Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
Les malalties minoritàries són les que afecten entre un 6% i un 10% de la població. Es calcula que al món n'hi ha més de 7.000 malalties diferents. La majoria d’elles tenen una base genètica, són malalties cròniques que afecten diversos òrgans i sistemes del nostre cos i poden afectar a les habilitats físiques, mentals o socials.
El diagnòstic pot ser difícil i els tractaments són, en molts casos amb medicaments orfes, l’accés als quals és restringit.
La complexitat de la majoria de malalties minoritàries fa que requereixin una atenció multidisciplinària amb professionals experts de diferents especialitats mèdiques, una gestió personalitzada en l'àmbit d'infermeria, suport psicològic i també de treball social, entre altres.
A Vall d’Hebron hi ha més de 200 professionals especialistes dedicats a l’atenció de més de 40.000 pacients amb malalties minoritàries. Som un dels hospitals de l'estat espanyol que tracta més patologies i un dels hospitals capdavanters d’Europa en aquest camp. A 2025, formem part de 20 xarxes europees de referència en malalties minoritàries (ERN), de 43 centres de referència espanyols (CSUR) i de les 12 xarxes d'expertesa del Departament de Salut (XUEC). Això converteix aquest hospital en un centre altament especialitzat per atendre aquest tipus de malalties davant de tot el procés de vida, des del naixement fins a l’edat adulta del pacient, a través d'un sistema en xarxa que permet compartir recursos i coneixements amb altres hospitals i centres del territori.
Els professionals de les diferents unitats i centres tenen com a objectiu millorar l’accés dels pacients a un diagnòstic, una informació i una atenció individualitzada així com donar suport a la recerca mitjançant:
La Comissió de Malalties minoritàries té com a objectius: establir a l’hospital un marc comú d’actuació de l’atenció a les MM, identificar i alinear les diferents iniciatives (assistencials, formatives i de recerca), desplegar les línies d’actuació prioritzades, monitorar i avaluar els resultats de l’atenció a les MM, per tal de proposar i implementar actuacions de millora.
La concentració de pacients amb malalties minoritàries permet augmentar-ne el coneixement i afavoreix la recerca. El nostre institut de Recerca (VHIR) és capdavanter tant en investigació bàsica com clínica. Més de 14 grups d’investigació bàsica és dedicant a l’estudi de malalties minoritàries per tal d'afavorir el diagnòstic i trobar noves aproximacions terapèutiques. Som el centre del territori espanyol amb el nombre més gran d'assaigs clínics en medicaments orfes, incloent-hi teràpies gèniques i disposem d’una unitat referent en el desenvolupament de teràpies avançades.
Per a més informació, podeu contactar amb l'equip de malalties minoritàries a través de la següent adreça de correu electrònic: minoritaries@vallhebron.cat
És un càncer que es desenvolupa en les cèl·lules musculars i de teixits tous. Així doncs, pot presentar-se en qualsevol part del cos, encara que els llocs més comuns són el cap i el coll, incloses les òrbites. Malgrat que és un càncer poc freqüent, com tots els tumors en infants, és el càncer dels teixits tous més habitual en l’edat pediàtrica. Aquesta patologia és més comuna en nens que en nenes.
Tot i que principalment es presenta al cap i el coll, també pot aparèixer en l’aparell genitourinari com la bufeta i la pròstata en nens o la vagina i l’úter en nenes. Altres llocs on es pot originar són les extremitats (cames i braços) i, en menys freqüència, a l’abdomen, l’àrea genital i l’anal. Els símptomes varien segons la ubicació del tumor.
Més de la meitat de tots els sarcomes de teixits tous detectats en infants són rabdomiosarcomes. La majoria de menors diagnosticats tenen menys de nou anys, però és un tipus de càncer que pot sorgir en qualsevol edat.
Depèn d’on estiguin localitzats es produeixen símptomes diferents.
Les neoplàsies malignes són malalties poc freqüents, però són una de les principals causes de morbimortalitat en aquest grup d’edat. A l’Estat espanyol es diagnostiquen anualment mil pacients de càncer menors de 14 anys. El rabdomiosarcoma representa el 6 % de càncers d'infants, és a dir, 60 nous casos cada any a l’Estat.
El metge de l’infant li farà un examen molt acurat i per fer-ne la diagnosi demanarà diverses proves que poden incloure:
Aquests exàmens ajudaran a determinar la mida i la localització del tumor, així com si s’ha propagat a alguna part del cos.
