Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
El drenatge venós anòmal pulmonar total (DVAPT) provoca que les venes del pulmó no es connectin bé amb l’atri esquerre. Això fa que aquestes estiguin redirigides cap a l’atri dret per mitjà d’una connexió poc freqüent. Aquesta malaltia afecta els nadons i segon la gravetat que presentin poden necessitar una cirurgia urgent. També hi ha casos menys greus que es detecten quan el nadó ja té unes setmanes o uns mesos de vida. En aquestes circumstàncies també s’han d’operar.
En un cor que funciona amb normalitat, les venes porten la sang oxigenada des dels pulmons al costat esquerre i, des d’aquí, s’envia a totes les parts del cos.
En els qui pateixen DVAPT, la sang oxigenada arriba al costat dret, on es barreja amb la desoxigenada i passa per un forat en l’envà interatrial cap a l’atri esquerre. Això fa que en aquests infants els nivells d’oxigen siguin més baixos.
Aquesta anomalia funciona de diferent manera segons la seva gravetat:
Amb un ecocardiograma es detecta si un infant té un DVAPT. En els nadons amb obstrucció es fa durant les primeres hores de vida. En la resta de menors, s’acostuma a fer aquesta prova després d’auscultar un buf cardíac i detectar baixos els nivells d’oxigenació a la sang.
A més, és habitual fer una prova d’imatge addicional com ara una tomografia computada (TAC) o una ressonància magnètica per estudiar l’anomalia o el defecte.
Els pacients que pateixen DVAPT s’han d’operar. Amb aquesta intervenció es redirigeix el flux de les venes pulmonars a l’atri esquerre i s’elimina la comunicació anòmala amb el dret.
Els nadons amb DVAPT obstructiu es troben en una situació crítica. Per això, cal operar els nadons acabats de néixer i corregir-los l’anomalia.
En els pacients amb DVAPT no obstructiu, cal fer la intervenció de manera electiva un cop se’n faci el diagnòstic.
Els infants intervinguts de DVAPT poden dur una vida normal i, sovint, no necessiten més intervencions. No obstant això, han de fer un seguiment cardiològic.
És un tipus de cardiopatia que afecta els nadons i en la qual les dues grans artèries del cor (l’aorta i la pulmonar) neixen en el ventricle dret. Aquest tipus de malaltia pot anar associada a altres alteracions, com ara la comunicació interventricular (CIV) o l’estenosi de la vàlvula pulmonar.
La CIV consisteix en un defecte en l’envà que separa els dos ventricles. Aquesta comunicació és necessària, ja que permet que la sang oxigenada del costat esquerre vagi fins a l’aorta.
Amb la doble sortida del ventricle dret (DSVD), en canvi, es barreja la sang oxigenada amb l'altre que no ho està, fet que provoca que el nivell d’oxigen sigui més baix del que és normal. Segons les característiques de la malaltia, cal prendre mesures de correcció diferents.
D’altra banda, alguns infants presenten estenosi de la vàlvula pulmonar, que és una obstrucció que es produeix en el pas de la sang cap als pulmons.
La doble sortida del ventricle dret es diagnostica mitjançant un ecocardiograma. Cada cop més es pot detectar en la fase prenatal o quan el bebè acaba de néixer. En alguns casos, també s’han de fer proves d’imatge o un cateterisme per estudiar en detall la DSVD i veure quina és la correcció quirúrgica més adient.
La DSVD i les lesions que hi estan associades es corregeixen amb una cirurgia que s’acostuma a fer en els primers sis mesos de vida. Amb aquesta intervenció es connecta el ventricle esquerre amb l’aorta i, així, es tanca la comunicació interventricular.
Els nadons que no tenen estenosi pulmonar també se sol realitzar un bandatge que consisteix a col·locar una banda que estreny l’artèria pulmonar per disminuir-ne el flux, que està en augment.
En els nens que tenen estenosi pulmonar se’ls ha de practicar una intervenció diferent. En aquest cas, s’ha de reparar la vàlvula amb un pegat d’ampliació o, en els casos més greus, a través d’un conducte. Si l’estenosi és greu pot ser necessària una cirurgia intermèdia per augmentar el flux pulmonar i obtenir uns nivells d’oxigen a la sang convenients abans de la correcció definitiva.
La majoria dels pacients no requeriran cap més intervenció al llarg de la seva vida, excepte els menors als quals se’ls hagi col·locat una correcció com un conducte cap a l’artèria pulmonar. En aquest cas, segurament, faran falta altres procediments. No obstant això, la majoria dels infants tractats podran tenir una vida normal, tot i que hauran de fer un seguiment amb un cardiòleg.
Són malalties hereditàries que afecten el cor i l’aorta. Inclouen un conjunt de malalties com ara les miocardiopaties, canalopaties i aortopaties de base genètica.
Les miocardiopaties són les malalties del miocardi. N’hi ha de diversos tipus: dilatada, hipertròfica, no compactada, displàsia arritmogènica del ventricle dret i/o esquerre i la restrictiva. Per al seu diagnòstic es fan servir les tècniques d’imatge. El tractament mèdic i, si és necessari, la implantació de dispositius tipus desfibril·lador-resincronitzador, permeten evitar complicacions i una millor qualitat de vida dels pacients.
Per al diagnòstic de les canalopaties, com ara la síndrome de Brugada, la síndrome de QT llarg i QT curt, i la taquicàrdia ventricular catecolaminèrgica polimòrfica, són importants les proves de provocació farmacològica. El tractament és mèdic i, a vegades, pot ser necessari implantar un dispositiu desfibril·lador.
Les aortopaties, o malalties de l’aorta, familiars com ara la síndrome de Marfan, Loeys-Dietz i Ehlers-Danlos vascular, entre d’altres, necessiten tècniques d’imatge per fer-ne un diagnòstic acurat. El tractament mèdic i la cirurgia electiva aòrtica permeten evitar-ne complicacions.
Els símptomes de les cardiopaties familiars són:
La prevalença d’aquestes malalties pot variar entre l’1/500 en la miocardiopatia hipertròfica, l’1/5.000 en les canalopaties i l’1/5.000-10.000 en la síndrome de Marfan. Per tant, algunes d’aquestes malalties es poden considerar minoritàries.
Per fer-ne el diagnòstic s’utilitzen:
El tractament pot necessitar cirurgia aòrtica, l’ús del desfibril·lador automàtic implantable-resincronitzador o l’ablació septal.
En el conjunt de cardiopaties familiars és important la recerca de familiars afectats. El cribratge familiar permet detectar casos no diagnosticats i fer-ne un tractament precoç i, en alguns casos, un diagnòstic de preimplantació.
El càncer és la capacitat anormal de les cèl·lules de multiplicar-se ràpidament, que s’estenen i envaeixen teixits o parts de teixits propers. També es poden disseminar a altres òrgans i, això, és el que es coneix com a “metàstasi”.
En total, hi ha més de 200 tipus de càncer diferents. Normalment, es classifiquen segons el teixit i òrgan on s’origina. En moltes ocasions, inclou diferents subtipus moleculars que marcaran el full de ruta del seu tractament i les opcions terapèutiques.
El càncer és una malaltia complexa, que varia segons la seva classificació, localització, tumors, malignitat, causes i abordatges.
Els símptomes del càncer poden ser variats i depenen molt del tipus de tumor. Molts càncers, però, poden donar signes d’alarma com ara:
Si excloem els casos de càncer de pell o melanoma, a Catalunya es van diagnosticar 39.900 casos el 2015. En concret, va afectar 23.600 homes i 13.300 dones. Pel que fa a la taxa d’incidència és de 345 casos per 100.000 homes i 217 per 100.000 dones. En el cas dels homes, el càncer més freqüent és el de pròstata, seguit del colorectal i de pulmó. En les dones els més habituals són els càncers de mama, colorectal i de pulmó. La taxa de mortalitat d’aquesta malaltia se situa al voltant dels 109 casos per 100.000 homes i 55 casos per 100.000 dones.
Per detectar els càncers es fan diverses proves com poden ser analítiques de:
També es poden demanar proves d’imatge com ara:
Finalment es demanen proves de teixits:
El càncer es tracta d’una manera multidisciplinària i es combinen diferents especialitats mèdiques per establir-ne un tractament adequat. Aquest tractament segueix un protocol: cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. També hi ha altres teràpies específiques en alguns tumors com ara l'hormonoteràpia, les teràpies dirigides o la immunoteràpia.
Hi ha una sèrie de factors que influeixen o incideixen en el càncer:
A més, hi ha programes de cribratge per a alguns tipus de càncer.
Els anells vasculars, que afecten bàsicament els menors, són alteracions que es produeixen en el recorregut de les grans artèries (aorta) i que comprimeixen estructures veïnes com ara la tràquea o l’esòfag. Hi ha diverses alteracions que provoquen aquesta anomalia. Entre les més freqüents es troben: el doble arc aòrtic, la cingla pulmonar o l’arc aòrtic dret amb la subclàvia esquerra aberrant.
En els casos menys severs és difícil detectar les anomalies, ja que l’infant pot ser que no presenti símptomes. Ara, en la majoria d’ocasions el menor pot tenir:
En els casos més severs els símptomes poden aparèixer durant el primer any de vida. Això succeeix quan el nadó té molta dificultat per respirar amb gemec audible, sobretot amb el plor. Si el bebè presenta aquest símptoma, el més important és acudir als experts o professionals que descartin la presència de l’anell vascular.
Per fer el diagnòstic s’han de dur a terme proves com ara una ecocardiografia i l’estudi de l’aorta. A més, la sospita es pot corroborar amb un angio-Tac, que ens permetrà saber amb exactitud la distribució dels vasos sanguinis i la relació amb altres estructures com ara la tràquea o l’esòfag.
Aquesta anomalia només es pot curar quirúrgicament i es fa sense circulació extracorpòria, excepte en el cas de la cingla pulmonar. La intervenció serveix per alliberar les estructures comprimides a través de la reposició o divisió de vasos que causen la compressió.
Com a protocol, es fa una fibrobroncoscòpia per valorar la tràquea i els bronquis durant l’acte quirúrgic i se n’observen els canvis després de l’operació.
Després de la cirurgia els infants poden tenir una vida normal.
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.