Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
El bacteri Escherichia coli (E. coli) és un dels que més sovint causa malaltia en l’ésser humà. Forma part de la flora digestiva i és present sempre a la substància fecal.
Per mecanismes poc coneguts causa malaltia en l’ésser humà episòdicament, bé perquè experimenta mutacions que el fan resistent als mecanismes de control que té el nostre organisme, bé perquè és present en llocs on normalment no hauria de ser, com poden ser les vies urinàries o la mateixa sang.
La infecció per E. coli inclou tots els graus de gravetat, des de la infecció urinària que causa molèstia en orinar, fins a la infecció per soques molt agressives, com la O157: H7 que causa la denominada síndrome hemolítica urèmica (SHU).
La infecció urinària per E. coli és la infecció més freqüent que produeix aquest bacteri.
La infecció de poca gravetat per E. coli com a causa d’infecció urinària és molt més freqüent que la infecció per E. coli que produeix l’SHU, que pot considerar-se una malaltia rara, molt poc habitual en la població general.
En el cas de l’SHU, una malaltia com s’ha dit molt poc freqüent, el bacteri E. coli provoca diarrea amb presència de sang i fenòmens de trombosi als vasos sanguinis més petits de tot el cos (microangiopatia trombòtica). Això comporta insuficiència renal i també alteració d’altres òrgans, com són el cor o el cervell.
L’SHU és una entitat greu, que si no és diagnosticada i tractada precoçment pot causar la mort.
La infecció per E. coli que afecta sobretot les vies urinàries, causa molèstia en orinar, dolor i augment en la freqüència de les miccions, i febre si afecta els ronyons.
L’SHU es caracteritza per malestar general i diarrea hemorràgica, amb febre o sense febre.
La infecció per E. coli, habitualment infecció urinària, afecta els lactants que no controlen els esfínters, situació que facilita l’extensió de la flora intestinal a les vies urinàries, i també afecta dones en edat fèrtil.
L’SHU es pot donar a totes les edats, però és més freqüent entre els 4 i els 12 anys, pel fet d’haver consumit aliments contaminats amb l’E. coli O157, que són usualment carn o derivats lactis provinents de la vaca, al seu torn contaminada pel mateix E. coli O157.
La infecció per E. coli es diagnostica al laboratori de Microbiologia, per cultiu en el medi adequat, o mitjançant detecció amb tècniques de biologia molecular.
El tractament és antibiòtic, per via oral o bé endovenosa, en funció de l’extensió de la infecció i l’afectació de l’estat general.
El tractament de l’SHU produïda per E. coli és sempre hospitalari i pot estar indicada la pràctica d’hemodiàlisi per tractar la insuficiència renal.
La recuperació dels pacients amb SHU produïda per E. coli és, molt sovint, total, malgrat tractar-se d’una malaltia greu.
En el cas de sospitar una infecció per E. coli cal identificar el bacteri E. coli mitjançant cultiu, en orina o sang generalment, per confirmar el diagnòstic i prescriure l’antibiòtic més adequat.
Així mateix, si es confirma la infecció per E. coli, està indicada una prova d’imatge, com pot ser una ecografia, per avaluar l’estat del ronyó i de les vies urinàries.
Si se sospita una SHU, s’indica ingrés hospitalari en tots els casos i se cerquen els indicadors de microangiopatia trombòtica: anèmia, insuficiència renal, disminució del nombre de plaquetes i eritròcits trencats o fragmentats.
No hi ha una prevenció universalment eficaç per a la infecció per E. coli.
El més important seria beure aigua abundant per orinar amb certa freqüència, cada 2 o 3 hores, i sobretot no aguantar-se l’orina.
El control veterinari dels animals portadors d’E. coli O157 és fonamental per a la prevenció de l’SHU.
Les malalties autoimmunes sistèmiques d'inici en l'edat pediàtrica són entitats poc freqüents i complexes que requereixen un abordatge multidisciplinari. Entre les més freqüents es troben el lupus eritematós sistèmic d'inici juvenil, la malaltia mixta del teixit connectiu, la síndrome de Sjögren d'inici juvenil, la dermatomiositis juvenil, l'esclerodèrmia juvenil o les vasculitis d'inici en l'edat pediàtrica, com la malaltia de Kawasaki, la vasculitis per IgA (també coneguda com a púrpura de Schönlein-Henoch), la panarteritis nodosa o la malaltia de Takayasu.
Les manifestacions clíniques d'aquestes malalties són molt diverses. El lupus eritematós sistèmic juvenil pot afectar diversos òrgans del cos, especialment la pell, les articulacions, la sang, els ronyons i el sistema nerviós central. En els nens, és habitual que aparegui febre sense una causa infecciosa o un augment de la mida dels ganglis limfàtics.
La dermatomiositis juvenil es caracteritza per la presència de fatiga, dolors musculars, debilitat i aparició d'erupcions que poden afectar la cara, amb inflamació al voltant dels ulls (edema periorbitari) i un canvi de color porpra-rosaci de les parpelles (erupció en heliotropi). També pot produir-se enrogiment de les galtes (erupció malar) i en altres parts del cos (part superior dels artells, genolls i colzes), on la pell pot tornar-se més gruixuda (pàpules de Gottron). L'esclerodèrmia juvenil, el nom de la qual deriva del grec i significa «pell dura», es caracteritza per la presència de lesions cutànies i afectació de diferents òrgans i se’n distingeixen principalment dos tipus: l'esclerodèrmia localitzada i l'esclerosi sistèmica.
La malaltia de Kawasaki es caracteritza per la presència de febre alta d'origen desconegut, irritabilitat, enrogiment de les conjuntives i diferents lesions a la pell, com erupció al tronc, descamació dels dits i enrogiment de la llengua (normalment anomenada «llengua de maduixa»). L'afectació del cor és la manifestació més greu de la malaltia de Kawasaki, a causa de la possibilitat de complicacions a llarg termini.
La púrpura de Schönlein-Henoch es caracteritza per una erupció a les cames que es diu «púrpura palpable» perquè les lesions cutànies poden tocar-se, pot aparèixer dolor i inflor de les articulacions, dolor abdominal i afectació del ronyó.
Totes les malalties que formen part del grup són poc freqüents i presenten una incidència inferior a 5 casos per cada 10.000 habitants, per la qual cosa es consideren malalties rares. L'afectació és diferent en funció de la malaltia; per exemple, el lupus eritematós sistèmic juvenil és més freqüent en les nenes, com la dermatomiositis juvenil o l'esclerodèrmia, mentre que la púrpura de Schönlein-Henoch és més freqüent en els nens.
El diagnòstic de les malalties autoimmunes sistèmiques en l'edat pediàtrica és eminentment clínic i en moltes d’aquestes malalties ens guiem per criteris de classificació i de diagnòstic. Les anàlisis de sang són importants en el diagnòstic de les diverses malalties autoimmunes sistèmiques, ja que es poden determinar diferents autoanticossos que poden ajudar en el diagnòstic i seguiment d’aquestes malalties. Les proves complementàries, com la capil·laroscòpia, radiografia de tòrax, proves de funció respiratòria, ressonància magnètica nuclear, ecocardiografia, entre altres, ens poden ajudar a l'hora d'abordar un pacient pediàtric amb la sospita d'una malaltia sistèmica.
El tractament depèn fonamentalment del tipus de malaltia i de la resposta a la teràpia d'elecció. Avui dia, no hi ha un tractament curatiu específic per a cadascuna de les malalties, però els tractaments disponibles ajuden a controlar els signes i símptomes de la malaltia i a evitar-ne les complicacions, fins i tot el dany permanent als òrgans i teixits.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades