Som la suma de quatre hospitals: el General, l'Infantil, el de la Dona i el de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Ens trobem dins el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, un parc sanitari de referència internacional on l’assistència és una branca imprescindible.
El pacient és el centre i l'eix del nostre sistema. Som professionals compromesos amb una assistència de qualitat i la nostra estructura organitzativa trenca les fronteres tradicionals entre els serveis i els col·lectius professionals, amb un model exclusiu d'àrees de coneixement.
Vols saber com serà la teva estada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron? Aquí trobaràs tota la informació.
L’aposta per la innovació ens permet estar a l'avantguarda de la medicina, proporcionant una assistència de primer nivell i adaptada a les necessitats canviants de cada pacient.
La legionel·losi és una malaltia produïda pel bacteri Legionella pneumophila, que viu usualment en circuits d’aigua contaminada, com són conduccions d’aigua, estanys, torres de refrigeració, piscines o jacuzzis.
S’adquireix per inhalació en haver estat el pacient en contacte amb l’aigua contaminada, sigui per banyar-s'hi o per ser en zones pròximes, ja que el bacteri es pot disseminar des de l’aigua a l’ambient circumdant.
Produeix generalment una infecció pulmonar en forma de pneumònia que, si no és diagnosticada i tractada de manera precoç, pot revestir gravetat i risc vital.
La legionel·losi produeix els símptomes propis d’una pneumònia (febre, dolor toràcic, dificultat en respirar), juntament amb dolors musculars molt marcats i gran afectació de l’estat general amb malestar pronunciat.
La legionel·losi pot afectar tota persona que entri en contacte amb el bacteri causant, però és més freqüent en persones grans o immunodeprimides que han estat en contacte amb aigua contaminada per legionel·la o han respirat vapor de la mateixa aigua contaminada.
Es fa mitjançant la detecció del bacteri o d’anticossos a la sang contra aquest, una vegada s’ha sospitat per les característiques clíniques que presenta el pacient (edat d’aparició, febre, gran afectació de l’estat general, dolors musculars) o radiogràfiques (pneumònia que afecta difusament els pulmons). L’aïllament del bacteri és relativament recent, perquè requereix medis de cultiu especials.
De fet, no es va identificar la legionel·la com a causant de malaltia pulmonar fins al 1976, durant una epidèmia de pneumònia en un congrés de la Legió Americana a Filadèlfia, d’aquí li ve el nom.
La legionel·losi respon bé al tractament antibiòtic específic.
És molt important l’inici precoç del tractament.
Radiografia de tòrax, determinació en sang d’anticossos contra legionel·la, cultius específics per a la identificació de legionel·la.
És molt important la vigilància epidemiològica dels casos detectats (conduccions d’aigua, torres d’aire condicionat, piscines o jacuzzis implicats) per desinfectar-los.
Quan es detecta un cas de legionel·losi, les autoritats de salut pública inicien una investigació per trobar-ne la font i erradicar-la.
La legionel·la resisteix malament la temperatura elevada i usualment s’elimina augmentant de manera puntual la temperatura de les conduccions. Per assegurar l’eliminació del bacteri, aquestes mesures les han de fer professionals especialitzats.
El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels factors de risc més importants de les principals malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques, així com d’un nombre important de càncers. A més, l’exposició passiva al fum ambiental del tabac incrementa el risc de càncer de pulmó i altres malalties en les persones no fumadores. Els danys causats directament pel tabaquisme afecten principalment les persones fumadores, una quarta part de les quals morirà durant la seva vida activa, i haurà perdut entre vint o vint-i-cinc anys de vida. Però el consum de tabac afecta la societat en conjunt.
Es calcula que el 90% dels càncers de pulmó són causats pel tabac (un 5-8% dels quals són causats pel tabaquisme passiu!). El més important és que: un fumador actiu té 13 vegades més risc de patir càncer de pulmó que una persona que no fuma, i un fumador passiu té 1,5 vegades més risc (de mitjana). L’agent nociu és el fum, que està compost per unes 4000 substàncies químiques diferents, més de 40 de les quals són carcinògenes. Hi ha una relació clara de l’augment de risc amb diversos factors com ara: l’edat que comences a fumar, la duració, el patró d’inhalació i òbviament també amb el grau de consum.
Els beneficis del fet de deixar de fumar són ben clars; les persones exfumadores, deu anys després de deixar l'hàbit, tenen el mateix risc de contreure malalties que les no fumadores. Aconseguir l'abandonament definitiu del tabaquisme, però, no és fàcil, tot i que és ben possible. En cas de dubte, és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.
El tabaquisme és una drogodependència en la qual intervenen factors de comportament, psicològics, socials i farmacològics.
Els símptomes del fumador comencen per una tos irritativa i crònica i poden derivar en problemes més greus com infarts, insuficiència respiratòria, ictus o càncer de diferents localitzacions, principalment pulmó , bufeta, etc.
Les persones fumadores són aquelles que consumeixen tabac, sigui de manera habitual o esporàdica. Les conseqüències depenen de diversos factors, com el nombre de cigarretes, la profunditat de la calada, el temps de retenció del fum en els pulmons i els anys de consum.
El fumador passiu és aquella persona que, tot i no ser fumadora, aspira el fum del tabac.
El diagnòstic es basa en l'anamnesi que es fa a tots els pacients que acudeixin a una consulta de salut sigui d'infermeria o mèdica.
En la majoria de casos, els fumadors intenten deixar de fumar per si mateixos i la majoria ho aconsegueixen així.
En altres casos necessiten ajuda de professionals, siguin infermeres, metges o psicòlegs.
En tots els casos el tractament psicològic és molt important per deixar de fumar i en altres es necessita l'ajuda de fàrmacs com els derivats de nicotina (pegats, xiclets, comprimits o spray bucal), la vareniclina o bupropion, que s'han demostrat efectius en l'ajuda al fumador.
Carboximetria: determina el CO en aire espirat.
Test de Fagerström: dependència física del fumador
Test de Richmond: Motivació del fumador per deixar de fumar
Deixar de fumar és la millor forma de prevenir les conseqüències del tabaquisme
La malaltia causada pel virus del Zika es contrau per la picada d’un mosquit infectat, tal com succeeix també amb el dengue, el chikungunya i la febre groga. Així mateix, es pot transmetre per via sexual, les dones embarassades el poden transmetre als seus fills o per transfusió de sang. A Europa no s’han donat casos d’infecció per la picada del mosquit, sinó que tots han estat importats.
És una malaltia de curta duració, que es pot resoldre sense complicacions ni necessitat d’hospitalització. No obstant això, hi ha una relació entre aquesta infecció i algunes patologies neurològiques. A més, les mares afectades durant l’embaràs poden donar a llum a nounats amb microcefàlia.
El període d’incubació en l’ésser humà és d’entre 3 i 12 dies, amb un màxim de 15. Tot i que en moltes ocasions no es presenten símptomes, quan la malaltia es manifesta es caracteritza per:
Des del 2015, 71 països van declarar que el virus del Zika s’havia transmès a través del mosquit. A més, 13 més van manifestar que la malaltia havia arribat per una altra via, generalment, la sexual.
A Europa la majoria dels casos han estat importants de països endèmics, principalment, de l’Amèrica Llatina, però també del sud-est asiàtic. A Catalunya, a mitjans de desembre de 2016, s’havien registrat 150 infeccions, dels quals 32 eren gestants.
Entre els set i els primers deu dies de la malaltia, el diagnòstic es realitza a través de tècniques de biologia molecular (RT. PCR) en sang i orina, que permet detectar el virus.
Un cop passat aquest període, el Zika desapareix de la sang i es detecta a través dels anticossos en el sèrum.
No hi ha un tractament específic per fer front a aquesta malaltia. Generalment, els símptomes desapareixen entre els tres i els set dies després de la infecció. Per això, es poden suavitzar amb analgèsics i antitèrmics.
De moment, no hi ha cap vacuna per tractar aquest virus. Per tant, la prevenció es basa a evitar la picada del mosquit en els països endèmics, així com prendre mesures de protecció en les relacions sexuals.
En el cas de Catalunya, el risc del virus s’associa amb l’arribada de viatgers infectats procedents dels països endèmics. Aquí existeix un protocol de cribratge en embarassades i les seves parelles, ja que són un col·lectiu sensible perquè poden transmetre el virus al fetus.
La malaltia del virus de l’Ebola (MVE) és una malaltia infecciosa greu que té l’origen en els animals salvatges. És causada per un virus del gènere “Ebolavirus” (Filovirus), que se sol presentar en forma de brots que tenen un percentatge de mortalitat del 50 %.
Els primers símptomes són febre sobtada, dolor muscular, debilitat, mal de cap i mal de coll. Aquests símptomes van seguits de vòmits, diarrea, disfunció renal i hepàtica, erupcions cutànies i hemorràgies.
A la fase final de la malaltia, els pacients desenvolupen una fallida multiorgànica que en alguns casos se supera durant la segona setmana d’evolució i en d’altres, provoca la mort.
És una malaltia contagiosa quan apareixen els símptomes.
És una malaltia freqüent a l’Àfrica central i occidental. El brot més important es va produir l’any 2014, amb més d’11.000 morts (Guinea, Libèria i Sierra Leone).
El període d’incubació oscil·la entre 2 i 21 dies.
En humans es transmet amb el contacte directe amb la sang i les secrecions corporals de les persones infectades o amb objectes contaminats amb fluids corporals dels pacients. També es pot transmetre per contacte sexual fins tres mesos després de l’inici dels símptomes.
Cal tenir en compte l’antecedent epidemiològic de viatge o contacte amb persones malaltes és bàsic. El diagnòstic definitiu es fa amb proves de laboratori en centres de referència, en què es detecta l’àcid nucleic viral en mostres biològiques. Abans d’establir un diagnòstic de MVE cal descartar altres malalties infeccioses com ara el paludisme, la febre tifoide, el dengue o la meningitis.
Fins ara, no hi ha cap tractament específic per combatre-la. S’ha de mantenir una adequada hidratació i pressió arterial dels pacients, així com altres mesures de suport vital.
La prevenció de l’Ebola es basa en diferents estratègies:
Actualment, hi ha una vacuna en fase d’autorització que ha mostrat uns resultats excel·lents.
Per tractar l’herpes fem servir els anomenats medicaments antivírics, com ara l’aciclovir, el famciclovir i el valaciclovir, que són els més eficaços per tractar les persones afectades pel VHS-1.
Tot i això, malgrat que redueixen la intensitat i la freqüència dels símptomes, no curen la infecció.
L’activitat que desenvolupem a la Consulta de Deshabituació del Tabac està dirigida principalment al personal hospitalari fumador que demana ajuda per deixar de fumar, però també a pacients fumadors i a personal extrahospitalari que vol deixar aquest hàbit.
A la Consulta de Deshabituació del Tabac del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron desenvolupem les nostres funcions des de l’any 1990.
Actuem en els següents àmbits:
El Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia s’ocupa de l’atenció individual i col·lectiva en aquest àmbit. És un servei de salut pública destinat a servir la comunitat hospitalària i l’àrea d’influència.
El Servei, que es va crear l’any 1976, ha estat pioner a Catalunya i Espanya en l’organització de sistemes de vigilància epidemiològica de les infeccions nosocomials, que són les adquirides a dintre del centre, durant el període d’assistència hospitalària. També ho ha estat en la vigilància i prevenció del risc biològic en el personal sanitari. A més, és un centre de referència nacional pel que fa a vacunacions, i també destaca per la seva Unitat de Deshabituació del Tabac.
La Unitat Docent de Medicina Preventiva i Salut Pública està formada per diferents institucions docents adscrites al programa, com és el cas del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on s’imparteix un màster en salut pública. També hi col·labora el mateix Hospital Universitari Vall d'Hebron amb formació en centres i unitats d’atenció primària especialitzada i Centres de Salut d'Atenció Primària a Barcelona juntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es focalitza en centres d’investigació i unitats administratives amb funcions de salut pública. El Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es va crear el 1976 i va ser el primer centre d’aquest tipus creat a Catalunya i en segon en l'àmbit estatal.
Itinerari formatiu de Medicina preventiva i salut pública
El Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia és un referent estatal en la creació de campanyes de vacunació de pacients amb patologies cròniques de risc. El procés d’aprenentatge dels residents té una durada de quatre anys. Els residents han d’adquirir coneixements en epidemiologia i salut ambiental i laboral per a la resolució eficient de problemes i la vigilància de la salut pública i prevenció del càncer. En l’assistència a nivell d’atenció primària els residents dediquen la seva rotació a la vigilància i el control de les infeccions nosocomials i de font ambiental o aquelles malalties de declaració obligatòria. A la vegada es portarà a terme el programa de vacunacions i d’epidemiologia de malalties transmissibles i de prevenció del tabaquisme.
Com a part del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), som un grup de recerca consolidat en la investigació d’Epidemiologia i Salut Pública i portem a terme investigació en epidemiologia d’infeccions associades a l’assistència sanitària i els seus factors de risc. A més, som referents en recerca per a la creació de noves vacunes preventives. Per assolir aquesta fita hem hagut de treballar en assajos clínics multicèntrics internacionals. Entre els quals destaquen les vacunes antigripals prepandèmiques i pandèmiques o vacunes com ara la de la grip estacional, sense oblidar, els assajos per a la vacuna per al virus del papil·loma humà o l’herpes zòster tant en pacients sans com immunodeprimits o la vacuna antimeningocòccica B. La implicació amb la tasca de prevenció en vacunes ha portat al servei a organitzar un curs anual d’actualització en vacunes de reconegut prestigi nacional.
Alhora, seguim treballant en la prevenció d’infeccions comunitàries convencionals com ara la tos ferina, la tuberculosi i la varicel·la, o la bronquiolitis pel virus sincicial respiratori (VRS) i l’herpes zòster.
El 2015 es van publicar fins a deu treballs d'investigació fruit de la nostra feina i s’han encetat quatre projectes competitius mereixedors de beques.
La tasca investigadora del servei té també un paper actiu en la docència del programa MIR de medicina del treball de la UPF, màster Phoenix de salut comunitària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el màster en salut pública de la UPF i la UAB, el màster de salut internacional de la Universitat de Barcelona i la UAB, màster de salut comunitària de l’Escola Universitària d’Infermeria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el curs de diplomats en vacunes de la investigació d’Epidemiologia i Salut Pública (IES).
La grip és una malaltia respiratòria infecciosa causada pel virus influenza, del qual hi ha 3 tipus (A, B i C) i diversos subtipus. És una malaltia que pot presentar un ampli ventall de formes clíniques: des d’infeccions asimptomàtiques fins a quadres respiratoris que es poden complicar. Els virus de la grip circulen durant els mesos d’hivern al nostre medi, produint epidèmies estacionals. Els virus gripals que circulen cada temporada no tenen la mateixa patogenicitat i la susceptibilitat de la població davant dels virus tampoc no és homogènia. Per això, la intensitat de les epidèmies de grip varia d’un any a l’altre, tant pel que fa a la quantitat de persones afectades com pel que respecta a l’espectre clínic de les infeccions. La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària més efectiva per prevenir la grip i les seves complicacions.
La grip es transmet d'una persona malalta a una altra a través de les gotetes que s’expulsen amb la tos i els esternuts. La capacitat de transmissió s’inicia des del dia abans de l’aparició dels símptomes i persisteix durant cinc dies després.
S’estima que la grip estacional pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip. Aquesta morbiditat elevada dona lloc a un nombre important de consultes mèdiques i de dies laborables perduts a conseqüència de la malaltia. A més, determinades persones, com les d’edat avançada, les que tenen malalties cròniques, les que estan immunodeprimides i les dones embarassades, entre d’altres, poden patir la malaltia amb més gravetat i és freqüent que presentin complicacions durant la seva evolució. Per aquests motius la grip continua sent un problema important de salut pública
La grip presenta febre elevada, tos seca, mal de cap i de coll, dolor muscular i malestar general. També pot provocar diarrees, nàusees i vòmits, sobretot en nens petits. En la majoria de casos, les persones es recuperen en 7-10 dies.
La grip pot afectar a qualsevol persona, però els més vulnerables de patir complicacions són els infants menors de 2 anys, les persones d'edat igual o superior a 60 anys, les embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i les persones de qualsevol edat que pateixin alguna de les malalties següents: cardiovasculars, pulmonars (inclosa la displàsia broncopulmonar, la fibrosi quística i l'asma), neurològiques, neuromusculars, metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, immunosupressió, càncer, malalties hepàtiques cròniques, asplènia i hemoglobinopaties.
El diagnòstic de la grip generalment és clínic i no requereix proves de laboratori. No obstant això, el diagnòstic microbiològic és fonamental per poder disposar de confirmació etiològica en pacients amb factors de risc i en malalts greus. La detecció del virus en mostres respiratòries es pot fer per cultiu, per tècniques de detecció d’antigen i per mètodes moleculars.
No hi ha tractament específic per a la grip. Es recomana donar un tractament amb analgèsics i antitèrmics (paracetamol) per alleujar o tractar alguns dels símptomes associats a la grip, com la febre o el mal de cap.
Els antibiòtics no curen la grip. Només en aquells casos en què hi hagi una sobreinfecció bacteriana, com la pneumònia, o en malalts crònics pot estar indicat un tractament antibiòtic preventiu per evitar complicacions.
Els antivirals, com l'oseltamivir o el zanamivir, poden estar indicats en persones amb alt risc de complicacions per reduir la durada de la grip i la possibilitat de complicacions, però s'han de començar a prendre abans que passin 48 hores des de l'inici dels símptomes.
La millor manera de protegir-se de la grip és la vacunació i seguir unes bones pràctiques d’higiene per tal d'evitar la propagació del virus. L’objectiu de la vacunació antigripal anual és generar protecció contra els virus gripals que circularan durant la temporada de grip. Les autoritats sanitàries i les societats científiques d'arreu del món recomanen de manera unànime la vacunació antigripal estacional de les persones d’alt risc. Les vacunes antigripals són molt segures i ben tolerades amb una efectivitat que oscil·la entre el 30% i el 70% per prevenir l’hospitalització per grip i la pneumònia. En les persones grans residents en institucions, les vacunes han demostrat ser efectives entre el 50% i el 60% per prevenir l’hospitalització o la pneumònia, i el 80% per prevenir la mort per grip.
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades