Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
Tant pel que fa a tractaments de salut bàsica com a especialitats d’alta complexitat, ens centrem en l’infant per tal d’oferir una assistència completa. Actualment, som un hospital enfocat al nen i la nena, així com a la dona, reconegut en l'àmbit internacional i de referència a Catalunya.
Com arribar-hi
A l’Hospital Infantil tractem totes les especialitats mèdiques, des de l’assistència bàsica fins a especialitats de tercer grau. Som l’hospital infantil amb més capacitat de resolució de processos pediàtrics complexos de l’Estat.
L’Hospital de la dona la posa al centre de l’assistència, respectant sempre els seus desitjos, i que pot oferir una assistència d’alta complexitat sense haver de traslladar a un altre centre la mare o el nadó sota cap circumstància.
Oferim tractaments específics i avançats en neonatologia, trasplantaments pediàtrics o cirurgia cardíaca. A més, estem especialitzats en aspectes com ara la fibrosi quística o la cirurgia fetal, i som el centre líder en oncohematologia, neurologia, malalties minoritàries, pneumologia, nefrologia, cremats i cirurgia mínimament invasiva.
Garantim la continuïtat assistencial fent un abordatge multidisciplinari gràcies a la connexió amb els altres tres hospitals de Vall d’Hebron, des de l’edat fetal fins a l’edat adulta.
Fem una recerca translacional. Portem les malalties dels pacients als laboratoris, fet que ens permet millorar en el seu diagnòstic i tractament. A més, els nostres professionals mèdics són alhora els investigadors són alhora els investigadors que participen en nombrosos projectes nacionals i internacionals, fet que facilita que els pacients siguin els primers a beneficar-se dels tractaments més avançats.
Pel que fa a l’atenció pediàtrica d’alta complexitat en tractaments de llarga durada, destaca el Parc d’Atencions, l’Hospital de Dia d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques. Inaugurat el 2015, és el primer espai a l’Estat espanyol d’aquestes dimensions i característiques dedicat exclusivament a l’atenció dels infants amb càncer. Un equipament de 500 metres quadrats amb dotze punts de tractament, quatre consultes, una unitat d’assajos clínics, una sala d’exploracions amb suport d’anestèsia i una àrea on poden ingressar els infants en situació d’immunodepressió.
Oferim màxima experiència i coneixement al servei de l’infant i les seves famílies amb una visió integral del pacient, que incorpora el suport afectiu per poder millorar la qualitat de vida emocional d'aquests.
Promovem la participació dels nens i nenes i les seves famílies fent equip amb els metges per tenir cura de la malaltia i del repte que suposa en la integració de la vida quotidiana.
El 2021 es va posar en marxa l’Hospital de Dia Polivalent Pediàtric, situat al mateix lloc on hi havia l’anterior Hospital de Dia, però amb més espai gràcies a la zona que es va alliberar pel trasllat de consultes antigues a les noves Consultes Externes pediàtriques, inaugurades el passat 18 de desembre de 2020. Les instal·lacions estan orientades a la millora de la qualitat dels pacients i els seus familiars perquè es permet la realització de proves i l'administració de medicació parenteral als pacients sense necessitat d'ingrés hospitalari.
S’hi atenen pacients crònics complexos (com per exemple immunodeficiències primàries o secundàries o malalties minoritàries), pacients crònics (com ara diabètics o asmàtics) i, finalment, pacients aguts, que són els que requereixen un tractament o cura puntual o una prova diagnòstica.
Som l’hospital de referència de la dona. Tractem des de l’assistència bàsica fins a tractaments avançats en embarassos d’alt risc, cirurgia fetal o diagnosi prenatal.
Creiem en la necessitat de proximitat entre mare i fill, és per això que sempre donem prioritat a la llet materna i afavorim que la família i els fills estiguin junts el màxim de temps possible.
Alhora, som el centre de referència per a infants prematurs. Tenim l’únic servei públic de neonatologia, amb acreditació NIDCAP, pioner en el mètode cangur, pell a pell.
Des de l’Hospital de la Dona respectem la decisió de la mare sobre com dur a terme el part, sigui de manera natural o medicalitzada. I som l’únic centre a Catalunya que pot oferir assistència d’alta complexitat sense haver de traslladar a un altre centre la mare o el nadó sota cap circumstància.
A més, som l’hospital líder en unitats de patologia mamària (càncer de mama) i en càncer ginecològic (ovari i úter). I també hi som referents en cirurgia robòtica, cirurgia mínimament invasiva i líders estatals en la implementació de la millora de la recuperació postoperatòria, així com en endometriosi a Catalunya.
El Servei de Neurologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron està especialitzat en el diagnòstic genètic de malalties neurològiques en la infantesa, i participa en diferents xarxes nacionals i europees de referència (projecte URD-Cat, Solve-RD, European Reference Network for Rare Neurological Diseases) que permeten centralitzar un gran volum de pacients pediàtrics amb distonies d’origen genètic. Els estudis genètics s’efectuen al Laboratori de Neurologia Pediàtrica del VHIR, a través de diversos projectes de recerca finançats per entitats nacionals i internacionals, i per associacions de famílies afectades de distonia.
Als pacients susceptibles de patir distonia se’ls fan diferents proves metabòliques, neurofisiològiques i de neuroimatge per poder classificar el seu tipus de distonia, abans de la realització dels estudis genètics. Posteriorment, es duen a terme estudis de seqüenciació per establir l’origen genètic de la distonia.
Per determinar l’origen de la distonia que pateix el pacient, que és fonamental per orientar un tractament correcte.
L’origen genètic de la distonia és molt divers, per això es requereixen tècniques de seqüenciació de l’ADN, tant convencionals com de nova generació.
En pacients amb distonia mioclònica, es realitza primer un estudi per Sanger del gen èpsilon-sarcoglicà, responsable de la distonia mioclònica en un 70 % dels nens.
En la resta de pacients es fa un exoma complet familiar (pares i pacient) o del cas índex (pacient) en funció de la disposició de mostres d’ADN.
No hi ha riscos per al pacient.
Les proves cutànies són la tècnica més freqüentment utilitzada per a iniciar un diagnòstic d'al·lèrgia. Després d'una història clínica minuciosa, es decideix quines proves cutànies poden ser útils, segons el cas.
Les proves cutànies d'al·lèrgia serveixen per comprovar si un pacient està "sensibilitzat" a una determinada substància, és a dir, si el seu organisme reconeix i reacciona en entrar en contacte amb allò. Aquestes proves NO DIAGNOSTIQUEN una al·lèrgia; només si són positives i s'acompanyen d'uns símptomes compatibles amb al·lèrgia, ens ajuda a fer el diagnòstic.
Existeixen dos tipus de proves principals:
El risc amb aquestes proves és molt baix. Només en pacients extremadament al·lèrgics, i normalment amb les proves de medicaments, hi ha cert risc de fer una reacció al·lèrgica greu i generalitzada.
En alguns casos es poden fer analítiques que avaluen la sensibilització en sang.
Les proves analítiques donen molta informació per caracteritzar l'origen i el grau de gravetat de la malaltia renal. La biòpsia renal permet fer un estudi microscòpic que moltes vegades és imprescindible. Les proves genètiques donen també informació molt rellevant.
Aquestes proves serveixen per a establir l'origen de la malaltia renal. Hi ha orígens molt diversos que poden ser genètics, o adquirits a causa d'una infecció bacteriana o vírica o d'una malaltia metabòlica (diabetis) o també d'una malaltia autoimmune, com és per exemple el lupus.
A més de les analítiques de sang i orina, amb una biòpsia renal i/o una anàlisi genètica. Les proves d'imatge poden ser així mateix útils.
En el cas de la biòpsia renal es pot produir un mínim sagnat que es limita gairebé sempre espontàniament. Si no és així, es pot controlar amb un procediment de Radiologia Intervencionista que consisteix a cateteritzar el ronyó per tapar el focus sagnant. Les anàlisis genètiques estalvien cada vegada més la pràctica d'una biòpsia renal. De tota manera la pràctica de la biòpsia renal continua sent cabdal en el diagnòstic de les malalties renals.
L’objectiu de l’electrocardiograma és determinar qualsevol dany al cor i els efectes de medicacions i aparells sobre l’òrgan principal de l’aparell circulatori, a més de ser de gran utilitat per detectar i analitzar arrítmies cardíaques, episodis aguts de la malaltia coronària i l’infart de miocardi. També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.
Per fer la prova, el professional sanitari connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’uns adhesius o ventoses anomenats “elèctrodes”, que es connecten a: turmells, canells i pit, a fi de recollir els impulsos elèctrics de diferents parts del cos.
Durant l’electrocardiograma, el pacient ha d’estar tombat, relaxat i sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i cames immòbils. De vegades, el metge per demanar als pacients que aguantin la respiració durant uns segons.
L’electrocardiògraf enregistra l’activitat elèctrica des de la superfície del cor, gràcies a uns elèctrodes que s’enganxen al cos. Aquest registre de l’activitat elèctrica queda dibuixat en un paper que ha d’interpretar un professional en funció dels símptomes i la història clínica dels pacients.
Es tracta d’una prova senzilla i ràpida que no produeix cap molèstia ni dolor. A més, no suposa cap risc per als pacients.
La colposcòpia permet examinar de forma ampliada el coll de l’úter, o cèrvix, i identificar de forma precoç possibles lesions que podrien ser precursores d’un càncer i, també, lesions canceroses. Es fa amb un microscopi especial que s’anomena colposcopi i que serveix per saber quina és la causa d’una citologia “anormal”. Durant l’exploració, els ginecòlegs estudien el coll uterí i decideixen si cal fer una biòpsia i de quina zona. També poden extirpar certs teixits, si és necessari. Per fer la biòpsia es pren una petita mostra i s’envia al laboratori perquè s’examinin les cèl·lules. A partir d’aquest examen es pot fer un diagnòstic i decidir el tractament que cal seguir, si cal.
Aquesta tècnica s’utilitza per detectar de forma precoç lesions que podrien desencadenar un càncer del coll de l’úter i també per extreure mostres que permeten fer-ne un diagnòstic i, fins i tot, extirpar teixits.
L’exploració també serveix per diagnosticar, a més del VPH, altres infeccions de transmissió sexual.
Per fer la prova, la pacient s’ha de col·locar a la llitera d’exploració ginecològica i situar una cama a cada un dels estreps laterals.
Tot seguit, el metge insereix un aparell a l’interior de la vagina, l’espècul, que permet separar-ne les parets i acosta el colposcopi, mitjançant el qual pot veure l’àrea que ha d’examinar. Si durant l’exploració, detecta zones anòmales, pot decidir fer una biòpsia del teixit que posteriorment s’ha d’analitzar amb un microscopi al laboratori.
Les anomalies detectades en una biòpsia de cèrvix s’anomenen neoplàsies cervicals intraepitelials (CIN) i es classifiquen en:
Possibles molèsties mentre es pren la mostra i, de vegades, un sagnat lleuger que pot durar entre 3 i 4 dies.
La citologia cervicovaginal, també anomenada prova de Papanicolau, consisteix a agafar una mostra de cèl·lules de la paret del coll de l’úter, o cèrvix, per analitzar-la i detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules d’aquesta zona produïdes pel virus del papil·loma humà (VPH), abans que es desenvolupi un càncer i algunes infeccions. Si l’examen mostra la presència de VPH, el metge pot demanar altres proves, com ara la colposcòpia.
La citologia cervicovaginal està indicada per detectar, de manera precoç càncer de coll de l’úter o anomalies precanceroses del coll uterí la detecció de les quals permet iniciar un tractament de manera precoç, fet que fa que augmentin les possibilitats de curació de la malaltia.
Mentre la pacient està estirada sobre d’una llitera amb les cames a cada un dels estreps per a l’exploració ginecològica, el metge o metgessa que realitza la prova introdueix un espècul a la vagina. Aquest aparell permet separar les parets vaginals i veure el coll de l’úter.
Posteriorment, el professional pot extreure una mostra de les parets de la vagina o de l’exsudat vaginal en el fons posterior d’aquesta zona. Tot seguit s’agafa una segona mostra de la part externa del coll de l’úter, l’ectocèrvix, i una altra del canal del coll uterí que comunica l’interior de la cavitat uterina amb la vagina, també anomenada endocèrvix.
Finalment, aquestes mostres s’envien al laboratori, on s’analitzaran amb un microscopi.
Per fer aquesta prova no és necessària una preparació prèvia, tot i que és convenient que la pacient no tingui la menstruació, per evitar possibles errors.
No n’hi ha riscos, tot i que, de vegades, es poden produir sagnats per causa de l’extracció de la mostra; però no solen durar més d’un dia.
És convenient que la pacient estigui relaxada durant la prova, ja que si hi ha una contracció de la vagina, la prova pot produir alguna molèstia.
La tomografia computada, també coneguda per “TC” o “TAC”, és una prova que serveix per obtenir informació morfològica de diferents tipus de teixits: ossos, pulmons, cervell, fetge, vasos sanguinis o teixits tous, per exemple. Gràcies a aquesta prova podem diagnosticar malalties cardiovasculars, infeccions, trastorns musculoesquelètics, càncer i infeccions, fer-ne el seguiment i planificar els tractaments mèdics i quirúrgics, si calen.
Per fer la prova, cal que els pacients s’estirin sobre la taula mòbil de la TC. Posteriorment, aquesta es va desplaçant per l’interior de l’aparell. Segons la part del cos que s’examini, el pacient pot percebre aquest moviment o no.
Durant la realització de l’exploració radiològica, s’administra per via venosa un medi de contrast (iodat) que és gairebé imperceptible i innocu. Sempre estareu acompanyats de professionals sanitaris que us atendran i resoldran els vostres dubtes, necessitats.
Un cop realitzada la prova, el radiòleg o radiòloga especialitzada en TC i altres exàmens radiològics interpreta les imatges i emet un informe per a l’especialista que ha sol·licitat la prova.
No hi ha riscos, llevat que el pacient tingui intolerància o especial sensibilitat a algun dels components de la substància de contrast.
Tot i això, poden haver-hi riscos si el pacient presenta algunes malalties, però són personalitzats. També existeixen els propis de tota exploració radiològica amb contrast:
L'ecografia ginecològica és una tècnica que, mitjançant ultrasons, ens permet visualitzar els genitals interns de la dona.
L'ecografia juga un paper fonamental en la detecció de patologia benigna i maligna en ginecologia: com és patologia endometrial, miomes, estudi de masses annexals, valoració d'incontinència urinària i patologia oncològica i, a Vall d’Hebron depèn del Servei de Ginecologia. És bàsic el diagnòstic precoç, com en el càncer d'ovari.
Es realitza, preferentment, per via vaginal o via abdominal, i és menys freqüent la via transperineal o la transrectal.
L'ecografia no s'ha de realitzar anualment, la periodicitat la dictaminarà el ginecòleg/òloga i és d'utilitat en totes les unitats del Servei de Ginecologia: Oncologia, Ginecologia General, Sòl Pelvià, Laparoscòpia i Endoscòpia. El Doppler permet analitzar la vascularització dels teixits sospitosos de malignitat, en els casos de vascularització abundant i índexs de resistència baixos.
L’ecocardiografia fetal es fa quan el fetus encara és dins de l’úter, normalment durant el segon trimestre de l’embaràs, entre les 18 i les 24 setmanes de gestació.
En aquest estudi ecogràfic s’observa el cor del fetus i se n’analitza l’anatomia i la funció. És important per comprovar que el sistema cardiovascular del fetus funciona correctament i si no és el cas, fer el diagnòstic de la cardiopatia congènita al més aviat possible. D’aquesta manera, es pot planificar el tractament amb prou anel·lació i tenir-ho tot previst per al naixement de la criatura.
El procediment és similar a una ecografia de l’embaràs i es pot realitzar a través de l’abdomen o la vagina. En el primer cas, el professional encarregat de fer la prova, aplica un gel a l’abdomen i posteriorment passa per sobre de la panxa una sonda que emet ones sonores que reboten en el cor del nadó. Gràcies a aquestes ones es va creant la imatge de l’òrgan a la pantalla de l’aparell. En el segon cas, la sonda és més petita i s’introdueix per la vagina.
Amb aquesta prova, l’especialista pot veure el flux sanguini que passa a través del cor, el ritme cardíac i les estructures del principal òrgan del sistema cardíac. A Vall d’Hebron un equip de cardiòlegs i obstetres valora les imatges conjuntament, per tal de garantir-ne un bon diagnòstic.
A Vall d’Hebron el diagnòstic i tractament de les malalties cardíaques congènites comença abans de néixer, a la Unitat de Medicina Fetal i continua fins a l’edat adulta, a la Unitat de Cardiopaties Congènites.
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.