Els ronyons es beneficien d'una dieta saludable, d'un consum relativament abundant d'aigua i de l'abstenció del tabac. També és important uns bons hàbits regulars en la defecació i en la micció, en el sentit que l'estrenyiment i aguantar la necessitat d'orinar, són hàbits que perjudiquen el normal funcionament dels ronyons. El consum d'aigua pura, sense cap substància en solució, a part de les que constitueixen aliment com la llet, el caldo i de les infusions com el cafè o el té, és necessari per al bon funcionament renal.

La quantitat d'orina que emet una persona sana és variable depenent de la quantitat d'aigua que begui, de la temperatura ambiental, del fet que estigui en repòs, en exercici, etc. Normalment en el cas d'una persona adulta sana, se situa entre 1 i 2 litres per dia. No necessàriament es millora el funcionament renal amb un excés d'aigua.

L'exercici i una dieta rica en fibra afavoreix uns hàbits en la micció i en les deposicions que afavoreixen la funció renal. En el cas de malalties associades, com és el cas molt freqüent de la diabetis, el bon control metabòlic de la diabetis és essencial per al manteniment de la funció renal. El control de la tensió arterial, que moltes vegades té un origen no conegut, és bàsic també per al manteniment de la funció renal.

Beure és essencial per evitar la deshidratació

Cada vegada que els nens fan diarrees o vomiten perden líquids i els han de recuperar bevent, el que s’anomena per via oral. Per aconseguir-ho, es poden usar sèrums hiposòdics.

Si vomita amb facilitat, cal que es prengui el sèrum hiposòdic a poc a poc (una cullerada cada 5 minuts). I si no vomita, cal anar augmentant la quantitat progressivament.

Quan no vomiti, cal oferir-li petites quantitats de menjar. Mai no s’ha de forçar que mengi i l’aportació de líquids ha de continuar entre els àpats.

Com preparar solucions líquides per tractar les diarrees

Solució hiposòdica

• Dissoldre la pols del sobre en 1 L d’aigua (no cal que sigui embotellada)
• S’ha de beure a temperatura ambient i no es pot prendre passades 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sals de rehidratació oral

• Dissoldre el contingut d’un sobre en 250 cc d’aigua tèbia i remenar-ho fins que es dissolgui.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Aigua d’arròs

• En un litre d’aigua bullent s’hi afegeix una tassa de cafè d’arròs. Es deixa bullint mitja hora, aproximadament.
• Quan apaguem el foc, colem l’arròs i deixem l’aigua que ha quedat a la nevera, un cop s’hagi refredat.
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

Sèrum fet a casa amb sucre i sal 

• Afegeix una culleradeta de les de cafè de sal i dues de sucre a 250 cc d’aigua i remena-ho fins que es dissolgui.
• Hi pots afegir unes gotes de llimona
• Només es pot prendre durant 24 hores. Si se’n necessita més, cal fer-ne de nova.

El menjar

El nen no ha d’estar en dejú. Cal anar-li oferint menjar sense forçar-lo. Normalment, els infants amb gastroenteritis no tenen gaire gana. En el cas d’alletament matern, cal augmentar el nombre de preses. Els biberons de llet s’han de seguir fent amb les dosis habituals, no s’han de diluir.

D'altra banda, la dieta astringent no és imprescindible, n’hi ha prou amb una alimentació suau, que li vingui de gust. Els aliments que toleren millor són els cereals, arròs i blat; la patata; el pa; la carn magra; la verdura; el peix; el iogurt i la fruita. Cal evitar els aliments flatulents, amb molt de greix i sucre.

Anar a Urgències

• Si vomita molt i no tolera sòlids ni líquids o vomita malgrat que no hagi pres res
• Si els vòmits són de color verdós, tenen sang o semblen pòsits de cafè
• Si està endormiscat, excessivament decaigut, té molta set, plora sense llàgrimes, orina poc, té els ulls enfonsats o costa molt despertar-lo
• Si les deposicions són molt líquides, abundants i freqüents, de manera que el nen no pot recuperar el líquid perdut
• Té febre alta que no baixa amb els antitèrmics habituals
• Si és menor de 3 mesos i ha vomitat dues o més preses
• Si els vòmits van acompanyats de molt dolor abdominal i mal de cap

Més recomanacions

Per reposar el líquid perdut, no feu servir solucions casolanes, ni refrescos comercials. Són recomanables les solucions preparades per a la rehidratació.

No administreu medicaments per als vòmits o la diarrea sense consultar-ho amb un pediatre.

Recomanacions

Actualment, l'Alzheimer és la forma més comuna de demències en la gent gran. Habitualment, les famílies de les persones amb aquesta malaltia s’han d’adaptar a una nova situació. Si tens cura d’un malalt d’Alzheimer, t’oferim unes recomanacions:

• Sempre que sigui possible, és convenient mantenir una rutina.
• Comprova que el malalt es pren la medicació correctament.
• Respecta els seus gustos i costums.
• Assegura una correcta il·luminació, diürna i nocturna, dels espais on viu.
• El contacte físic el pot tranquil·litzar en moments d’angoixa, però ves amb compte perquè no ho interpreti com un gest dominant.
• Evita els enfrontaments.
• Distreu-lo perquè se centri en temes reals.
• Mantingues la calma i la serenor, ajuda-la a no posar-se nerviosa.
• Adequa el teu llenguatge a les limitacions que ha causat la malaltia. Sigues receptiu als intents de comunicar-se.
• No discuteixis sobre al·lucinacions i deliris. Si persisteixen o són molt greus, consulta l’especialista.
• Davant de qualsevol canvi o malestar del malalt és important que tinguis en compte que la febre, la deshidratació, el restrenyiment, les infeccions (urinàries o respiratòries) o els efectes secundaris dels medicaments en poden ser la causa.
• També són importants les revisions auditives i visuals són necessàries.

Aquesta malaltia es manifesta amb el deteriorament cognitiu de la persona i trastorns de la conducta, fet que genera una gran dependència. En la major part dels casos, la família és qui s’encarrega de la persona malalta i dins de l’àmbit familiar, en el 76% dels casos, és la dona la responsable. Si tens cura d’un malalt d’Alzheimer, tingues en compte aquestes recomanacions:

• Cuida la teva salut. Una bona alimentació, l’exercici físic i les visites al metge quan corresponguin són clau.
• Dedica’t temps. Pren-te moments per descansar.
• Accepta ajuda.

L’Organització Mundial de la Salut considera que un dia amb aquesta malaltia és tan discapacitant com la tetraparèsia, i es considera la setena malaltia més discapacitant, pel que fa a anys perduts, pel patiment i per l’absència de productivitat.

Cal aprendre com funciona un cervell migranyós: com es manifesta la migranya, què ens fa estar més disposats a patir els atacs o per què ens fa mal el cap, és fonamental per al maneig d’aquesta predisposició a patir-ne.

Què has de tenir en compte si tens migranyes?

Per al maneig de la malaltia és convenient fer un calendari amb els dies i les escales que quantifiquen la discapacitat i l’impacte de la migranya a la vida dels pacients, amb aquests registres el personal mèdic té dades valuoses que li permeten aconsellar el millor tractament per a la persona afectada.

El calendari de migranyes permet:

• Fer un diagnòstic correcte.
• Trobar pautes de tractament més eficaces per a cada cas particular, ja que els símptomes, els desencadenants, el ritme de vida, les activitats i l’edat de cada persona fan que el seu mal de cap sigui únic.
• Detectar a temps si la cefalea ha evolucionat i si cal reduir, augmentar o canviar la medicació.
• Controlar, prevenir, millorar i alleujar els mals de cap.

Al web www.midolordecabeza.org trobareu, a més de calendaris en línia que podeu emplenar, altres pacients, famílies i metges interessats a aprendre sobre la migranya i altres tipus de cefalea. A més de diversos recursos per controlar i gestionar les migranyes més bé, amb consells i blogs, a més d’un fòrum per compartir experiències.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens meningitis?

El risc de contagi de la meningitis augmenta si es té contacte estret amb la persona malalta (si es dorm a la mateixa habitació, si es viu a la mateixa casa, si es fan petons a la boca...), però no cal desinfectar els objectes ni els espais perquè el meningococ resisteix molt poc temps fora de l’organisme.

Prevenció

Les mesures per prevenir aquesta malaltia són:

• La quimioprofilaxi (tractament amb antibiòtics)
• La vacunació

L’actuació adequada davant d’un cas de meningitis és administrar els antibiòtics a la família i a les altres persones que conviuen amb la persona afectada.

Si la malaltia la produís el meningococ del grup B, l’única mesura preventiva, i la més freqüent en el nostre país, és la quimioprofilaxi, que pretén eliminar el microorganisme de la faringe. D’aquesta manera, s’evita que durant uns dies circuli entre les persones que han pres la medicació.

En el cas que la malaltia la produís el meningococ del grup C, a més d’administrar la quimioprofilaxi, es vacunaran les persones properes que no hagin rebut la vacuna.

Si es té constància que algú ha tingut contacte íntim amb el malalt durant els deu dies anteriors a l’aparició de la malaltia i al qual no s’ha administrat quimioprofilaxi, cal comunicar-ho al personal sanitari.

Què has de tenir en compte si prens medicació antituberculosa o si vols fer una detecció precoç dels seus efectes secundaris?

Actualment, els fàrmacs per a la tuberculosi són segurs i efectius, i la majoria de persones els prenen sense problemes. En alguns casos poden aparèixer efectes secundaris, per la qual cosa és important seguir el tractament sota supervisió i consultar el metge en cas de dubte.

Un cop es comença el tractament, i per tal que aquest faci l’efecte desitjat, és recomanable seguir les indicacions següents:

• Cal prendre la medicació amb l’estómac buit (30 minuts abans de l’esmorzar).
• No s’ha de prendre junt amb antiàcids o protectors gàstrics.
• Si ets diabètic/a o pateixes gota, cal comunicar-ho al personal mèdic.
• La medicació pot anul·lar l’acció dels anticonceptius hormonals; en cas necessari, s’han de fer servir altres mètodes per evitar l’embaràs.
• Cal informar el personal mèdic de qualsevol altre medicament que s’estigui prenent.
• Encara que et trobis millor, no has de deixar de prendre el tractament durant el temps indicat. Si per algun motiu no pots prendre la medicació, consulta-ho abans amb el personal mèdic.
• L’ús d’altres medicaments (calmants de la tos, antitèrmics, herbes naturals...) pot afavorir l’aparició d’intoleràncies (digestives, hepàtiques...), per això és important consultar-ho abans de prendre’ls.
• No s’han de prendre begudes alcohòliques mentre duri el tractament.
• S’ha de fer servir crema solar d’alta protecció sempre que es prengui el sol.

Advertiments

L’orina, la femta, la suor i les llàgrimes poden ser de color vermellós-ataronjat. Aquest canvi és normal i desapareixerà quan finalitzi el tractament.

Avisa el personal mèdic si presentes algun d’aquests símptomes

• Pèrdua de la gana
• Nàusees
• Diarrea
• Dolor abdominal
• Molèsties gàstriques
• Esgrogueïment dels ulls o la pell
• Dolor o inflamació en les articulacions (genolls, turmells...) o erupcions cutànies importants
• Visió borrosa o canvis en la percepció dels colors

Què has de tenir en compte si tens una malaltia glomerular complexa o tens cura d’algú que la té?

D’una banda, la funció dels ronyons és eliminar del cos a través de l’orina les impureses generades, i regular la quantitat de líquid i d’elements químics que necessitem, com poden ser el sodi, el potassi, el fòsfor o el calci.

D’altra banda, els ronyons també participen en la regulació de la pressió arterial a través de l’activació de la vitamina D, la necessària per mantenir uns ossos sans, i en la producció de l’eritropoetina, la necessària per produir en el moll de l’os els glòbuls vermells de la sang.

Quan els ronyons no funcionen bé, les impureses que generem i l’aigua que els ronyons no poden eliminar s’acumulen a la sang i als teixits i això provoca importants trastorns de l’estat general, retenció de líquids i hipertensió arterial. Tampoc poden eliminar correctament alguns dels medicaments que prenem, per la qual cosa es poden acumular en l’organisme i això augmenta el risc de patir efectes secundaris.

Com que els ronyons no poden ajudar a fabricar la vitamina D, ni a retenir fòsfor, això provoca que els ossos es debilitin. Així mateix, els ronyons tampoc poden produir l’eritropoetina i aleshores apareix l’anèmia.

Els principals tipus de tractament substitutiu renal són:

• L’hemodiàlisi
• La diàlisi peritoneal
• El trasplantament renal

Quan els pacients no puguin beneficiar-se del tractament renal substitutiu es durà a terme un tractament conservador, encaminat a controlar els diferents trastorns i símptomes que apareguin en l’evolució de la malaltia.

La majoria de casos de glomerulonefritis no es poden prevenir, tot i que es recomana seguir un estil de vida saludable, tal com promou el Sistema Nacional de Salut:

• Mantenint els nivells de glicèmia (sucre a la sang) i de pressió arterial dins dels límits de normalitat
• Evitant els hàbits tòxics
• Fent exercici físic moderat
• Evitant l’obesitat

A més, l’aplicació de mesures dietètiques i farmacològiques pot ajudar a prevenir o a disminuir la progressió de la malaltia:

Mesures dietètiques que cal prendre

S’ha de mantenir una dieta equilibrada i cal restringir:

La sal

Com a substitutius es poden fer servir els elements següents per eliminar-ne o reduir-ne el consum:

• Fer servir hortalisses per condimentar: api, all, porro, ceba, tomàquet, pastanaga.
• Afegir herbes aromàtiques i espècies: si l’herba aromàtica és seca, es val més afegir-la-hi al final de la cocció, ja que se n’aprofitarà més el sabor.
• Aromatitzar els olis.

El potassi

Es pot treure part del potassi dels aliments amb:

• Aigua: un cop pelats i tallats els aliments, els posem en remull. Com més temps estiguin en remull i més petits en siguin els trossos, més potassi perdran. També es poden rentar diverses vegades, canviant l’aigua.
• L’ebullició: en bullir els aliments els traiem el potassi, ja que aquest queda a l’aigua. Per tant, cal evitar consumir l’aigua de la cocció. És millor canviar l’aigua després de 10-15 minuts d’estar els aliments en ebullició per una aigua neta que també estigui bullint.
• Aliments congelats: les verdures i hortalisses congelades tenen menys potassi que les fresques, tot i que conserven moltes de les seves propietats.
• Aliments en conserva: com que estan en líquid, el potassi es queda al líquid de la conserva i l’aliment en conté menys. Aquest líquid s’ha de llençar.

Les proteïnes

Tot i que són necessàries per a la reparació i formació de cèl·lules i teixits així com per al bon funcionament del sistema immunitari:

• Es desaconsella el consum de llegums i fruits secs perquè contenen molta quantitat de potassi.

Els líquids

Cal adequar les necessitats d’ingesta de líquids en cada cas particular:

• Disminuint la sensació de set.
• Bevent només quan es té set i fer-ho en un got petit.
• No tenint l’hàbit de beure.
• Prenent la medicació amb els líquids dels àpats i amb la menor quantitat possible.
• Emprant rodanxes de cítrics per estimular la salivació i humitejar la boca.
• Afegint unes gotes de vinagre a l’aigua.
• Mastegant xiclet sense sucre.
• Afegint unes gotes de llimona als glaçons abans de posar-los al congelador.
• Congelant trossets de fruita.
• Reduint el consum de refrescos tipus cola, taronjada, etc., i substituint-los per te fred o llimonada feta a casa.
• Evitant la ingesta d’alcohol.

Mesures farmacològiques que cal prendre

• És possible que els pacients hagin de prendre els mateixos medicaments que els pacients que fan tractament de diàlisi. Alguns dels fàrmacs poden ser:
  • Hipotensors: fàrmacs per disminuir la pressió arterial (inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o bloquejadors dels receptors d’angiotensina).
  • Corticoesteroides: més coneguts com a esteroides, són medicaments antiinflamatoris.
  • Immunosupressors: fàrmacs que inhibeixen el sistema immunitari.
• Es poden prendre medicaments que ajudin els pacients a alleujar els símptomes, com ara la picor, els dolors, etc.
• Es poden adoptar altres mesures, com ara:
  • Evitar el consum d’antiinflamatoris no esteroides (AINE).
  • Evitar el contacte amb dissolvents orgànics i substàncies contaminants, com ara el mercuri.

Altres educacions sanitàries vinculades

• Cura de l’orifici i del catèter de diàlisi peritoneal (DP)
• Cura del catèter central tunelitzat
• Cura de la fístula arteriovenosa (FAVI)
• Entrenament i educació sanitària en el pacient i cuidador en tractament de DP
• Recomanacions a l’alta del pacient amb síndrome nefròtic
• Recomanacions al pacient amb tractament immunosupressor

Què has de tenir en compte si has tingut lupus i has rebut l’alta hospitalària?

Els pacients que han tingut lupus i han rebut l’alta hospitalària han de tenir en compte una sèrie d’indicacions a l’hora de restablir el ritme de vida habitual:

• Protecció de la pell: és aconsellable protegir la pell de l’exposició solar, sobretot a l’estiu, mitjançant l’ús de fotoprotectors cutanis d’alta protecció així com l’ús de gorres per cobrir el cap. En el cas que hi hagi lesions cutànies, cal comunicar-ho al metge.
• Sistema articular: cal mantenir un nivell d’activitat física adequat a la capacitat física de cada pacient (caminar, nedar, fer ioga, taitxí...).
• Sistema renal: s’ha de seguir una dieta baixa en sal (disminuint la quantitat de sal dels àpats així com evitant aliments curats, envasats en llaunes, els aperitius salats, etc.).
• Realització d’activitats de lleure: fer activitats que permetin mantenir una vida social activa i, en cas que aparegui la fatiga, planificar-les de manera espaiada.

És important prendre la medicació sempre segons la prescripció del personal mèdic i visitar-lo si es presenten els símptomes següents:

• Febre (temperatura > 38 °C)
• Cames o peus inflats
• Pressió sanguínia alta
• Augment de la freqüència cardíaca en repòs
• Dificultat per respirar
• Dolor articular
• Problemes visuals
• Estat d’ànim depressiu

Què has de tenir en compte si tens infeccions osteoarticulars resistents?

D’una banda, en el moment que els pacients reben l’alta, el personal d’infermeria els proporcionarà tot el suport i l’educació necessaris perquè puguin tenir cura de la ferida de manera autònoma. La majoria de pacients porta fixadors externs que necessiten cures diàries, per la qual cosa, el personal sanitari destacarà la importància de la higiene en la zona infectada, que ha de ser netejada diàriament i curada amb l’apòsit pautat.

En el cas dels pacients que no són autònoms i no tenen cap familiar o cuidador referent per a les cures, es contactarà amb el CAP de la zona (a través de la unitat de PREALT) per tal de poder fer les cures amb la infermera referent. Si els pacients porten medicació endovenosa es contactarà amb la Unitat d’Hospitalització a Domicili per fer el seguiment i el tractament pertinents.

D’altra banda, cal explicar als pacients la importància de prendre la medicació pautada. En rebre l’alta, a la majoria de pacients se’ls recepten antibiòtics orals de llarga durada (pautats per la Unitat de Malalties Infeccioses) i se’ls recorda la importància de mantenir un horari fix i que no s’han d’oblidar de prendre la medicació.

Així mateix, se’ls recorda la importància de dur uns hàbits saludables, com ara:

• Una bona hidratació
• Una bona alimentació (basada en una dieta proteica)
• L’abandonament dels hàbits tòxics (si se’n tenen), com ara l’alcohol i el tabac

Què has de tenir en compte per prevenir el virus del Zika?

Les recomanacions per prevenir la infecció del virus del Zika s’adrecen especialment a les dones embarassades o que estiguin pensant quedar-s’hi a curt o mitjà termini. La possibilitat de transmetre la infecció al fetus fa que el col·lectiu més sensible sigui, per tant, el de les embarassades. Per aquest motiu es recomana:

• Que s’eviti viatjar a països amb risc de contagi durant l’embaràs.
• Que s’informi el professional de la salut, en el cas que l’estada en alguna d’aquestes zones ja s’hagi produït.
• Que es faci servir preservatiu durant tot l’embaràs si ha estat la parella sexual la que ha viatjat a països susceptibles de la transmissió del virus del Zika.

La prevenció de picades de mosquits

• Cal vestir-se amb peces de roba que cobreixin la major part del cos i dur barret durant tot el dia per protegir al màxim la pell de l’exposició als mosquits.
• S’han de fer servir repel·lents autoritzats seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades en el prospecte del producte.
• Cal evitar les estades innecessàries a l’exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).
• S’ha de dormir en allotjaments amb aire condicionat, ja que els mosquits tendeixen a evitar el clima fred, o col·locar mosquiteres en el llit i les portes i finestres.

La prevenció de la proliferació de mosquits

Una altra mesura de prevenció és evitar la proliferació dels mosquits, que es pot fer a partir d’una detecció i revisió periòdica dels llocs on es reprodueixen aquests insectes. Un cop localitzats els punts de cria, les mesures s’han de centrar, segons el cas, a:

• Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que hi pugui haver en els subsols dels habitatges.
• Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
• Buidar o renovar l’aigua setmanalment en el cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i cobrir, amb una tapa o tela mosquitera prima, els que no es puguin buidar.
• Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, les basses i els estanys.