Què has de tenir en compte si pateixes bronquiolitis aguda?

La bronquiolitis aguda és una infecció del tracte respiratori inferior habitual en infants més petits de dos anys. Aquesta infecció, produïda pel VRS, es manifesta amb símptomes catarrals lleus o moderades, tot i que si no es tracta, pot anar progressant i provocar quadres greus de bronquiolitis o pneumònies.

Els símptomes de la bronquiolitis aguda poden variar segons l’edat del pacient:

• En adults i la majoria d’infants sans: símptomes respiratoris de les vies altes (rinitis, tos lleu, sibilàncies lleus).
• En lactants i prematurs: habitualment, símptomes respiratoris de les vies baixes (bronquiolitis, pneumònia)

La transmissió d’aquest virus es pot produir per dues vies:

• Directament: pel contacte amb secrecions d’un individu infectat (mitjà humit)
• Indirectament: pel contacte amb superfícies, com ara mobles (per exemple, exposats a secrecions infeccioses)

Les mesures preventives per evitar la transmissió d’aquest virus són:

• La higiene de mans: cal rentar-se les mans abans de tocar l’infant.
• S’han de netejar les joguines, sobretot després que les hagin utilitzat altres infants o adults malalts.
• Cal rentar bé els estris personals (plats i biberons) i fer servir material específic per a l’infant diferent del dels adults.
• Cal usar mocadors d’un sol ús (de paper) i llençar-los immediatament (no reutilitzar-los).
• S’ha d’evitar el contacte físic de l’infant amb persones amb símptomes respiratoris o febre. Es pot evitar la infecció si ens mantenim a una distància d’1,8 m de la persona amb símptomes.
• S’han d’evitar els entorns tancats i les aglomeracions.
• S’ha d’evitar l’exposició al fum del tabac.
• Cal promoure la lactància materna, ja que protegeix de les infeccions.

L’hospitalització és més habitual en els infants que pertanyen a grups d’alt risc:

• Infants que han nascut prematurs
• Infants amb malalties pulmonars cròniques
• Infants amb cardiopaties congènites

En els casos anteriors s’aconsella administrar una profilaxi amb palivizumab, perquè està comprovat que redueix les hospitalitzacions per VRS.

Sobre el palivizumab

• És una immunització passiva que prevé la infecció per VRS (no és una vacuna).
• No acostuma a tenir efectes adversos i no interfereix en el calendari vacunal.
• Cal vetllar per al bon compliment de les dosis, ja que cada dosi té un efecte aproximat de 30 dies.
• S’ha d’administrar per un professional sanitari en una consulta hospitalària (no es pot administrar en un centre d’atenció primària).
• S’haurà d’administrar una dosi que variarà segons el pes de l’infant, un cop al mes durant el període epidèmic (cinc dosis en total) i mitjançant una injecció intramuscular a la cara i/o anterolateral de la cuixa.

Què has de tenir en compte si tens el virus del papil·loma humà?

La infecció per VPH pot produir, majoritàriament:

• Lesions benignes: com ara berrugues cutànies i genitals
• Lesions malignes: com ara alguns tipus de càncer, com per exemple el càncer de coll uterí o cèrvix, penis, vulva o anus, són unes lesions que es donen amb menys freqüència. 

És possible que les persones no sàpiguen que estan infectades pel virus perquè no presenten cap lesió o perquè tenen lesions difícils de veure; a més, la majoria de lesions desapareixen completament sense afectació.

Generalment, el VPH es transmet mitjançant relacions sexuals no protegides (orals, anals i vaginals), amb penetració o sense, amb una persona que estigui infectada, encara que aquesta persona no presenti cap símptoma.

Per tant, és imprescindible utilitzar correctament el preservatiu en les pràctiques sexuals. Aquesta protecció no és del 100 %, ja que les zones que no es poden cobrir amb el preservatiu restaran desprotegides. Així mateix, és important remarcar que poden passar mesos entre el contagi i l’aparició dels símptomes, per això és molt difícil establir quan es va produir el contagi.

El VPH que pot causar càncer pot, inicialment, no donar cap símptoma ni provocar cap lesió aparent, i es pot detectar mitjançant proves específiques (com ara el Papanicolau o la citologia cervicovaginal). 

La infecció pel VPH del coll uterí i l’anus pot arribar a ser greu i, per tant, s’ha de diagnosticar i tractar com més aviat millor per evitar que evolucioni i esdevingui un càncer de coll uterí o rectal. No és recomanable fer una prova rutinària de VPH.

Algunes mesures per evitar el contagi de les berrugues a altres zones del cos i a altres persones són:

• Si apareix alguna lesió a la zona, cal dirigir-se a un professional sanitari especialitzat.
• No s’han de gratar les lesions; si s’ha tocat aquesta zona del cos, és necessari rentar-se bé les mans.
• S’ha de mantenir una bona higiene i cal evitar la humitat.
• Si una persona té berrugues, és important que ho faci saber a la seva parella o parelles sexuals, per prendre mesures de protecció en les relacions sexuals i perquè la parella sigui avaluada per un professional i rebi el tractament adequat si cal.

La infecció d’alguns tipus de VPH es pot prevenir amb vacunes (les quals són recomanables d’administrar abans d’iniciar les relacions sexuals). Actualment, es finança la vacuna en el marc del programa de vacunacions sistemàtiques en noies de sisè de primària.

Malgrat la vacunació, s’ha de seguir el protocol de cribratge del càncer de coll de matriu recomanat. L’objectiu és prevenir les lesions malignes en el tracte genital associades al virus. La vacuna protegeix contra les infeccions del virus, que causen el 70 % dels càncers de cèrvix i el 90 % de les berrugues genitals.

Què has de tenir en compte si tens sarcomes i altres tumors musculoesquelètics o tens cura d’algú que en té?

És important seguir una sèrie de consells relacionats amb l’estil de vida i el tractament. Els més importants són:

• L’alimentació i la hidratació: s’aconsella seguir una dieta saludable i equilibrada, que aporti els aliments necessaris, proteics i calòrics.
• El control de l’eliminació urinària i fecal: hi ha tendència al restrenyiment causat per la medicació pel dolor (mòrfics o derivats), per això es recomana una dieta rica en fibra.
• Els hàbits poc saludables: s’han d’evitar els hàbits com ara fumar, beure o prendre altres tòxics,
• La hidratació i vigilància de la pell: normalment la pell queda molt fràgil i deteriorada pels efectes dels tractaments agressius.
• El control de les ferides postcirurgia: es recomana fer la higiene amb sabó poc agressiu i hidratar bé la pell.
• Els efectes secundaris (localitzats i sistèmics) de la medicació: s’han de controlar i evitar efectes com ara les nàusees, els vòmits, les diarrees, la descamació de pell, el prurit...
• L’educació en la mobilització d’extremitats: de vegades hi ha casos d’amputació i de síndrome del membre fantasma.
• La màxima potenciació de l’autonomia del pacient amb la nova situació i proporcionar els estris necessaris: crosses, caminadors, cadira de rodes...
• El control del dolor: medicació, tècniques de relaxació, control de la respiració, tècniques de mobilització i estalvi d’energia.
• L’educació en la prevenció de lesions i caigudes: cal portar calçat adequat, adaptar l’espai en el domicili (eliminació de barreres), caminar amb seguretat, dur roba còmoda...
• El control de les infeccions: s’ha de vigilar la temperatura i els símptomes, ja que no s’ha d’oblidar que s’està en una situació d’immunodepressió.
• La insistència en la importància de la higiene bucal.
• La informació i avaluació de la correcta presa de la medicació.
• La vigilància i control de “port-a-cath”, si se n’és portador.
• Dormir de nit i descansar durant el dia per facilitar el descans nocturn.
• El suport professional al pacient, a la família o al cuidador més directe: cal proporcionar la informació necessària, adequada i de forma entenedora del procés de la malaltia i de les cures. Cal facilitar el suport en format paper i que altres tipus de professionals puguin donar també el seu suport.
• El respecte per l’autonomia i la presa de decisions del pacient.
• La informació sobre el document de voluntats anticipades.

L’educació sanitària dels pacients amb psoriasi ha de consistir, en primer lloc, a informar-los sobre la seva cronicitat. També és fonamental conèixer el possible augment o disminució d’irritacions i els factors que les predisposen o desencadenen.

Així mateix, és clau que coneguin les opcions de vida saludables que ajuden a alleujar-la o millorar-la, i també les alternatives personalitzades disponibles de tractament (tractaments tòpics, tractaments sistèmics, fototeràpia i fotoquimioteràpia).

Recomanacions

Per contribuir al benestar del pacient amb psoriasi és important que aquest conegui una sèrie de consells i recomanacions:

Correcta aplicació dels tractaments

• Tòpics, sistèmics i fototeràpia.
• És important el compliment terapèutic del tractament.

Roda de tractament

• El pacient ha de ser conscient que un tractament pot arribar a ser inefectiu i que hi ha altres alternatives, sempre de manera individualitzada.

Higiene per al pacient amb psoriasi

• Es recomana evitar gels o xampús agressius.
• Cal eliminar les esponges en la neteja personal.
• Cal aplicar cremes hidratants de manera habitual.
• Les cures per a la pell han de ser diàries.

Cura del cuir cabellut

• És important mullar els cabells amb aigua tèbia.
• Es recomana fer servir xampús amb pH d’entre 4 i 4,5.

Factors que s’han d’evitar

Per mantenir sota control aquesta malaltia i minimitzar-ne els símptomes:

• Cal seguir una alimentació saludable, rica en aliments frescos, amb un control adequat dels greixos saturats animals i amb una presència abundant d’aliments antioxidants.
• Cal evitar al màxim els productes tòxics (alcohol, tabac i altres drogues).
• Es recomana evitar l’estrès i aprendre a conviure amb la malaltia: tots dos són factors importants per al control dels brots de psoriasi.

Control d’infeccions

• Cal tractar qualsevol tipus d’infecció des del primer moment.

Hàbits saludables

• Les ferides o lesions a la pell rebaixen la capacitat de l’organisme davant agressions exteriors i empitjoren els símptomes de la psoriasi.
• Cal vigilar el sobrepès.
• Els traumatismes i les ferides, juntament amb les agressions estètiques sobre la pell, poden empitjorar l’estat de les plaques de psoriasi.
• Cal evitar portar peces de roba molt ajustades i els canvis bruscos de temperatura.

Exposició solar

• Un breu període diari d’exposició solar pot ser beneficiós per a la psoriasi. Tot i així, cal evitar sempre les cremades i fer servir una protecció adequada.
• Es recomana evitar l’exposició solar entre les 12 h i les 16 h.

Afecció psicològica

• L’autoestima i l’autoconcepte s’hauran de tractar de manera individualitzada amb cada pacient.

Evolució de la malaltia

• Les malalties concomitants i les comorbiditats (hipertensió arterial, obesitat i artritis) són les més freqüents, de manera que caldrà tractar-les i saber com evitar-les.

Què has de tenir en compte per prevenir el contagi del virus de l’Ebola?

Si us trobeu en zones afectades pel virus de l’Ebola:

• Eviteu el contacte directe amb la sang o líquids corporals d’un pacient o d’un cadàver, i amb objectes que puguin estar contaminats.
• Disminuïu el contacte amb animals salvatges i el consum de carn crua.
• Renteu-vos les mans freqüentment.
• Eviteu relacions sexuals sense protecció.

Tractament

Tot i que actualment encara no es disposa de cap vacuna comercialitzada per fer front a aquest virus, els resultats dels estudis duts a terme fins ara mostren que la vacuna podria tenir una eficàcia molt elevada. Al nostre país el risc d’infecció és molt baix, tot i això:

• Procureu no viatjar als països afectats.
• Eviteu desplaçaments a les zones afectades, en els casos de les persones que es trobin en els països esmentats.

Quan acudir a urgències?

Si viatgeu a alguna de les zones afectades i al cap d’unes setmanes d’haver tornat detecteu els símptomes següents, cal que rebeu atenció mèdica ràpidament i esmenteu el viatge realitzat:

• Febre
• Cansament per causa desconeguda
• Diarrea
• Altres símptomes greus

Què has de tenir en compte si tens peu diabètic?

Les complicacions de la diabetis mellitus amb glicèmies elevades i/o un mal control metabòlic acaben provocant lesions de petits vasos, com ara la retinopatia diabètica i la nefropatia diabètica, o de grans vasos, com ara l’arteriopatia diabètica.

Aquesta afectació també s’estén a la sensibilitat protectora davant d’estímuls lesius, i provoca signes d’alteració perifèrica del nervi. Es pot presentar com a neuropatia sensitiva, motora i autonòmica.

La seva forma més freqüent és la sensitivomotora, i una de les complicacions greus és la neuroartropatia de Charcot. Així mateix, la combinació de la neuropatia i l’afectació arterial amb presència d’infecció al peu es pot considerar una complicació greu.

Símptomes

Tot i que pot començar d’una manera més severa, els principals símptomes de la diabetis són:

• Molta set
• Molta gana
• Moltes ganes d’orinar

I els símptomes que poden alertar sobre l’inici del peu diabètic són:

• Pèrdua de la sensibilitat als peus
• Dolor nocturn
• Intolerància a la fricció dels llençols
• Pell seca que pot derivar en clivelles
• Canvis en els punts de recolzament del peu
• Aparició de durícies i ulceracions que poden acabar en amputació

Dades epidemiològiques

La prevalença del peu diabètic entre pacients diagnosticats de diabetis està al voltant del 15%. Entre el 40% i el 50% dels diabètics patiran una úlcera, i un 20%, una amputació. Més del 50% de les amputacions no traumàtiques d’extremitat inferior es duen a terme en diabètics.

Proves habituals

Clínic, analítica i cribratge de detecció precoç.

Tractament

Simptomàtic i preventiu.

Prevenció

La prevenció del peu diabètic passa per un bon control metabòlic juntament amb un estil de vida saludable i tenint cura dels peus en mans dels professionals.

Què has de tenir en compte si t’han d’intervenir d’osteotomia periacetabular?

En els mesos preoperatoris es recomana als pacients que segueixin una dieta rica en ferro. A més, se’ls administraran tres dosis de ferro endovenós i, en alguns casos, una dosi d’eritropoetina per estimular la producció de glòbuls vermells.

Per tal que els pacients disposin d’autonomia, se’ls ensenyarà a deambular en descàrrega (sense recolzar la cama operada) i en càrrega parcial (recolzant tan sols la punta del peu) amb crosses per poder, així, deambular de manera independent.

Després de la intervenció, als pacients se’ls prendrà en diverses ocasions la tensió arterial, la freqüència cardíaca, la temperatura i se’ls punxarà el dit per fer una valoració de l’anèmia.

En la mesura del possible, s’intentarà no fer cap transfusió de sang als pacients més joves. En tolerar correctament les xifres d’hemoglobina baixa, aquest grup de pacients desencadena amb més facilitat i sense complicacions els mecanismes fisiològics que té el cos per intentar compensar el volum de sang perdut durant la intervenció quirúrgica. Per aquest motiu és molt important fer un control intensiu dels signes vitals.

Un cop a l’hospital, cal explicar als pacients i a la família les mobilitzacions que s’han de realitzar:

• Manteniment del calaix antirotatori, si està indicat.
• Realització de la rotació interna.
• Intent de sedestació a partir de les 24 h de la cirurgia.
• Realització de mobilitzacions al llit amb un coixí entre les cames per al confort del pacient.
• Formació, a la família, sobre com realitzar els exercicis de bombeig, flexoextensió, abducció passiva i triple extensió perquè els faci al pacient.

Tant el personal d'infermeria com els fisioterapeutes poden ensenyar al pacient a realitzar la respiració diafragmàtica:

• Evita l'ortostatisme, ajuda a oxigenar perquè el repòs disminueix l'oxigenació dels teixits
• Aporta gran quantitat d'oxigen als pulmons
• Ventila i neteja pulmons
• Activa la resposta de relaxació de l'organisme
• Estimula el cor i l'estimulació
• Afavoreix el trànsit intestinal
• Dona massatge als òrgans

Els pacients realitzaran les transferències i la deambulació en descàrrega o marxa en tres temps, segons els controls radiogràfics:

• Primeres quatre setmanes: recolzant la punta dels dits del peu per no perdre l’equilibri
• Càrrega parcial: a partir de les quatre setmanes
• Càrrega total: a partir de les sis setmanes

El dolor es controlarà mitjançant fàrmacs endovenosos els primers dies i, més endavant, orals. Per tal d’alleugerir el dolor, caldrà aplicar tres cops al dia fred local durant vint minuts.

Per prevenir els tromboembolismes, els pacients seguiran un tractament amb heparina subcutània. A la unitat d’hospitalització el personal d’infermeria els ensenyaran com s’ha d’administrar.

Recorda que

• Les mobilitzacions sempre seran assistides (fetes per un familiar).
• Es caminarà i canviarà de la cadira al llit sense recolzar el pes complet del cos sobre la cama intervinguda.
• Si la càpsula articular ha estat intervinguda, no es podrà girar la cama cap a l’exterior.

Què has de tenir en compte si tens mucositis?

Una bona prevenció i detecció precoç són fonamentals per evitar complicacions. Per minimitzar els símptomes de la mucositis és important seguir les recomanacions següents:

Abans de rebre el primer tractament de càncer

Fes una revisió odontològica per detectar possibles alteracions i disminuir el risc de complicacions mentre duri el tractament.

Durant el tractament

• Cal fer una higiene bucal, que inclogui la llengua i les genives), després de cada àpat, amb un raspall suau i dentífric suau amb fluor.
• S’ha de glopejar una infusió de farigola o camamilla o bé aigua amb una cullerada petita de bicarbonat després de la higiene bucal. No s’han de fer servir col·lutoris que portin alcohol.
• S’han de tenir els llavis ben hidratats, amb oli d’oliva o cremes labials.
• S’ha de beure molt de líquid
• Cal evitar els aliments àcids, picants, molt salats o condimentats.
• Cal evitar els aliments molt calents.
• Cal evitar irritants de la mucosa com ara el tabac i l’alcohol.
• Si es porten pròtesis dentals extraïbles, s’han de mantenir ben netes i s’han de submergir cada nit en un got d’aigua amb desinfectant i esbandir-les bé abans de tornar-les a fer servir.

Quan acudir a urgències?

Si s’observa la presència d’úlceres a la boca o qualsevol altra alteració (envermelliment, sensació de cremor, taques blanques...) que provoqui dolor o impedeixi menjar adequadament, cal posar-se en contacte amb la consulta d’infermeria i/o l’hospital de dia.

Si, a més a més, es presenta febre, s’aconsella trucar a la consulta d’atenció immediata o adreçar-se a urgències.

Un control adequat dels factors de risc, sumat a les recomanacions sobre canvis en l'estil de vida, pot evitar fins a un 90% dels casos d’ictus. Aquests elements, juntament amb els tractaments farmacològics prescrits per l'especialista, poden, a més, reduir el risc de recurrència i de primers episodis d’altres malalties cardiovasculars amb factors de risc comuns.

Aquestes mesures beneficien també altres aspectes de la salut si es porten a terme al llarg de la vida.

Factors de risc modificables

• Un control adequat de la tensió rebaixa les probabilitats de patir un ictus i altres malalties cardiovasculars. La hipertensió és, de fet, el principal factor de risc de l’ictus després de l’edat (s’estima que n’és la causa entre el 25 i 50 % de casos).
• Mantenir una dieta rica i saludable, limitant la ingesta de sal i greixos, d’embotits i aliments processats, i de brioixeria industrial. La dieta mediterrània és una bona opció, ja que, a més de ser equilibrada i aportar els nutrients necessaris, té un baix contingut en àcids grassos saturats, és rica en substàncies antioxidants i redueix la possibilitat de patir obesitat, colesterol dolent (factor de risc de l’ictus) i diabetis. També s’aconsella consumir de manera regular peix, llegums, fibra, fruita i verdura.
• La pràctica d'esport de forma regular ajuda a evitar l’obesitat i la diabetis, i preveu l’aparició de malalties cardiovasculars. Es recomana que tothom, dins de les seves possibilitats, faci exercici físic aeròbic moderat (caminar de pressa) o intens (córrer) entre 30 i 60 minuts durant cinc dies a la setmana.
• La vigilància i tractament adequat de malalties com la diabetis pot disminuir el risc d'ictus i altres malalties vasculars. Mentre les complicacions cròniques microvasculars de la diabetis (retinopatia, nefropatia i neuropatia) s’associen a un mal control de la glucèmia a llarg termini, les macrovasculars (cardiopatia isquèmica i ictus) venen determinades principalment per l’associació d’altres factors de risc cardiovascular. També cal controlar el pes i l'obesitat, que afavoreix la presència d'hipertensió arterial, la dislipèmia i la diabetis.
• La nicotina origina plaques de colesterol a les artèries i les obstrueix, per això, es recomana la supressió del tabac.
• El consum excessiu d’alcohol és perjudicial: produeix hipertensió i malalties cardiovasculars. D'aquí que s'aconselli una restricció de begudes alcohòliques.
• Seguiment de cardiopaties com la fibril·lació auricular: les alteracions en el ritme cardíac poden produir tromboembolisme al cervell (nou ictus) o en altres òrgans.
• Pren-te el pols és una campanya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Si sents palpitacions fortes i ràpides sense haver fet cap activitat física prèvia, és recomanable anar al metge.

Escolta el podcast

Què has de tenir en compte si tens herpes zòster?

Una mesura per prevenir l’aparició de nous casos d’aquest virus entre les persones que conviuen al voltant d’un cas és la desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaringes o les lesions cutànies dels malalts amb varicel·la. Per tant, és important rentar-se les mans abans i després d’haver tingut contacte amb persones o materials infectats.

Per millorar les picors i les molèsties d’aquest virus és recomanable l’aplicació de:

• Compreses fredes i humides sobre la pell afectada
• Banys i locions calmants, com ara banys d’avena col·loidal.

És fàcil que les persones amb herpes zòster en contagiïn a d’altres, per tant, mentre les nafres de la pell estiguin obertes i supuratives, es recomana evitar qualsevol contacte amb persones que no hagin tingut la varicel·la, especialment les dones embarassades, els nounats i les persones immunodeprimides.