Què has de tenir en compte si pateixes angioedema hereditari?

Es recomana evitar, en la mesura que es pugui, possibles desencadenants o agreujants d’atacs:

• Embaràs i períodes hiperestrogènics: si tens intenció de quedar-te embarassada, prèviament hauries de contactar amb el teu metge per tal d'ajustar la medicació, tant si es tracta d’un embaràs natural com si és per fertilització in vitro. En general, l'embaràs no modifica l'evolució de la malaltia, però durant aquest període és convenient fer revisions de manera regular. També convé informar el teu ginecòleg sobre la malaltia i portar-li un informe clínic actualitzat. Durant l’embaràs, els atacs d'angioedema es poden tractar amb concentrat plasmàtic de C1-INH, concretament Berinert® o bé Cinryze®. Es pot fer profilaxi a llarg termini amb concentrat plasmàtic de C1-INH.
• Mètodes anticonceptius orals amb estrògens: en general, cal evitar els tractaments amb estrògens. Es poden usar progestàgens. Davant de situacions d'emergència (píndola de l'endemà) cal utilitzar únicament fàrmacs amb progestàgens: levonorgestrel (Norlevo®, Postinor®).
• Estrès o estats d’ansietat: en alguns casos poden ser els desencadenants d'un atac. Has de consultar amb el teu metge o especialista si necessites prendre mesures o medicaments per controlar l'ansietat.
• Traumatismes: Si bé es recomana fer vida normal, alguns malalts pateixen inflamació en algunes zones del cos en rebre cops o durant la pràctica d'esports de contacte. Per tant, cal consultar amb el metge la possibilitat de fer activitat física i, si escau, adaptar el tractament de fons.
• Dentista i intervencions quirúrgiques: es recomana avisar el teu dentista sobre la malaltia. Per fer manipulacions simples com neteges dentals no es requereix cap precaució suplementària, però per dur a terme extraccions o altres maniobres s’ha de fer un tractament previ amb concentrat plasmàtic de C1-INH entre una i sis hores abans del procediment o bé augmentar la ingesta d'andrògens atenuats durant uns quants dies abans i després de la visita. Convé portar a sobre una dosi completa del tractament d'urgència.
• Infeccions: es recomana el tractament precoç de les infeccions per evitar atacs d'angioedema, especialment les que afecten la boca i la faringe. El metge t’indicarà el tractament adequat en cada cas.
• Medicació antihipertensiva: estan formalment contraindicats els IECA (inhibidors de l'enzim convertidor d'angiotensina): enalapril, captopril, lisinopril o imidapril, entre d'altres. A causa de la introducció de nous fàrmacs amb nous noms comercials, has de consultar amb el metge per confirmar si els medicaments estan enquadrats en algun d'aquests grups.
• Medicació antidiabètica oral: no estan recomanats els inhibidors de DPP-4 (o DPP-IV) (inhibidors de l'enzim dipeptidil-peptidasa 4): vildagliptina, sitagliptina, saxagliptina, linagliptina i alogliptina. Aquests fàrmacs s'utilitzen en la diabetis mellitus tipus II.

Com reconèixer precoçment un atac abdominal?

Sospita davant els símptomes següents:

• Dolor abdominal de tipus còlic recurrent
• Distensió abdominal amb nàusees, vòmits, restrenyiment o diarrea, o sense
• Hipotensió arterial (pressió arterial baixa) amb deshidratació
• Augment del diàmetre de la cintura habitual

El metge ha de fer un diagnòstic diferencial correcte per descartar altres causes, com l’apendicitis, per exemple.

Com reconèixer precoçment un atac de gola o laringe?

Sospita davant els símptomes següents:

• Opressió o sensació de cos estrany a la gola o laringe
• Inflamació evident de la llengua
• Canvis en la veu, com ronquera o afonia parcial
• Dificultat per empassar adequadament
• Sorolls respiratoris estranys, com ara un soroll estrident o un so agut i aspre

En aquest cas, no s’ha de perdre la calma i s’han de seguir les instruccions que dona el metge. A continuació facilitem uns consells generals:

Què s'ha de fer en cas d’un atac important (afectació de la gola o laringe o dificultat per respirar)?

1. Avisar a alguna persona que t’ajudi a explicar el que t’està passant.

2. Preparar l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat.

3. Si disposes de medicació de rescat o d’emergència (Berinert®, Cinryze®, via intravenosa, o Firazyr® subcutani):

• Si t’han ensenyat com autoadministrar-te-la, posa’t la medicació seguint les instruccions.
• Si no t’han ensenyat a autoadministrar-te-la, porta-la al centre mèdic.

4. Anar al centre sanitari amb urgències que tinguis més a prop.

5. Demanar cita amb el metge especialista un cop resolta la crisi.

En cas de càrrega simptomàtica important en els angioedemes tipus I i II, es decideix administrar un tractament de profilaxi amb C1-INH

Altres recomanacions o possibles dubtes:

Puc donar sang?

No s'aconsella la donació de sang per part dels pacients amb angioedema hereditari de qualsevol mena o adquirit per dèficit de C1-inhibidor.

Viatges llargs o a l'estranger

Et recomanem portar sempre l'informe clínic que el teu metge t’ha proporcionat, si pot ser, actualitzat. És una bona idea disposar d'una traducció de l'informe a l'idioma del país on penses viatjar o a l'anglès.

Localitza algun centre assistencial de l'entorn, per si calgués.

Porta sempre a sobre la medicació de rescat o d'urgència i verifica’n la caducitat. I també aporta l'informe mèdic per no tenir cap problema en els controls de seguretat dels aeroports o de les estacions.

Dieta

No has de seguir cap dieta especial perquè no es tracta d'un edema de causa al·lèrgica i no és produït o desencadenat per al·lèrgia a cap aliment.

La dieta no influeix en l'evolució de la malaltia. S’ha de seguir una dieta saludable, com qualsevol persona.

Com afecta la població la COVID-19

La incidència de la infecció respiratòria provocada pel coronavirus és molt més elevada en les persones adultes. Els infants només representen entre l’1% i el 2% dels casos, i la gran majoria presenten una simptomatologia lleu.

Entre la població hi ha grups de més risc, com són les persones adultes majors de 65 anys i les persones amb malalties cròniques com les cardiovasculars, les pulmonars o la diabetis. Actualment, no s’ha demostrat que siguin un grup de risc els pacients pediàtrics amb malalties cròniques i/o immunodeprimits.

Quines mesures de prevenció puc prendre

Hi ha quatre mesures essencials per evitar contagiar-se de la COVID-19, que són:

• Rentar-se les mans. És convenient mantenir la higiene de les mans i rentar-se-les sovint (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques al 70%), especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca. Després de manipular objectes, cal procurar no tocar-se la boca, el nas i els ulls sense haver-se rentat les mans.
• Fer servir mocadors d’un sol ús. Convé tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i rentar-se les mans de seguida després de fer-ho.
• No compartir menjar, estris (coberts, gots, tovallons, mocadors, etc.) ni altres objectes sense netejar-los adequadament.

Convivència amb persones infectades

En cas que alguna de les persones amb les quals conviviu presenti simptomatologia respiratòria, la primera indicació seria la de canviar de domicili temporalment i evitar conviure-hi. En cas que això no pugui ser, el familiar amb simptomatologia haurà de romandre aïllat de la resta dels membres de la llar en una habitació ben ventilada i utilitzar, en cas que sigui possible, un lavabo propi.

Les persones que l’atenguin hauran d’utilitzar mascareta quirúrgica i guants per evitar el contacte amb els fluids corporals del malalt. Així mateix, hauran de mantenir unes pautes d’higiene estrictes com rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i una distància de seguretat mínima d’un metre. Els menors, cal que portin sempre una mascareta quirúrgica o la recomanada pel seu metge o metgessa.

Què hem de fer si ens trobem malament?

Els símptomes més comuns que provoca el contagi per la COVID-19 són febre, tos, mal de coll o dificultat respiratòria. En cas que es presenti algun d'aquests símptomes o més d'un, el primer que cal fer és trucar al metge o metgessa habitual, i no anar al centre d’atenció primària (CAP) de manera presencial. Si no és possible contactar-hi, truqueu al 061 CatSalut Respon, el servei d'atenció telefònica del sistema sanitari català, perquè us indiquin què fer.

En cas de presentar dificultats per respirar, febre alta que no baixa amb antitèrmics o malestar general, s’ha d’anar a Urgències.

Si heu tingut contacte amb algú amb COVID-19, cal vigilar l’aparició de símptomes.

No s’ha d’interrompre el tractament

Els pacients amb patologies cròniques o immunodeprimits han de mantenir el seu tractament farmacològic habitual, sempre que el seu metge o metgessa no els indiqui el contrari.

El mal de panxa apareix quan virus, paràsits o bacteris danyen les cèl·lules de la membrana mucosa de l’intestí. Normalment, aquesta membrana absorbeix líquids; però quan està danyada no pot fer-ho amb la mateixa efectivitat. Aleshores el cos perd líquid mitjançant els vòmits i la diarrea.

La diarrea causa pèrdua de líquid i sals. Els nens estan més exposats a pèrdues de líquid que els adults; com més petits, més aviat es deshidraten. Els vòmits poden causar dificultats per mantenir el líquid que es consumeix. Els nens petits poden empitjorar si perden més líquids dels que ingereixen. Per aquest motiu és molt important que beguin des de l’inici de la infecció estomacal.

Els vòmits i la diarrea són els símptomes més comuns en nens amb mal de panxa causats per virus. Gairebé sempre, la malaltia és innòcua i desapareix en un parell de dies. És molt important que el nen begui líquids, sobretot si té diarrees, fet que és especialment rellevant en els menors d’un any.

Símptomes

Quan els nens pateixen mal de panxa poden presentar diferents símptomes, com ara: vòmits, diarrea, malestar, mal d’estómac, febre, cansament i inapetència.

Habitualment els símptomes apareixen de cop i volta, un parell de dies després del contagi, i desapareixen al cap d’uns dies. La diarrea es pot allargar fins i tot una setmana. Són més comuns a l’hivern, quan es passen més hores en espais tancats. Tot i que també els poden causar bacteris, paràsits o virus, menjar en mal estat o arran d’estades a l’estranger.

Quan he de demanar assistència?

Cal anar al metge o trucar al 061 CatSalut Respon en els casos següents:

• El nen és menor de sis mesos i presenta vòmits i diarrea
• No presenta millora en 24 h
• Es mantenen les deposicions aquoses passades dues setmanes des del mal de panxa
• Té una malaltia crònica
• Si té vòmits i no reté líquids i, a més, té diarrea forta, ja que hi ha risc d’una deshidratació greu. Com més petit, més exposat hi està.

Cal demanar assistència urgent si presenta diarrea, vòmits i algun d’aquests símptomes:

• no pot beure i orina més del normal
• està cansat, no vol jugar i no mostra interès per l’entorn
• té mal de panxa i no para o empitjora
• presenta sang en els vòmits o la femta

Què puc fer-hi?

Els nens necessiten líquids. Cal que beguin amb freqüència. Ho poden fer de mica en mica, en petites quantitats administrades amb una cullereta o un biberó. De tant en tant, cal oferir-los aigua. És important que ho facin a poc a poc, ja que si en prenen molta de cop, podrien tornar a vomitar.

Evita les begudes massa dolces com ara gasoses o sucs forts. Tampoc són convenients les begudes de dieta, perquè encara que no contenen sucre, poden contenir altres productes que provoquin diarrea. L’infant pot beure el que vulgui, el més important és que begui líquids.

Si el nen no vol beure, pots provar-ho amb polos de gel. Tot i això, cal anar oferint-li líquids, ja que encara que prengui polos, necessita ingerir líquids per rehidratar-se.

Si està prenent el pit o el biberó, ha de continuar prenent-los, però amb més freqüència, malgrat que vomiti. També es pot extreure llet i mirar de donar-li amb una cullereta, si no vol prendre el pit.

Una xeringa especial per a medicaments és una bona solució per a la rehidratació oral. Cal evitar que el raig de líquid vagi directe al paladar, ja que pot provocar-li nàusees.

Si els vòmits són continuats, necessita prendre dues culleradetes de líquid cada cinc minuts, el que equival a, aproximadament 10 ml. Un infant necessita aproximadament 1 L de líquid en 24 h.

De vegades cal administrar una solució oral

Les solucions orals contenen quantitats adients de sals i sucres que ajuden a recuperar l’equilibri hídric del cos. Quan els nens vomiten molt i tenen diarrea greu, és bo que prenguin aquest tipus de preparats. És possible que l’infant no es vulgui beure el preparat. En aquests casos, es pot provar d’afegir-hi suc.

Trobareu aquests preparats a les farmàcies.

Quan els vòmits s’aturen, però la diarrea continua

En la majoria dels casos, pot ser que el nen deixi de vomitar i la diarrea segueixi durant un temps. Els nadons que prenen el pit, ho poden continuar fent i els que ho fan amb biberó poden prendre diferents tipus de farinetes: arròs, blat de moro, llet preparada... segons l’edat. Trobareu aquests preparats a les farmàcies. Cal començar amb petites quantitats.

Si el nen té més de sis mesos, pot prendre sopa de pastanaga.

Quan vulgui començar a dinar és millor que mengi aliments normals. És millor començar per quantitats petites de menjar i evitar fruites i aliments que tinguin alt contingut en fibra.

Si tornen els vòmits

I van acompanyats de més cansament de l’habitual, manca de forces per jugar o pèrdua d’interès per l’entorn, cal que el visiti el pediatre.

Es pot prevenir el mal de panxa?

Sovint, la causa del mal de panxa és una infecció viral que es contagia fàcilment. És usual que les persones d’una mateixa família es posin malaltes alhora.

Per prevenir el contagi:

• Renta’t les mans amb sabó abans dels àpats i després d’usar l’inodor
• Usa una tovallola pròpia
• Mantingues el bany sec i net
• Posa els bolquers bruts en bosses de plàstic abans de llançar-los a la brossa
• Neteja el canviador i renta’t les mans després de canviar els bolquers al nadó

És convenient no tornar a la llar d’infants ni a l’escola fins que no hagin transcorregut dos dies de la desaparició dels símptomes.