Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
El Trastorn Límit de Personalitat (TLP) és un trastorn psicopatològic greu caracteritzat per inestabilitat emocional, conductes impulsives, dificultat en les relacions interpersonals i problemes d'identitat. Debuta a l’adolescència i sense tractament pot interferir molt negativament en el desenvolupament psicosocial. Per millorar el pronòstic cal un diagnòstic i un tractament d’instauració precoç.
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) és un trastorn associat al neurodesenvolupament. Es considera que és el resultat de la interacció entre una vulnerabilitat determinada biològicament i una sèrie de circumstàncies ambientals estressants que comprometen el procés de maduració emocional de l’individu. Això fa que a l’adolescència es manifesti una capacitat per gestionar les emocions negatives més baixes del que ja seria esperable a aquesta edat i desenvolupi un patró de relacions interpersonals caracteritzat per la inestabilitat i la dependència. En aquest context, comencen a manifestar-se conductes poc adaptatives per controlar el malestar, com les autolesions o el consum de drogues, que repercuteixen negativament en el funcionament del subjecte als diferents nivells: relació amb la família, rendiment acadèmic, vida afectiva i vida social. A més, les manifestacions primerenques del TLP acostumen a anar associades a una major impulsivitat, i per això el risc de conductes suïcides és molt elevat. L’evolució del trastorn al llarg de la vida, sense tractament, s’associa a importants carències a tots els nivells i abordatges terapèutics de major complexitat, en relació amb els que es poden aplicar a l’adolescent o adult jove.
La psicopatologia del TLP es pot resumir en tres grups clínics, que agrupen criteris diagnòstics del trastorn:
1. Desregulació emocional, que inclou inestabilitat afectiva, ira inapropiada i por a l'abandonament.
2. Relacions alterades, que inclou relacions inestables, alteració de la identitat, sentiments crònics de buidor i alteracions cognitives relacionades amb l'estrès.
3. Desregulació conductual, que inclou conductes autolesives i conductes impulsives en almenys dues àrees adaptatives.
La prevalença de TLP a la població general adulta se situa entre el 1,4% i el 5,9% i es considera el Trastorn de Personalitat (TP) més diagnosticat en els diferents nivells assistencials. Als adolescents, el TLP té una prevalença entre el 0,7 i el 2,7%. La clínica més característica del TLP és més freqüent en el sexe femení. L'home amb TLP sovint acaba essent erròniament diagnosticat d'altres trastorns, per la qual cosa es considera que no hi ha una diferència real entre gèneres.
El diagnòstic és basat en criteris clínics identificats en una anamnesi estricta realitzada per professionals especialitzats. És important identificar la presència dels trets de personalitat disfuncionals ja des de l'adolescència o edat adulta precoç. És aconsellable complementar l'anamnesi amb entrevistes estructurades per explorar tant la psicopatologia del TLP com la d'altres TP i trastorns psicopatològics de clínica similar, per fer el diagnòstic diferencial i poder tractar de manera adient.
El tractament d'elecció és psicoterapèutic. Els psicofàrmacs, especialment els antipsicòtics atípics, incrementen l'eficàcia de la psicoteràpia facilitant l'autocontrol del pacient. Existeixen psicoteràpies específicament dissenyades pel tractament del TLP, com la teràpia dialèctica conductual, la teràpia basada en la mentalització i la teràpia focalitzada en la transferència. L'objectiu de les teràpies és millorar la capacitat per gestionar les emocions negatives i les relacions interpersonals.
Anamnesi clínica. Entrevista estructurada de la psicopatologia. Exploració neuropsicològica. Analítica sanguínia i determinació de tòxics en orina. Constants vitals i paràmetres antropomètrics.
És important la identificació i tractament precoç de conductes o trastorns associats a un major risc per desenvolupar un TLP, com per exemple les autolesions o el Trastorn per Dèficit d'Atenció i/o Hiperactivitat (TDAH). Cal potenciar totes aquelles estratègies orientades a evitar el consum de drogues i alcohol, principal factor de mal pronòstic en el TLP. Cal treballar per prevenir el deteriorament del funcionament psicosocial de l'adult amb un TLP de llarga evolució.
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.