha demostrat una millora estadísticament significativa en la supervivència global enfront d'ARPI sol en pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració amb alteracions en HRR”, explica el Dr. Joan Carles. "Amb una mediana de supervivència global més prolongada que les reportades en assaigs amb els tractaments estàndard actuals (incloent docetaxel, ARPIs i combinacions d'inhibidors de PARP més ARPI), tant en pacients amb deficiència en HRR com en pacients no seleccionats amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració”, afegeix.

Els resultats de l'estudi confirmen beneficis consistents en diferents subgrups clínics especialment en aquells que presenten alteracions en els gens BRCA1/2

Els pacients que presentaven alteracions en els gens BRCA1/2 són els que van mostrar un benefici més significatiu amb la combinació de talazoparib i enzalutamida. Aquest tractament va reduir el risc de mort en aquests pacients en un 50% en comparació amb el tractament estàndard d'enzalutamida sola. Tot i que no es va aconseguir la mediana de supervivència global, el 53% dels pacients tractats amb la combinació seguien vius als 4 anys, enfront del 23%.

“Aquests resultats, sumats als del braç principal de l'assaig TALAPRO-2 en pacients no seleccionats per alteracions genètiques en les vies de reparació del DNA que vam presentar a ASCO GU, donen suport al potencial d'aquesta combinació per canviar la pràctica clínica amb una eficàcia sòlida i consistent per a pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració”, conclou el Dr. Carles.