Informa't de les malalties en què som especialistes

Transtorn Límit Personalitat (TLP)

trastorn limit personalitat Vall d'Hebron

El Trastorn Límit de Personalitat (TLP) és un trastorn psicopatològic greu caracteritzat per inestabilitat emocional, conductes impulsives, dificultat en les relacions interpersonals i problemes d'identitat. Debuta a l’adolescència i sense tractament pot interferir molt negativament en el desenvolupament psicosocial. Per millorar el pronòstic cal un diagnòstic i un tractament d’instauració precoç.

Informació destacada

 

El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) és un trastorn associat al neurodesenvolupament. Es considera que és el resultat de la interacció entre una vulnerabilitat determinada biològicament i una sèrie de circumstàncies ambientals estressants que comprometen el procés de maduració emocional de l’individu. Això fa que a l’adolescència es manifesti una capacitat per gestionar les emocions negatives més baixes del que ja seria esperable a aquesta edat i desenvolupi un patró de relacions interpersonals caracteritzat per la inestabilitat i la dependència. En aquest context, comencen a manifestar-se conductes poc adaptatives per controlar el malestar, com les autolesions o el consum de drogues, que repercuteixen negativament en el funcionament del subjecte als diferents nivells: relació amb la família, rendiment acadèmic, vida afectiva i vida social. A més, les manifestacions primerenques del TLP acostumen a anar associades a una major impulsivitat, pel que el risc de conductes suïcides és molt elevat. L’evolució del trastorn al llarg de la vida, sense tractament, s’associa a importants carències a tots els nivells i abordatges terapèutics de major complexitat, en relació als que es poden aplicar a l’adolescent o adult jove.

 

Els símptomes

La psicopatologia del TLP es pot resumir en tres grups clínics, que agrupen criteris diagnòstics del trastorn:

1. Desregulació emocional, que inclou inestabilitat afectiva, ira inapropiada i por a l'abandonament.

2. Relacions alterades, que inclou relacions inestables, alteració de la identitat, sentiments crònics de buidor i alteracions cognitives relacionades amb l'estrès.

3. Desregulació conductual, que inclou conductes autolesives i conductes impulsives en almenys dues àrees adaptatives.

 

A qui afecta la malaltía?

La prevalença de TLP a la població general adulta es situa entre el 1.4% i el 5.9% i es considera el Trastorn de Personalitat (TP) més diagnosticat en els diferents nivells assistencials. Als adolescents, el TLP té una prevalença entre el 0,7 i el 2.7%. La clínica més característica del TLP és més freqüent en el sexe femení. L'home amb TLP sovint acaba essent erròniament diagnosticat d'altres trastorns, pel que es considera que no hi ha una diferència real entre gèneres.

  

El diagnòstic

El diagnòstic és basat en criteris clínics identificats en una anamnesi estricte realitzada per professionals especialitzats. És important identificar la presència dels trets de personalitat disfuncionals ja des de l'adolescència o edat adulta precoç. És aconsellable complementar l'anamnesi amb entrevistes estructurades per explorar tant la psicopatologia del TLP com la d'altres TP i trastorns psicopatològics de clínica similar, per fer el diagnòstic diferencial i poder tractar de manera adient.

 

El tractament habitual

El tractament d'elecció és psicoterapèutic. Els psicofàrmacs, especialment els antipsicòtics atípics, incrementen l'eficàcia de la psicoteràpia facilitant l'autocontrol del pacient. Existeixen psicoteràpies específicament dissenyades pel tractament del TLP, com la teràpia dialèctica conductual, la teràpia basada en la mentalització i la teràpia focalitzada en la transferència. L'objectiu de les teràpies és millorar la capacitat per gestionar les emocions negatives i les relacions interpersonals.

 

Les proves més habituals

Anamnesis clínica. Entrevista estructurada de la psicopatologia. Exploració neuropsicològica. Analítica sanguínia i determinació de tòxics en orina. Constants vitals i paràmetres antropomètrics.

 

Prevenció

És important la identificació i tractament precoç de conductes o trastorns associats a un major risc per desenvolupar un TLP, com per exemple les autolesions o el Trastorn per Dèficit d'Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH). Cal potenciar totes aquelles estratègies orientades a evitar el consum de drogues i alcohol, principal factor de mal pronòstic en el TLP. Cal treballar per prevenir el deteriorament del funcionament psicosocial de l'adult amb un TLP de llarga evolució. 

 

 

 

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Josep Antoni
Ramos Quiroga
Cap de Servei
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Psiquiatria
Dr. Marc
Ferrer Vinardell
Cap de Secció
Psiquiatria
Investigador Principal
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Dra. Marta
Quesada Franco
Dra. Raquel
Vidal Estrada
Dra. Amanda
Rodriguez Urrutia
Investigadora
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Sra. Mª Thais
Ballabriga Córdoba
Assistenta Social
Psiquiatria
Dra. Mar
Ramos Gascon
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios
Dra. María Sonsoles
Cepeda Diez
Dra. Vanesa
Richarte
Dra. Natàlia
Calvo Piñero
Investigadora
Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions
Sra. Helena
Arrogante Pastor
Infermer/a
Psiquiatria
Sra. Marisol
Sainz Montagut
Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria
Psiquiatria
Descobreix més