Vall d’Hebron identifica una nova estratègia que ajudarà a conèixer les causes d’un ictus

Una anàlisi dels trombes permetria detectar l’origen d’un l’ictus i, per tant, seleccionar el tractament preventiu d’ictus adequat i fer un seguiment més exhaustiu.

19/11/2021

Els ictus isquèmics es produeixen pel taponament d’un vas sanguini al cervell per un trombe que no permet el pas de la sang a determinades regions del cervell. L’origen d’aquest trombe no és sempre el mateix: de vegades és una artèria i en altres ocasions és el cor. Però en una de cada tres persones aquesta identificació no és possible. Ara, un estudi liderat pel grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Recerca i la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha identificat que el nombre de monòcits i de limfòcits en un trombe ajuda a distingir el seu origen, la qual cosa és clau per començar un tractament preventiu òptim per evitar que el o la pacient torni a patir un ictus. Els resultats han estat publicats a la revista Translational Stroke Research.

L’estudi es va portar a terme amb 178 pacients de Vall d’Hebron que havien patit un ictus isquèmic i que es van classificar en funció de la causa que havia provocat l’ictus. En 45 d’ells es va comprovar que s’havia produït un ictus cardiembòlic, és a dir, per un trombe que provenia del cor, per exemple derivat d’una fibril·lació auricular. En canvi, en 42 d’ells la causa era ateroscleròtica, és a dir, produït pel despreniment de plaques que es formen a grans artèries, com ara la caròtida. A més, en 9 es van detectar altres causes.

Tanmateix, en 82 dels pacients no es va poder fer un diagnòstic clar: és el que es coneix com a ictus criptogènic. Aquesta dificultat pot ser, per exemple, perquè hi hagi una fibril·lació auricular paroxística, un tipus d'arítmia que és molt complicada de detectar amb els protocols convencionals perquè apareix i desapareix. “La detecció d’aquesta causa és important per millorar el seguiment dels pacients. Si la causa és cardíaca, els pacients requereixen tractament anticoagulant per prevenir que es repeteixi l’ictus en el futur”, assegura el Dr. Jesús Juega, adjunt de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Recerca.

Entre els casos amb causa detectada com a cardioembòlica o ateroscleròtica, es va investigar un model amb diferents factors que poguessin predir la causa de l’ictus. Per fer-ho, van analitzar els trombes causants de la patologia extrets mitjançant trombectomia mecànica. Aquesta tècnica, que es realitza en els casos més greus i que en els últims anys ha millorat notablement el pronòstic dels pacients, permet recuperar el pas de la sang a través de les artèries cerebrals. A més de la seva utilitat terapèutica, l’obtenció del trombe permet estudiar la seva composició a través de citometria de flux, un mètode ràpid que informa sobre els tipus cel·lulars que hi ha en una mostra. “Vam analitzar els tipus de cèl·lules que formaven part dels trombes per trobar possibles marcadors relacionats amb el seu origen i, per tant, amb la causa de l’ictus”, explica el Dr. Jorge Pagola, adjunt de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Recerca.

Els resultats del treball van revelar un factor clau relacionat amb els ictus de causa cardioèmbolica, en funció dels tipus de leucòcits o glòbuls blancs presents al trombe. En concret, de mitjana, els trombes que provenen del cor tenen una major proporció de monòcits i una menor proporció de limfòcits. “Considerem que és un avenç important, ja que és una anàlisi que la podem fer als i les pacients en fase hospitalària i ens informa de que un pacient pot patir una fibril·lació auricular”, afirma el Dr. Juega. “No requereix, per tant, esperar setmanes o mesos per comprovar la seva evolució”, continua.

Relació entre monòcits i limfòcits per conèixer l’origen d’un ictus

En concret, es va identificar que una ràtio de monòcits respecte de limfòcits de més d’1,6 punts (és a dir, tenir 1,6 vegades més monòcits que limfòcits) indicava un major risc de que la causa fos cardioembòlica. Segons expliquen els investigadors, l’activació dels monòcits es relaciona amb la inflamació del miocardi i es podria relacionar amb l’aparició de fibril·lació auricular.

Aquest criteri es va aplicar per poder classificar l’origen dels ictus criptogènics, dels quals 66 pacients tenien una ràtio major d’1,6 punts i 16 pacients tenien una ràtio menor d’1,6 punts. Per confirmar la correcta classificació, les persones amb ictus criptogènic es van seguir durant un any per observar si desenvolupaven complicacions cardíaques.

Així, en un 79% dels pacients amb una ràtio major d’1,6 punts es va poder confirmar que efectivament l’origen era cardíac. En canvi, en el grup amb una ràtio menor d’1,6, només es va trobar una causa cardíaca en un 31%. Per millorar la sensibilitat i l’especificitat del diagnòstic, aquesta ràtio es pot combinar amb altres possibles valors predictors, com ara l’edat o l’hàbit fumador. “Aquests valors predictius ajuden a identificar persones amb major risc de tenir complicacions cardíaques i, per tant, ens informa de quan hem d’intensificar el seguiment i fer una monitorització més exhaustiva”, conclou el Dr. Juega.

El treball, emmarcat en el projecte ITACAT, s’ha dut a terme en col·laboració amb els Serveis d’Hematologia, Neuroradiologia i Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i les Unitats d’Ictus de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Universitari de Bellvitge. El projecte ha estat possible gràcies al finançament rebut per La Marató de TV3.

Comparteix-lo:

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vhebron.net, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.