Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Esteatosis significa acumulació de greix a les cèl·lules. A la malaltia del fetge gras, aquesta acumulació de greix es produeix de manera excessiva dins les cèl·lules hepàtiques, també anomenades hepatòcits. Això pot ser causat per factors metabòlics, hàbits dietètics i d’estil de vida, per un consum excessiu d’alcohol, secundari a alguns fàrmacs, a malalties minoritàries com la malaltia de Wilson o a algunes variants d’hepatitis C. A la malaltia del fetge esteatòtic per causes metabòliques se l’anomena Metabolic Associated Steatotic Liver Disease (MASLD). Aquest diagnòstic comporta l’absència d’altres causes alternatives d’esteatosi, fonamentalment un consum significatiu d’alcohol o infeccions virals hepàtiques.
El fetge en si no conté terminacions nervioses que puguin enviar senyals de dolor, el què dificulta el seu diagnòstic en fases inicials de la malaltia. Algunes persones, però, podrien patir símptomes inespecífics com fatiga o malestar abdominal. És important tenir en compte que moltes persones amb malaltia hepàtica poden no tenir símptomes evidents, cosa que fa que el diagnòstic precoç i el maneig siguin crucials.
La seva prevalença ha anat en augment els darrers anys. Actualment, s'estima que la malaltia del fetge gras afecta un 38% de la població mundial i entre el 17 i el 46% dels adults europeus. Aquesta malaltia pot afectar persones de totes les edats, inclosos els nens.
Aquest emmagatzematge de greix al fetge és causat, en el context d’aquesta malaltia, per la combinació d’una ingesta excessiva de calories i/o un estil de vida predominantment sedentari. Per aquest motiu, és més comú, tot i que no sempre, trobar aquesta malaltia associada a persones amb sobrepès/obesitat. Un altre grup de població amb risc de patir aquesta malaltia és la població amb diabetis (més freqüentment tipus 2) o prediabetis, amb els nivells de triglicèrids i/o colesterol elevats o hipertensió arterial. Aquestes condicions esmentades, en conjunt, s’anomenen síndrome metabòlica.
La síndrome metabòlica no és una malaltia com a tal; és un cúmul de condicions que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. Hi ha diferents definicions de la síndrome metabòlica, i en algunes d'elles els criteris també difereixen segons l'ètnia (per exemple, en poblacions asiàtiques s’apliquen criteris diagnòstics diferents que en persones d’ètnia hispana).
El terme hepatitis es refereix a la inflamació del fetge, sigui quina sigui la causa. Quan aquesta inflamació és creada per l’excés de greix en els hepatòcits, parlem d’esteatohepatitis o Metabolic Associated Steatohepatitis (MASH), i es considera un pas més en l’evolució del MASLD que encara és reversible. Quan hi ha dany hepàtic mantingut, es crea teixit cicatricial, la regressió del qual és més complexa. Aquesta cicatrització s’anomena fibrosi. L’esteatohepatitis/MASH pot progressar a una fibrosi hepàtica més fàcilment.
La fibrosi hepàtica es classifica en 5 estadis segons la gravetat del dany hepàtic visualitzat mitjançant una biòpsia hepàtica (de 0 a 4). Freqüentment s’utilitzen termes com fibrosi significativa, referint-se a fibrosi d’estadi 2 o superior, o fibrosi avançada, referint-se a fibrosi d’estadi 3 o superior. L’estadi 4 també s’anomena cirrosi hepàtica.
Un fetge cirròtic és un fetge amb molt teixit cicatricial, la superfície del qual ha deixat de ser llisa i presenta un aspecte anomenat nodular. Quan el fetge és capaç de funcionar amb aquesta cicatrització, s’anomena fibrosi/cirrosis compensada. Signes de descompensació inclourien acumulació de líquid intraabdominal (anomenat líquid ascític), coloració groguenca de pell i mucoses (anomenada icterícia), sagnat digestiu per varices esofàgiques, o alteracions de la conducta o la memòria derivades del que es coneix com a encefalopatia hepàtica.
Els individus amb fetge esteatòtic simple sense signes de dany hepàtic ni inflamació tenen un menor risc de desenvolupar problemes de salut relacionats amb la MASLD en comparació amb els pacients amb MASH.
El MASH pot progressar a problemes hepàtics importants com l’acumulació de teixit cicatricial que a la llarga pot progressar a cirrosi. La cirrosi pot acabar deteriorant la funció hepàtica (cirrosi hepàtica descompensada i insuficiència hepàtica).
Tot i que en qualsevol etapa de la malaltia pot aparèixer càncer de fetge, el risc és més elevat en estadis avançats de fibrosi o cirrosi. Per altra banda, la MAFLD també té un impacte en altres òrgans més enllà del fetge i contribueix al desenvolupament de malalties del cor i dels vasos sanguinis, inclòs l'ictus (infarts cerebrals), el desenvolupament de diabetis i malalties renals, i l’aparició d’altres tipus de càncer, afectant així la qualitat de vida i benestar de la persona que pateix la malaltia.
No hi ha una estratègia universal pel cribratge de la MASLD. La majoria de les estratègies de cribratge es basen en una combinació dels següents tests: una puntuació de l'anàlisi de sang, una ecografia abdominal o una avaluació de la rigidesa hepàtica mitjançant una prova anomenada elastografia hepàtica o Fibroscan®, o, preferiblement, una combinació d’aquestes. Altres proves diagnòstiques podrien incloure una biòpsia hepàtica, un gradient de pressió portal, una prova endoscòpica (gastroscòpia) o una tomografia axial computeritzada (TAC).
Avui dia la biòpsia hepàtica és considerada el gold standard de les proves diagnòstiques. Una biòpsia hepàtica és un procediment invasiu que pren mostres molt petites de teixit hepàtic per a estudiar-lo. Permet avaluar diferents àrees del fetge i pot proporcionar informació sobre el nombre de cèl·lules hepàtiques que contenen gotes de greix (esteatosi), el grau de dany i inflamació de les cèl·lules hepàtiques i el grau de fibrosi que presenta el fetge.
Actualment no és possible obtenir tota la informació que la biòpsia hepàtica proporciona a través d’una única prova alternativa. Tanmateix, s’està treballant en desenvolupar i validar mètodes de diagnòstic a través de la combinació dels tests abans esmentats i el desenvolupament d’altres biomarcadors no invasius o non invasive tests (NIT) en MASLD.
El maneig de la malaltia implica canvis en l'estil de vida, com ara seguir una dieta saludable, fer exercici regularment, perdre pes en cas de sobrepès o obesitat i evitar el consum d'alcohol. Aquestes modificacions poden ajudar a reduir l'acumulació de greix al fetge, millorar la sensibilitat a la insulina i reduir el risc de complicacions hepàtiques. A més, és important que les altres comorbiditats hepàtiques com la diabetis, l’alteració dels lípids a la sang com el colesterol i els triglicèrids o la hipertensió arterial estiguin adientment tractades i controlades. El consum d’alcohol no es recomana en cap mena de quantitat quan existeix un diagnòstic de MASLD, especialment si hi ha esteatohepatitis o fibrosi, doncs encara que l’alcohol no ha estat el causant original pot empitjorar-lo de manera significativa.
Malauradament, en l’actualitat no hi ha cap tractament farmacològic aprovat per les agències reguladores. Tanmateix, alguns fàrmacs que s'utilitzen per tractar altres afeccions també s'han testat en pacients amb MASLD. Actualment, hi ha desenes d’assajos clínics que avaluen l’eficàcia i la seguretat de múltiples fàrmacs, en solitari o combinats, per al tractament de la MASH. S’espera que al llarg dels pròxims anys s’aprovin els primers tractaments.
El fetge és un òrgan gran que es troba al quadrant superior dret de l'abdomen. Està majoritàriament cobert i protegit per la part inferior de les costelles.
Realitza un conjunt de funcions extraordinàriament complexes. Rep sang del sistema digestiu a través de la vena porta, que transporta la majoria dels nutrients absorbits, els filtra i els processa. Té un paper clau en el maneig dels sucres, proteïnes i greixos. Després de la ingesta, els substrats d'energia que no es necessiten immediatament com a combustible, són processats pel fetge i emmagatzemats, ja sigui dins del fetge com a altres parts del cos com el teixit gras. Per tant, juga un paper important en la regulació del sucre a la sang i els nivells de lípids.
A més, el fetge produeix moltes proteïnes essencials com l'albúmina, una proteïna que actua com a transportador de diverses molècules que han de ser transportades a la sang, i proteïnes necessàries per a la correcta coagulació de la sang. Durant la renovació cel·lular, a més, es generen molts productes de rebuig que s’eliminen al fetge, juntament amb els ronyons. A més, el fetge produeix bilis, líquid que s'emmagatzema a la vesícula biliar (bufeta de la fel). Durant un dinar, la vesícula biliar es contrau, fent que la bilis flueixi cap al sistema digestiu, on les sals biliars ajuden a descompondre i absorbir les molècules de greix dels aliments.
El fetge també participa en el metabolisme de molts medicaments i altres substàncies químiques. Finalment, el fetge ajuda a combatre les infeccions filtrant organismes nocius mentre circulen a la sang, especialment aquells que ingressen al cos a través del sistema digestiu. Per tant, el fetge exerceix un paper central en el funcionament global de l’organisme.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades