Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La hipertensió arterial pulmonar (HAP) és una malaltia de les artèries que connecten els pulmons amb el cor. Es presenta amb dificultat per respirar o augment en l’esforç per respirar (dispnea).
La hipertensió arterial pulmonar és una malaltia rara i greu que afecta la vasculatura pulmonar. A mesura que avança la malaltia, el flux de sang es redueix, i per compensar-ho la part dreta del cor creix en excés, fet que crea dificultats respiratòries.
Es defineix per un aixecament de la pressió a l’artèria pulmonar a causa de l’afectació de l’arteriola precapil·lar pulmonar per fenòmens d’hipertròfia, hiperplàsia i proliferació descontrolades.
Dispnea, síncope, palpitacions.
Afecta infants i adults, especialment a les dones (entre el 65 % i el 80 %), i apareix sobretot en la maduresa.
En la meitat dels casos la hipertensió arterial pulmonar apareix per causes desconegudes. En l’altra meitat, està relacionada amb:
A l’Estat espanyol la prevalença és de 16 casos per milió d’habitants adults i la incidència és de 3,7 casos per milió d’habitants adults l’any.
El diagnòstic passa per una sèrie d’estudis:
Hi ha diversos tractaments que milloren molt la malaltia, encara que no siguin curatius, aconsegueixen millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients.
Tenim la sort de disposar de tots els fàrmacs que són beneficiosos per lluitar contra la malaltia:
La decisió de quin fàrmac és el més adequat per a cada pacient, ha de fer-se en centres amb experiència. Finalment, si no ens en sortim, podem plantejar un trasplantament pulmonar en alguns casos.
Cal evitar les exposicions a fàrmacs anorexígens, amfetamines, cocaïna. També la infecció pel virus de la immunodeficiència humana pot causar la malaltia i tots els factors, fonamentalment l’alcohol, que poden conduir a una cirrosi hepàtica. Fora d’aquestes mesures no hi ha cap altre tipus de prevenció i l’esforç s’ha de posar en la detecció precoç.
L'anticoagulació és el tractament d'elecció per a la malaltia tromboembòlica venosa. També s'utilitza en els pacients amb alguna arrítmia cardíaca o afecció del cor que els predisposa a patir embòlia sistèmica (formació d'un coàgul o trombe que viatja des del cor a qualsevol vas sanguini del cos), o del cor a les venes del cervell, cosa que provoca un infart cerebral.
Els anticoagulants són medicaments que modifiquen la coagulació de la sang perquè el trombe o coàgul no es formi dins dels vasos sanguinis. El seu principal efecte consisteix a retardar el temps de coagulació de la sang.
Hi ha diferents tipus d'anticoagulants: injectables o orals.
Heparines de baix pes molecular o no fraccionades. S'ha d'instaurar a dosi terapèutica quan hi ha sospita de trombosi, fins i tot abans de confirmar-ne el diagnòstic, o com a profilaxi (prevenció), a dosis profilàctiques, quan la persona tingui un o diversos factors de risc que podrien desencadenar un tromboembolisme venós (com per exemple una cirurgia de reemplaçament de maluc o genoll). S'administren a dosis fixes, segons el pes del pacient i el tipus de trombosi a tractar o el factor de risc que cal controlar.
S'utilitzen com a teràpia de manteniment quan l'anticoagulació oral està contraindicada (p. ex. embaràs) o ha estat ineficaç.
S'usen com a tractament de manteniment (ús més prolongat) i s'administren davant de la confirmació del diagnòstic de la trombosi venosa profunda o embolisme pulmonar. Hi ha dos tipus d'anticoagulants orals: antivitamina K i d'acció directa.
El tractament anticoagulant es controla amb analítiques de sang o determinacions en sang capil·lar (fent una punxada al dit del pacient). El seguiment dels pacients anticoagulants el duen a terme els especialistes en hematologia i hemoteràpia.
Aquest petit dispositiu, que s’implanta sota de la clavícula gràcies a una petita incisió, envia impulsos elèctrics al cor perquè pugui bategar amb un ritme constant.
Els marcapassos ajuden a regular el ritme del cor quan l’estimulació natural falla, és a dir, s’han de posar quan la freqüència cardíaca és més lenta, ràpida, irregular o si hi ha un bloqueig en el sistema de conducció elèctrica del cor. Habitualment hi ha dues causes:
De marcapassos, n’hi ha de dos tipus:
El marcapassos artificial consta d’un generador d’impulsos elèctrics, el marcapassos, i un cable conductor. Per implantar-lo es fa una incisió al pit, per sota de la clavícula esquerra.
S’introdueix el cable fins a l’aurícula dreta o el ventricle dret, segons la malaltia. Si el pacient només necessita un elèctrode, es col·loca al ventricle dret. Si en necessita dos, l’altre es col·loca a l’aurícula dreta.
Es comprova que estigui ben col·locat mitjançant un procediment radiològic i, si tot està correcte, es connecta i queda sota de la pell. Després se sutura la incisió.
Un cop està implantat, els elèctrodes transmeten senyals al cor que l’aparell detecta. Posteriorment, envia els impulsos elèctrics al cor per estimular-lo rítmicament.
Porta sempre la targeta europea de portador de marcapassos, on hi ha tota la informació del tipus de marcapassos i els paràmetres de programació.
L'ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries i/o cardiològiques en les quals no n'hi ha prou amb el tractament convencional. La màquina substitueix temporalment la funció dels pulmons i/o cor i permet que els òrgans descansin, mentre la patologia de base es va curant.
La màquina extreu la sang a través d'una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l'oxigenador, on s'incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, es reintrodueix a l'organisme del pacient en una altra vena, en aquest cas l'estratègia s'anomena ECMO V-V, de venovenosa, i el suport que s'ofereix és respiratori; o en una artèria, que s'anomena ECMO V-A, de venoarterial, i el suport que s'ofereix és hemodinàmic.
L'ECMO no és un tractament per se, es tracta d'una mesura de suport. Optimitza les condicions de recuperació dels òrgans, però no soluciona directament la patologia. De fet, un dels criteris d'indicació és la reversibilitat del procés de base del pacient. El sistema és molt efectiu substituint les funcions dels òrgans vitals, però es tracta avui en dia d'una darrera opció indicada en un grup específic de pacients, ja que es tracta d'una tècnica complexa i associada a riscos vitals, com el sagnat, la trombosi i la infecció.
Independentment de l’estratègia de suport, es tracta d’una tècnica d’alta complexitat associada a un risc alt de complicacions greus. És per això que per assegurar una assistència d’excel·lència es necessita l’existència d’un programa ben organitzat, amb material optimitzat i amb personal en nombre suficient i format de manera adequada. Els casos s’han de concentrar en centres i unitats de referència que disposin dels recursos necessaris, també amb concentració del material per garantir l'eficiència, i en què hi hagi un equip multidisciplinari preparat.
L'Extracorporeal Life Support Organization (ELSO) és la societat científica internacional de referència en ECMO, creant guidelines assistencials i organitzatives, coordinant activitats docents i estimulant la recerca en aquest àmbit amb una base de dades multicèntrica incloent informació de més de 200000 pacients. Encara que el pacient rebi assistència amb ECMO òptima i amb un bon resultat en termes de supervivència, són freqüents les seqüeles posteriors conseqüència de la gravetat de la patologia i de la intensitat del tractament, tant el que rep el pacient durant ECMO com els tractaments previs.
A Vall d’Hebron tenim dos programes d'ECMO, un pels pacients adults, dirigit pel Dr. Jordi Riera i d’altre per tots els pacients pediàtrics i nounats, dirigit pel Dr. Joan Balcells.
Els nostres programes segueixen les recomanacions de la societat ELSO a tots els nivells tant en la formació contínua de l'ECMO team, de caràcter multidisciplinari i basada en competències, fins a la cumplimentació de registres, que permeten l'avaluació continua, passant pels protocols, optimitzats tenint en compte el nostre context.
Als nostres programes tenim una visió a llarg termini, pensant en la reincorporació del malalt a la seva vida habitual amb la màxima recuperació funcional. Per això, prioritzem la minimització de la sedació profunda i la rehabilitació precoç i segura, encara que la recuperació de l'òrgan fracassat no sigui completa. El suport amb ECMO possibilita aquest escenari en substituir les funcions dels pulmons i cor. Així mateix, els pacients poden interaccionar directament amb els professionals i familiars.
Veno-arterial (V-A) o Veno-venós (V-V): Amb l'estratègia V-A donem suport hemodinàmic, circulatori, substituint les funcions del cor i dels pulmons. S’utilitza quan hi ha un problema cardiocirculatori, com un infart de miocardi o una miocarditis. L'estratègia V-V s’empra per donar suport respiratori, substituint la funció dels pulmons. Per tant, s’utilitza quan hi ha un problema respiratori com una pneumònia o oclusió aguda de via àrea.
Canulació perifèrica o central: Habitualment la connexió a la màquina ECMO es fa mitjançant cànules (catèters gruixuts) que s’ubiquen a la regió cervical o engonal. És la canulació perifèrica. A vegades, la connexió s’ha de fer amb cànules que es connecten directament al cor o molt a prop del cor, directament al tòrax. És la canulació central. Situacions especials:
L’ECMO és un sistema eficaç, però suposa riscos importants pels pacients. Dins d’aquests riscos destaquen, en termes de freqüència i de potencial gravetat, el sagnat i la infecció.
El sagnat és conseqüència del fet que el pacient molt freqüentment rebrà anticoagulació. La infecció pel fet de rebre teràpia molt invasiva i per la severitat de la condició patològica.
Per minimitzar els riscos, és imprescindible crear un ECMO team multidisciplinari adequadament entrenat, concentrar els casos i el material ECMO i tindre registres clínics sòlids i comparables amb altres registres externs consolidats.
La Unitat de Crítics Cardiovasculars forma part del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron. Tracta persones amb malalties cardiovasculars agudes i greus. Principalment, atén casos de cardiopatia isquèmica complicada, com ara infarts aguts de miocardi o angines de pit.
La Unitat de Crítics Cardiovasculars (inicialment coneguda com a Unitat de Cures Coronàries) es va crear el 1971 per ingressar pacients amb infart agut de miocardi o altres malalties cardiovasculars agudes. També s’encarregava del postoperatori de les cirurgies cardíaques. L’any 1989, la unitat es va dividir en dos. L’actual Unitat de Crítics Cardiovasculars es va fer responsable dels pacients i va passar a formar part del Servei de Cardiologia.
Les malalties de l'aorta són relativament freqüents, ja que poden afectar un 5 % de la població per sobre dels 65 anys. L'afectació abdominal és bastant més freqüent en la gent gran, al contrari que l'afectació de l'aorta toràcica que afecta més sovint gent més jove.
El problema principal és que per causa de la manca de símptomes pot passar desapercebuda i sovint es diagnostica a partir d'un estudi per tècniques d'imatge com l'ecocardiografia o el TAC. Gairebé sempre l'aorta tendeix a dilatar-se i a fer aneurismes, abans de trencar-se, i per aquest motiu és molt important diagnosticar de manera precoç el problema i intentar frenar la dilatació.
Clàssicament aquesta malaltia ha estat tractada pels cirurgians. En els darrers anys s'ha comprovat que l'única manera de millorar el diagnòstic i el tractament és tractant el tema de manera multidisciplinària. Sens dubte. quan l'aorta es trenca el més important és el tractament quirúrgic ràpid i acurat, però el propòsit mèdic és actuar procurant que no es trenqui, o indicar la cirurgia abans que el risc sigui massa alt. Tenim dues raons per desenvolupar la malaltia de l'aorta.
La Unitat d’Ecocardiografia i Imatge Cardíaca del Servei de Cardiologia és la responsable de fer les proves necessàries per diagnosticar les diverses cardiopaties. Aquestes proves es fan a pacients de cardiologia, als d’altres especialitats i a persones ingressades a l’hospital. La unitat també dona servei a l’atenció primària. És una unitat transversal i col·labora amb altres serveis de l’hospital com el de Radiologia. Gràcies a aquesta feina conjunta, els darrers anys, la unitat d’Ecocardiografia i Imatge Cardíaca ha desenvolupat i consolidat diverses subunitats especialitzades. Algunes d’elles són referents en l’àmbit estatal i europeu.
La Unitat d’Ecocardiografia i Imatge Cardíaca atén i gestiona les necessitats d’un gran volum de població. Disposa de la tecnologia més avançada i és capdavantera en el coneixement de l’especialitat. És una unitat multidisciplinària i integra l’atenció a les persones, la investigació i la formació en l’activitat quotidiana. Té una gran experiència a aconseguir avenços clínics i d’investigació. La unitat ha aconseguit i publicat nombroses fites de recerca.
La cartera de serveis de la unitat inclou:
La Unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult de Vall d’Hebron - Sant Pau té com a objectius l’assistència multidisciplinària de pacients adolescents i adults que conviuen amb una cardiopatia congènita, així com la docència i la investigació en aquest camp.
La Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult (UCCAA) del Servei de Cardiologia es crea a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i és des d’on fa més de 40 anys que atenem les cardiopaties congènites durant l’edat pediàtrica. A més, aquesta Unitat és fruit d’un conveni de col·laboració entre el nostre Hospital i l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau, per aconseguir que aquests dos hospitals amb més tradició en el tractament d’aquesta patologia sumin esforços, recursos i experiència.
La insuficiència cardíaca és la primera causa d’hospitalització major i és la patologia del cor que creix més en incidència i prevalença en el nostre entorn. Des de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de Vall d’Hebron es procura que els pacients amb aquesta patologia tinguin la millor qualitat de vida possible.
L’envelliment de la població i la millora dels procediments mèdics són els factors que han fet que diverses formes de cardiopatia (valvular, coronària o hipertensiva) superin fases agudes i passin a tenir la cardiopatia final: la insuficiència cardíaca. Tot i que la mortalitat dels pacients durant l’hospitalització no és menyspreable, el més preocupant és que, una vegada han estat donats d’alta, la taxa de reingressos i la morbimortalitat en l’evolució, especialment el primer mes, és molt elevada.
La Unitat d’Hemodinàmica del Servei de Cardiologia diagnostica i tracta les malalties de les artèries coronàries, altres parts del cor com les vàlvules i els defectes congènits. La majoria d’aquests procediments es fan mitjançant la introducció d’un catèter per l’artèria radial del braç. En pocs casos, s’introdueix per les artèries de les cames. Aquestes intervencions s’utilitzen per tractar tant els infarts aguts de miocardi com les obstruccions cròniques de les artèries coronàries. També permeten actuar dins el cor per canviar vàlvules cardíaques amb alguna disfunció o reparar defectes cardíacs. Aquests procediments es fan també a infants i a persones adultes amb malalties congènites.
La Unitat d’Hemodinàmica de Vall d’Hebron és un referent amb una gran experiència en els procediments coronaris. Disposa de tres sales per fer-hi intervencions, una d'elles compartida amb la Unitat d'Arrítmies. En una altra d’aquestes sales s’hi duen a terme procediments híbrids, amb la participació simultània d’especialistes en hemodinàmica i professionals de la cirurgia cardíaca.
La unitat disposa de la tecnologia i el material necessaris per fer qualsevol tipus de procediment, com ara:
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades