La Jornada del Dia Mundial contra el Càncer posa el focus en la prevenció i la medicina personalitzada

Vall d'Hebron visibilitza els seus avenços en recerca i assistència oncològica en una jornada on pacients i professionals comparteixen informació i experiència

01/02/2024

Un any més, en motiu del Dia Mundial del Càncer, professionals i pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’han trobat en una jornada per intercanviar avenços, vivències i informació. Ja ho diu el Diccionari de l’Institut ’Estudis Catalans, la informació permet aprendre nous coneixements que ens ajuden a ampliar els que tenim d’una matèria determinada. “Informació és poder”, ha recordat Elena Santos, la periodista de TVE especialitzada en temes se salut, que enguany ha presentat una jornada farcida amb xerrades inspiradores i dues taules rodones, una dedicada a la recerca i una altra als i les pacients.

Tot i que en la darrera dècada s’han fet passes de gegant, queda molt per aprendre del càncer. Ara per ara, és la segona causa de mortalitat al món. Cada any s’emporta més de 9,6 milions de vides. Sabem que en els darrers temps el nombre de tumors diagnosticats ha augmentat i continuarà augmentant. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el darrer any a tot el món es van diagnosticar prop de 19 milions de persones amb càncer. Només el Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron va fer més de 82.000 visites, a les quals cal sumar les més de 14.000 visites del Servei d’Oncologia Radioteràpica i les més de 28.000 visites del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia d’adults. I es calcula que al 2040 les persones diagnosticades de càncer podrien arribar a 28,9 milions. Té una explicació. Més enllà de millorar la detecció precoç, el càncer és una qüestió d’edat. Està associada a l’envelliment. Fins als 40 anys, els homes tenen una probabilitat d’1 entre 71 de desenvolupar un càncer i les dones, 1 de 51. Però a partir dels 60 aquesta probabilitat puja a 1 entre 3 per als homes i 1 entre 4 per a les dones. “El risc de patir càncer augmentarà, raó de més per fer recerca i saber què falla al nostre cos perquè hi hagi un càncer”, ha comentat en el seu discurs de benvinguda el Dr. Antoni Roman, director assistencial de l’Hospital. “Actualment, correm una cursa per arribar a entendre i curar tot tipus de tumors, la cursa és desigual, en uns anem més ràpid que en altres, però els avenços ens encoratgen”, ha dit. El Dr. Antoni Roman ha volgut agrair la col·laboració dels i les pacients per avançar cap a la meta.

Atenció al pacient personalitzada

Del càncer també sabem que no és una malaltia concreta, sinó un conjunt de més de 200 amb nombroses causes i pronòstics diferents. Molt resumidament, comença amb un grup de cèl·lules que escapen dels controls de l’organisme i es reprodueixen sense directrius. Les cèl·lules canceroses tenen una aparença normal, a vegades, el cos no és capaç de detectar-les i no genera una resposta com faria amb un agent estrany. Això explica perquè, en les seves primeres etapes, molts tumors ni es veuen ni fan mal. Sovint ens adonem que alguna cosa va malament quan els tumors són prou grans per pressionar un nervi o crear un bony. En aquest cas, cal consultar l’especialista i fugir de Doctor Google. La periodista Elisenda Camps, experta en temes de benestar i vocal de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), ha donat eines als i les pacients per gestionar la malaltia en un context on hi ha contínuament notícies sobre càncer. “El càncer és la malaltia més buscada a Google”, ha confirmat “El 27% de les notícies que es publiquen sobre salut parlen de càncer i en 10 anys les notícies sobre salut s’han multiplicat per quatre, però no ho ha fet la seva fiabilitat”, ha alertat. Per resoldre dubtes, ha reivindicat la confiança en els equips mèdics i en jornades on es donen veu als pacients com aquesta de Vall d’Hebron. També ha demanat als mitjans de comunicació que “siguem curosos, contrastem la informació i no creem falses expectatives”.

Elisenda Camps ha trencat una llança a favor de la prevenció. Ha recordat els tres manaments: no fumar, fer esport o moure’s i cuidar l’alimentació. “Portant-nos molt bé podríem evitar la meitat dels tumors”, recorden els professionals.

L’acompanyament dels pacients: saber escoltar

Un dels moments més delicats de la malaltia és comunicar el diagnòstic. Amb aquest context ha arrencant la primera taula rodona: “Les necessitats dels pacients: abans, durant i després del tractament”. "De la mateixa manera que cada tumor és diferent i cal entendre’l de forma diferent, cada pacient és únic”, ha posat sobre la taula la Dr. Cristina Saura, cap de la unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap de grup de Càncer de Mama del VHIO. “Una de les preguntes que més ens fan les pacients és si poden seguir fent vida normal, què han de canviar i depenent del moment vital en què es troben si poden quedar embarassades o seguir amb l’embaràs. La resposta a les darreres preguntes és ‘sí’”. Vall d’Hebron compta amb un programa multidisciplinari per informar i fer un seguiment específic a les dones a les quals se’ls diagnostica un tumor de mama durant l’embaràs.

Quan arriba el diagnòstic de càncer i en les primeres fases del tractament, els pacients i les seves famílies estan en un moment molt vulnerable en el qual és clau acompanyar. Crear vincle, tenir empatia, i generar confiança amb el pacient perquè no busqui informació dubtosa o tractaments alternatius que puguin ser perjudicials és el “leit motiv” de l’equip de Vall d’Hebron. Una mostra d’aquest equip ha participat en aquesta taula a través de les veus de Laura Andurell, nutricionista referent d’Oncologia de la Unitat de Suport Nutricional; Jaume Martínez, psicooncòleg del Servei d’Oncologia Mèdica, i Laura Tierno, infermera del Servei d’Hematologia, en la qual també estaven la Dra. Cristina Saura i les dues de les grans protagonistes de la jornada:  Ana Luis i Mari Ángeles, dos pacients de Vall d’Hebron.

“El diagnòstic de càncer és un terrabastall. Els primer dies has d’assimilar la notícia, és un moment d’incertesa i de refer el teu ecosistema”, ha compartit Mari Ángeles. En aquest procés, l’acompanyament dels professionals ajuda. També després. "La meva prioritat durant un temps ha estat estar viva, però quan acaba el tractament, no ha acabat tot, potser has de readaptar la teva vida i és important fer-ne divulgació perquè el teu entorn t'entengui", ha subratllat Ana Luis. Psicòloga de professió, ha posat de relleu la feina dels seus companys en aquest procés. Un dels companys és Jaume Martínez, psicooncòleg del Servei d’Oncologia Mèdica, que ha deixat una proposta sobre la taula interessant. “Com a societat portem temps arrossegant culturalment el tabú de la qüestió oncològica. Hem fet grans avenços, però en general, les persones no sabem com parlar als malalts. Estaria bé ensenyar-ho a les escoles”, ha dit.

La recerca d'avui, el tractament de demà

La importància de la recerca en el tractament i diagnòstic de la malaltia ha agafat el relleu de l’experiència dels pacients. La segona taula rodona “La recerca a Vall d’Hebron, un centre de referència en oncologia”, ha destacat el privilegi que té el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus de tenir recerca i assistència en un mateix espai. La Dra. Teresa Macarulla, cap del Programa de Càncer Gastrointestinal del Servei d'Oncologia i del Grup de Tumors Gastrointestinals Superiors i Endocrins del VHIO, ha subratllat que “el tret diferencial de Vall d’Hebron és l’estreta relació entre recerca i assistència”. 

“Els investigadors del VHIR i del VHIO no estem tancats a una cova amb pipetes i mostres, a Vall d’Hebron parlem amb metges que ens plantegen preguntes i busquem respostes plegats. També preguntem als pacients si els hi ha anat bé un tractament o no”, ha fet saber el Dr. Héctor Palmer, cap del grup de cèl·lules mare i càncer del VHIO. El futur passa per una medicina personalitzada: oncologia de precisió, teràpies dirigides, immunoteràpies i teràpia gènica. 

La Dra. Raquel Hladun, investigadora del Grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR i adjunta al Servei d'Oncologia i Hematologies Pediàtriques, ha parlat del fet diferencial de la investigació en oncologia pediàtrica. “Té un plus de dificultat perquè el càncer pediàtric es una malaltia rara, ens costa més tenir finançament i també costa tenir un nombre de pacients, necessitem més temps per extreure conclusions. Per avançar treballem en xarxa amb centres internacionals”, ha explicat.

Moment especialment emocionant ha estat quan els investigadors han dedicat unes paraules a les persones anònimes, pacients i famílies que ajuden a finançar la recerca. “Tenim un tractament que és una realitat gràcies a una família que anys enrere va apostar per una línia de recerca”, ha recordat la Dra. Raquel Hladlun.

“Tot i estar a anys llum de països com els Estats Units en filantropia, en els darrers anys s’han fet avenços i ho hem d’agrair”, ha volgut reconèixer el Dr. el Dr. Juan Ángel Recio, cap del Grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR. “Els investigadors hem d’entrar en contacte amb la societat i els pacients. Que participin ens els projectes, escoltar-los i comprendre què els preocupa”, ha dit.

Per cloure la jornada, la Dra. Enriqueta Felip, cap de secció del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron i cap del Grup de Tumors Toràcica i Càncer de Cap i Coll del VHIO, ha agraït la participació dels professionals i pacients. Aquest any a l’Estat es diagnosticaran 280.000 casos de càncer i en aquest context, és important la prevenció, la recerca, escurçar els temps entre el diagnòstic i l’abordatge de la malaltia, i escoltar i fer partícips als i les pacients. “La recerca d’avui és el tractament de demà”, ha deixat com a reflexió.

Vall d’Hebron, referent en recerca oncològica i assistència

Vall d’Hebron és un referent internacional en l’atenció al pacient oncològic i en la recerca, que s’articula a través del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i de la qual es beneficien molts pacients de l’Hospital. Precisament, l’any passat es va convertir en el primer centre de l’Estat acreditat per l’Organització d’Instituts Europeus del Càncer (OECI) com a centre integral d’atenció oncològica, que reconeix l’excel·lència en l’atenció al pacient oncològic i la potència de la seva recerca. Prova del seu compromís amb el desenvolupament d'assajos clínics per oferir tractament a pacients són els prop de mil assajos oberts per a adults i més de 50 per nens.

Aquest any es diagnosticaran 280.000 nous casos de càncer a l'Estat. És important tenir el pacient informat, escoltar-lo, acompanyar-lo, agilitzar els procesos entre el diagnòstic i l'abordatge, i seguir investigant. "La recerca d'avui és el tractament de demà", recorda la Dra. Enriqueta Felip

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.