Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La donació de medul·la òssia té unes característiques diferents de la donació de sang convencional, ja que interessa obtenir les cèl·lules mare (precursors hematopoètics) que donen lloc als diferents tipus de cèl·lules existents a la sang circulant, i que permetran repoblar la medul·la òssia de la persona receptora.
La donació de precursos hematopoètics es pot dur a terme de dues maneres:
La diàlisi peritoneal és un tractament que substitueix la funció dels ronyons utilitzant el peritoneu com a filtre natural per eliminar toxines i líquids. Permet depurar la sang de manera contínua en pacients amb insuficiència renal.
El procediment és el següent: cal practicar la inserció d'un catèter al voltant del melic per a la infusió del líquid de diàlisi. Aquest líquid es deixa un temps a la cavitat peritoneal i s'intercanvia per un de nou, en forma de passis successius.
La diàlisi peritoneal es pot fer en el domicili del pacient i també a la nit, amb la qual cosa hi ha una preservació important de la qualitat de vida del pacient.
Possibles complicacions de la diàlisi peritoneal, són les peritonitis o infecció del líquid de diàlisi que comporta infecció i inflamació del peritoneu. El tractament antibiòtic soluciona aquesta complicació.
L'hemodiàlisi es considera generalment, com a un pas intermedi entre la insuficiència renal avançada i el trasplantament renal.
L’hemodiàlisi és un tractament que substitueix la funció dels ronyons mitjançant una màquina que filtra la sang i elimina toxines i líquids. S’utilitza en persones amb insuficiència renal quan els ronyons no poden fer aquesta funció adequadament.
Les persones amb insuficiència renal que entren en programa d'hemodiàlisi tenen una funció inferior al 10% de la funció normal. Amb xifres superiors de funció, generalment no és necessària l'hemodiàlisi.
Cal practicar l'hemodiàlisi de forma periòdica, en sessions d'unes quatre hores i generalment tres cops per setmana, tot i que la durada i la freqüència depenen de cada pacient i de cada circumstància.
El fonament de l'hemodiàlisi és biofísic, en el sentit que la sang quan passa per un filtre, intercanvia substàncies amb el líquid que hi ha present a l'altra banda del filtre i que és mogut en circulació per una màquina. Per a l'intercanvi, la sang s'allibera de la urea, del potassi, del fòsfor, i de diferents substàncies que s'acumulen pel dèficit del funcionament renal. El pas de les substàncies a través de la membrana es fa en part espontàniament, per quèn hi ha diferents concentracions de les diferents substàncies i la tendència és a igualar-se, i també per mitjà de canvis en la pressió que exerceix la màquina d'hemodiàlisi.
Possibles complicacions de l'hemodiàlisi,són la infecció del catèter o l'esgotament dels accessos vasculars en pacients que estan durant anys amb hemodiàlisi.
Tot que l'hemodiàlisi pot durar anys, generalment és un pas intermedi entre la insuficiència renal i el trasplantament.
El trasplantament renal és el tractament més eficaç per a la insuficiència renal crònica, ja que substitueix la funció del ronyó malalt. Tot i comportar riscos, permet millorar notablement la qualitat de vida i recuperar una activitat diària gairebé normal.
És molt important considerar que la persona que rep un trasplantament de ronyó ha de prendre medicació durant tota la vida per tal que no es produeixi rebuig de l'òrgan trasplantat. Calen també visites periòdiques per controlar la funció del ronyó trasplantat i per monitorar en sang els nivells dels fàrmacs empleats per al control del rebuig. Els fàrmacs que es fan servir disminueixen en part les defenses de l'organisme i afavoreixen l'aparició d'infeccions oportunistes i de malalties neoplàsiques. Cal llavors un estricte control per a controlar el grau d'immunosupressió que convé en cada moment. En diferents moments de l'evolució del trasplantament renal pot ser necessària la pràctica d'una biòpsia renal per a conèixer l'estat real de l'empelt, perquè les analítiques en sang donen sempre una indicació indirecta. La supervivència del pacient trasplantat renal es pot arribar a equiparar al de la població general, però per a això cal tenir en compte els factors esmentats a més de cuidar la salut cardiovascular, és a dir el pes, la glucèmia i els lípids en sang a més de la tensió arterial.
La pràctica del trasplantament renal suposa una preparació acurada un cop el pacient està en insuficiència renal. Cal un donant del ronyó, que pot ser una persona viva o pot ser també un ronyó procedent d'un cadàver. En els dos casos el resultat és molt bo i l'elecció d'un trasplantament o un altre depèn de circumstàncies personals en cada pacient. Per exemple, s'escollirà un ronyó de donant viu si hi ha un voluntari que faci la donació i si les proves de compatibilitat que es fan abans de fer el trasplantament ho permeten. Si no hi ha donant, es recorrerà a una donació de cadàver, sempre amb les proves de compatibilitat siguin favorables.
Les proves diagnòstiques relacionades amb el trasplantament renal comprenen l'estudi que es fa abans de la seva pràctica. Comprenen estudis generals de l'estat del pacient receptor per tal que pugui superar la cirurgia sense problemes com també proves immunològiques per minimitzar el risc d'un rebuig.Les proves de preparació al trasplantament comprenen estudis d'imatge (ECO, TAC) per determinar la millor zona d'implantació, les proves de compatibilitat, i després les proves de seguiment (ecografies i analítiques de control).
Per a assegurar l'èxit del trasplantament, és a dir una bona funció inicial i que es prolongui al llarg del temps:
A Catalunya es fan més de 500 trasplantaments de ronyó cada any, amb molt bona supervivència del ronyó trasplantat, que és no obstant variable i que no permet fer una predicció en cada cas individual. A mesura que el coneixement i la tecnologia avancem, és possible un seguiment i un control cada vegada més acurat del ronyó trasplantat per a allargar la seva durada.La biotecnologia i la recerca translacional (que posa en xarxa diferents especialitats biomèdiques) poden donar avenços importants en els pròxims anys. De tota manera, actualment l'èxit del trasplantament renal es basa en gran part en el compliment exacte de la medicació contra el rebuig.
Tot i que no hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de la fatiga crònica, es pot fer un abordatge terapèutic multidisciplinari que pot ajudar als pacients a millorar la seva qualitat de vida. L'objectiu és reduir els símptomes de la malaltia i els problemes crònics associats per tal de poder superar les possibles limitacions en les activitats de la vida diària.
L'abordatge terapèutic multidisciplinari del malalt amb SFC s'hauria de basar en quatre pilars bàsics:
El tractament de les malalties renals se centra en controlar els factors que afecten la funció del ronyó, com la tensió arterial i els desequilibris metabòlics. Un bon diagnòstic permet adaptar el tractament i frenar la progressió de la malaltia.
Hi ha tres nivells diferents de tractament:
a) el mèdic, amb la utilització de medicaments o hormones per suplir les funcions alterades esmentades: una dieta que generi poca urea o que contingui poc potassi, fàrmacs que controlen l'excés o defecte de sodi, potassi, calci, fosforo, magnesi, o la presència d'acidosi, i fàrmacs per tractar l'anèmia.
b) les mesures de depuració extrarenal: l'hemodiàlisi (pas de la sang per un circuit extern que fa la depuració i de les substàncies tòxiques per mitjà d'un filtre adequat), i la diàlisi peritoneal en la qual s'instil·la una solució en la cavitat peritoneal del pacient, i en extraure-la, fer el segrest de les substàncies tòxiques que normalment apareixerien en l'orina.
c) el trasplantament renal, de donant viu o de donació cadavèrica. En aquest cas el nou ronyó supleix la funció dels ronyons malalts. La durada de l'empelt renal és variable i depèn del control dels episodis de rebuig que es poden produir, un cop efectuat el trasplantament. Un pacient jove amb insuficiència renal, pot necessitar més d'un trasplantament renal al llarg de la seva vida, tot i que la vida útil dels empelts millora dia a dia amb l'aparició de nous fàrmacs immunosupressors.
La major part dels accidents cerebrovasculars es produeixen quan els coàguls passen a través d’un vas sanguini cerebral o bloquegen el pas de la sang en aquesta àrea, és el que s’anomena accident cerebrovascular isquèmic.
El tractament de l’accident cerebrovascular es fa de diverses maneres, principalment quirúrgiques i farmacològiques.
Pel que fa al tractament farmacològic, té l’objectiu de dissoldre els coàguls que obstrueixen la circulació al més aviat possible gràcies a l’administració d’uns fàrmacs que s’anomenen trombolítics.
Els trombolítics, si s’administren durant les 3 h posteriors a l’inici dels primers símptomes, permeten limitar el dany i la discapacitat que produeix un accident cerebrovascular.
Abans d’administrar aquest tractament, cal:
El fàrmac dissol el coàgul que obstaculitza la circulació sanguínia en la zona del cervell afectada.
El risc més comú és l’hemorràgia cerebral.
Tot i que la migranya no es cura, un tractament adequat pot alleugerir-ne el dolor i prevenir-ne l'aparició.
La migranya es pot pal·liar amb:
En el primer grup, destaquen els antiinflamatoris i els triptans. El tractament preventiu s'indica quan la migranya és molt freqüent o no respon adequadament al tractament simptomàtic.
L'elecció del tractament simptomàtic i preventiu l'ha de fer i controlar un metge o una metgessa. És molt important evitar l'automedicació, per prevenir l'aparició de cefalea crònica diària, que es desencadena per l’abús de medicació analgèsica. Els medicaments que no requereixen recepta i els que són receptats que s'usen amb freqüència o en dosis grans poden causar altres problemes.
La base per a la recuperació és el tractament farmacològic, que ha millorat molt en els darrers anys, i l’adopció d’hàbits de vida saludable.
Pel que fa al tractament, hi ha diverses opcions, com ara els corticoides, immunosupressors i agents biològics, que es fan servir tenint en compte l’activitat o la localització de la malaltia, i segons les complicacions que pugui presentar.
El més important, un cop acordat el tractament amb l’especialista és no deixar-lo, ja que això implicaria recaigudes i un mal control de la malaltia.
Actualment, hi ha dos fàrmacs que serveixen per tractar la malaltia de Chagas: benznidazole i nifurtimox.
En cas que es desenvolupi una malaltia cardíaca i/o digestives, cal un tractament específic.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades