Una nova combinació de fàrmacs mostra beneficis en pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent

Els resultats de l’assaig clínic de fase 3 CONTACT-02 demostren que la combinació dels fàrmacs cabozantinib i atezolizumab redueix en un 35% el risc de progressió o mort en pacients amb càncer de pròstata avançat resistent a la castració amb metàstasis en teixits tous, i que han progressat després de la teràpia hormonal amb inhibidors del receptor d’andrògens (ARPI), en comparació amb el tractament amb un segon ARPI. La revista The Lancet Oncology ha publicat avui els resultats d’aquest estudi.

“El càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració que ha progressat a un tractament amb un inhibidor del receptor d’andrògens s’associa a mals resultats i una supervivència global inferior als dos anys. El pronòstic és pitjor per als pacients que, a més, presenten metàstasis en teixits tous extrapèlvics, especialment aquells amb metàstasis hepàtica”, explica el Dr. Joan Carles, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari i colíder del Grup de Recerca en Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i coautor de l’estudi.

Les opcions terapèutiques per a aquests pacients no estan establertes. La quimioteràpia o un segon ARPI (especialment als Estats Units) solen ser les opcions escollides. Hi ha altres teràpies sistèmiques, però només estan disponibles per a un subconjunt de pacients.

“Així, existeix una necessitat no resolta de nous tractaments segurs i eficaços, amb nous mecanismes d’acció, per a pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració que han progressat després del tractament amb un ARPI. En aquests pacients, vam avaluar cabozantinib, un inhibidor de la tirosina cinasa amb propietats immunomoduladors, juntament amb atezolizumab, un inhibidor de PD-L1”.

A l’assaig hi van participar 507 pacients que van rebre aleatòriament (1:1) cabozantinib més atezolizumab o bé teràpia hormonal amb un inhibidor del receptor d’andrògens. Després de 11,8 mesos de seguiment, la supervivència lliure de progressió —és a dir, el temps que passa des de l’inici del tractament fins que el tumor torna a créixer— va ser de 6,3 mesos en els pacients tractats amb la combinació experimental, en comparació amb els 4,2 mesos dels pacients que van rebre un segon ARPI.

La supervivència global no va mostrar diferències estadísticament significatives, tot i que destaca l’increment de la mediana de la supervivència global en aproximadament cinc mesos en pacients amb metàstasis hepàtiques.

“Fins on sabem, en aquest assaig de fase 3 ha participat el percentatge més alt de pacients amb metàstasis viscerals (principalment hepàtiques) de qualsevol assaig contemporani, i és el primer que demostra la superioritat de la supervivència lliure de progressió amb una combinació d’un inhibidor de la tirosina cinasa i immunoteràpia enfront d’un segon ARPI en aquesta població”, afirma el Dr. Joan Carles.

“Aquests resultats indiquen que aquesta combinació de fàrmacs podria considerar-se una nova opció terapèutica per a pacients amb càncer de pròstata avançat resistent a la castració i metàstasis mesurables en teixits tous extrapèlvics, la malaltia dels quals ha progressat després de ser tractats amb un ARPI”, afegeix l’investigador clínic. “Les noves opcions de tractament són especialment importants per a aquesta població de pacients, que disposa de poques alternatives diferenciades i àmpliament disponibles més enllà de la quimioteràpia o els agents que inhibeixen directament la senyalització del receptor d’andrògens”, conclou.