Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Fomentem la cirurgia sense ingrés, una disciplina en auge alternativa a l’hospitalització convencional, més còmoda per als pacients. Les instal·lacions, la tecnologia i el funcionament de tot el centre estan centrats a potenciar aquest tipus de cirurgia ambulatòria.
Com arribar-hi
Actualment ubicada al Centre de Cirurgia Major Ambulatòria i de Rehabilitació Pere Virgili, la Unitat de Cirurgia sense Ingrés de Vall d’Hebron (UCSI) és una alternativa a l’hospitalització convencional. Amb una tecnologia altament especialitzada, la Unitat disposa de 2.330 m2 d’instal·lacions expressament dissenyades per a la cirurgia ambulatòria. El centre compta amb 6 quiròfans, 3 gabinets quirúrgics i 4 consultes externes per a infermeria, anestèsia i especialitats quirúrgiques. La seva activitat ja supera les 13.700 intervencions a l’any.
Totes les persones que s’hi intervenen poden tornar al seu domicili al cap d'unes hores per continuar, sempre sota control, la seva recuperació. Aquest servei de cirurgia està enfocat a la comoditat del pacient, que es pot recuperar al seu entorn sense necessitat d’ingrés hospitalari.
Els equips quirúrgics de la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés pertanyen als serveis de les altres àrees de la Vall d'Hebron. Actualment, s’hi realitzen cirurgies ambulatòries relacionades amb l’Hospital General com Cirurgia General i Digestiva, Cirurgia Maxil·lofacial, Dermatologia, Oftalmologia, Otorrinolaringologia, Urologia i Vascular; l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats com la Cirurgia Ortopèdica de peu i turmell, mà, espatlla, o genoll, i Cirurgia Plàstica i Reconstructiva; o a l’Hospital Infanti i l’Hospital de la Dona, com la Cirurgia Ginecològica, Fertilitat o Patologia Mamària.
La Unitat de Cirurgia Sense Ingrés també participa activament en la formació mèdica especialitzada mitjançant el programa de formació de MIR de les diferents especialitats quirúrgiques.
El Servei de Neurologia Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron està especialitzat en el diagnòstic genètic de malalties neurològiques en la infantesa, i participa en diferents xarxes nacionals i europees de referència (projecte URD-Cat, Solve-RD, European Reference Network for Rare Neurological Diseases) que permeten centralitzar un gran volum de pacients pediàtrics amb distonies d’origen genètic. Els estudis genètics s’efectuen al Laboratori de Neurologia Pediàtrica del VHIR, a través de diversos projectes de recerca finançats per entitats nacionals i internacionals, i per associacions de famílies afectades de distonia.
Als pacients susceptibles de patir distonia se’ls fan diferents proves metabòliques, neurofisiològiques i de neuroimatge per poder classificar el seu tipus de distonia, abans de la realització dels estudis genètics. Posteriorment, es duen a terme estudis de seqüenciació per establir l’origen genètic de la distonia.
Per determinar l’origen de la distonia que pateix el pacient, que és fonamental per orientar un tractament correcte.
L’origen genètic de la distonia és molt divers, per això es requereixen tècniques de seqüenciació de l’ADN, tant convencionals com de nova generació.
En pacients amb distonia mioclònica, es realitza primer un estudi per Sanger del gen èpsilon-sarcoglicà, responsable de la distonia mioclònica en un 70 % dels nens.
En la resta de pacients es fa un exoma complet familiar (pares i pacient) o del cas índex (pacient) en funció de la disposició de mostres d’ADN.
No hi ha riscos per al pacient.
Les proves cutànies són la tècnica més freqüentment utilitzada per a iniciar un diagnòstic d'al·lèrgia. Després d'una història clínica minuciosa, es decideix quines proves cutànies poden ser útils, segons el cas.
Les proves cutànies d'al·lèrgia serveixen per comprovar si un pacient està "sensibilitzat" a una determinada substància, és a dir, si el seu organisme reconeix i reacciona en entrar en contacte amb allò. Aquestes proves NO DIAGNOSTIQUEN una al·lèrgia; només si són positives i s'acompanyen d'uns símptomes compatibles amb al·lèrgia, ens ajuda a fer el diagnòstic.
Existeixen dos tipus de proves principals:
El risc amb aquestes proves és molt baix. Només en pacients extremadament al·lèrgics, i normalment amb les proves de medicaments, hi ha cert risc de fer una reacció al·lèrgica greu i generalitzada.
En alguns casos es poden fer analítiques que avaluen la sensibilització en sang.
Les proves analítiques donen molta informació per caracteritzar l'origen i el grau de gravetat de la malaltia renal. La biòpsia renal permet fer un estudi microscòpic que moltes vegades és imprescindible. Les proves genètiques donen també informació molt rellevant.
Aquestes proves serveixen per a establir l'origen de la malaltia renal. Hi ha orígens molt diversos que poden ser genètics, o adquirits a causa d'una infecció bacteriana o vírica o d'una malaltia metabòlica (diabetis) o també d'una malaltia autoimmune, com és per exemple el lupus.
A més de les analítiques de sang i orina, amb una biòpsia renal i/o una anàlisi genètica. Les proves d'imatge poden ser així mateix útils.
En el cas de la biòpsia renal es pot produir un mínim sagnat que es limita gairebé sempre espontàniament. Si no és així, es pot controlar amb un procediment de Radiologia Intervencionista que consisteix a cateteritzar el ronyó per tapar el focus sagnant. Les anàlisis genètiques estalvien cada vegada més la pràctica d'una biòpsia renal. De tota manera la pràctica de la biòpsia renal continua sent cabdal en el diagnòstic de les malalties renals.
L’objectiu de l’electrocardiograma és determinar qualsevol dany al cor i els efectes de medicacions i aparells sobre l’òrgan principal de l’aparell circulatori, a més de ser de gran utilitat per detectar i analitzar arrítmies cardíaques, episodis aguts de la malaltia coronària i l’infart de miocardi. També es pot usar en les exploracions preoperatòries, especialment en intervencions quirúrgiques de complexitat mitjana i alta, si existeixen factors de risc com ara cardiopaties isquèmiques, diabetis, ictus, insuficiència cardíaca o disfunció renal.
Per fer la prova, el professional sanitari connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’uns adhesius o ventoses anomenats “elèctrodes”, que es connecten a: turmells, canells i pit, a fi de recollir els impulsos elèctrics de diferents parts del cos.
Durant l’electrocardiograma, el pacient ha d’estar tombat, relaxat i sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i cames immòbils. De vegades, el metge per demanar als pacients que aguantin la respiració durant uns segons.
L’electrocardiògraf enregistra l’activitat elèctrica des de la superfície del cor, gràcies a uns elèctrodes que s’enganxen al cos. Aquest registre de l’activitat elèctrica queda dibuixat en un paper que ha d’interpretar un professional en funció dels símptomes i la història clínica dels pacients.
Es tracta d’una prova senzilla i ràpida que no produeix cap molèstia ni dolor. A més, no suposa cap risc per als pacients.
La colposcòpia permet examinar de forma ampliada el coll de l’úter, o cèrvix, i identificar de forma precoç possibles lesions que podrien ser precursores d’un càncer i, també, lesions canceroses. Es fa amb un microscopi especial que s’anomena colposcopi i que serveix per saber quina és la causa d’una citologia “anormal”. Durant l’exploració, els ginecòlegs estudien el coll uterí i decideixen si cal fer una biòpsia i de quina zona. També poden extirpar certs teixits, si és necessari. Per fer la biòpsia es pren una petita mostra i s’envia al laboratori perquè s’examinin les cèl·lules. A partir d’aquest examen es pot fer un diagnòstic i decidir el tractament que cal seguir, si cal.
Aquesta tècnica s’utilitza per detectar de forma precoç lesions que podrien desencadenar un càncer del coll de l’úter i també per extreure mostres que permeten fer-ne un diagnòstic i, fins i tot, extirpar teixits.
L’exploració també serveix per diagnosticar, a més del VPH, altres infeccions de transmissió sexual.
Per fer la prova, la pacient s’ha de col·locar a la llitera d’exploració ginecològica i situar una cama a cada un dels estreps laterals.
Tot seguit, el metge insereix un aparell a l’interior de la vagina, l’espècul, que permet separar-ne les parets i acosta el colposcopi, mitjançant el qual pot veure l’àrea que ha d’examinar. Si durant l’exploració, detecta zones anòmales, pot decidir fer una biòpsia del teixit que posteriorment s’ha d’analitzar amb un microscopi al laboratori.
Les anomalies detectades en una biòpsia de cèrvix s’anomenen neoplàsies cervicals intraepitelials (CIN) i es classifiquen en:
Possibles molèsties mentre es pren la mostra i, de vegades, un sagnat lleuger que pot durar entre 3 i 4 dies.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades