Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
És una inflamació o infecció de la conjuntiva, la membrana transparent que recobreix la parpella i la part blanca del globus ocular. Quan els petits vasos sanguinis de la conjuntiva s'inflamen, es fan més visibles, per la qual cosa aquesta capa es torna més vermella. La causa més freqüent és una infecció vírica o bacteriana, una reacció al·lèrgica o irritativa. Es tracta d'una patologia molt freqüent en la població general.
Podem trobar els següents tres tipus de conjuntivitis:
Pot afectar a qualsevol persona de qualsevol edat.
El diagnòstic de la conjuntivitis és clínic, mitjançant una bona anamnesi i una exploració pel metge d’atenció primària i/o, en ocasions determinades, per l’oftalmòleg.
La prova més habitual és l'exploració biomicroscòpica amb llum de fenedura. En determinades ocasions es pot recollir una mostra d'exsudació conjuntival per a cultiu de gèrmens, sobretot si la sospita és d'una conjuntivitis bacteriana.
La conjuntivitis viral, atès que és una infecció vírica el principal tractament és el temps, ja que el mateix organisme és capaç de combatre la infecció. Es poden usar llàgrimes artificials de manera freqüent per calmar les molèsties, realitzar rentats amb sèrum fisiològic si hi ha acumulació de secrecions, o inclús de vegades afegim algun col·liri antiinflamatori en funció del quadre clínic.
En la conjuntivitis bacteriana, se sol tractar amb antibiòtic tòpic excepte en determinades ocasions que podrien requerir tractament antibiòtic sistèmic. També es poden fer servir llàgrimes artificials per calmar les molèsties, i dur a terme rentats amb sèrum fisiològic en cas d'acumulació de secrecions.
En la conjuntivitis al·lèrgica normalment es poden utilitzar col·liris antihistamínics per reduir la picor i la inflamació, tot i que les llàgrimes i els rentats amb sèrum freds també poden resultar útils per calmar la simptomatologia.
I en la conjuntivitis irritativa la majoria de vegades les llàgrimes i els rentats amb sèrum solen ser suficients, tot i que en funció de l'origen de la irritació a vegades pot requerir algun col·liri antiinflamatori o d'altres.
En el cas de la conjuntivitis viral i bacteriana la prevenció es podria realitzar mitjançant una bona higiene (rentat de mans, no tocar-se els ulls si es conviu amb una persona afectada, canviar les coixineres i no compartir tovalloles).
En el cas de la conjuntivitis al·lèrgica la prevenció és possible evitant el contacte amb l'al·lergen en cas de ser conegut.
I si es tracta de la conjuntivitis irritativa la prevenció es podria dur a terme mitjançant protecció ocular (ulleres protectores), sobretot en ambients laborals on hi pot haver risc de contacte amb substàncies químiques o risc d'entrada de cossos estranys oculars.
Oftalmologia, Hospital General
La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmunitària crònica i sistèmica, de causa desconeguda, que produeix com a símptomes principals sequedat de boca (xerostomia) i ocular (xeroftàlmia). En aquesta malaltia, les cèl·lules que formen el sistema defensiu (sistema immunitari) ataquen estructures pròpies, com les glàndules que mantenen humits els ulls i la boca, així com les glàndules d'altres parts de l'organisme, la qual cosa n’altera la funció. A més, es poden produir símptomes en altres òrgans, com el pulmó, les articulacions o el sistema nerviós.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten sovint altres malalties relacionades amb un funcionament anòmal del sistema immunitari, com el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia o l'artritis reumatoide.
Els pacients amb síndrome de Sjögren presenten principalment símptomes relacionats amb una manca de producció de llàgrima i saliva, la qual cosa provoca sequedat de boca i ocular. Els símptomes principals que pateixen els pacients són una sensació d'ardor i sorra als ulls, ulls envermellits, visió borrosa, necessitat de beure aigua amb freqüència, dificultat per empassar-se aliments secs i una propensió més gran a presentar càries i tenir infeccions a la boca. Aquesta sequedat també pot afectar la pell i l'àrea vaginal, que provoca dolor en les relacions sexuals. Altres símptomes que poden presentar de forma freqüent els pacients amb síndrome de Sjögren són dolor articular o muscular i cansament. Amb menys freqüència, poden veure's afectats altres òrgans, com el pulmó, el ronyó o les terminacions nervioses.
La malaltia afecta sobretot dones d'entre 40 i 60 anys. Es calcula que la freqüència està entre un 0,5 % i un 3 % de la població.
No hi ha una prova única que permeti diagnosticar la síndrome de Sjögren. El diagnòstic de síndrome de Sjögren en un pacient que refereix sequedat d'ulls i de boca es basa en proves que confirmin l'existència d'un dèficit de la producció de llàgrima i saliva i que evidenciïn que aquesta sequedat s'associa a una alteració del sistema immunitari.
El tractament de la síndrome de Sjögren es basa fonamentalment en mesures que alleugin la sensació de sequedat que presenta el pacient. Aquest tractament inclou l'ús de llàgrimes artificials, gels oculars, col·liris, nebulitzadors i pastilles per estimular la producció de saliva. A alguns pacients, se’ls pot prescriure tractament oral per estimular la secreció glandular. En casos greus, quan hi ha símptomes en altres òrgans diferents de les glàndules (pulmó, nervis perifèrics, etc.) pot ser necessari administrar medicaments que actuïn disminuint l'activitat del sistema immunitari (fàrmacs immunosupressors).
Els pacients amb síndrome de Sjögren s’han de sotmetre a una sèrie d'exàmens oculars, anàlisi de sang i orina i, de vegades, cal fer una petita biòpsia de la mucosa del llavi per confirmar l'existència d'inflamació a les glàndules productores de saliva.
Sindrome-Sjogren
Sociedad Española de Medicina Interna
American College of Rheumatology: Síndrome de Sjögren
Les espondiloartritis són un grup de malalties que tenen com a nexe comú l’afectació inflamatòria de l’esquelet axial (esquena), tot i que també poden afectar les articulacions perifèriques (mans, peus, genolls…). Dins d’aquest grup, hi incloem les malalties següents: espondiloartritis axial (o espondilitis anquilosant en la seva fase més avançada), artritis psoriàsica, artritis relacionada amb la malaltia inflamatòria intestinal, artritis reactiva i un subgrup de l'artritis idiopàtica juvenil.
El símptoma més freqüent és el dolor a la part baixa de l’esquena o a les natges (dolor lumbar inflamatori). Aquest dolor es caracteritza perquè empitjora amb el repòs i millora amb l’exercici, s'associa a la rigidesa matutina perllongada, desperta a la nit i millora amb antiinflamatoris. També pot afectar les articulacions perifèriques i això és més comú amb l’artritis psoriàsica, on es manifesta com a dolor i inflamació als artells de les mans, canells, peus i altres articulacions.
Les espondiloartritis també afecten el que denominem èntesi, la inserció dels tendons als ossos. Les èntesis més afectades són el tendó d’Aquil·les i els epicòndils (colzes), tot i que es pot veure afectada la inserció de qualsevol tendó.
Finalment, aquestes malalties també presenten manifestacions extraarticulars que poden ser l'única forma de presentació visible. Aquestes inclouen la inflamació de l’ull (uveïtis), de l'intestí com a malaltia inflamatòria intestinal (colitis ulcerosa o malaltia de Crohn) o de la pell (psoriasi). De fet, un 30% dels pacients amb psoriasi presenten artritis psoriàsica i les lesions de la pell acostumen a precedir la malaltia articular.
Les espondiloartritis poden afectar qualsevol persona, si bé acostumen a presentar-se entre l’adolescència i els 50 anys. L'espondiloartritis axial se sol manifestar abans dels 40 anys, mentre que l’artritis psoriàsica es pot iniciar més tard (entre els 30-50 anys). Afecten de la mateixa manera els homes i les dones, tot i que l'espondiloartritis axial és lleugerament més prevalent en els homes.
És habitual que les persones que pateixen alguna d’aquestes malalties tinguin familiars amb la mateixa malaltia o alguna altra del grup de les espondiloartritis. És per això que es va decidir agrupar-les pensant que la seva etiologia és comuna. Així doncs, la genètica és la principal causa d’aquestes malalties amb uns quants gens identificats, en què el més prevalent és l'HLA-B27, que es pot identificar al laboratori, cosa que ajuda a fer el diagnòstic. També s’han investigat altres causes com la infecciosa, ja que en molts casos la malaltia és precedida per una infecció que actua com a desencadenant.
El diagnòstic de la malaltia es fa de manera global tenint en compte els símptomes que explica el pacient, l’exploració física, els resultats analítics i de les proves d’imatge (radiografia, ecografia i ressonància magnètica). És important considerar que no hi ha cap analítica ni cap altra prova que diagnostiqui aquestes malalties per si sola; sempre es requereix que l'especialista en reumatologia faci una valoració mèdica de tota la situació en conjunt.
Com que els símptomes que presenten es poden confondre amb malalties molt comunes (lumbàlgia) i no hi ha cap prova específica que de manera contundent les diagnostiqui, és habitual que el diagnòstic es pugui endarrerir fins a 10 anys. És usual que els pacients hagin visitat múltiples professionals i especialistes (traumatòlegs, fisioterapeutes, osteòpates, metges d’atenció primària...) fins que s’arriba al diagnòstic.
Un dels pilars del tractament de les espondiloartritis és l’exercici físic i la fisioteràpia dirigida a les articulacions. Les opcions farmacològiques principals són els antiinflamatoris i, en cas que aquests no aconsegueixin controlar la malaltia, s’utilitzaran els que anomenem fàrmacs modificadors de la malaltia (FAMM). Dins dels FAMM, emprem els FAMM convencionals, com el metotrexat o la salazopirina, i més recentment els FAMM biològics i sintètics, que representen un avenç important en el tractament d’aquestes malalties.
Malauradament, no hi ha una acció concreta que coneguem per prevenir l’aparició de les espondiloartritis. No obstant això, el tabaquisme és un dels factors més rellevants involucrats en aquestes malalties i en la seva progressió, per la qual cosa es recomana evitar-lo. En el cas de l’artritis psoriàsica, el fet que la malaltia de la pell precedeixi moltes vegades la malaltia articular ens proporciona una finestra d’oportunitat per identificar-la de manera precoç i evitar que progressi. S’estan investigant marcadors per poder-la identificar abans que aparegui.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades