Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF)
El Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) és una síndrome que es caracteritza per dèficits cognitius, conductuals i característiques físiques causades per l'exposició prenatal a l'alcohol.
Les característiques del TEAF poden dividir-se en característiques físiques (com anomalies facials), retard del creixement, alteracions del sistema nerviós i dèficits cognitius i/o conductuals. Un 90% dels individus amb TEAF presenta també altres trastorns psicològics, sent el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) el més prevalent.

Els símptomes
Els dèficits primaris del TEAF es caracteritzen per la presència de dèficits de memòria, atenció, problemes d'aprenentatge, dificultats per al pensament causa-efecte, dèficit d'habilitats socials i també d'autoregulació emocional. Aquestes dificultats poden portar a complicacions secundàries com fracàs escolar, problemes legals, conductes sexuals inapropiades, consum de substàncies, dependència i dificultats per incorporar-se al món laboral a l'edat adulta.
A qui afecta la malaltia?
A aquelles persones que han estat exposades a l'alcohol durant la seva etapa prenatal.
El diagnòstic
Per al diagnòstic del TEAF, és necessària tant una exploració física com una avaluació neurocognitiva i conductual.
El tractament habitual
El tractament del TEAF és multidisciplinari i requereix sovint tractament combinat: psicològic i farmacològic. Els abordatges psicològics que tenen major eficàcia demostrada són els tractaments basats en l'entrenament amb habilitats socials, autoregulació emocional i pautes per pares que permetin manejar millor els conflictes que suposa tenir un fill amb TEAF. Un abordatge adequat del TEAF també requerirà les adaptacions pertinents en l'àmbit escolar.
El seguiment psicològic inclourà tant el pacient com els seus pares o tutors. Es disposa de tractaments psicològics grupals (per adolescents i pares), tractament psicològic individual i teràpia assistida amb gossos.
Les intervencions s'adapten a l'edat del nen/adolescent i a les seves dificultats cognitives. Abans d'iniciar la intervenció psicològica, hem de disposar d'una avaluació neuropsicològica que ens indiqui quines són les funcions cognitives on el pacient presenta més dificultats per tal d'adaptar el tractament a les seves capacitats i que els seus cuidadors puguin regular les seves expectatives i modificar l’entorn en relació amb la conducta del nen/adolescent.
Proves més habituals
Anamnesi clínica. Entrevista psicològica. Exploració neuropsicològica. Avaluació física i en alguns casos, tècniques de ressonància magnètica i electroencefalograma.
Prevenció
La millor prevenció pel TEAF és no consumir alcohol durant l'embaràs. Els indicadors de millor pronòstic per aquells pacients afectats d'aquesta síndrome són un diagnòstic precoç (abans dels 6 anys) i un entorn familiar estable.
Com puc consultar
El metge de capçalera o pediatra és qui realitza la derivació al Servei de Psiquiatria.
Professionals de Vall d’Hebron destacats que tracten aquesta malaltia
Nuria Gómez-Barros
Raquel Vidal Estrada
Ana Maria Cueto González