Què és l’ADN?

El nostre ADN és una gran biblioteca que conté tota la informació que condiciona el funcionament del nostre cos. Cada un dels llibres que la formen són els nostres gens i un error en algun d’ells s’anomena mutació. Aquestes mutacions fan que els gens no es puguin llegir correctament, alteren la fabricació de proteïnes i, per tant, també algunes funcions del nostre cos, donant lloc a diferents malalties.

El nostre cos es protegeix davant d’aquestes malalties genètiques tenint l’ADN duplicat, és a dir, tots tenim dues còpies de cada gen, una heretada del nostre pare i l’altra de la mare. D’aquesta manera, l’aparició de malalties genètiques està condicionada al nombre de còpies que tenim alterades.

• Expressió dominant: Aquest patró es produeix quan una mutació en una única còpia és suficient per expressar la malaltia. Per exemple, quan el pare està afectat per la malaltia i la mare no. En aquest cas la meitat dels fills es veuran afectats i l’altra meitat no.
• Expressió recessiva: En aquest cas, és necessari que ambdues còpies d’un gen estiguin alterades perquè es produeixi la malaltia, és a dir, la còpia de la mare i la del pare han de tenir la mutació. Així doncs, el pare i la mare seran portadors de la malaltia, i com a conseqüència, un 25 % dels fills es veuran afectats per la malaltia, un 50 % seran portadors i l’altre 25 % no es veuran afectats.
• Expressió lligada al cromosoma X: Aquest cromosoma determina el sexe dels éssers vius. Les persones de sexe femení tenen dos cromosomes X i les de sexe masculí tenen un X i un Y, quedant més vulnerables a les mutacions perquè tenen només una còpia. Les malalties causades per mutacions en el cromosoma X poden seguir un patró dominant o recessiu:
  • En el patró dominant, per exemple, si el pare està afectat i la mare no, les dones es veuran afectades i els homes no. I en cas que la mare estigui afectada i el pare no, la meitat dels fills es veuran afectats i l’altra meitat no.
  • En el patró recessiu, si el pare està afectat per la malaltia i la mare no, les dones seran portadores i els homes no es veuran afectats. I en cas que la mare sigui portadora i el pare no estigui afectat, la meitat dels fills no estaran afectats, la meitat dels barons estaran afectats i la meitat de dones seran portadores.
• Expressió mitocondrial: Succeeix quan hi ha alteracions en una petita proporció de l’ADN que es troba en les mitocòndries de la cèl·lula, és a dir, a l’ADN mitocondrial. És un patró particular, ja que les mitocòndries s’hereten únicament de la mare i, per tant, tan sols les dones poden transmetre la mutació. Per exemple, si el pare està afectat en l’ADN mitocondrial i la mare no, cap fill es veurà afectat. I si la mare està afectada, però el pare no, tots els fills es veuran més o menys afectats depenent del nombre de mitocòndries danyades.
• Mutació de novo: A vegades les mutacions es produeixen espontàniament en el nen afectat i està absent en l’ADN d’ambdós pares. Tot i això, aquesta mutació es podrà transmetre si el nen afectat té descendència futura. De fet, totes les mutacions heretades dels pares van ser en algun moment de novo i van aparèixer espontàniament en un avantpassat familiar.

Hi ha altres factors que manifestin una malaltia genètica?

A més a més dels principals tipus d’herència, hi ha casos que no segueixen aquestes regles bàsiques. Això és degut a l’existència d’altres factors menys coneguts que fan que cada persona manifesti la malaltia de distintes maneres:

• Penetrància: Es defineix com la proporció d’individus amb una mutació que presenten la malaltia. Així doncs, existeixen gens que presenten ‘penetrància incompleta’, és a dir, no tots els individus manifesten els símptomes de la malaltia.
• Mosaïcisme: Aquest fenomen es produeix per una mutació que apareix molt d’hora en el desenvolupament del fetus i fa que no totes les cèl·lules del cos continguin la mutació. Així doncs, l’expressió de la malaltia variarà en funció del tipus de cèl·lules afectades.
• Impressió genètica o imprinting: És un fenomen genètic pel qual l’expressió d’uns certs gens està condicionada pel sexe del progenitor del qual es va heretar. Per exemple, en el cas de la distonia mioclònica, la còpia del gen heretada de la mare està silenciada. D’aquesta manera, una persona que tingui una mutació en la còpia materna del gen no manifestarà símptomes de la malaltia, encara que serà portadora i podrà transmetre-la a la seva descendència.

Com es diagnostica una malaltia genètica?

En els últims anys, l'estudi de les mutacions genètiques ha anat evolucionant de manera exponencial, gràcies a l'aparició de tècniques millorades que ens permeten seqüenciar el nostre genoma, tot el nostre ADN. La seqüenciació consisteix a ‘llegir’ i conèixer la seqüència exacta que té cadascun dels nostres gens. Per tant, segons la situació, procedirem a analitzar un gen en específic o haurem d'anar més enllà i llegir zones més grans del nostre genoma. Per això tenim diverses estratègies:

• Anàlisi per array-CGH: Aquesta tècnica ens permet revisar algunes prestatgeries de la biblioteca i comprovar si falta algun llibre. En algunes ocasions, les malalties neurològiques poden ser degudes al fet que falten diversos gens sencers, és a dir, diversos llibres de la biblioteca.
• Anàlisi d’exoma complet: Quan duem a terme aquesta anàlisi, llegim tots els llibres de la nostra biblioteca per buscar errors ortogràfics en algun dels 8.000 gens que sabem que poden causar una malaltia genètica.
• Anàlisi de genoma complet: Hi ha ocasions en les quals no aconseguim trobar cap error en els llibres i hem de revisar els altres elements de la biblioteca com les prestatgeries, els mobles... En el nostre genoma, a més dels gens, hi ha regions espaiadores, reguladores i moltes altres seqüències de funció encara desconeguda que podrien tenir un impacte important en el nostre cos i que hem de tenir en compte.

L’aparició i la implementació de totes aquestes tècniques clíniques han permès donar passes de gegant i avançar en el diagnòstic genètic de nombroses malalties, inclosa la distonia i altres trastorns del moviment.

Quin és el tractament d’una malaltia genètica?

Quan parlem de malalties genètiques hem de ser conscients que l’alteració està present a totes les cèl·lules del nostre organisme i no es pot eliminar. Al llarg dels últims anys s’han estat desenvolupant noves teràpies gèniques enfocades a corregir l’error genètic d’algunes malalties neurològiques.

D'acord amb la gravetat dels símptomes i el nivell d'ajuda que precisen els afectats, s'han descrit 3 graus diferents d'afectació (Grau 1, requereix ajuda, Grau 2, precisa força ajuda, Grau 3 requereix molta ajuda). Cal també especificar si s'acompanyen o no de discapacitat intel·lectual, si presenten dificultats en el llenguatge, si estan associats a patologia mèdica o genètica o a un factor ambiental conegut, si estan associats a un altre trastorn del desenvolupament neurològic mental o del comportament i si estan o no associats a catatonia.

La genètica té un paper fonamental en l'etiologia dels trastorns de l'espectre autista, juntament amb factors de risc prepart i neonatals.

Els símptomes

Els símptomes comuns a tots els trastorns de l’espectre autista són:

Dèficits en la reciprocitat socioemocional, en la comunicació no verbal i  en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions socials. Per altra banda, mínim dos dels següents:

a) moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius.

b) rigidesa cognitiva

c) interessos restringits

d) hiper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn

A qui afecta la malaltia

Els trastorns de l’espectre autista es poden observar en persones d’arreu del món i en tots els grups racials, ètnics i socioeconòmics. Aquest trastorn ocorre 4 vegades més sovint en nens que en nenes.

El diagnòstic

El diagnòstic és observacional per part del psiquiatre infantil i del neuròleg pediàtric.

També es recomana una valoració per un equip multidisciplinari. Cal incloure avaluació de l'individu, entrevista de cuidadors o altres informants, informació de l'escola o lloc de treball i realitzar avaluació del nivell cognitiu i del llenguatge. Per altra banda, s'han de fer exploracions complementàries (analítiques, genètica, proves neuroimatge) en cas que se sospiti una etiologia concreta. Les anàlisis genètiques poden detectar una causa etiològica fins a un 10% dels casos aproximadament.

El tractament habitual

Avui en dia no es disposa de prou evidència científica per a recomanar de manera rutinària l'ús de cap fàrmac específic per a l'abordatge dels símptomes nuclears dels TEA. Però sí que es disposa de fàrmacs eficaços per tractar les comorbiditats mèdiques o psiquiàtriques, sovint freqüents, en aquests trastorns.

Cal iniciar un abordatge psicoterapèutic de manera precoç així com utilitzar estratègies educatives a les aules d'acord amb la gravetat del trastorn psiquiàtric.

La detecció precoç, l'abordatge psicoterapèutic i les diferents aproximacions educatives fan que l'aprenentatge i la conducta social dels afectats millori substancialment i tinguin una qualitat de vida que els permeti una certa autonomia i independència en la vida de cada dia.

La investigació tant de l'estructura com de la connectivitat cerebral, i en paral·lel els estudis genètics, fa que es pugui pensar cada vegada més en tractaments eficaços per a aquest trastorn. De fet, actualment hi ha diversos assajos clínics en marxa que tenen com a diana terapèutica els símptomes nuclears dels TEA.

Les proves més habituals

Hi ha un conjunt de proves que poden ajudar a descartar altres afectacions associades o una etiologia concreta de la clínica d'autisme com són l'electroencefalograma, les proves de neuroimatge, i proves analítiques per descartar malalties metabòliques. L'estudi genètic és necessari en cas que hi hagi sospita d'una alteració genètica específica.

Prevenció

Les visites pediàtriques de control evolutiu del nen sa, són fonamentals per a la detecció precoç.