Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Reumatologia, Hospital Traumatologia, Rehabilitació i Cremats
La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmunitària crònica i sistèmica, de causa desconeguda, que produeix com a símptomes principals sequedat de boca (xerostomia) i ocular (xeroftàlmia). En aquesta malaltia, les cèl·lules que formen el sistema defensiu (sistema immunitari) ataquen estructures pròpies, com les glàndules que mantenen humits els ulls i la boca, així com les glàndules d'altres parts de l'organisme, la qual cosa n’altera la funció. A més, es poden produir símptomes en altres òrgans, com el pulmó, les articulacions o el sistema nerviós.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten sovint altres malalties relacionades amb un funcionament anòmal del sistema immunitari, com el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia o l'artritis reumatoide.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten principalment símptomes relacionats amb una manca de producció de llàgrima i saliva, la qual cosa provoca sequedat de boca i ocular. Els símptomes principals que pateixen els pacients són una sensació d'ardor i sorra als ulls, ulls envermellits, visió borrosa, necessitat de beure aigua amb freqüència, dificultat per empassar-se aliments secs i una propensió més gran a presentar càries i tenir infeccions a la boca. Aquesta sequedat també pot afectar la pell i l'àrea vaginal, que provoca dolor en les relacions sexuals. Altres símptomes que poden presentar de forma freqüent els pacients amb síndrome de Sjögren són dolor articular o muscular i cansament. Amb menys freqüència, poden veure's afectats altres òrgans, com el pulmó, el ronyó o les terminacions nervioses.
La malaltia afecta sobretot dones d'entre 40 i 60 anys. Es calcula que la freqüència està entre un 0,5 % i un 3 % de la població.
No hi ha una prova única que permeti diagnosticar la síndrome de Sjögren. El diagnòstic de síndrome de Sjögren en un pacient que refereix sequedat d'ulls i de boca es basa en proves que confirmin l'existència d'un dèficit de la producció de llàgrima i saliva i que evidenciïn que aquesta sequedat s'associa a una alteració del sistema immunitari.
El tractament de la síndrome de Sjögren es basa fonamentalment en mesures que alleugin la sensació de sequedat que presenta el pacient. Aquest tractament inclou l'ús de llàgrimes artificials, gels oculars, col·liris, nebulitzadors i pastilles per estimular la producció de saliva. A alguns pacients, se’ls pot prescriure tractament oral per estimular la secreció glandular. En casos greus, quan hi ha símptomes en altres òrgans diferents de les glàndules (pulmó, nervis perifèrics, etc.) pot ser necessari administrar medicaments que actuïn disminuint l'activitat del sistema immunitari (fàrmacs immunosupressors).
Els pacients amb síndrome de Sjögren s’han de sotmetre a una sèrie d'exàmens oculars, anàlisi de sang i orina i, de vegades, cal fer una petita biòpsia de la mucosa del llavi per confirmar l'existència d'inflamació a les glàndules productores de saliva.
Sindrome-Sjogren
Sociedad Española de Medicina Interna
American College of Rheumatology: Síndrome de Sjögren
La polimiàlgia reumàtica és una malaltia reumàtica inflamatòria, d'origen desconegut, que afecta principalment persones majors de 50 anys i que ocasiona dolor i rigidesa a la zona de les espatlles i dels malucs (a la cintura escapular i pelviana). Entre un 15 % i un 30 % dels casos poden associar-se a arteritis de cèl·lules gegants. En la gran majoria dels casos, s'acompanya d'augment de la velocitat de sedimentació globular (VSG), prova analítica que indica, en general, que hi ha activitat d'un procés inflamatori en el nostre organisme.
Els símptomes acostumen a començar amb dolor a les espatlles de manera simètrica, amb dificultat per aixecar els braços i fer tasques quotidianes com pentinar-se o rentar-se. Si afecta els malucs, el pacient acostuma a tenir dificultat per aixecar-se d'una cadira sense ajuda de les mans. De manera menys freqüent, es poden veure afectats també el coll i la zona baixa de l'esquena. El dolor i la rigidesa són més intensos després de períodes prolongats de repòs, com en despertar-se al matí.
Activitats quotidianes com aixecar-se d'una cadira o del lavabo, tombar-se al llit, pentinar-se o vestir-se es tornen dificultoses, i, en molts casos, cal ajuda.
De vegades, s'acompanya d'altres símptomes menys específics, com febre, pèrdua de la gana o pèrdua de pes. Totes aquestes alteracions apareixen per regla general en un període de temps relativament curt, entre setmanes i pocs mesos.
És típic que la polimiàlgia reumàtica aparegui després dels 50 anys; cada any la pateixen 50 de cada 100.000 persones per sobre d'aquesta edat. Apareix el doble de vegades en dones que en homes i es dona amb més freqüència en persones de raça blanca.
No se’n coneix la causa exacta. La seva aparició en persones grans fa pensar en algun factor (que es desconeix) associat a l'envelliment, juntament amb factors genètics i anomalies del sistema immunitari de l'individu.
En relació amb els factors genètics, se sap que existeix agregació familiar. És a dir, és més freqüent en membres de la mateixa família.
No existeix una prova única per diagnosticar aquesta malaltia. Al diagnòstic s'arriba a partir de la combinació dels símptomes, l'exploració física practicada pel reumatòleg i els resultats analítics, quan tot això es presenta en persones majors de 50 anys.
La troballa més rellevant en l'anàlisi de sang és l'augment de la VSG, que es produeix en la majoria dels pacients. Cal destacar que aquesta alteració analítica no és específica per a aquesta patologia, ja que es troba elevada en qualsevol procés de tipus inflamatori o infecciós que es produeixi en l'organisme. En general, la VSG es considera normal fins a 15 mm en la primera hora en els homes i fins a 20 mm/h en les dones, però aquest valor augmenta amb l'edat de l'individu. En cas que hi hagi polimiàlgia reumàtica, aquestes xifres assoleixen valors molt superiors, en general per sobre de 50 mm/h.
De la mateixa manera, la proteïna C reactiva (PCR), que també és un marcador que serveix per detectar inflamació, acostuma a trobar-se alta.
La base del tractament de la polimiàlgia reumàtica són els corticoesteroides. Els corticoesteroides s'administren amb dosis baixes (entre 10 i 20 mg al dia), preferiblement en una presa única al matí. Els símptomes milloren d’una manera molt eficaç i ràpida (generalment en les primeres 24-48 h); per tant, el dolor i la rigidesa desapareixen i es recuperen la funcionalitat i l’autonomia.
Quan els símptomes hagin desaparegut, s'anirà reduint, d’una manera progressiva, la dosi pautada pel reumatòleg per tal de trobar la dosi més baixa possible que controli la malaltia. Per als controls, es tenen en compte també els valors de la VSG i la PCR, que acostumen a tornar a la normalitat de la mateixa manera que desapareixen els símptomes, com a demostració de resposta al tractament.
Polimialgia-Reumatica-y-Arteritis-de-celulas-gigantes
La Unitat de Tècniques i Ecografia Musculoesquelètica (UTE) del Servei de Reumatologia de l'Hospital Vall d'Hebron està dedicada tant a la realització d'ecografies de l'aparell locomotor en totes les seves modalitats (diagnosticoterapèutiques), com a altres procediments i intervencions, i dona servei a pacients adults i pediàtrics.
L’ecografia musculoesquelètica és una tècnica no invasiva que permet avaluar, en temps real, les estructures, la qual cosa permet un diagnòstic i monitoratge de precisió de les malalties reumàtiques. Ha esdevingut una eina molt útil i imprescindible en l'àmbit de la reumatologia.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades