Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La punció lumbar serveix per extreure mostres del líquid cefalorraquidi, que és una substància que envolta el cervell i la columna vertebral i els protegeix de possibles lesions. Aquest contacte fa que quan hi ha un procés que els afecta s’alteri i ho puguem detectar analitzant-lo.
Mitjançant l’anàlisi del líquid cefalorraquidi se’n pot mesurar la pressió i es poden recollir mostres per realitzar diferents proves.
Gràcies a aquestes proves es poden diagnosticar diverses malalties, com ara trastorns neurològics i infeccions que afecten el cervell o la medul·la.
La punció lumbar és l’extracció d’una mostra de líquid cefalorraquidi mitjançant la punció amb una agulla a la zona lumbar.
Habitualment es fa amb els pacients en posició fetal: estirats de costat i amb les cames flexionades de manera que els genolls toquin el tòrax. De vegades, la punció es fa amb la persona asseguda i inclinada cap endavant.
Un cop el pacient està ben col·locat, es neteja i desinfecta la zona on s’ha de fer la punció. Després d’administrar anestèsia, es fa la punció entre les dues vèrtebres lumbars amb una agulla espinal.
A partir d’aquest moment es pot mesurar la pressió del líquid cefalorraquidi i extreure la mostra, que serà d’1 a 10 ml.
Després es retira l’agulla, es neteja la zona de punció i es posa un embenatge. De vegades cal que els pacients s’estiguin una estona estirats.
La punció lumbar és la manera menys agressiva de treure una mostra de líquid cefalorraquidi. L’estudi d’aquest líquid és elemental per detectar algunes malalties que afecten el cervell i la medul·la espinal.
La prova d’esforç, també anomenada ergometria, consisteix a realitzar exercici físic amb una bicicleta estàtica o amb una cinta de córrer. Gràcies a aquesta tècnica, l’especialista pot fer un diagnòstic o estudiar una malaltia ja diagnosticada que no es manifesta quan els pacients estan en repòs.
Abans de fer la prova d’esforç s’han de fer dos electrocardiogrames, un amb el pacient dret i l’altre amb el pacient estirat.
Tot seguit es fa la prova, el pacient ha de practicar exercici sobre d’una cinta de córrer o una bicicleta estàtica. A mesura que avança la prova, es va pujant la càrrega de manera progressiva, d’acord amb un protocol establert. La durada de la prova és de 6 a 12 minuts durant els quals es fa un monitoratge electrocardiogràfic continu i es mesura la hipertensió diverses vegades.
Durant la prova, l’especialista ha de parar una atenció espacial en el moment de màxim esforç per detectar una angina de pit i dificultats per respirar o per acabar la prova.
Per diagnosticar malalties cardiovasculars i respiratòries que habitualment no es manifesten en repòs o per estudiar l’evolució i l’estat d’una malaltia diagnosticada.
De vegades poden aparèixer canvis en el ritme del cor i la pressió arterial.
Aquesta prova es realitza per comprovar si hi ha alteracions en la motilitat (moviments) de l’estómac i l’intestí prim en dejú i després de menjar.
En primer lloc, s’introdueix per la boca una sonda prima que es connecta a un aparell que enregistra els moviments, el que s’anomena motilitat, de l’intestí prim. Posteriorment, es comprova que el dispositiu està ben col·locat, gràcies a una radiografia.
Durant la prova els pacients han d’estar estirats al llit i se’ls dona un menjar lleuger que poden ingerir sense dificultat.
Aquesta prova dura una mitjana de 6 hores.
Un cop feta la prova, el professional en fa una lectura i interpretació dels resultats, a fi de definir o descartar un diagnòstic.
La manometria gastrointestinal permet detectar alteracions en el moviment de l’esòfag, així com l’obertura i tancament correctes de l’esfínter esofàgic, necessaris perquè els aliments passin correctament de la boca fins a l’estómac. També és útil per valorar l’estat de l’esfínter esofàgic interior i que es tanqui correctament en persones que tenen acidesa, cremor, dolor retroesternal o pneumònies de repetició. A més, permet comprovar el resultat d’alguns tractaments, quirúrgics o no, que afecten la motilitat de l’estómac.
El procés de col·locació de la sonda és molest i pot provocar nàusees, que desapareixen quan la sonda està en la posició adequada.
És una prova diagnòstica per a pacients amb malalties del cor, o amb sospita que en tinguin, que tenen alteracions del ritme cardíac, el que s’anomena arrítmies. Aquesta tècnica ens permet conèixer el tipus i gravetat de les arrítmies, el lloc del cor on s'originen i els trastorns que produeixen i enfocar millor el tractament que s'ha d'aplicar.
Per fer un estudi electrofisiològic, cal que els pacients estiguin en dejú, conscients, sedats i estirats. Un cop situats a la sala d’exploracions, se’ls aplica anestèsia local a la zona de la pell on s'efectuarà la punció, que normalment és l’engonal, el braç o el coll.
A través de les venes o artèries on s’ha fet la punció s’introdueixen diversos catèters (cables molt fins, llargs i flexibles) que van fins al cor, sempre sota control radioscòpic. Els catèters serveixen per enregistrar permanentment l'activitat elèctrica del cor des de dins; però també com a marcapassos, quan es connecten a un aparell estimulador extern. De vegades, és necessari administrar algun fàrmac durant la prova per precisar el diagnòstic de l'arrítmia.
La durada de l'estudi és variable i, un cop feta la prova, cal que el pacient reposi al llit durant unes hores.
S'utilitza per conèixer el tipus i gravetat de les arrítmies.
És habitual que noteu palpitacions en molts moments de l'estudi, ja que els catèters les provoquen o per efecte de la medicació administrada. De vegades, pot ser imprescindible recórrer a un xoc elèctric per resoldre un problema sobtat. La majoria de les vegades només hi haurà una lleu molèstia a la zona de punció, o l'aparició d'un hematoma, que es reabsorbirà quasi sempre espontàniament. Són molt infreqüents altres complicacions relacionades amb el procediment (flebitis, trombosi venosa o arterial, complicacions vasculars que requereixin cirurgia, hemorràgia que necessiti transfusió, perforació cardíaca amb tapament, embòlia pulmonar o sistèmica), si bé algunes d'elles són greus i requereixen actuació urgent. És excepcional el risc de mort (1 per 3.000).
Altres riscos o complicacions que podrien aparèixer, atesa la situació clínica i les circumstàncies personals.
En el vostre estat clínic, els beneficis derivats de la realització d'aquesta prova superen els possibles riscos. Si apareixen complicacions, el personal mèdic i d'infermeria que us atén està capacitat i disposa dels mitjans per intentar resoldre-les.
L’endoscòpia amb càpsula endoscòpica s’utilitza per estudiar el budell prim. Per fer l’exploració, cal que els pacients es prenguin una petita càpsula que recorre de forma natural el budell. Durant el trajecte, va recollint imatges que s’estudien posteriorment.
Per fer la prova es col·loquen uns sensors a l’abdomen dels pacients i un cinturó amb una gravadora que duu una bateria. Tot seguit el pacient es pren la càpsula amb una mica d’aigua. La duració de l’estudi és de 8 hores, durant les quals la persona que se sotmet a la prova no pot fer activitats que impliquin estirar-se, exercicis bruscos, ajupir-se o fer activitat física.
La càpsula s’expulsa amb la femta, però les imatges queden en la gravadora que el pacient duu enganxada al cos amb el cinturó.
És una prova que s'utilitza per estudiar el budell prim.
És necessari que el pacient informi el metge de tota la medicació que pren, a fi de fer els ajustaments necessaris. A més, també caldrà seguir les indicacions dels professionals, pel que fa a la ingesta de sòlids i líquids abans i després de la prova.
Durant el procediment, els pacients no es poden acostar a zones amb camps electromagnètics forts, com ara equips de radioaficionats o ressonància magnètica.
Un cop finalitzada l’endoscòpia amb càpsula, els pacients han de controlar les deposicions, a fi de comprovar que la càpsula s’ha expulsat correctament.
L’objectiu de l’electrocardiograma és determinar qualsevol dany al cor i els efectes de medicacions i aparells sobre l’òrgan principal de l’aparell circulatori, a més de ser de gran utilitat per detectar i analitzar arrítmies cardíaques, episodis aguts de la malaltia coronària i l’infart de miocardi.
Per fer la prova, el professional sanitari connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’uns adhesius o ventoses anomenats “elèctrodes”, que es connecten a: turmells, canells i pit, a fi de recollir els impulsos elèctrics de diferents parts del cos.
Durant l’electrocardiograma, el pacient ha d’estar tombat, relaxat i sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i cames immòbils. De vegades, el metge per demanar als pacients que aguantin la respiració durant uns segons.
L’electrocardiògraf enregistra l’activitat elèctrica des de la superfície del cor, gràcies a uns elèctrodes que s’enganxen al cos. Aquest registre de l’activitat elèctrica queda dibuixat en un paper que ha d’interpretar un professional en funció dels símptomes i la història clínica dels pacients.
També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.
Es tracta d’una prova senzilla i ràpida que no produeix cap molèstia ni dolor. A més, no suposa cap risc per als pacients.
La tomografia computada, també coneguda per “TC” o “TAC”, és una prova que serveix per obtenir informació morfològica de diferents tipus de teixits: ossos, pulmons, cervell, fetge, vasos sanguinis o teixits tous, per exemple. Gràcies a aquesta prova podem diagnosticar malalties cardiovasculars, infeccions, trastorns musculoesquelètics, càncer i infeccions, fer-ne el seguiment i planificar els tractaments mèdics i quirúrgics, si calen.
Per fer la prova, cal que els pacients s’estirin sobre la taula mòbil de la TC. Posteriorment, aquesta es va desplaçant per l’interior de l’aparell. Segons la part del cos que s’examini, el pacient pot percebre aquest moviment o no.
Durant la realització de l’exploració radiològica, s’administra per via venosa un medi de contrast (iodat) que és gairebé imperceptible i innocu. Sempre estareu acompanyats de professionals sanitaris que us atendran i resoldran els vostres dubtes, necessitats.
Un cop realitzada la prova, el radiòleg o radiòloga especialitzada en TC i altres exàmens radiològics interpreta les imatges i emet un informe per a l’especialista que ha sol·licitat la prova.
Aquesta prova serveix per obtenir informació morfològica de diferents tipus de teixits: ossos, pulmons, cervell, fetge, vasos sanguinis o teixits tous, per exemple.
No hi ha riscos, llevat que el pacient tingui intolerància o especial sensibilitat a algun dels components de la substància de contrast.
Tot i això, poden haver-hi riscos si el pacient presenta algunes malalties, però són personalitzats. També existeixen els propis de tota exploració radiològica amb contrast:
La fibrocolonoscòpia o colonoscòpia és una exploració que es realitza per examinar el budell gros o còlon i, si cal, la part final del budell prim.
Si sou un pacient diabètic consulteu amb el vostre metge o metgessa de referència la pauta de medicació que heu de seguir.
Serveix per examinar el budell gros o còlon i, la part final del budell prim.
La durada d’aquesta prova no acostuma a ser superior a 30 minuts, sempre que no es facin tractaments terapèutics.
L’espirometria simple és una prova per estudiar la funció pulmonar, que ens permet saber la quantitat d’aire que poden moure els pacients i com ho fan.
Aquesta prova es fa amb un aparell que es diu espiròmetre. Cal que el pacient segui al davant amb les cames sense creuar. Tot seguit, se li col·loquen unes pinces al nas i se li demana que s’introdueixi un broquet a la boca. Un cop preparat, el pacient ha d’emplenar d’aire els pulmons al màxim. Aleshores, el professional l’anima a bufar ben fort i sense parar fins que buidi els pulmons. La bufada s’atura quan el professional encarregat de la prova ho indica.
A continuació es demana al pacient que inspiri de manera ràpida i amb màxim esforç, a fi de disposar de dades inspiratòries.
Aquestes maniobres es van repetint fins a aconseguir-ne tres de correctes. Normalment la prova dura 10 minuts.
S'utilitza per estudiar la funció pulmonar dels pacients.
L’objectiu de la biòpsia intestinal és obtenir un fragment superficial de la mucosa del budell prim per analitzar-la amb el microscopi. Mitjançant aquesta mostra es pot determinar si hi ha cap malaltia o problema de salut i com evoluciona.
Per prendre la mostra, s’introdueix un catèter molt prim a través de la boca del pacient fins a la zona que s’ha d’explorar. Posteriorment, la persona que se sotmet a la prova ha d’anar canviant de posició fins que, per mitjà de raigs X es comprovi que la càpsula està ben col·locada.
Quan la posició de la càpsula és correcta, es fa una aspiració amb una xeringa per obtenir la mostra, el que anomenem “biòpsia”.
S'utilitza per analitzar i determinar si existeix alguna malaltia o problema de salut a l'intestí prim.
De vegades, cal moure el catèter per col·locar bé la càpsula, fet que no fa mal, però que pot provocar irritació a la gola o sensació de nàusees.
Els riscos de la intervenció són mínims. Pot haver-hi complicacions, com una perforació, sagnat o dificultat en l’extracció de la càpsula, tot i que són molt poc freqüents.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades