Vall d’Hebron instal·la un ciclotró que permetrà crear radiofàrmacs per millorar els diagnòstics i els tractaments de precisió molecular

Vall d’Hebron ha instal·lat un ciclotró que permetrà produir una gran varietat de radioisòtops, essencials per crear radiofàrmacs amb els quals es faran diagnòstics més precisos i tractaments personalitzats. Aquesta família de fàrmacs s’utilitza sobretot en malalties com el càncer, patologies neurològiques o del cor, i ajuda a detectar-les i tractar-les de manera més efectiva. L’accelerador de partícules, que pesa 18 tones, ha arribat en dos tràilers de gran tonatge i s’ha instal·lat en un búnquer de 23 metres quadrats, a 4,5 metres sota terra del nou edifici del Vall d'Hebron Insitut de Recerca (VHIR). Per poder-lo transportar fins a la càmera hermètica s’ha fet servir una grua construïda per a l’ocasió i s’ha dividit en dues meitats de 9 tones cadascuna, que s’han tornat a muntar in situ. El muntatge i encaix del ciclotró s’ha allargat durant més de tres dies i ha mobilitzat una quinzena de persones. L’aterratge d’aquest equip d’alta tecnologia marca l’inici del projecte Ciclocat, el qual permetrà a Vall d’Hebron la producció de radiofàrmacs per fer diagnòstics i tractaments amb medicina molecular personalitzada. “Gràcies al ciclotró, podrem disposar d’una gran varietat de radioisòtops, essencials per a la producció dels radiofàrmacs, al mateix hospital. Aquest equipament és una peça més del nou Vall d’Hebron que estem construint i que implica la creació i adquisició de nous equipaments d’alta complexitat”, destaca el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.  

Accelerador de partícules 

La història del ciclotró va néixer d’un gargot en un tovalló. L’any 1929, el físic nord americà Ernest Lawrence va dibuixar en un tros de paper la idea d’un dispositiu capaç d’accelerar partícules a gran velocitat en una trajectòria circular. La màquina obria la porta a l’alquímia moderna: fent impactar àtoms entre ells, es podia transformar un element químic en un altre. Dit d’una altra manera, afegint o traient protons del nucli atòmic, canviava la naturalesa de la matèria. El ciclotró que acull Vall d’Hebron és un model Cyclone Kiube 300 d’IBA, que permet la producció de certs isòtops amb blancs sòlids com el Zirconi-89, que actualment s’importa d’Amsterdam. Es tracta d’un equipament d’alta tecnologia que accelera partícules per produir una gran quantitat i varietat de radionúclids. La majoria d'aquests radionúclids tenen una vida útil curta, com el fluor-18, el carboni11, l’oxigen-15, el gal·li-68 o el nitrogeni-13. Aquests radionúclids serviran per fabricar radiofàrmacs en els futurs laboratoris adjacents, uns compostos que s’uneixen a substàncies com la glucosa i altres biomarcadors, per dirigir-los a diferents dianes biològiques. Entre altres coses, quan s’injecten a l’organisme, permeten detectar anomalies. “Són especialment útils per fer proves d’imatge com el PET (tomografia per emissió de positrons), perquè ens ajuden a veure com funcionen els teixits i els òrgans en temps real, clau en el diagnòstic precoç del càncer i de diverses malalties neurològiques, inflamatòries o del cor”, explica el Dr. Manel Escobar, director clínic de Radiologia i Medicina Nuclear de Vall d’Hebron.  

La peculiaritat d’aquests radiofàrmacs és que, per la seva vida ultracurta, no tots són comercials, fet que no permet el transport dels centres de producció fins als serveis de medicina nuclear clínics. Per això, disposar d’un ciclotró i del laboratori de producció adjacent dins d’un campus hospitalari és fonamental per garantir-ne la resposta del sistema públic a qualsevol necessitat. “Amb aquesta infraestructura, Vall d’Hebron podrà disposar d’una gran varietat de radiofàrmacs al mateix centre, alguns dels quals no estan disponibles a Catalunya. Això millorarà l’accessibilitat a més procediments de medicina nuclear, necessaris per al diagnòstic i tractament personalitzat de cada pacient”, comparteix la Dra. Cristina Gámez, cap del Servei de Medicina Nuclear de Vall d’Hebron. 

Característiques del ciclotró de Vall d’Hebron 

Aquest ciclotró donarà servei a tot el sistema públic de medicina nuclear, a través del projecte Ciclocat, que estarà liderat per l’Institut Català de la Salut (ICS). El Ciclocat suposa una peça clau dins d’un projecte que uneix assistència clínica i recerca biomèdica per fer avançar el sistema sanitari català cap a una medicina més eficient, accessible, de precisió i innovadora. Implicarà la col·laboració de professionals de diferents especialitats, dels quals destaquen els i les especialistes en medicina nuclear, en radiofarmàcia i en radiofísica. “En aquest sentit, és fonamental el coneixement de la física de les partícules que aporten els especialistes en radiofísica hospitalària, per garantir la màxima eficàcia i seguretat”, comenta la Dra. Mercè Beltran, cap del Servei de Física Mèdica i Protecció Radiològica de Vall d’Hebron. 

Una peça per avançar en la recerca

A l’equip multidisciplinari jugaran també un paper fonamental l’aportació d’altres especialistes en Radiodiagnòstic, Cardiologia, Neurologia, Oncologia, Endocrinologia, Farmàcia, així com els investigadors. El Dr. Raul Herance, cap del grup de recerca en Imatge i Tractament Molecular del VHIR, destaca que “el ciclotró obre una porta a nous projectes de recerca en diverses àrees mèdiques i al desenvolupament de nous radiofàrmacs, diagnòstics i terapèutics, amb l’objectiu de millorar el diagnòstic i tractament de precisió dels pacients”. El principal radiofàrmac que se sintetitza actualment en aquests tipus d’instal·lacions és el [18F]FDG, un anàleg a la glucosa que un cop s’injecta, ajuda a detectar l’existència de tumors, la seva localització i extensió. El nou dispositiu, però, obre una porta a la recerca biomèdica, a assaigs clínics innovadors i la creació de radiofàrmacs de nova generació. 

L’accelerador de partícules de tipus circular convertirà Vall d’Hebron en una unitat central de producció de radiofàrmacs a nivell català. Entre els seus beneficis, destaca la millora de la diagnosi i tractament de malalties d’alta prevalença, com el càncer, cardiopaties o malalties mentals, però també de malalties metabòliques minoritàries; la reducció del cost global dels radiofàrmacs PET i de teràpia; assegurar el subministrament d’una gran varietat de radioisòtops i radiofàrmacs no comercials al sector sanitari; la promoció i recerca de la medicina personalitzada i translacional, i l’impuls del sistema de salut com a motor d’innovació i de valor afegit per al sector productiu.