El rabdomiosarcoma és un tumor altament maligne i, per això, ha de ser tractat amb una teràpia combinada que inclou cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia.
Cada un d’aquests tractaments s’administra en funció de l’estat del tumor i l’edat de l’infant.
De moment, es desconeixen les mesures que poden ajudar a prevenir aquest tumor.
El retinoblastoma és un tumor maligne intraocular que apareix a infants entre 12 i 24 mesos. En el 95% dels casos els nadons sobreviuen, però és important la detecció precoç per combatre’l. És essencial poder detectar la malaltia a temps per salvar la vida del nen i poder conservar el globus ocular quan sigui possible.
Es tracta d'un tumor que surt arran d’una mutació del cromosoma 13 i que s’origina a la retina, la làmina de l’ull sensible a la llum que permet que l’ull hi vegi.
En el 60% dels casos la mutació que provoca l’aparició d’un retinoblastoma apareix només a l’ull (retinoblastoma somàtic), però en alguns infants la mutació afecta totes les cèl·lules del cos, és el que es coneix com a “retinoblastoma germinal”. El 90% dels infants que pateixen aquesta patologia no tenen cap antecedent familiar. Al nostre país, la supervivència és superior al 95%, per això és important detectar-lo tan aviat com es pugui.
Hi ha dos tipus de retinoblastoma:
Els principals símptomes de la malaltia són:
La malaltia afecta entre 15.000 i 25.000 infants.
Per poder detectar la malaltia es fa una exploració del fons de l’ull amb l’oftalmoscopi indirecte, després de dilatar les pupil·les. A part d’això, també es practica una ecografia ocular, una ressonància cerebral, així com un estudi genètic del pacient i, de vegades, també de la família.
El retinoblastoma requereix un tractament individualitzat que està condicionat per les característiques del tumor i l’edat del pacient. Entre els mètodes que s’utilitzen per combatre’l hi ha:
El tractament variarà segons les característiques del tumor (grandària, localització, lateralitat i extensió extraocular).
Un reflex blanquinós a la pupil·la d’un infant és un símptoma patològic i, per tant, s’ha de valorar de manera urgent.
Aquestes síndromes són un grup de malalties que es caracteritzen per presentar una producció inadequada de cèl·lules sanguínies (anèmia, neutropènia i plaquetopènia), malformacions constitucionals i risc de càncer.
Es diagnostiquen a l’edat pediàtrica, però també se’n donen casos a l’edat adulta. En concret, aquestes síndromes són: anèmia de Fanconi, disqueratosi congènita o selectivament neutropènia congènita greu, anèmia de Diamond-Blackfan, síndrome de Diamond-Shwachman, trombocitopènia megacariocítica.
Les malformacions que poden comportar les síndromes de fallada medul·lar congènita afecten la pell, els ossos, el cor, l’aparell digestiu, així com els sistemes urinari, endocrí, nerviós central, entre d’altres. A més, poden tenir repercussió en l’àmbit de la medul·la òssia.
D’altra banda, també provoquen predisposició a càncers com ara la leucèmia aguda mieloblàstica, síndrome mielodisplàstica i carcinomes escamosos de cap i coll i ginecològics.
Aquestes síndromes tenen en comú alteracions en vies biològiques importants pel creixement i divisió cel·lular com és l’activació de gen p53 que condueix a la parada del cicle cel·lular, envelliment i mort cel·lular. A més, s’han identificat mutacions en més de 80 gens.
Tot i que el tractament s’inicia a l’edat pediàtrica, és molt important fer-ne un seguiment quan el pacient és adult. El diagnòstic precoç de les síndromes és fonamental per assegurar un tractament adequat del pacient. Amb això es vol minimitzar la toxicitat alhora que permet un consell genètic, així com iniciar estratègies de prevenció i vigilància del càncer. Aquest tractament ha d’anar orientat a tractar la fallada medul·lar, però també les malformacions constitucionals i manifestacions extrahematològiques, així com el tractament del càncer.
Per donar una atenció òptima al pacient cal un grup d’especialistes multidisciplinari amb una gran experiència en aquestes patologies.
Els primers símptomes estan relacionats amb la falta de producció de cèl·lules sanguínies:
També es donen signes relacionats amb malformacions com ara:
Les incidències estimades en les diferents entitats són:
Les proves que es fan habitualment per detectar les síndromes de fallida medul·lar congènita són:
Per tractar aquestes patologies se segueixen els mètodes següents:
Per tal de prevenir aquestes patologies és important evitar el tabac, l’alcohol, el sol i seguir una alimentació equilibrada. A més, s’ha de seguir un protocol de prevenció del càncer amb visites regulars a la Unitat de Prevenció del Càncer i dels serveis d’Otorrinolaringologia, Cirurgia Maxil·lofacial i Ginecologia.
La quimioteràpia consisteix en la combinació de diferents tipus de medicaments que destrueixen les cèl·lules canceroses de diferents maneres. Actua sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, les cèl·lules del càncer i, també, les sanes.
La quimioteràpia s’administra de diferents maneres i per diversos motius:
El cos humà està format per diferents cèl·lules que tenen un funcionament determinat. El càncer comença quan un grup de cèl·lules es reprodueix molt de pressa i de forma incontrolada. Això n’afecta la funció i, per tant, el funcionament normal del cos.
La quimioteràpia actua sobre aquestes cèl·lules que es divideixen ràpidament, que poden ser canceroses o no. Aquest fet fa que apareguin efectes secundaris, que depenen del medicament, la dosi, la durada i cada persona.
La quimioteràpia pot ser intravenosa o oral, és a dir, es pot administrar per la vena o per la boca. La primera via d’administració és la més comuna.
Per administrar aquest tractament, de vegades, es posa un catèter que es deixa fix i que va connectat a un disc per sota de la pell. A través d’aquest dispositiu s’administra la medicació. Aquest catèter rep el nom de port-a-cath, tot i que hi ha més tipus de catèters. La manera en què s’accedeix a la vena depèn de les característiques de la persona i de la durada del tractament.
La quimioteràpia s’aplica en intervals i la durada depèn del tipus de programa, control i tractament.
La quimioteràpia pot produir els efectes secundaris següents:
La Cirurgia Oncològica Pediàtrica és la branca de la Cirurgia Pediàtrica que es dedica al tractament quirúrgic de les malalties oncohematològiques i les seves complicacions, sent un dels pilars en el tractament multimodal dels tumors sòlids. Es tracta de malalties que, per la seva gravetat, complexitat i baixa freqüència, requereixen centralitzar-se en hospitals amb equips multidisciplinaris experimentats per a oferir les màximes garanties d'èxit.
És una unitat de referència i alta especialització, que treballa de manera transversal amb el Servei d'Oncohematologia Pediàtrica, oferint al pacient la màxima qualitat assistencial a través d'una visió integral del pacient i la seva família. La unitat tracta tota mena de tumors benignes i malignes, toràcics i abdominals, incloent-hi els urològics, tant viscerals com de parts toves.
El Servei d'Hematologia i Oncologia Pediàtriques està a l'avantguarda del tractament del càncer, malalties hematològiques i trasplantament de progenitors hematopoètics (conegut com a “trasplantament de medul·la òssia”) en la infància i l'adolescència. Dels 1.200 casos nous de càncer infantil que es detecten cada any a l'Estat, uns 250 es diagnostiquen a Catalunya.
El càncer infantil és la primera causa de mortalitat infantil per malaltia en els nens majors d'un any. Actualment, hem aconseguit que la supervivència se situï entorn del 80%, però treballem cada dia per a avançar en la recerca per a poder curar a tots els nens, nenes i adolescents amb càncer i a més, reduir les seqüeles del tractament a curt i llarg termini.
Descobreix les nostres instal·lacions!
La Unitat Docent de Pediatria, ubicada a l’Hospital Infantil i de la Dona, compta amb una àmplia trajectòria en la formació d'especialistes i ofereix una formació versàtil dels futurs especialistes, des de les malalties més freqüents i prevalents fins a les patologies més complexes que requereixen atenció en centres d’alta tecnificació com el nostre.
Fins ara, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha comptat amb 60 residents de Pediatria, a raó de 15 per any. Durant el curs 2020-2021 s’ha ampliat l’oferta docent a 18 residents per any.
Itinerari formatiu de Pediatria
L’Hospital Infantil disposa de totes les especialitats pediàtriques mèdiques i quirúrgiques consolidades com a referents en patologies com ara les cardiopaties congènites, la hipertensió pulmonar, el trasplantament d’òrgan sòlid, les malalties onco-hematològiques i el trasplantament de moll d’os. L’Hospital Infantil té una relació molt estreta amb l’Hospital de la Dona oferint assistència prenatal en gestacions de risc així com assistència al nadó en una unitat neonatal d’alta especialització. La base del SEM pediàtric se situa a l’Hospital Infantil i ofereix a tots els residents la possibilitat de realitzar una rotació específica a la seva unitat.
A més, la interrelació constant entre els pediatres de l’Hospital Infantil i els centres d’atenció primària de la zona permet oferir al resident una visió global i integradora de la Pediatria. El resident d’últim any pot, si ho desitja, realitzar una rotació per les consultes ambulatòries de diferents especialitats pediàtriques que es realitzen al CAP Casernes.
Durant la residència, l’activitat assistencial dels residents, fonamental per poder assolir els objectius docents, es combina amb activitat docent pròpiament dita en forma de sessions clíniques, simulacres i la participació en congressos, cursos, etc. S’està potenciant la realització de sessions clíniques setmanals via telemàtica per tal que tots els residents, independentment de la unitat o servei on estiguin rotant hi puguin assistir. Paral·lelament, i de forma anual, l’Hospital ofereix a tots els residents de Pediatria cursos de Suport vital avançat pediàtric, Reanimació neonatal completa, Atenció Inicial al Trauma pediàtric, Transport pediàtric, lactància materna i un curs sobre el programa d’optimització d’antibiòtics PROA, entre d’altres.
És essencial que els residents es formin en la metodologia de la recerca, necessària per participar i desenvolupar treballs d’investigació. Durant la residència els convidem a dur-los a terme i poder així participar en comunicacions a congressos i publicacions.
Disposem d’una Subcomissió de Docència de Pediatria, formada per residents i tutors, que representen els diferents Serveis i Unitats Assistencials de la pediatria. Els components d’aquesta subcomissió vetllen per l'aplicació pràctica de la formació i la seva integració en l'activitat assistencial. Gràcies a la implicació d’aquests professionals garantim el control del compliment dels objectius dels programes de formació.
Tots els objectius docents els assoliràs en 4 anys de residència, que es distribueixen de la següent manera:
El Servei d'Oncologia Radioteràpica destaca per la seva tasca assistencial en oncologia pediàtrica i radiocirurgia, així com per la seva participació en múltiples assaigs clínics oncològics. Per aquest motiu, rebem residents de tot l'Estat que fan rotacions en les nostres unitats específiques i visites de metges especialistes d’arreu del món que volen aprendre les tècniques més avançades. Tenim una gran trajectòria en la formació continuada de residents i molts dels que han passat per aquí ocupen ara llocs de responsabilitat en hospitals internacionals.
Itinerari formatiu d'Oncologia Radioteràpica
La Unitat Docent d'Oncologia Radioteràpica està formada pel Servei d'Oncologia Radioteràpica, amb la participació dels Serveis d'Hematologia, Medicina Interna, Oncologia Mèdica, Radiologia, Radiofísica, la Unitat d'Urgències i Cures Pal·liatives. A Oncologia Radioteràpica assistim els pacients de l'Hospital i de l’àrea sanitària d'influència de Vall d’Hebron; però també d'altres parts del territori nacional, ja que som el centre de referència per a diverses patologies complexes.
Oferim un programa formatiu en oncologia radioteràpica que inclou l’aprenentatge en recerca, mitjançant la participació en comitès multidisciplinaris que analitzen diferents patologies i generen hipòtesis per a treballs de recerca futurs. Des de la incorporació dels residents, s’integren en una línia de recerca, acompanyats per un metge adjunt.
Formem part del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i participem activament en diversos grups de recerca nacionals i internacionals, com ara la European Organisation for Research and Treatment of Cancer (EORTC), la International Society o Paediatric Oncology (SIOP) o el Grupo de Investigación Clínica en Oncología Radioterápica (GICOR).
El programa de formació d’especialistes en infermeria pediàtrica aborda de manera transversal les competències relacionades amb la comunicació, la gestió de les cures i recursos, la docència, la investigació i de manera específica les competències d’intervenció avançada en els diferents àmbits de la pràctica pediàtrica.
Itinerari formatiu d'Infermeria pediàtrica
L’especialista en infermeria pediàtrica és el professional capacitat per proporcionar les cures infermeres de manera autònoma a nadons, nens i adolescents, en tots els nivells d’atenció, també en la prevenció de malalties i en la rehabilitació. Treballa integrat en un equip multidisciplinari i en col·laboració amb el personal infermer especialista d’altres àrees.
Per què Vall d’Hebron?
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades