Amb molta freqüència senten que “alguna cosa dolenta” passarà si no aconsegueixen realitzar les compulsions, per la qual cosa se senten “obligats” a dur-les a terme. Aquest fet els en genera molta ansietat i angoixa, ja que se senten responsables que pugui passar una desgràcia.

Poden arribar a desvincular-se de les activitats de la vida diària o evitar-les per complet a causa del temor a les obsessions o als comportaments compulsius.

També podrien arribar a tenir dificultats amb les activitats quotidianes (cuinar, netejar, banyar-se, etc.) i patir nivells d’ansietat més elevats.

Dur a terme algunes recomanacions et pot ajudar a “conviure” o a superar un Trastorn Obsessiu Compulsiu.

No obstant això, si no n’hi hagués prou amb les recomanacions i el trastorn es complica, hauràs d’anar a un PSICÒLEG I/O PSIQUIATRE per complementar els nostres consells amb un altre tipus de tractament (teràpia cognitiu conductual, tractament farmacològic.)

RECOMANACIONS PER INTENTAR SUPORTAR O SUPERAR LES TEVES OBSESSIONS I COMPULSIONS:

• Has de creure que pots superar-lo i estar decidit a vèncer el teu problema
• Hauràs d’aprendre a perdre la por dels teus pensaments obsessius, a deixar que la teva ment pugui pensar “ximpleries”, sense espantar-t’hi, ja que no suposa cap perill real.
• Pel que fa als teus rituals, hauràs de canviar la teva manera de fer-los i tenir clar que l’objectiu final serà eliminar-los.
• Quan pensis que si no fas el ritual, et passarà quelcom de dolent a tu o a algun ésser estimat, intenta adonar-te que és una preocupació totalment irracional i falsa.
• Experimentaràs ansietat durant una estona, però després es reduirà com si haguessis dut a terme el ritual.
• Pren consciència que no ha passat res de dolent quan has sentit l’impuls de dur a terme el teu ritual i no ho has fet.
• Hi ha una part del teu cervell que se n’adona perfectament que tot això és “absurd” i no pot passar res de dolent perquè no duguis a terme els teus rituals.
• Els rituals et tranquil·litzen en el moment en què els duus a terme, però augmenten el problema a mitjà i llarg termini. Utilitza la distracció (trucar a algú, fer un tomb, tècniques de relaxació...) per disminuir la teva ansietat.
• Accepta els teus pensaments irracionals i deixa’ls allà, sense lluitar contra ells, veient-los com el que són -pensaments desagradables- però tenint clar que no suposen cap perill i que s’aniran debilitant fins a desaparèixer.
• Digues-te a tu mateix: no passa res si tinc obsessions, per més ximpleries que pensi, no pot passar res de dolent
• Escriu i grava en un àudio els teus pensaments “absurds” per poder escoltar-los una vegada i una altra i així adonar-te que són completament falsos i inofensius.
• Centra’t en la teva vida normal; quan ho facis, els pensaments desagradables aniran desapareixent de mica en mica.
• No et sentis culpable per tenir l’obsessió, accepta-la.

Per intentar disminuir i fins i tot eliminar les compulsions o rituals:

• Posposa o ajorna un temps el ritual; mentrestant, convé que et distreguis pensant en coses interessants i duent a terme activitats agradables (com xerrar amb algú, escoltar la teva música favorita, jugar amb la teva mascota, fer exercici...)
• Du-lo a terme de manera més lenta; pots ajudar-te duent a terme diverses respiracions diafragmàtiques lentes.
• Canvia algun aspecte del ritual, per exemple, si utilitzaves un sabó determinat, canvia de marca; si tocaves repetidament un objecte, toca’n un altre; si duies a terme el ritual a una habitació, du-lo a terme a una altra; si ho feies dempeus, fes-ho assegut.
• Afegeix una conseqüència al ritual: cada vegada que ritualitzis n’has de dur a terme alguna tasca addicional que no tingui relació amb les teves compulsions. Es tracta que sigui quelcom de costós pel que fa a temps i esforç que t’ajudi a no dur a terme el ritual. Per exemple: si duus a terme el ritual, després has de conduir durant una hora o netejar la casa o fer un tomb durant 30 minuts o fer 10 flexions, etc.
• Fes exercici de manera habitual, ja que redueix l’ansietat i això farà que tinguis menys obsessions i compulsions.

D'acord amb la gravetat dels símptomes i el nivell d'ajuda que precisen els afectats, s'han descrit 3 graus diferents d'afectació (Grau 1, requereix ajuda, Grau 2, precisa força ajuda, Grau 3 requereix molta ajuda). Cal també especificar si s'acompanyen o no de discapacitat intel·lectual, si presenten dificultats en el llenguatge, si estan associats a patologia mèdica o genètica o a un factor ambiental conegut, si estan associats a un altre trastorn del desenvolupament neurològic mental o del comportament i si estan o no associats a catatonia.

La genètica té un paper fonamental en l'etiologia dels trastorns de l'espectre autista, juntament amb factors de risc prepart i neonatals.

Els símptomes

Els símptomes comuns a tots els trastorns de l’espectre autista són:

Dèficits en la reciprocitat socioemocional, en la comunicació no verbal i  en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions socials. Per altra banda, mínim dos dels següents:

a) moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius.

b) rigidesa cognitiva

c) interessos restringits

d) hiper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn

A qui afecta la malaltia

Els trastorns de l’espectre autista es poden observar en persones d’arreu del món i en tots els grups racials, ètnics i socioeconòmics. Aquest trastorn ocorre 4 vegades més sovint en nens que en nenes.

El diagnòstic

El diagnòstic és observacional per part del psiquiatre infantil i del neuròleg pediàtric.

També es recomana una valoració per un equip multidisciplinari. Cal incloure avaluació de l'individu, entrevista de cuidadors o altres informants, informació de l'escola o lloc de treball i realitzar avaluació del nivell cognitiu i del llenguatge. Per altra banda, s'han de fer exploracions complementàries (analítiques, genètica, proves neuroimatge) en cas que se sospiti una etiologia concreta. Les anàlisis genètiques poden detectar una causa etiològica fins a un 10% dels casos aproximadament.

El tractament habitual

Avui en dia no es disposa de prou evidència científica per a recomanar de manera rutinària l'ús de cap fàrmac específic per a l'abordatge dels símptomes nuclears dels TEA. Però sí que es disposa de fàrmacs eficaços per tractar les comorbiditats mèdiques o psiquiàtriques, sovint freqüents, en aquests trastorns.

Cal iniciar un abordatge psicoterapèutic de manera precoç així com utilitzar estratègies educatives a les aules d'acord amb la gravetat del trastorn psiquiàtric.

La detecció precoç, l'abordatge psicoterapèutic i les diferents aproximacions educatives fan que l'aprenentatge i la conducta social dels afectats millori substancialment i tinguin una qualitat de vida que els permeti una certa autonomia i independència en la vida de cada dia.

La investigació tant de l'estructura com de la connectivitat cerebral, i en paral·lel els estudis genètics, fa que es pugui pensar cada vegada més en tractaments eficaços per a aquest trastorn. De fet, actualment hi ha diversos assajos clínics en marxa que tenen com a diana terapèutica els símptomes nuclears dels TEA.

Les proves més habituals

Hi ha un conjunt de proves que poden ajudar a descartar altres afectacions associades o una etiologia concreta de la clínica d'autisme com són l'electroencefalograma, les proves de neuroimatge, i proves analítiques per descartar malalties metabòliques. L'estudi genètic és necessari en cas que hi hagi sospita d'una alteració genètica específica.

Prevenció

Les visites pediàtriques de control evolutiu del nen sa, són fonamentals per a la detecció precoç.