Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
Et detallem els serveis i les unitats que formen part de l'Hospital Vall d'Hebron i les principals malalties que tractem. També t'oferim recomanacions basades en allò que l’evidència científica ha demostrat eficaç per garantir el benestar i la qualitat de vida.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
El tractament de la insuficiència renal té quatre pilars fonamentals.
Els controls de la tensió arterial si és alt, de les xifres d'urea elevades, del desequilibri de sals minerals (sodi, potassi, calci, fosforo, magnesi), de l'acidosi i de l'anèmia.
Les proves analítiques donen molta informació per caracteritzar l'origen i el grau de gravetat de la malaltia renal. La biòpsia renal permet fer un estudi microscòpic que moltes vegades és imprescindible. Les proves genètiques donen també informació molt rellevant.
Hi ha tres nivells diferents de tractament:
a) el mèdic, amb la utilització de medicaments o hormones per suplir les funcions alterades esmentades: una dieta que generi poca urea o que contingui poc potassi, fàrmacs que controlen l'excés o defecte de sodi, potassi, calci, fosforo, magnesi, o la presència d'acidosi, i fàrmacs per tractar l'anèmia.
b) les mesures de depuració extrarenal: l'hemodiàlisi (pas de la sang per un circuit extern que fa la depuració i de les substàncies tòxiques per mitjà d'un filtre adequat), i la diàlisi peritoneal en la qual s'instil·la una solució en la cavitat peritoneal del pacient, i en extraure-la, fer el segrest de les substàncies tòxiques que normalment apareixerien en l'orina.
c) el trasplantament renal, de donant viu o de donació cadavèrica. En aquest cas el nou ronyó supleix la funció dels ronyons malalts. La durada de l'empelt renal és variable i depèn del control dels episodis de rebuig que es poden produir, un cop efectuat el trasplantament. Un pacient jove amb insuficiència renal, pot necessitar més d'un trasplantament renal al llarg de la seva vida, tot i que la vida útil dels empelts millora dia a dia amb l'aparició de nous fàrmacs immunosupressors.
El tractament dels trastorns cognitiu-conductuals depèn de la malaltia detectada.
En el cas de les malalties genètiques, un tractament específic no és possible moltes vegades, però és necessària sempre l'anàlisi i la detecció precoç.
En el cas de les malalties metabòliques hi ha dietes o fàrmacs específics dirigits a corregir totalment o en part el trastorn metabòlic detectat.
La ultraseqüenciació del genoma humà permet actualment detectar centenars d'alteracions genètiques amb una petita mostra de sang, de la que s'extrau la informació genètica. Hi ha bases de dades a tots els països desenvolupats que treballant en xarxa comparteixen informació per tal d'agrupar casos esporàdics de tot el món, per a la recerca conjunta de la traducció que aquesta alteració té en el comportament o l'aprenentatge de la persona.
Així mateix, l'estudi bioquímic de les vies metabòliques de l'organisme cada vegada és més complet i es poden dissenyar d'aquesta manera fàrmacs específics per a cada situació.
Un canvi de tractament, actualment en desenvolupament, és el pas de la pastilla a la cèl·lula com a tractament, en el sentit de treballar sobre la cèl·lula afectada per modificar el seu comportament. Aquesta aproximació té molt de preliminar, però és un camp que de segur tindrà un gran desenvolupament en el futur.
En l’administració del tractament de la diftèria el temps és clau. Per aquest motiu és important que s’administri en les primeres 48 hores des que apareixen els símptomes, sense esperar la confirmació del diagnòstic, que s’ha de fer al laboratori.
El tractament és l’antitoxina diftèrica I el tractament antibiòtic amb penicil·lina I G procaïna.
El trasplantament pulmonar consisteix a substituir un o dos pulmons malalts per uns altres de sans. En general, això passa quan hi ha una malaltia que comporta una insuficiència respiratòria crònica greu i progressiva. Els trasplantaments pulmonars es van iniciar el 1981 a Califòrnia. A Catalunya, aquest tipus d’intervenció es desenvolupa de forma exclusiva a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron tant per a infants com per a adults.
Actualment, es practiquen 4.000 trasplantaments pulmonars a l’any arreu del món, entre nens i adults, especialment a Europa, els Estats Units, Canadà i Austràlia. En el cas de Catalunya es fan nou trasplantaments pulmonars per cada milió de població, una xifra que la converteix en un país capdavanter. La nostra experiència va des de nadons de mesos fins a pacients de prop de 70 anys.
Normalment, és el metge pneumòleg que atén a un determinat pacient en insuficiència respiratòria crònica qui contacta amb la Unitat de Trasplantament Pulmonar de l'Hospital Vall d’Hebron d'adults o bé de pediatria. A partir d’aquest contacte el pacient serà valorat per un equip multidisciplinari per tal d’oferir-li la millor opció que pot ser el trasplantament o bé el tractament mèdic, únicament. Sempre hem de considerar que les persones que se sotmeten a un trasplantament pulmonar han de tenir la força necessària per esperar l’operació i superar-la. Aquesta qüestió fonamental i complexa ha de ser resolta per tal que el trasplantament sigui una ajuda per al pacient.
Els índexs de supervivència dels trasplantaments pulmonars són molt positius. Més de la meitat dels pacients està viu al cap de cinc anys de la intervenció i un de cada tres pacients al cap de deu anys. No obstant això, l’objectiu dels especialistes és seguir investigant per millorar aquests resultats en la prevenció del rebuig crònic i de tots els factors que faciliten aquesta complicació.
Els pacients sotmesos a un trasplantament pulmonar han de prendre crònicament un tractament immunosupressor i algunes profilaxis. La major part d’aquests tractaments són per via oral i, potser en algun cas, per via inhalada.
Per tal de prevenir les complicacions s’han de seguir els consells mèdics, dur a terme una vida ordenada i complir amb la medicació. Fora d’això, es pot fer una vida normal.
El trasplantament cardíac és la implantació d’un cor nou. Quan els òrgans que cal trasplantar són el cor i els pulmons se’n diu “cardiopulmonar”. Aquest procediment és necessari quan el pacient pateix una insuficiència cardíaca que limita la seva activitat diària i s’han exhaurit la resta d’alternatives de tractament per a la seva malaltia.
L’objectiu del trasplantament és implantar un cor procedent d’una altra persona (generalment d’un donant en mort cerebral) perquè supleixi les funcions del cor de la persona malalta. De vegades, la malaltia cardíaca ocasiona problemes pulmonars o a l’inrevés: la malaltia pulmonar ocasiona una malaltia cardíaca. En aquests casos és necessari implantar cor i pulmons, el que s’anomena “trasplantament cardiopulmonar”. Segons el tipus de malaltia, es trasplantaran un o tots dos òrgans, sempre amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici amb el menor risc.
Abans de la intervenció és necessari que un equip de professionals estudiï el pacient seguint un protocol clínic i quirúrgic amb la finalitat de tenir garanties d’èxit.
La intervenció es realitza sota anestèsia general. Durant el procés de trasplantament cardíac, s’extreu el cor malalt i en el seu lloc se n’implanta un de nou. En algunes ocasions és necessari trasplantar, també, els pulmons.
Per realitzar aquestes intervencions és necessari un equip multidisciplinari de professionals altament especialitzats i amb experiència, a més de la tecnologia més avançada i instal·lacions adients.
El postoperatori té lloc a la Unitat de Cures Intensives, on metges intensivistes, cirurgians cardíacs, cardiòlegs i pneumòlegs tenen cura del pacient fins que els pacients estiguin estables, que en una fase posterior es traslladaran a una planta d’hospitalització convencional.
Durant aquest procés, el metge indica el tractament immunosupressor personalitzar i el preventiu d’infeccions que el pacient ha de seguir amb les oportunes modificacions que, eventualment, es puguin produir al llarg del postoperatori.
La quimioteràpia consisteix en la combinació de diferents tipus de medicaments que destrueixen les cèl·lules canceroses de diferents maneres. Actua sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, les cèl·lules del càncer i, també, les sanes.
La quimioteràpia s’administra de diferents maneres i per diversos motius:
El cos humà està format per diferents cèl·lules que tenen un funcionament determinat. El càncer comença quan un grup de cèl·lules es reprodueix molt de pressa i de forma incontrolada. Això n’afecta la funció i, per tant, el funcionament normal del cos.
La quimioteràpia actua sobre aquestes cèl·lules que es divideixen ràpidament, que poden ser canceroses o no. Aquest fet fa que apareguin efectes secundaris, que depenen del medicament, la dosi, la durada i cada persona.
La quimioteràpia pot ser intravenosa o oral, és a dir, es pot administrar per la vena o per la boca. La primera via d’administració és la més comuna.
Per administrar aquest tractament, de vegades, es posa un catèter que es deixa fix i que va connectat a un disc per sota de la pell. A través d’aquest dispositiu s’administra la medicació. Aquest catèter rep el nom de port-a-cath, tot i que hi ha més tipus de catèters. La manera en què s’accedeix a la vena depèn de les característiques de la persona i de la durada del tractament.
La quimioteràpia s’aplica en intervals i la durada depèn del tipus de programa, control i tractament.
La quimioteràpia pot produir els efectes secundaris següents:
La miomectomia laparoscòpica és una intervenció quirúrgica que serveix per extirpar els miomes uterins, que són tumors quasi sempre benignes que apareixen a l’interior de la paret muscular de l’úter.
La prevalença dels miomes uterins és alta, al voltant del 30%. En la majoria dels casos són asimptomàtics i no necessiten tractament.
En aquelles pacients en què els miomes ocasionin simptomatologia: hipermenorrea, dolor o infertilitat, la miomectomia és una opció vàlida com a tractament.
Fins fa poc temps, la laparotomia era el procediment habitual. La indicació de la miomectomia laparoscòpica com a alternativa al tractament per laparotomia ha estat avaluat a través de diferents estudis. Exigeix cirurgians experts, amb experiència en la tècnica i bon maneig de la sutura endoscòpica.
La miomectomia laparoscòpica ofereix avantatges sobre la convencional, com ara: menor temps de recuperació postoperatòria, disminució del dolor postoperatori i menor estada hospitalària. No obstant això, suposa un major temps quirúrgic i necessita una adequada avaluació preoperatòria, ja que la mida, nombre o localització dels miomes pot ser un factor limitant que faci triar un abordatge laparotòmic.
Des de juny de 2009, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron disposem del sistema robòtic da Vinci que ha suposat un important suport tècnic en la sutura de miomes de difícil localització o quan hi ha afectació de cavitat endometrial i es preveu que calgui reparar-la. En aquests casos, el sistema da Vinci ha suposat una ampliació de les indicacions de cirurgia tancada a la nostra unitat.
Aquest tractament el du a terme el Servei de Ginecologia.
La Unitat de Salut Mental Perinatal ofereix una assistència clínica d'alta qualitat a les dones amb problemes de salut mental i addiccions durant l'embaràs.
La Unitat de Salut Mental Perinatal es va crear per poder acompanyar dones amb problemes de salut mental i addiccions durant l'embaràs i el puerperi, d'una manera multidisciplinària i des d’una perspectiva feminista interseccional que garanteixi els drets humans de les dones. L'Equip de Salut Mental i Gestació està format per professionals de psiquiatria, psicologia, neonatologia, obstetrícia, infermeria i treball social.
La Unitat disposa de consultes externes d'obstetrícia i psiquiatria, i també s'atenen les pacients ingressades durant l'embaràs o el puerperi.
La Unitat d'Obstetrícia Social ofereix assistència clínica durant l'embaràs a dones i famílies amb risc de vulnerabilitat social.
La Unitat d'Obstetrícia Social es va crear per poder acompanyar dones amb risc de vulnerabilitat social durant l'embaràs i el puerperi d'una manera multidisciplinària i coordinada.
Al Servei d’Obstetrícia i Medicina Reproductiva atenem les dones embarassades, considerant la salut de la mare i la del futur nadó en primer lloc, i respectant sempre els desitjos de la mare, tant si vol un part natural com un part per cesària.
A més, per a les dones que volen ser mares i necessiten ajuda tècnica, disposem d'un laboratori de reproducció assistida d’última tecnologia. També oferim la possibilitat de guardar els òvuls congelats a les dones diagnosticades d'un càncer, atenció i suport a les dones que han patit avortaments espontanis consecutius, i atenció ginecològica a nenes, adolescents i dones que entren en la menopausa o tenen un problema de salut. Al Servei d’Obstetrícia i Medicina Reproductiva som un referent a escala mundial en diagnòstic prenatal i cirurgia intrauterina.
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.