Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Nefrologia, Hospital General
El bacteri Escherichia coli (E. coli) és un dels que més sovint causa malaltia en l’ésser humà. Forma part de la flora digestiva i és present sempre a la substància fecal.
Per mecanismes poc coneguts causa malaltia en l’ésser humà episòdicament, bé perquè experimenta mutacions que el fan resistent als mecanismes de control que té el nostre organisme, bé perquè és present en llocs on normalment no hauria de ser, com poden ser les vies urinàries o la mateixa sang.
La infecció per E. coli inclou tots els graus de gravetat, des de la infecció urinària que causa molèstia en orinar, fins a la infecció per soques molt agressives, com la O157: H7 que causa la denominada síndrome hemolítica urèmica (SHU).
La infecció urinària per E. coli és la infecció més freqüent que produeix aquest bacteri.
La infecció de poca gravetat per E. coli com a causa d’infecció urinària és molt més freqüent que la infecció per E. coli que produeix l’SHU, que pot considerar-se una malaltia rara, molt poc habitual en la població general.
En el cas de l’SHU, una malaltia com s’ha dit molt poc freqüent, el bacteri E. coli provoca diarrea amb presència de sang i fenòmens de trombosi als vasos sanguinis més petits de tot el cos (microangiopatia trombòtica). Això comporta insuficiència renal i també alteració d’altres òrgans, com són el cor o el cervell.
L’SHU és una entitat greu, que si no és diagnosticada i tractada precoçment pot causar la mort.
La infecció per E. coli que afecta sobretot les vies urinàries, causa molèstia en orinar, dolor i augment en la freqüència de les miccions, i febre si afecta els ronyons.
L’SHU es caracteritza per malestar general i diarrea hemorràgica, amb febre o sense febre.
La infecció per E. coli, habitualment infecció urinària, afecta els lactants que no controlen els esfínters, situació que facilita l’extensió de la flora intestinal a les vies urinàries, i també afecta dones en edat fèrtil.
L’SHU es pot donar a totes les edats, però és més freqüent entre els 4 i els 12 anys, pel fet d’haver consumit aliments contaminats amb l’E. coli O157, que són usualment carn o derivats lactis provinents de la vaca, al seu torn contaminada pel mateix E. coli O157.
La infecció per E. coli es diagnostica al laboratori de Microbiologia, per cultiu en el medi adequat, o mitjançant detecció amb tècniques de biologia molecular.
El tractament és antibiòtic, per via oral o bé endovenosa, en funció de l’extensió de la infecció i l’afectació de l’estat general.
El tractament de l’SHU produïda per E. coli és sempre hospitalari i pot estar indicada la pràctica d’hemodiàlisi per tractar la insuficiència renal.
La recuperació dels pacients amb SHU produïda per E. coli és, molt sovint, total, malgrat tractar-se d’una malaltia greu.
En el cas de sospitar una infecció per E. coli cal identificar el bacteri E. coli mitjançant cultiu, en orina o sang generalment, per confirmar el diagnòstic i prescriure l’antibiòtic més adequat.
Així mateix, si es confirma la infecció per E. coli, està indicada una prova d’imatge, com pot ser una ecografia, per avaluar l’estat del ronyó i de les vies urinàries.
Si se sospita una SHU, s’indica ingrés hospitalari en tots els casos i se cerquen els indicadors de microangiopatia trombòtica: anèmia, insuficiència renal, disminució del nombre de plaquetes i eritròcits trencats o fragmentats.
No hi ha una prevenció universalment eficaç per a la infecció per E. coli.
El més important seria beure aigua abundant per orinar amb certa freqüència, cada 2 o 3 hores, i sobretot no aguantar-se l’orina.
El control veterinari dels animals portadors d’E. coli O157 és fonamental per a la prevenció de l’SHU.
És una malaltia pròpia de l’embaràs i una de les principals causes de complicacions en l’embarassada i el nounat. Es caracteritza per l’alta pressió arterial i signes de danys en altres òrgans, com el fetge i els ronyons.
Els símptomes són poc específics i apareixen sovint en qualsevol embarassada: cefalea, cames inflades, dolor a la boca de l’estómac, embotornament, brunzits a les orelles. És poc simptomàtica, el diagnòstic es fa sobretot mesurant la tensió arterial i per una analítica de sang i orina.
Embarassades de més de 20 setmanes d’embaràs. Són d’especial risc les dones de raça negra, amb edat avançada, amb obesitat o amb hipertensió arterial o diabetis diagnosticades abans de l’embaràs.
Tensió arterial >140/90 de forma repetida i persistent acompanyada de proteïnúria (proteïna a l'orina) o d’alteracions sanguínies, renals o hepàtiques a l’analítica.
No té tractament, se'n poden controlar els signes i símptomes durant uns quants dies/setmanes, però el tractament definitiu és el part.
* Analítica de sang i orina. * Ecografia fetal * Doppler.
En les pacients amb alt de risc de preeclàmpsia es pot prevenir amb aspirina. Cal prendre'n un comprimit cada dia des de l’ecografia del primer trimestre fins a les 36 setmanes d’embaràs.
El LES és una malaltia autoimmune sistèmica. El sistema immunitari, en condicions normals, produeix proteïnes (anticossos) per protegir-nos de bacteris, virus i altres substàncies estranyes (el que denominem antígens). En les malalties autoimmunes com el LES el sistema immunitari es “confon” i no distingeix entre les partícules estranyes i les pròpies cèl·lules, de manera que produeix anticossos en contra del mateix cos, cosa que provoca inflamació i dany als diferents òrgans. El fet que sigui una malaltia sistèmica significa que pot afectar la majoria d’òrgans del cos: pell, articulacions, ronyó, pulmó... Es tracta d’una malaltia crònica que presenta brots, és a dir, que alterna períodes de més activitat (brots) amb altres períodes d’inactivitat.
La síndrome antifosfolipídica es caracteritza per l’aparició de trombosi (coàguls) que poden aparèixer a qualsevol zona del cos, complicacions de l’embaràs (fonamentalment avortaments de repetició i parts prematurs) i presència d’anticossos contra els fosfolípids. En la meitat dels casos la SAF s’associa al LES.
El LES pot afectar gairebé tots els òrgans del cos. Els símptomes més freqüents són:
Les manifestacions clíniques més característiques de la SAF són les trombosis (coàguls) i els avortaments de repetició.
Les trombosis poden originar trombosis venoses de les cames, ictus o hemorràgies cerebrals, infarts de miocardi, trombosis pulmonars, oculars...
Dins de les complicacions que comporta la SAF durant l’embaràs, les més freqüents són els avortaments de repetició (els més habituals abans de la setmana 10 de gestació), tot i que també pot donar lloc a parts prematurs (abans de la setmana 34 de gestació).
A part de les trombosis i les complicacions obstètriques, els pacients amb SAF també poden mostrar anèmia, afectació del ronyó, convulsions, arrítmies i diferents classes de lesions a la pell.
El LES és una malaltia que afecta predominantment les dones; es diagnostica un cas en homes per cada nou casos en dones. Es pot manifestar a qualsevol edat, tot i que en la majoria dels casos apareix entre els 17 i els 35 anys.
La causa exacta que provoca la malaltia es desconeix. Es creu que algun agent infecciós pot posar en marxa la malaltia, però alhora cal que l'individu presenti factors genètics i hormonals.
La SAF també afecta més les dones (60-80%) que els homes. Es desconeix amb exactitud per què hi ha persones en les quals es detecta algun anticòs antifosfolípid positiu, però no han presentat mai cap trombosi o avortament, mentre que d’altres sí.
El diagnòstic del LES és clínic i es basa en tres aspectes principals: els símptomes que explica el pacient, les alteracions que s’observen a l’exploració física i els resultats de l’analítica de sang i orina. No hi ha una única prova per diagnosticar el LES.
En les anàlisis hi ha algunes alteracions que han de fer sospitar que el/la pacient presenta un LES. És freqüent que els pacients tinguin un nombre baix de leucòcits, limfòcits o plaquetes. També podrem detectar-hi la presència d’anticossos com els antinuclears (ANA). Gairebé el 100% dels pacients amb LES els tenen positius, però aquest fet no diagnostica la malaltia, ja que es poden trobar presents en persones sanes o amb altres malalties.
El diagnòstic de la SAF també es fa per la confluència de les característiques clíniques esmentades abans (presència de trombosi o afectació obstètrica en forma d’avortaments o parts prematurs) i la presència d’algun dels anticossos típics de la malaltia (anticoagulant lúpic, anticossos contra la cardiolipina i anticossos anti ꞵ2-glicoproteïna)
Tractament habitual
No hi ha un tractament únic i curatiu pel LES, ja que varia en funció de cada pacient i de les manifestacions clíniques que presenta, i acostuma a ser un tractament de llarga durada o crònic. De forma general, es prescriuen antiinflamatoris i corticoides per tractar els brots i s’associen immunosupressors (hidroxicloroquina, metotrexat, azatioprina, micofenolat...) en funció dels òrgans afectats, per tractar i prevenir nous brots. Actualment, es disposa d’un únic fàrmac biològic aprovat per al LES, el belimumab, tot i que s’estan duent a terme nombrosos estudis amb l'objectiu de trobar nous fàrmacs eficaços per tractar aquesta malaltia.
El tractament de la SAF inclou, principalment, l’administració d'un tractament antiagregant (aspirina) o anticoagulant en funció de les manifestacions clíniques presentades i del perfil d’autoanticossos del pacient.
La prova complementària més utilitzada per diagnosticar el LES i la SAF és l’estudi analític de sang, que inclou la determinació d’autoanticossos.
Concomitantment, es fan altres estudis en funció de la simptomatologia que presenti la/el pacient: estudi d’orina per avaluar si el ronyó està afectat, radiografia de tòrax i ecocardiograma quan hi ha afectació cardíaca o pulmonar, biòpsia renal si es detecta afectació renal o biòpsia de la pell, TAC cranial o ressonància magnètica si apareixen símptomes neurològics, etc.
No hi ha una mesura concreta per a prevenir l’aparició del LES i la SAF.
Un cop es manifesta, és de vital importància fer un diagnòstic precoç de les dues entitats per poder instaurar un tractament amb rapidesa i així evitar que es presentin possibles complicacions. Cal fer un seguiment regular i proper amb els especialistes.
Així mateix, és molt important, tant en el LES com en la SAF, controlar de manera estricta els factors de risc cardiovascular clàssics (hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia, obesitat i tabaquisme) perquè poden contribuir molt negativament al pronòstic de les dues entitats.
Lupus-Eritematoso
American College of Rheumatology: Lupus
American College of Rheumatology: Síndrome Antifosfolípido
American College of Rheumatology: Tratamientos
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades