Informa't de les malalties en què som especialistes

Policitèmia vera

Policitemia vera a Vall d'Hebron

És una malaltia hematològica crònica infreqüent, un tipus de càncer d’evolució molt lenta. Es caracteritza principalment per l'augment de producció de glòbuls vermells, associada a un risc trombòtic més elevat tant en venes com en artèries. Té símptomes inespecífics com l'augment de la rubicundesa facial i la picor corporal. Tot i que de moment no es pot curar, es controla eficaçment.

Informació destacada

 

Està inclosa en el grup de malalties mieloproliferatives cròniques. Se’n desconeix la causa, encara que se sap que hi ha mutacions que hi estan associades en el gen JAK2 i que es presenten en un 98% dels casos. No s'hereta, però en algunes famílies hi pot haver diversos afectats.

Es caracteritza per l'augment de producció de glòbuls vermells (també poden augmentar els glòbuls blancs i les plaquetes) i està associada amb un risc més alt de trombosi arterial o venosa.

És una malaltia crònica, que per ara no es cura però que es controla eficaçment durant llargs períodes de temps i, en general, no dificulta les activitats diàries ni la feina. Són pacients que tenen més risc que la població general de desenvolupar altres malalties hematològiques, com leucèmia aguda o mielofibrosi.

 

Els símptomes

Inicialment pot ser asimptomàtica. És característic el rubor facial. Els pacients solen presentar cansament, mal de cap, marejos i picor (especialment després de la dutxa). També poden tenir dolor abdominal per l’augment de la mida de la melsa.

 

A qui afecta la malaltia?

Afecta principalment pacients de prop de 60 anys i és una mica més freqüent en homes que en dones.

 

El diagnòstic

Es fa principalment mitjançant una analítica en què s'evidencien valors alts d'hemoglobina i hematòcrit, també poden augmentar les plaquetes i els glòbuls blancs. A més, també es du a terme un estudi molecular (mutació del gen JAK2) mitjançant analítica. De vegades poden ser necessaris altres estudis per completar el diagnòstic, com per exemple una biòpsia de medul·la òssia.

 

El tractament habitual

El tractament té per objectiu prevenir complicacions i controlar els símptomes. Es basa a disminuir l'excés de glòbuls vermells mitjançant flebotomies (extraccions de sang que es fan al banc de sang). Tret d'alguna contraindicació, els pacients requereixen antiagregació (àcid acetilsalicílic). També poden estar indicats altres fàrmacs que disminueixen els glòbuls vermells.

 

Les proves més habituals

Es controla habitualment amb analítiques 

 

Prevenció

El més important és prevenir les complicacions trombòtiques associades a aquesta malaltia, mitjançant el control de factors de risc cardiovascular (hipertensió, dislipèmia, no fumar, obesitat, sedentarisme) i complir el tractament recomanat per l’hematòleg.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Josep
Tabernero Caturla
Cap de Servei
Oncologia Mèdica
Dr. Joan
Carles Galcerán
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Genitourinary, Central Nervous System (CNS) Tumors, Sarcoma and cancer of unknown primary site program
Dra. Enriqueta
Felip
Cap de Secció
Oncologia Mèdica
Investigador Principal
Grup de tumors toràcics i càncer de cap i coll
Dr. David
Beneitez Pastor
Dra. Teresa
Macarulla Mercadé
Metge
Oncologia Mèdica
Sra. Nuria
González Pedrero
Infermer/a
Hematologia
Sra. Sandra
Renard
Infermer/a
Hematologia
Sr. Lluís
Peña Garcia
Administració
Oncologia Mèdica