Una combinació de fàrmacs, prometedora en pacients amb càncer renal papil·lar avançat amb alteracions al gen MET

El càncer renal papil·lar (CRP) avançat és una malaltia amb mal pronòstic i relativament poques opcions de tractament.  El 30% dels pacients amb càncer renal papil·lar avançat presenta alteracions al gen MET. Les mutacions d’aquest gen estan implicades en la progressió de la malaltia i poden jugar un paper en la resistència a diversos tractaments. Però, tot i que es coneix bé la relació de les mutacions a MET amb el desenvolupament del càncer renal, no hi ha tantes evidències sobre els efectes de dirigir-se específicament a aquest gen en el tractament del càncer renal.

L'assaig clínic de fase II CALYPSO tenia com a objectiu determinar l’eficàcia de diverses combinacions farmacològiques en càncer renal avançat. En la cohort de càncer renal papil·lar, els resultats de la qual es publiquen ara a la revista Journal of Clinical Oncology, es va estudiar l’eficàcia del tractament combinat de savolitinib (inhibidor de MET) amb durvalumab (inhibidor de PD-1). 

“Vam estudiar aquesta combinació basant-nos d’una banda en resultats d’estudis previs de savolitinib en monoteràpia que presentaven una activitat prometedora amb taxes de resposta del 18%. I, de l’altra, en les dades preclíniques que suggereixen una interacció sinèrgica entre la inhibició de MET i la inhibició de PD-1” explica la Dra. Cristina Suárez, investigadora del Grup de Tumors Genitourinaris, del SNC i Sarcoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), oncòloga de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i primera signant de l’estudi.

Es tracta d’un assaig clínic fase II que va incloure 41 pacients de càncer renal papil·lar, 17 dels quals (34%) tenien tumors amb alteracions al gen MET. Més enllà de la sobreexpressió o mutació de MET es van considerar tumors amb alteració a MET aquells que presentaven guany del cromosoma 7, amplificació de MET, variacions del domini de la cinasa de MET o amplificació del factor de creixement d’hepatòcits. “De forma que hem ampliat la població de l’estudi perquè sabem que totes aquestes alteracions a MET tenen implicacions que poden estar relacionades amb el càncer renal papil·lar”.

Resultats esperançadors en els tumors amb alteracions a MET

El criteri per a determinar l’eficàcia de la combinació era una taxa de resposta confirmada superior al 50%. “Tot i que la taxa de resposta en el global dels pacients tractats va ser del 29%, aquest percentatge va ser del 53% en pacients amb alteracions a MET” afegeix la investigadora.

En pacients amb alteracions al gen MET es va observar a més que la supervivència sense progressió (el temps que passa des de l’inici del tractament sense creixement del tumor) era de 12 mesos de mitjana mentre que en el global de pacients tractats va ser de 4,9 mesos. 

Els esdeveniments adversos van estar en línia amb l’esperat per a aquests dos fàrmacs amb esdeveniments adversos de grau 3 o 4 en el 41% dels pacients.

“Així, el tractament combinat de savolitinib i durvalumab és una combinació tolerable amb una activitat prometedora en tumors amb alteració de MET. Fins ara no comptem amb biomarcadors clars en càncer renal i els resultats d’aquest estudi assenyalen MET com a un possible biomarcador” explica la Dra. Cristina Suárez. “Els resultats de la cohort de càncer renal papil·lar avançat de l’estudi CALYPSO justifiquen una avaluació addicional en tumors amb alteracions a MET i ja s’està provant aquesta combinació de fàrmacs, i els dos fàrmacs per separat a l’assaig de fase III SAMETA en pacients amb càncer renal papil·lar avançat impulsat per MET”.