Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Psiquiatria, Hospital General
Amb els nostres consells intentarem que el teu cervell segregui unes hormones anomenades endorfines i que són conegudes com a "hormones de la felicitat". Són substàncies que produeix el nostre cos de manera natural i són les responsables de la nostra qualitat de vida. Faran que experimentis sentiments d'alegria i benestar, i que desapareguin les tensions musculars i mentals que et fan sentir malament. Gràcies a aquesta sensació de benestar contribuirem en la prevenció de possibles estats d'ansietat / depressió i/o a la recaiguda d'aquests trastorns. Per exemple, el dolor crònic sol fer que et sentis deprimit, doncs bé, aquesta hormona contribueix al fet que tinguis menys dolor, augmenti el teu sistema immunitari, i, per tant, a què et sentis més animat i fort.
Amb aquests consells augmentarà també la teva capacitat d'afrontar situacions que et puguin crear malestar.
1. FES EXERCICI: Quan el cos comença a dur a terme activitat física, augmenta el nivell d'endorfines. Escull el tipus d'exercici que prefereix practicar. Si no us agrada anar al gimnàs, prova ara caminar o córrer, aquest exercici t'aportarà molts beneficis físics i psíquics i sense necessitat de gastar diners. A més et produirà una certa sensació de llibertat. 2. MENJA DE MANERA EQUILIBRADA L'alimentació exerceix una influència fonamental en el teu estat d'ànim, per exemple, si no prens suficients proteïnes et costarà més segregar endorfines. Gaudeix amb els àpats i les seves sensacions (olors, sabors, etc.), la companyia, etc 3. DESCANSA PROU Intenta dormir mínim 7 h, és el temps necessari perquè el cos i la ment "es reparin" i tornin a sentir-se com nous. 4. FORMES ALTERNATIVES DE MANEIG DE L'ESTRÈS I DEPRESSIÓ Practica Ioga, Pilates, tècniques de relaxació com meditació guiada, 'mindfulness', visualització, "relaxació progressiva de Jacobson", cromoteràpia, aromateràpia, musicoteràpia ... Practicant aquestes activitats et desapareixeran les contractures musculars i experimentaràs una sensació de benestar i relaxació profunda. 5. COMUNICA LES TEVES EMOCIONS A LES PERSONES QUE ET TRANSMETIN MÉS CONFIANÇA Expressar els sentiments o pensaments difícils et trauran un pes de sobre i el teu estat anímic millorarà notablement. Les carícies i les abraçades als nostres éssers estimats poden ajudar-te també a augmentar el teu benestar. 6. PENSA, PARLA I ACTUA "EN POSITIU" Intenta veure les coses positives que t'envolten i utilitza paraules amables per transmetre-les. Sigues agraït. Aprèn a perdonar i a oblidar, tindràs una vida més tranquil·la sense rancor acumulat. Gaudeix de les petites coses del dia a dia, intenta fugir de la rutina i l'avorriment. Deixa sempre una porta oberta a nous projectes. Pensa que la situació desagradable per la qual pots estar passant només és un obstacle momentani i t'ajudarà a afrontar els problemes amb més motivació. Estalvia't comentaris o situacions tòxiques en què predominin el negativisme (queixes, xafarderies ...) 7. ESCRIU EN UN DIARI O LLIBRETA Si no hi ha ningú a prop a qui puguis recórrer per "desfogar-te" comença a escriure, és una bona manera d'alliberar els pensaments negatius. Expressa els teus sentiments i emocions escrivint. 8. PASSA TEMPS EN CONTACTE AMB LA NATURA I GAUDEIX DE LES PETITES COSES El sol és l'antidepressiu per excel·lència. Busca llocs assolellats perquè el teu cervell segueixi segregant hormona de felicitat: la platja, la muntanya... A més observa detingudament tot el que t'envolta en el lloc que decideixis estar (la profunditat del mar, com es mouen dels núvols, el verd intens dels arbres, el so de les ones, el cant dels ocells... ) 9. TORNA A FER EL QUE ET FEIA FELIÇ O INTENTA DESCOBRIR QUÈ ET POT FER FELIÇ Si sents que comences a sentir-te trist o ansiós pots posar en pràctica activitats que saps que en estats d'estabilitat emocional et fan sentir bé. Potser no tens ganes de reprendre-les en aquests moments, però pensa en el resultat que obtenies quan la posaves en pràctica; si abans t'agradava anar al cinema i ara no et ve de gust, intenta recordar quan gaudies mentre veies una bona pel·lícula... Probablement, això t'anima a tornar a intentar-ho. Si no estàs molt segur de què és el que més t'agrada i dóna satisfacció a la vida, intenta amb diferents activitats com fer algun taller de cuina, jardineria, dibuix, tocar un instrument, classes de ball, de cant ... 10. AGAFA COMPROMÍS AMB UN GRUP Formar part d'un grup sol tenir resultats satisfactoris per a mantenir-te sa i prevenir possibles estats de depressió. Per tant, viatja, camina, vés a sopar, al cinema amb algun grup de persones ... 11. FES COSES PER AJUDAR ELS ALTRES Respecta el medi ambient, sigues més solidari, ajuda al proïsme. Per exemple, inscriure't a un voluntariat farà que augmenti la teva autoestima. Ajudar els altres comporta una sensació de benestar física, emocional i intel·lectual. 12. APRÈN A PASSAR EL TEMPS AMB TU MATEIX Fes coses que et vingui de gust i que et facin sentir millor. Per exemple, amb un massatge relaxant o amb una dutxa calenta els nervis de la teva pell alliberaran endorfines; menja alguna cosa que et vingui de gust, passeja per la platja, pel parc, pren el sol, si tens mascota vés acompanyat d'aquesta, mira una pel·lícula, comença una bona lectura ... 13. ADOPTA UNA MASCOTA Et pot ajudar a fer que et sentis acompanyat, enfocant tota l'atenció cap a ell. Els animals proporcionen amor incondicional, i poden ser útils en moments de menys ànim. Acaricia al teu gos o gat, et pot fer sentir molt bé. 14. PREN NOTA DE LES TEVES ACTIVITATS DIÀRIES Registra totes les activitats que realitzes al llarg del dia, és important per valorar els bons moments del dia i fer un esforç per canviar els menys bons. 15. CONREA EL SENTIT DE L'HUMOR Riu i somriu, i si no trobes cap motiu per riure, apunta't a tallers de risoteràpia: riure és, sens dubte, un dels factors que més incrementa els nostres nivells d'endorfines. Riure fa que el teu ànim augmenti i tinguis una perspectiva de la vida més senzilla, sense atabalar-te per problemes o situacions desagradables.
Les persones que pateixen un Trastorn Obsessiu Compulsiu es caracteritzen perquè tenen pensaments recurrents i perseverants que generalment resulten desagradables, la qual cosa es denomina obsessions.
A més, aquests pensaments provoquen accions o rituals repetits que serveixen per “poder fer front” a les esmentades obsessions, anomenats compulsions. Alguns exemples de compulsions serien: rentar-se les mans, els comportaments religiosos (com ara resar una pregària escrita exactament 15 vegades per evitar que passi res de dolent), comptar i supervisar les coses (p. ex., assegurar-te d’haver tancat la porta, el gas...).
Amb molta freqüència senten que “alguna cosa dolenta” passarà si no aconsegueixen realitzar les compulsions, per la qual cosa se senten “obligats” a dur-les a terme. Aquest fet els en genera molta ansietat i angoixa, ja que se senten responsables que pugui passar una desgràcia.
Poden arribar a desvincular-se de les activitats de la vida diària o evitar-les per complet a causa del temor a les obsessions o als comportaments compulsius.
També podrien arribar a tenir dificultats amb les activitats quotidianes (cuinar, netejar, banyar-se, etc.) i patir nivells d’ansietat més elevats.
Dur a terme algunes recomanacions et pot ajudar a “conviure” o a superar un Trastorn Obsessiu Compulsiu.
No obstant això, si no n’hi hagués prou amb les recomanacions i el trastorn es complica, hauràs d’anar a un PSICÒLEG I/O PSIQUIATRE per complementar els nostres consells amb un altre tipus de tractament (teràpia cognitiu conductual, tractament farmacològic.)
Per intentar disminuir i fins i tot eliminar les compulsions o rituals:
El trastorn de l’espectre autista és un trastorn del neurodesenvolupament amb una prevalença estimada al llarg de la vida de l’1%. Els símptomes nuclears inclouen dèficits en la comunicació social i la presència d’interessos o activitats restringides o repetitives i anomalies sensorials d’inici en la primera infància. L'autisme va ser descrit per primer cop l'any 1943 pel psiquiatre infantil Leo Kanner. Actualment, i d'acord amb la 5a edició del Manual per al diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM-V), el terme Trastorns de l'Espectre Autista engloba aquells trastorns que impliquen dèficits en la comunicació social i la presència d'interessos o activitats restringides o repetitives i anomalies sensorials. Tots ells s'inicien en la primera infància tot i que poden no manifestar-se plenament fins que la limitació de les capacitats impedeix la resposta a les exigències socials.
D'acord amb la gravetat dels símptomes i el nivell d'ajuda que precisen els afectats, s'han descrit 3 graus diferents d'afectació (Grau 1, requereix ajuda, Grau 2, precisa força ajuda, Grau 3 requereix molta ajuda). Cal també especificar si s'acompanyen o no de discapacitat intel·lectual, si presenten dificultats en el llenguatge, si estan associats a patologia mèdica o genètica o a un factor ambiental conegut, si estan associats a un altre trastorn del desenvolupament neurològic mental o del comportament i si estan o no associats a catatonia.
La genètica té un paper fonamental en l'etiologia dels trastorns de l'espectre autista, juntament amb factors de risc prepart i neonatals.
Els símptomes comuns a tots els trastorns de l’espectre autista són:
Dèficits en la reciprocitat socioemocional, en la comunicació no verbal i en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions socials. Per altra banda, mínim dos dels següents:
a) moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius.
b) rigidesa cognitiva
c) interessos restringits
d) hiper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn
Els trastorns de l’espectre autista es poden observar en persones d’arreu del món i en tots els grups racials, ètnics i socioeconòmics. Aquest trastorn ocorre 4 vegades més sovint en nens que en nenes.
El diagnòstic és observacional per part del psiquiatre infantil i del neuròleg pediàtric.
També es recomana una valoració per un equip multidisciplinari. Cal incloure avaluació de l'individu, entrevista de cuidadors o altres informants, informació de l'escola o lloc de treball i realitzar avaluació del nivell cognitiu i del llenguatge. Per altra banda, s'han de fer exploracions complementàries (analítiques, genètica, proves neuroimatge) en cas que se sospiti una etiologia concreta. Les anàlisis genètiques poden detectar una causa etiològica fins a un 10% dels casos aproximadament.
Avui en dia no es disposa de prou evidència científica per a recomanar de manera rutinària l'ús de cap fàrmac específic per a l'abordatge dels símptomes nuclears dels TEA. Però sí que es disposa de fàrmacs eficaços per tractar les comorbiditats mèdiques o psiquiàtriques, sovint freqüents, en aquests trastorns.
Cal iniciar un abordatge psicoterapèutic de manera precoç així com utilitzar estratègies educatives a les aules d'acord amb la gravetat del trastorn psiquiàtric.
La detecció precoç, l'abordatge psicoterapèutic i les diferents aproximacions educatives fan que l'aprenentatge i la conducta social dels afectats millori substancialment i tinguin una qualitat de vida que els permeti una certa autonomia i independència en la vida de cada dia.
La investigació tant de l'estructura com de la connectivitat cerebral, i en paral·lel els estudis genètics, fa que es pugui pensar cada vegada més en tractaments eficaços per a aquest trastorn. De fet, actualment hi ha diversos assajos clínics en marxa que tenen com a diana terapèutica els símptomes nuclears dels TEA.
Hi ha un conjunt de proves que poden ajudar a descartar altres afectacions associades o una etiologia concreta de la clínica d'autisme com són l'electroencefalograma, les proves de neuroimatge, i proves analítiques per descartar malalties metabòliques. L'estudi genètic és necessari en cas que hi hagi sospita d'una alteració genètica específica.
Les visites pediàtriques de control evolutiu del nen sa, són fonamentals per a la detecció precoç.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades