Què has de tenir en compte per prevenir el contagi del virus de l’Ebola?

Tot i que actualment encara no es disposa de cap vacuna comercialitzada per fer front a aquest virus, els resultats dels estudis duts a terme fins ara mostren que la vacuna podria tenir una eficàcia molt elevada. Al nostre país el risc d’infecció és molt baix, tot i això: 

• Procureu no viatjar als països afectats.
• Eviteu desplaçaments a les zones afectades, en els casos de les persones que es trobin en els països esmentats.

Si us trobeu en zones afectades pel virus de l’Ebola:

• Eviteu el contacte directe amb la sang o líquids corporals d’un pacient o d’un cadàver, i amb objectes que puguin estar contaminats.
• Disminuïu el contacte amb animals salvatges i el consum de carn crua.
• Renteu-vos les mans freqüentment.
• Eviteu relacions sexuals sense protecció.

Si viatgeu a alguna de les zones afectades i al cap d’unes setmanes d’haver tornat detecteu els símptomes següents, cal que rebeu atenció mèdica ràpidament i esmenteu el viatge realitzat:

• Febre
• Cansament per causa desconeguda
• Diarrea
• Altres símptomes greus 

Què has de tenir en compte si tens peu diabètic?

Les complicacions de la diabetis mellitus amb glicèmies elevades i/o un mal control metabòlic acaben provocant lesions de petits vasos, com ara la retinopatia diabètica i la nefropatia diabètica, o de grans vasos, com ara l’arteriopatia diabètica.

Aquesta afectació també s’estén a la sensibilitat protectora davant d’estímuls lesius, i provoca signes d’alteració perifèrica del nervi. Es pot presentar com a neuropatia sensitiva, motora i autonòmica.

La seva forma més freqüent és la sensitivomotora, i una de les complicacions greus és la neuroartropatia de Charcot. Així mateix, la combinació de la neuropatia i l’afectació arterial amb presència d’infecció al peu es pot considerar una complicació greu.

Tot i que pot començar d’una manera més severa, els principals símptomes de la diabetis són:

• Molta set
• Molta gana
• Moltes ganes d’orinar

I els símptomes que poden alertar sobre l’inici del peu diabètic són:

• Pèrdua de la sensibilitat als peus
• Dolor nocturn
• Intolerància a la fricció dels llençols  
• Pell seca que pot derivar en clivelles
• Canvis en els punts de recolzament del peu
• Aparició de durícies i ulceracions que poden acabar en amputació

Dades epidemiològiques

La prevalença del peu diabètic entre pacients diagnosticats de diabetis està al voltant del 15%. Entre el 40% i el 50% dels diabètics patiran una úlcera, i un 20%, una amputació. Més del 50% de les amputacions no traumàtiques d’extremitat inferior es duen a terme en diabètics.

Diagnòstic (proves habituals de forma genèrica)

Clínic, analítica i cribratge de detecció precoç.

Tractament (general)

Simptomàtic i preventiu.

Prevenció

La prevenció del peu diabètic passa per un bon control metabòlic juntament amb un estil de vida saludable i tenint cura dels peus en mans dels professionals

Factors de risc modificables

• Un control adequat de la tensió rebaixa les probabilitats de patir un ictus i altres malalties cardiovasculars. La hipertensió és, de fet, el principal factor de risc de l’ictus després de l’edat (s’estima que n’és la causa entre el 25 i 50 % de casos). 
• Mantenir una dieta rica i saludable, limitant la ingesta de sal i greixos, d’embotits i aliments processats, i de brioixeria industrial. La dieta mediterrània és una bona opció, ja que, a més de ser equilibrada i aportar els nutrients necessaris, té un baix contingut en àcids grassos saturats, és rica en substàncies antioxidants i redueix la possibilitat de patir obesitat, colesterol dolent (factor de risc de l’ictus) i diabetis. També s’aconsella consumir de manera regular peix, llegums, fibra, fruita i verdura.
• La pràctica d'esport de forma regular ajuda a evitar l’obesitat i la diabetis, i preveu l’aparició de malalties cardiovasculars. Es recomana que tothom, dins de les seves possibilitats, faci exercici físic aeròbic moderat (caminar de pressa) o intens (córrer) entre 30 i 60 minuts durant cinc dies a la setmana.
• La vigilància i tractament adequat de malalties com la diabetis pot disminuir el risc d'ictus i altres malalties vasculars. Mentre les complicacions cròniques microvasculars de la diabetis (retinopatia, nefropatia i neuropatia) s’associen a un mal control de la glucèmia a llarg termini, les macrovasculars (cardiopatia isquèmica i ictus) venen determinades principalment per l’associació d’altres factors de risc cardiovascular. També cal controlar el pes i l'obesitat, que afavoreix la presència d'hipertensió arterial, la dislipèmia i la diabetis.
• La nicotina origina plaques de colesterol a les artèries i les obstrueix, per això, es recomana la supressió del tabac. 
• El consum excessiu d’alcohol és perjudicial: produeix hipertensió i malalties cardiovasculars. D'aquí que s'aconselli una restricció de begudes alcohòliques.
• Seguiment de cardiopaties com la fibril·lació auricular: les alteracions en el ritme cardíac poden produir tromboembolisme al cervell (nou ictus) o en altres òrgans.
• Pren-te el pols és una campanya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Si sents palpitacions fortes i ràpides sense haver fet cap activitat física prèvia, és recomanable anar al metge.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens herpes zòster?

Una mesura per prevenir l’aparició de nous casos d’aquest virus entre les persones que conviuen al voltant d’un cas és la desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaringes o les lesions cutànies dels malalts amb varicel·la. Per tant, és important rentar-se les mans abans i després d’haver tingut contacte amb persones o materials infectats.

Per millorar les picors i les molèsties d’aquest virus és recomanable l’aplicació de:

• Compreses fredes i humides sobre la pell afectada
• Banys i locions calmants, com ara banys d’avena col·loidal.

És fàcil que les persones amb herpes zòster en contagiïn a d’altres, per tant, mentre les nafres de la pell estiguin obertes i supuratives, es recomana evitar qualsevol contacte amb persones que no hagin tingut la varicel·la, especialment les dones embarassades, els nounats i les persones immunodeprimides.

Què has de tenir en compte si tens la grip o tens cura d’algú que la té?

La grip es transmet amb facilitat de tres maneres diferents:

• Per petites gotes que s’expulsen en tossir o esternudar (via aèria).
• Per contacte de la pell o contacte oral amb persones que tenen la grip.
• Per tocar o compartir estris (coberts, gots...) i altres objectes que no s’han netejat degudament.

Hi ha una sèrie de mesures higièniques que cal tenir en compte per tal de prevenir la grip:

• Cal tapar-se la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús en tossir o esternudar, i després llençar-lo.
• És essencial rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó durant uns 15-30 segons i eixugar-se-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes com ara baranes, mànecs de portes, teclats i ratolins d’ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i després d’esternudar i mocar-se), o bé amb preparats a base d’alcohols mitjançant la fricció de les mans durant 15-30 segons.
• Cal ventilar sovint els espais tancats.
• S’ha d’evitar el contacte proper amb persones malaltes de la grip i no compartir-hi menjar ni estris (com ara coberts, gots, tovallons, mocadors...) o altres objectes sense netejar-los degudament.
• Si apareixen símptomes de grip o el metge ha diagnosticat la malaltia, s’ha de procurar no compartir espais tancats amb altres persones durant els primers 3-5 dies, sobretot les persones malaltes hospitalitzades i els treballadors de serveis essencials per a la comunitat.

Què has de tenir en compte si tens esclerosi múltiple o tens cura d’algú que en té?

Les evidències actuals són insuficients per fer recomanacions sobre la prevenció de l’esclerosi múltiple. No obstant això, es recomana dur un estil de vida saludable i fer activitat de manera habitual. L’esclerosi múltiple afecta més les dones que els homes, sol aparèixer en persones adultes joves i és la segona causa de discapacitat no traumàtica.

Quan es pacta amb el pacient l’inici d’un fàrmac com a tractament de fons o simptomàtic de l’esclerosi múltiple:

• Ha de rebre educació molt concreta sobre l’acció del fàrmac, els possibles efectes secundaris, la via d’administració i la conservació per tal de garantir-ne un bon compliment i adherència.
• Tot i que la instauració del tractament de fons, tan aviat com sigui possible, permet un bon control de l’evolució de la malaltia, de vegades es produeixen brots que cal valorar i, en cas necessari, tractar a l’hospital de dia durant tres dies i fer-ne el seguiment adient per comprovar-ne la recuperació.

Símptomes

Els símptomes de l’esclerosi múltiple poden ser molt variats, de manera que es recomana consultar l’equip sanitari especialitzat quan se senti:

• Fatiga, si apareix es recomana planificar moments d’activitat amb moments de repòs.
• Sensibilitat als canvis de temperatura, es recomana evitar temperatures extremes i, en cas de febre, abaixar-la al més aviat possible.

Tot i que no hi ha evidències científiques que permetin fer recomanacions concretes per prevenir o variar el curs de la malaltia, hi ha una sèrie de consells sobre la dieta, els hàbits i l’exercici físic que els pacients i, en general, tota la població, han de tenir en compte:

• Cal portar un estil de vida saludable.
• S’ha de tenir una alimentació equilibrada i variada.
• S’ha de fer exercici.
• No s’ha de fumar, ja que el tabac està relacionat amb un empitjorament en la progressió de la malaltia. 

També es recomana seguir amb l’activitat quotidiana i mantenir-se actiu combinant moments d’activitat amb moments de repòs en cas de fatiga i buscant estratègies per economitzar l’energia.

La vitamina D pren una importància rellevant en la relació amb la malaltia, sobre la qual s’està estudiant amb intensitat. Sovint les persones afectades presenten un dèficit d’aquesta vitamina, de manera que es recomana prendre’n un suplement sempre sota el criteri i el control de l’especialista.

L’esclerosi múltiple és una malaltia complexa i de caràcter crònic, per la qual cosa es recomana que l’entorn de la persona afectada en tinguin la informació adequada i àmplia. També és positiu que puguin disposar de l’assessorament continuat sempre que sigui necessari.

A la figura del cuidador familiar o professional, quan esdevé necessària, pot ser útil oferir-li formació i recomanacions pràctiques sobre temes com per exemple l’alimentació, la higiene i la mobilitat del pacient.

Altres educacions sanitàries vinculades

Educació sanitària en el diagnòstic, a l’inici del tractament i per a la mobilització del pacient discapacitat.

Què has de tenir en compte si tens epidermòlisi ampul·lar o tens cura d’algú que la pateix?

El millor és que tant els pacients com la seva família i els seus cuidadors rebin una educació sanitària integral, especialment des del moment del diagnòstic, en els primers dies del nadó, durant els quals ja pot presentar lesions de tipus cutani.

L’educació serà realitzada per professionals que han de prevenir l’evolució i les complicacions derivades d’aquesta patologia des de les disciplines següents:

• Dermatologia
• Cirurgia plàstica
• Nutrició
• Pediatria
• Rehabilitació i teràpia ocupacional
• Infermeria comunitària i hospitalària
• Psiquiatria
• Psicologia  

La pell afectada per l’epidermòlisi ampul·lar és excessivament sensible a la mínima pressió o fricció, amb la consegüent formació de la butllofa. Per evitar danys, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• No s’ha d’aplicar cap producte adhesiu sobre la pell, com ara esparadrap, tiretes, elèctrodes, apòsits adhesius, etc.
• S’han de fixar les vies endovenoses amb gases i bena cohesiva per sobre, sense tocar la pell, o bé amb un esparadrap de silicona. Si s’hagués de fer pressió, caldrà col·locar vaselina en el punt de pressió.
• S’ha d’agafar el pacient sempre amb les mans obertes, sense friccionar, ni pressionar.
• S’ha de protegir el seu entorn, acotxant-ho per evitar cops innecessaris
• El matalàs pot ser d’aigua amb un suport d’escuma, de làtex o d’escuma viscoelàstica.
• Els bolquers no han d’estrènyer, sinó que han de protegir la pell del frec amb gases o cotó.
• La roba ha de ser, preferentment, de cotó, ja que transpira amb més facilitat i és més fàcil de posar. Eviteu gomes, cremalleres, etiquetes i altres detalls que puguin fregar la pell. Les costures s’han de col·locar a l’inrevés.
• Cal protegir la pell del sol i vigilar l’aparició de taques i pigues.
• És necessari mantenir la pell al més hidratada possible.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Tractament de les lesions (cures i materials de cura)
• Tractament de les complicacions cutànies
• Tractaments i cures de descontaminació
• Tractament de les complicacions nutricionals i gastrointestinals
• Tractament del dolor
• Control de la infecció
• Tractament de la rehabilitació 

Què has de tenir en compte si tens esclerosi lateral amiotròfica o tens cura d’algú que la pateix?

Per tal de millorar les dificultats respiratòries dels pacients es pot recórrer a la teràpia ventilatòria mitjançant la ventilació no invasiva.

La teràpia ventilatòria fa referència al suport a la funció de respirar mitjançant la utilització d’un ventilador habitualment a la nit, durant el son per aconseguir:

• Una disminució del treball respiratori (sensació de fatiga)
• Una millora en la qualitat de vida dels pacients amb ELA  

La ventilació es du a terme de manera no invasiva, és a dir, mitjançant una mascareta ajustada al pacient (nasal o nasobucal) connectada per un tub al ventilador o respirador.

Quan els pacients necessiten aquesta teràpia se’n planifica de forma personalitzada el lloc i el moment d’iniciar-la, ambulatòriament o amb l’ingrés hospitalari, d’acord amb el seu consentiment i el de la persona que en té cura.

L’educació del pacient i del cuidador principal s’ha d’iniciar al més aviat possible, tant des del punt de vista del maneig de les secrecions i les cures que se’n deriven, com del suport emocional que han de rebre. Això implica que durant l’ingrés del pacient o a la consulta externa, el pacient i el cuidador seran formats en:

• La correcta utilització del respirador  
• La col·locació i l’ajust de la mascareta adient  
• Les cures per prevenir les possibles nafres a la pell
• La higiene 
• La cura del respirador 

El pacient i el cuidador han de tenir cura de preservar un bon estat de la via aèria per tal d’afavorir el maneig de les secrecions. És important preservar la tos sempre que sigui possible, però quan la tos no sigui prou eficaç s’ha d’iniciar l’aprenentatge de la tos assistida manual i de les ajudes mecàniques (cough assist o tos assistida mecànica). En casos puntuals també es pot fer servir un aspirador de secrecions.

Per millorar la qualitat de vida dels pacients és important seguir els consells següents:

• La ventilació nocturna: és de compliment diari i s’ha de fer una adaptació progressiva fins a aconseguir dormir totes les hores de son.
• Després de menjar cal esperar entre una i dues hores per fer la ventilació.
• La tos assistida s’ha de fer cada dia per tal de mantenir les habilitats apreses pel pacient i del cuidador, que serà el que faciliti, si cal, la resolució de la situació amb rapidesa.
• S’ha d’assistir a totes les visites programades a la consulta i s’hi resoldran tots els dubtes que puguin aparèixer.
• S’han de prevenir les possibles infeccions: amb la vacunació de la grip i del pneumococ segons el consell mèdic, s’ha de sortir al carrer les hores de més sol a l’hivern i de menys sol a l’estiu, i cal evitar el contacte amb persones amb infeccions respiratòries.
  • Si apareixen signes o símptomes d’infecció respiratòria (febre, augment o canvi de les secrecions, sensació d’ofec...) cal consultar de seguida l’equip assistencial.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Suport emocional al pacient i al cuidador en la malaltia d’ELA
• Recomanacions en la prevenció de nafres
• Recomanacions al pacient portador d’una traqueotomia
• Recomanacions al pacient amb problemes de deglució
• Document de voluntats vitals anticipades

Què has de tenir en compte si tens diftèria o tens cura d’algú que la pateix?

La diftèria es transmet per via respiratòria, fonamentalment, i per contacte directe amb una persona malalta o una portadora sana del bacteri. És una malaltia que pot afectar les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i, molt menys freqüentment, la pell o altres membranes mucoses. El bacteri forma plaques de membranes de color grisenc amb una zona inflamada al voltant de color vermell apagat, que en el cas del nas i la gola pot obstruir les vies respiratòries.

Algunes persones poden ser portadores del bacteri al nas o a la gola. Si aquestes persones estan vacunades no desenvoluparan la malaltia, però podran transmetre el bacteri a altres persones mitjançant les gotetes que es produeixen a l’hora d’esternudar o de tossir. L’existència de portadors és molt poc freqüent en les poblacions en les quals no hi ha casos de la malaltia.

Recomanacions i cures per als familiars i cuidadors

Comunicació

• Parlar amb naturalitat, utilitzant paraules fàcils i frases curtes, sense cridar.
• En la primera fase després de patir l’ictus, fer preguntes la resposta de les quals sigui breu: sí/no.
• Promoure converses sobre situacions diàries i conegudes per estimular el llenguatge del malalt.
• Si és necessari, acompanyar la conversa amb gestos per facilitat l’enteniment.
• Elements com la ràdio o la televisió han de romandre apagats per evitar distraccions.
• Respectar el temps de resposta: no mostrar impaciència ni avançar-se al pacient.
• En casos severs de comunicació, usar alternatives comunicatives com ara plafons amb imatges quotidianes. També hi ha aplicacions mòbils que poden ajudar.

Mobilització

• Fer els exercicis recomanats pel fisioterapeuta.
• Mobilitzar les articulacions i evitar postures incorrectes.
• En les transferències no agafar mai el pacient pel costat afectat.
• El pacient ha de romandre fora del llit tant temps com sigui possible.
• S’han d’utilitzar coixins per protegir les zones de fricció i canviar de posició cada quatre hores.
• Abans de tornar a conduir, s’ha de consultar amb l’especialista.

Somni i descans

• És recomanable dormir set o vuit hores diàries.
• Procurar un ambient tranquil i proporcionar un punt de llum que permeti al malalt orientar-se durant la nit.
• Crear un ambient de dia (més actiu i lluminós) i un de diferent per la nit (més tranquil i fosc). D’aquesta manera es facilita la comprensió de la pauta de son.
• Evitar dormir durant el dia, excepte en el moment de la migdiada.
• Després d’un ictus, el pacient pot trobar-se més cansat durant un temps. És important activar-se però sense forçar.

Higiene

• Promoure la col·laboració del pacient en la seva higiene personal.
• Sempre que sigui possible, utilitzar la dutxa, en comptes de la banyera, amb una cadira a dins i un agafador a la paret.
• El sabó ha de ser neutre, sense alcohol donat que resseca la pell.
• La pell s’ha d’assecar correctament, tenint especial cura amb els plecs. Després, s’ha d’hidratar i protegir.
• Mantenir una correcta higiene bucal.
• Vigilar les prominències òssies per prevenir les úlceres.

Vestir

• Optar per roba còmoda, fàcil de posar i treure, com ara l'esportiva amb gomes elàstiques i sense botons.
• Començar a vestir el pacient pel costat afectat i a desvestir-lo pel costat no afectat. És preferible que estigui assegut.
• Per posar els pantalons, sobretot si el pacient està al llit, és més fàcil recollir els pantalons, introduir-los per cada cama i després pujar-los.
• Les sabates han de ser tancades, sense cordons i amb sola antilliscant, que calcin bé el peu. Els calçadors de mànec llarg faciliten la seva col·locació.
• La sensació de fred o calor és la mateixa que la del cuidador: no s’ha d’abrigar en excés.

 Barreres arquitectòniques

• Retirar obstacles com catifes o cadires per evitar ensopegaments.
• Condicionar la casa a la nova situació: col·locar barres, un vàter o bidet més alt, etc.
• Adaptar el domicili per millorar l'autonomia del pacient i evitar caigudes. Per exemple: disposar d’un llit alt (de 70 cm) per facilitar que el pacient pugui pujar i baixar còmodament.

Oci i activitats recreatives

• Mantenir la vida social i les aficions, tenint en compte les limitacions del pacient, millora l’autoestima i evita l’aïllament.
• Incorporar les activitats d’oci de forma gradual, segons el grau d’autonomia i en consens amb el malalt.

Sexualitat

• Immediatament després d’un ictus, el desig sexual pot ser menor, però s’anirà recuperant gradualment. Davant de qualsevol dubte, consultar al metge.
• La paràlisi pot dificultar però no impedir la relació sexual.
• La por de patir un nou ictus durant l’acte sexual és infundada.
• És important parlar amb la parella de les pors o temors que poden sorgir.

Tornada a la feina

• La tornada a la feina s’ha de planificar, conjuntament amb l’empresa, per fer una reincorporació progressiva tant a nivell d’exigència com de temps dedicat.
• Després d’incorporar-se al lloc de treball, s’ha d’anar reavaluant la situació per si és necessari fer canvis o adaptacions per millorar el rendiment i la competència del pacient.

Escolta el podcast